delta - lexicmariner.info

La demanda 'bioquímica' d'oxigen (DBO), és un paràmetre que mesura la quantitat de matèria susceptible
de ser consumida o oxidada per mitjans biològics que conté una mostra líquida, dissolta o en suspensió.
S'utilitza per mesurar el grau de contaminació, normalment es mesura transcorreguts cinc dies de reacció
(DBO5), i s'expressa en mil·ligrams d'oxigen diatòmic per litre.
El mètode d'assaig es basa a mesurar l'oxigen consumit per una població microbiana en condicions en les
quals s'ha inhibit els processos fotosintètics de producció d'oxigen en condicions que afavoreixen el
desenvolupament dels microorganismes.
La corba de consum d'oxigen sol ser al principi feble i després s'eleva ràpidament fins a un màxim
sostingut, sota l'acció de la fase logarítmica de creixement dels microorganismes.
És un mètode aplicable en aigües continentals (rius, llacs o aqüífers), aigües negres, aigües pluvials o
aigua de qualsevol altra procedència que pugui contenir una quantitat apreciable de matèria orgànica.
Aquest assaig és molt útil per a l'apreciació del funcionament de les estacionis depuradores.
No és aplicable, no obstant això, a les aigües potables, ja que en tenir un contingut tan baix de matèria
oxidable la precisió del mètode no seria adequada.
En aquest cas s'utilitza el mètode d’oxidabilitat amb permanganat potàssic.
Segons McKinney (1962), «El test de la DBO va ser proposat pel fet que a Anglaterra cap curs d'aigua
demora més de cinc dies a desguassar (des de naixement a desembocadura).
Així la DBO és la demanda màxima d'oxigen que podrà ser necessari per a un curs d'aigua anglès».
El mètode pretén mesurar, en principi, exclusivament la concentració de contaminants orgànics.
No obstant això, l'oxidació de la matèria orgànica no és l'única causa del fenomen, sinó que també
intervenen l'oxidació de nitrits i de les sals amoniacals, susceptibles de ser també oxidades pels bacteris
en dissolució.
Per evitar aquest fet s'afegeix N-aliltiourea com a inhibidor.
A més, influeixen les necessitats d'oxigen originades pels fenòmens d'assimilació i de formació de noves
cèl·lules.
També es produeixen variacions significatives segons les espècies de gèrmens, concentració d'aquests i la
seva edat, presència de bacteris nitrificants i de protozous consumidors propis d'oxigen que es nodreixen
dels bacteris, entre altres causes.
És per tot això que aquest test ha estat constantment objecte de discussió: les seves dificultats d'aplicació,
interpretació dels resultats i reproductibilitat s'han del caràcter biològic del mètode.
demanda d'aigua
Quantitat d'aigua que es necessita durant un cert període de temps.
demanda d'equipatge no acompanyat
Document pel qual se sol·licitava el desaduanamiento d'equipatge de propietat, de passatgers que eren
transportats en un avió, nau o un altre vehicle diferent al que viatja el passatger.
demanda d'exportació
Permetrà agregar o cancel·lar individus nacionals estrangers sota una sola llicència comprensiva.
demanda de càrrega aèria
Document destinat a sol·licitar el desaduanamiento de mercaderies arribades al país per via aèria.
Aquest document va ser reemplaçat per la Declaració d'Importació Tramitació Simplificada.
demanda de danys
Demanda en contra d'un portador per al reemborsament a causa del dany físic de l'enviament o perquè
l'enviament no va ser lliurat dintre d'un temps raonable.
demanda elàstica
Demanda sensible a l'alteració dels preus.
demanda química d'oxigen
La demanda química d'oxigen (DQO) és un paràmetre que mesura la quantitat de substàncies susceptibles
de ser oxidades per mitjans químics que hi ha dissoltes o en suspensió en una mostra líquida.
S'utilitza per mesurar el grau de contaminació i s'expressa en mil·ligrams d'oxigen diatòmic per litre.
Encara que aquest mètode pretén mesurar principalment la concentració de matèria orgànica, sofreix
interferències per la presència de substàncies inorgàniques susceptibles de ser oxidades (sulfurs, sulfits,
iodurs...), que també es reflecteixen en la mesura.