oscar - lexicmariner.info

www.lexicmariner.info
O
Bandera quadra del Codi Internacionals de Senyals, coneguda sota el nom de “OSCAR”, formada per dos
triangles, un de groc i un altre vermell, units per la base.
• Hissada en solitari significa: “Home al aigua”.
O
Inicial amb que en els escrits marins es designa la veu oest per a tots els casos o en tots els seus
significats, i en la rosa nàutica el rumb i el punt cardinal magnètic del mateix nom.
O
Abreviatura del punt cardinal oest, encara que en la marina tradicional s'empra la lletra W, adoptada
internacionalment.
Més conegut com W.
o
Símbol de l'ohm, unitat Giorgi de resistència elèctrica.
O ¼ NO
Inicial amb que en els escrits marins i en la rosa nàutica s’indica el rumb i vent que es denomina oest
quarta al nord-oest.
Més conegut com W ¼ NW
O ¼ SO
Inicial amb que en els escrits marins i en la rosa nàutica s’indica el rumb i vent que es denomina oest
quarta al sud-oest.
Més conegut com W ¼ SW
o en foc
Terme emprat en les pòlisses d'assegurança marítima.
És menys important que gran destrucció de la matèria assegurada per foc.
O NO
Inicial amb què en els escrits marins i en la rosa nàutica es designa el rumb i vent que es diu oest nordoest.
Més conegut com W NW
O1
Component lunar de declinació diürna.
o.a.
Abreviatura anglesa de “Over all”. Eslora d'un buc, mesura d'un extrem a un altre.
O.A.C.I.
Abreviatura anglesa de l'Organització d'Aviació Civil Internacional és l'organisme especialitzat del sistema
de les Nacions Unides que es dedica a elaborar els principis i tècniques de la navegació aèria internacional
i a fomentar la planificació i el desenvolupament del transport aeri internacional.
O.A.S.
Abreviatura anglesa d'Organització dels Estats Americans.
Organisme polític, però que de vegades decreta mesures de bloqueig, embargament o sancions.
O.C.D.I.

Abreviatura anglesa de “Organisation de Cooperation et de Developpement Economiques”. = Organització
de Cooperació i Desenvolupament Econòmic.
Veure Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic.
O.I.A.
Vegeu O.A.S.
O.I.C.D.
Abreviatura anglesa de “Organization for Economic Cooperation and Development”.
Veure Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic.
O.H.G.
Abreviatura alemanya de “Offence Handelsgesellschaft”. Societat col·lectiva.
o.k.
Abreviatura alemanya de “ohne Kosten”. Sense despeses.
O.R.
Abreviatura de l'expressió anglesa “owner's risk”, que equival a la castellana a risc del seu propietari, i que
en els coneixements i admeti’ls espanyols es redacta en la forma de risc del carregador.
O/C
Abreviatura anglesa de “Open charter” = Abreviatura de l'expressió anglesa open charter, que significa
Pòlissa oberta o flotant i es refereix a les pòlisses de noliejament en les quals àdhuc no ha estat
convinguda la naturalesa de la càrrega que hagi de ser embarcada o el port de destinació.
Això ocorre en els casos de carregament a orri i quan és presumible falta de tonatge, a l'efecte del qual
l'empresa noliejadora concerta el noliejament en forma flotant amb l'objecte d'assegurar vaixell per al seu
transport.
La concreció ha de ser efectuada abans d'acostar la càrrega al costat perquè el noliejant per la seva banda
pugui disposar i preparar el vaixell a aquest efecte, i també per poder afegir a la pòlissa el clausurat
necessari que la concreta naturalesa de la càrrega faci aconsellable o imprescindible.
O/T
Abreviatura anglesa de “ontruck” = Sobre camió.
oats
Abreviatura anglesa de civada.
obedient
És diu del vaixell que respon ràpidament al timó.
obeir el timó
Contraient-se al vaixell, en relació amb efecte que en ell produeix l’acció del timó, és trencar aquell amb
promptitud els moviments que per mitjà d’aquesta màquina vol obligar-se-li.
obenc
Es diu obenc a cadascun dels cables gruixuts amb que se sosté i subjecta un pal, masteler, des del seu cap
a la taula de guarnició o cofa corresponent per l'una i l'altra banda.
L’obenc pot ser doble o senzill.
Sobre ells, es forma en cada banda de qualsevol pal o masteler quan estan ja amb el grau de tibantor que
convé la fletxadura espècie d'escala per on pugen i baixen els mariners per a l'execució de les maniobres a
la part alta dels pals emprant a aquest efecte un cap prim anomenat meollar que es fa ferm d’obenc a
obenc horitzontalment de tant en tant proporcionats.

Els obencs constituïxen amb els estais la part més important del sistema de subjecció i seguretat de
l’arboradura i per això figura en el primer lloc entre les principals peces de l'aparell que es comprenen en la
generalitat del que es diu maniobra o eixàrcia morta o de ferma per a distingir-la del corrent o de labor.
obenc
Cadascun dels caps, filferros o, modernament, cables d'acer que, fixats a la part superior d'un pal mascle i
a la murada o, antigament, a una cofa, fan que el pal pugui suportar els esforços laterals a què és sotmès i
resti dret.
Els obencs es fan de cordam fort de cànem o filferro. I són obencs de pal mascle, de masteler de gàbia, de
goneta, etc.
obenc
Cap fix destinat a sostenir un pal o arbre.
Va des de l'amurada al segon terç del pal.
Va travessat per uns barrots, anomenats fletxadures, que li donen la forma d'una escala de corda
obenc aturbantat
Obenc que es lliga al coll del pal després de encapillat i abans de tesar-lo, això es fa amb els obencs proers
de les eixàrcies majors per a facilitar el bracejo de les vergues.
obenc de popa
Obenc dels pals trinquet i major situat més a popa, i que al seu torn és l’últim que es col·loca en cadascun
d’aquests pals.
obenc del bauprès
Cadascun dels caps o cadenes que partint del cap del botaló amb que es perllonga el bauprès van fixos a
l’una i l’altra amura del vaixell, i serveixen per a sostenir-lo lateralment.
obenc de masteler de goneta de galop de proa
Quan el pal va sense vergues.
obenc intermedi
El qual va d'un extrem de la creuera baixa a l'arrelament del la alta.
obenc volant
És l'obenc que va subjectat amb un aparell en lloc d'una bigota o un tensor.
obenc volant senzill amb aparell
Va amb les arraigades unides a l'obenc volant.
obenc volant doble amb aparells
Els obencs van encreuats i oposats, amarrant-se al peu de la borda de la banda oposada.
obencada
Cop donat amb un obenc.
obencadura
Conjunt dels obencs d'un pal o d'una embarcació.
obencadura
El conjunt de obencs de tots els pals i mastelers en general, i en cadascun d'ells en particular.
En aquest últim cas i referint-se a la d'una banda també se li diu taula d’eixàrcia.
obencs

Són els elements de l'eixàrcia ferma (bastits en doble, un per cada banda), que sostenen els pals en sentit
transversal, anant del coll del pal mascle als cadenots que hi ha a les bordes o a
les taules de guarniment.
L'obenc proer es col·loca pel través de l'enfogonament del pal, i els altres, successivament, cap a popa.
Generalment, el nombre d'obencs per banda oscil·la entre 4 i 8.
obencs
Normalment els obencs van encapellats per parells o sigui dos d'igual mena.
Per confeccionar un parell d'obencs,es pren una peça d'eixàrcia proporcionada, que tingui una llargada
doble de la distància de
la creuera als cadenots o a les arraigades baixes, i augmentada pel diàmetre del calcés o el replec sobre el
mateix en un punt pròxim a la mitjania.
S'obté la gassa de l'encapelladura, reunint els dos dobles per mitjà d'una trinca.
Els obencs majors van tesats sobre els cadenots o sobre la taula de guarnició.
Els obencs de gàbia van tesats sobre les arraigades, etc.
obencs d’un pal mascle
Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a
mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès un pal mascle.
obencs del masteler de gàbia
Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a
mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el masteler de gàbia.
obencs del masteler de goneta de proa
Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a
mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el masteler de goneta de proa.
obencs del masteler de goneta major
Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a
mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el masteler de goneta major.
obencs del masteler de perroquet
Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a
mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el masteler de perico.
obencs del masteler de sobremitjana
Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a
mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el masteler de sobremitjana.
obencs del masteler de velatxo
Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a
mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el masteler de velatxo.
obencs del pal de mitjana
Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a
mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el pal de mitjana.
obencs del pal major
Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a
mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el pal major.
obencs del pal trinquet
Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a
mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el pal trinquet.

obenquell
Cadascun dels caps o dels cables d'acer que fixen un masteler, de la mateixa manera que un obenc fixa un
pal mascle.
obenquells
Són els obencs dels mastelers i dels mastelerets, que es fan ferms a la cofa i a la creueta, respectivament, i
van a parar a les encapelladures d'ambdós trams dels pals compostos.
Als pals piols, les cofes, les creuetes i les encapelladures dels obencs i obenquells estan situats a una
altura molt semblant a la que tindrien en un pal compost.
D'obenquells del masteler n'hi ha menys que d'obencs, i d'obenquells del masteleret, menys
que d'obenquells del masteler.
obert
Es diu del bot o embarcació sense coberta.
obert
Dit d’un port, una badia, etc. que ofereix poc o gens de recer del vent o de les ones.
obert de boques
És diu del vaixell que les seves quadernes van augmentant progressivament de màniga com més dalt, és a
dir, presenten una decidida inclinació cap a fora.
oberta
Obertura al mig de la coberta d’una barca, limitada lateralment pels corredors i a popa pel senó, que és
travessada pel banc d’arborar i pel banc on s’asseuen els pescadors.
oberta
Es diu de la platja o riba desabrigada o sense defensa alguna contra la mar i el vent.
obertura
Acció i efecte d’obrir.
obertura
Tot clar, buit, distància o obertura lineal o angular entre dos objectes fixos; com la qual forma la terra o la
costa entre les muntanyes, i la qual presenta la boca d’un riu, d’un canal, d’un port.
obertura
En òptica, obertura és un forat o perforació a través de la qual passa la llum.
Més específicament, l'obertura d'un sistema òptic és aquella que determina l'angle del con d'un feix de rajos
que s'enfoca en el plànol d'imatge.
obertura
Superfície d'un buit.
obertura amb barra
Obertura que té la barra a la seva entrada, o aquella que solament es pot entrar amb marea.
obertura d’antena
Diàmetre d’una antena reflectora, generalment expressada en unitats de longitud d’ona.
obertura d’un canal
Distancia que presenta la boca d’un canal.
obertura d’un port

Distancia que presenta la boca d’un port.
obertura d’un riu
Distancia que presenta la boca d’un riu.
obertura d’una porta
Dimensions de l’entrada de la porta.
obertura d’una ullera
Diàmetre útil d’un ullera, telescopi, objectiu, etc.
obertura de caps
Distància o separació existent entre els extrems o les bandes de l’art de tir o d’arrossegament quan se està
pescant.
obertura de la costa
Clara interrupció en la línia de costa, passatge a través d’un escull, entre dos baixos, etc.
obertura de la malla
Distància interior entre dos nusos oposats d’una mateixa malla o, en les xarxes sense nusos, entre dues
creus oposats de la mateixa malla.
obertura de les ones
Espai comprés entre dues onades consecutives, o entre cada onada i l’immediat següent.
obertura del rumb
L’angle amb que aquest s’obre.
obertura del timó
Antigament, obertura que es practicava a la coberta abans d'utilitzar-se la roda del timó, per la qual hi
passava un agullot que unit amb la canya servia per fer-lo girar.
obertura entre eixàrcies
Distància entre l’obertura angular de les eixàrcies.
obertura entre pals
Distancia entre els pals de la arboradura.
obertura franca
Obertura que no té baixos ni barra en la seva embocadura, o aquella pot entrar-se en tot temps.
obertura horitzontal
Obertura de malla amidada paral·lelament a les ribes de la peça de xarxa.
obertura marginal
Tècnica cartogràfica per a estendre detalls cartogràfics sobre un mapa o una carta més enllà del marc o
casella, aquesta tècnica elimina la necessitat d’una carta addicional.
obertura numèrica
En òptica, l'obertura numèrica d'un sistema òptic és un nombre dimensional que caracteritza el rang
d'angles pels quals el sistema accepta llum.
Recíprocament, també està relacionat amb l'angle de sortida del sistema.
La definició exacta del terme varia segons diferents àrees de l'òptica.
obertura relativa

Per a lents fotogràfiques o telescòpiques, la relació entre la distància focal equivalent pel que fa al diàmetre
de la pupil·la d'entrada.
S'expressa com a f:4.5; també cridada nombre f, límit f, o velocitat de lent.
obertura vertical
Obertura de malla amidada verticalment, és a dir, perpendicular a les ribes de la peça de xarxa.
obirar
Vegi’s de lluny o amb esforç.
objects
En terminologia anglesa de oposar, protestar.
objecte a flor d’aigua
Es diu d’un objecte que aflora a la superfície del mar.
objecte celeste
Els objectes celestes són els cossos que poblen a l'univers.
Existeixen cossos brillants com les estrelles i els núvols de gas calent.
Existeixen objectes celestes opacs, que poden reflectir la llum de les estrelles, com els planetes, satèl·lits i
la pols.
A més existeix la matèria fosca que no emet i absorbeix llum.
objecte de l’assegurança
Be material afecte al risc sobre el qual gira la funció indemnitzadora; és a dir, és la compensació del
perjudici econòmic com resultat d'un sinistre.
objecte de la recerca
vaixell, aeronau o altra nau que ha desaparegut o es troba en perill, supervivents o objectes de la recerca
connexos o evidència que es basa la realització de la recerca.
objecte de referència
Objecto bé definit, triat com punt de partida del mètode d’observació per direccions.
objecte prominent
Objectes fàcilment identificables però els quals no justifiquen ser classificats com a conspicus.
objecte reflector de radar
Objecte que retorna un fort ressò de radar.
objectiu
En una ullera telescòpic o microscopi, el component òptic que rep llum d'un objecte i forma la imatge
primària.
objectiu
En una càmera, la imatge formada per l'objectiu és la final.
objectiu
En un telescopi o microscopi, la imatge formada per l'objecte és ampliada per l'ocular.
També és anomenat sistema objectiu o lent de l'objectiu.
objectiu
Lent o sistema de lents que augmenta la visió en els instruments òptics i que està col·locat en la part que es
dirigeix cap a l'objecte.

objectiu d’una ullera
Es el vidre davanter d’una ullera de llarga vista.
objectivo
Vegi’s blanc.
obladera
Soltes emprades a Balears per a la pesca de les oblades, que es calen de nit en semicercle en fons
sorrencs, i molt prop de la costa.
obligació
Vinculo jurídic en virtut del com un subjecte està en la necessitat de donar, fer o no fer una cosa.
obligacions i deures de l'assegurador
Com succeeix amb l'assegurat, és necessari distingir entre obligacions i deures de l'assegurador.
Les obligacions es posposen fins a la producció del sinistre, i els deures són anteriors a la realitat del dany.
La realització del sinistre engendra l'obligació fonamental d'indemnitzar el dany que sobrevingui als
interessi assegurats en el lloc, termini i forma convinguts (art. 738.15 i 16).
Aquesta és l'obligació única i essencial de l'assegurador.
El pagament, excepte pacte en contrari, ha de fer-se en el termini de quinze dies, explicats des que
l'assegurador hagi rebut els documents exigits.
L'assegurador que rebutgi el sinistre ha de contradir-ho judicialment i el jutge decidirà, en tràmit previ de
compareixença, si l'assegurador està obligat a dipositar la quantitat que resulti dels justificants o haurà de
lliurar-la a l'assegurat mitjançant fiança suficient (art 770).
Aquest aspecte constitueix una especialitat de l’assegurança marítima.
Pel que es refereix als deures o càrregues, la inobservança de les quals dóna lloc a indemnització però no
anul·la el contracte, cal esmentar la de signar i lliurar la pòlissa a l'assegurat (art 737 i SSTS de 23 de gener
de 1996 i 16 de febrer de 1994).
Respecte del deure proporcionar un formulari a l'assegurat que permeti valorar el risc i el interès assegurat,
exigit per l'article 10 LCS, és discutible la seva aplicació en l’assegurança marítima.
obligacions i deures de l'assegurat
L'obligació principal és pagar la prima en el temps, lloc i manera convinguts (art 738.13).
La prima de l’assegurança es regeix pels principis d’indivisibilitat i invariabilitat.
L'article 756 disposa que “els asseguradors faran seu el premi, sempre que hagués començat a córrer el
risc”, significant que la prima es deu íntegrament des que comença el risc, i al marge de la producció del
sinistre.
Aquesta indivisibilitat no és recíproca doncs l'assegurador no ve obligat a retornar la prima quan l'assegurat
renuncia al contracte abans del començament de la cobertura, excepte pacte en contrari (verbigràcia, la
clàusula 22 de l'Institut d'Asseguradors de Londres per a Vaixells reconeix els extorns de prima).
El principi d’invariabilitat significa que la prima convinguda no pot modificar-se durant el curs del contracte
encara que circumstàncies objectives posteriors modifiquin el risc; i així succeirà tant si suposa un
agreujament com una disminució, repercutint a favor de l'assegurador o de l'assegurat respectivament.
Existeixen algunes excepcions no obstant això (arts 13 LCS i 757 C de C).
Al costat de l'obligació fonamental del pagament de la prima, en l’assegurança marítima existeixen una
sèrie de deures de l'assegurat, positius uns i negatius altres.
Tècnicament són càrregues o deures, en contraposició a les obligacions, perquè no poden ser exigits
coactivament però la seva inobservança té conseqüències negatives per a l'assegurat. cal assenyalar les
següents:
• Valorar amb exactitud i de forma completa els interessos objecto de l’assegurança.
• Manifestar amb exactitud i de forma completa les circumstàncies influents en la valoració del risc; les
reticències i les declaracions inexactes estan prohibides, podent l'assegurador rescindir el contracte.
• Comunicar els altres assegurances concertades sobre el mateix interès assegurat (art.800 i SSTS de 31
de gener de 1991 i 3 de maig de 1968).

• Posar en coneixement de l'assegurador les incidències de la navegació i principalment les que puguin
agreujar el risc (art 765).
• Sobrevingut el sinistre, l'assegurat haurà de posar-ho immediatament en coneixement d'assegurador pel
mitjà més ràpid (SSTS de 29 de juny de 1998, 31 de desembre de 1996 i 16 de març de 1996).
• Comunicar les circumstàncies del sinistre (STS de 19 de febrer de 1988).
• Actuar diligentment per disminuir el dany; també es coneix amb l'expressió “deure salvament” (arts. 791,
792 i 795 i SSTS de 3 de maig de 1968, 9 de novembre de 1962 i 11 de desembre de 1950).
• Requerir la intervenció de perits per comprovar les circumstàncies i entitat del sinistre.
• Col·laborar en la subrogació de l'acció de danys contra el causant del sinistre.
obligació no hipotecària
Certificat lliurat per la Duana a l'exportador de mercaderies de consum, permetent-li rebre el pagament de
el “drawback” que s'aconsegueix en exportar aquelles.
obligació solidària
Vinculo jurídic en virtut del com dos o més persones estan en la necessitat de donar, fer o no fer una cosa,
de manera tal que el creditor pot exigir a cadascuna el compliment total de l'obligació, sense perjudici de les
relacions existents entre els codeudors.
obligació tributària duanera
És l'obligació que té una persona de pagar la suma dels drets, impostos, taxes, multes i altres gravàmens
que es deguin per actes en operacions duaneres.
L'obligació tributaria duanera esta constituïda pel conjunt d'obligacions tributàries i no tributàries que
sorgeixen entre l'Estat i els particulars, com a conseqüència del ingrés o sortida de mercaderies del territori
duaner.
L'obligació tributària duanera està constituïda pels drets i impostos exigibles en la importació o exportació
de mercaderies.
Les obligacions no tributàries comprenen les restriccions i regulacions no aranzelàries, el compliment de les
quals sigui legalment exigible.
Naixement de l'obligació tributària duanera.
Per a efectes de la seva determinació, l'obligació tributària duanera neix:
Al moment de l'acceptació de la declaració de mercaderies, en els règims d'importació o exportació
definitiva i les seves modalitats;
Al moment que les mercaderies causin abandó tàcit;
En la data:
De la comissió de la infracció duanera penal;
Del comís preventiu, quan es desconegui la data de comissió, i
Que es descobreixi la infracció duanera penal, si no es pugui determinar cap de les anteriors; i,
Quan ocorri la destrucció, pèrdua o dany de les mercaderies, o en la data que es descobreixi qualsevol de
tals circumstàncies, tret que aquestes es produeixin per cas fortuït o força major.
Drets i impostos aplicables per a determinar la suma de la garantia en els règims temporals o suspensius.
En els règims temporals o suspensius, el moment de l'acceptació de la declaració al règim, determinarà els
drets i impostos aplicables a efecte d'establir la suma de la garantia, quan aquesta correspongui.
En cas de canvi d'un règim temporal o suspensiu a un definitiu,
Subjectes actiu i passiu de l'obligació tributària duanera.
El subjecte actiu de l'obligació tributària duanera és l'Estat i el subjecte passiu és el declarant i qui resultin
legalment responsables del pagament de la mateixa.
La base imposable per a l'aplicació dels Drets Aranzelaris a la Importació (DAI), és el valor en duana de les
mercaderies, segons la definició adoptada per la legislació respectiva.
Per als altres drets i impostos a la importació o exportació, la base imposable serà la qual estableixi la seva
llei de creació.
La determinació de l'obligació tributària duanera, és l'acte pel qual es fixa la quantia dels drets i impostos
exigibles.
Com regla general, correspondrà al declarant o al seu representant, sota el sistema d'autodeterminació,
realitzar la determinació de l'obligació tributària duanera i complir amb els altres requisits i formalitats

necessaris per a l'aplicació del règim que correspongui, previ a la presentació de la declaració davant el
Servei Duaner.
Excepcionalment, l'autoritat duanera efectuarà la liquidació dels drets i impostos amb base en la informació
proporcionada pel declarant.
Tals casos d'excepció, seran determinats per la legislació nacional.
Amb les mercaderies es respondrà directa i preferentment al Fisc, amb privilegi de peça duanera en favor
d'aquest, pels drets i impostos, multes i altres càrrecs que causin i que no hagin estat coberts total o
parcialment pel subjecte passiu com resultat de la seva actuació dolosa, culposa o de dolenta fe.
L'autoritat duanera ha de retenir les mercaderies prèvia ordre judicial si aquesta acció implica un
aplanament domiciliari.
La certificació del deute i qualsevol altra quantitat exigible, estesa per l'autoritat superior del servei duaner,
constituirà títol executiu per a exercir qualsevol de les accions i procediments corresponents.
L'obligació tributària duanera s'extingeix pels mitjans següents:
Pagament, sense perjudici dels possibles ajustaments que puguin realitzar-se en ocasió de verificacions de
l'obligació tributària;
Compensació;
Prescripció;
Acceptació de l'abandó voluntari de mercaderies;
Adjudicació en pública subhasta o mitjançant altres formes de disposició legalment autoritzades de les
mercaderies abandonades;
Pèrdua o destrucció total de les mercaderies per cas fortuït o de força major o destrucció de les
mercaderies sota control duaner.
Altres mitjans legalment establerts.
En el cas de les obligacions duaneres no tributàries, el subjecte obligat al seu compliment, serà el declarant
o el seu representant.
obligacions
En terminologia de finances, compromisos en què es reconeixen deutes o es compromet el seu pagament.
obligacions
En termes comptables, les obligacions estan constituïdes pels passius de l'empresa.
obligacions de l'assegurador
Est haurà de complir una obligació principal i algunes secundàries:
• Pagament de la indemnització acordada en la pòlissa.
• Assistència i informació a l'assegurat.
• Prevenir a l'assegurat de possibles riscos.
obligacions de l'assegurat
L'assegurat haurà de complir amb les funcions que s'indiquen:
• Informació oportuna del sinistre.
• Descripció detallada i fidedigna de l'objecte assegurat.
• Determinació del valor exacte del ben assegurat.
• Que se li pagui el valor de la cosina acordada.
obligacions del capità
Quant a les obligacions, podem assenyalar les següents:
Complir les formalitats establertes pel codi en cas d'arribada forçosa, naufragi o avaria.
Practicar un reconeixement del vaixell per a conèixer l'estat del mateix i està dotat dels elements necessaris
per a la navegació.
Romandre en el vaixell mentre rebi la càrrega a bord i posar-la a la disposició del Jutge o Tribunal quan
ignori a qui ha de fer legítimament el seu lliurament.
Tenir a bord els llibres i documents exigits pel codi.
obligacions del navilier.

És necessari establir el principi general segons el qual les tarifes exigibles per la prestació de serveis
portuaris tenen el caràcter i la consideració legal de preus privats (art 70.1 LPEMM).
Des d'aquesta perspectiva, l'enteniment de les tarifes del port com a preus privats significa, que a diferència
del que ocorre amb els preus públics, no existeix intervenció formal prèvia del Ministeri d'Economia i
Hisenda, i d'altra banda, l'eventual impugnació de la disposició administrativa de caràcter general determina
les tarifes màximes i mínimes de les prestacions portuàries.
En el contracte de practicatge la principal obligació que assumeix el navilier el vaixell del qual utilitza el
servei és la de pagar la tarifa corresponent.
A aquesta obligació pecuniària de l'armador cal afegir l'haver de que té el capità de col·laborar amb el
pràctic en la maniobra de practicatge, informant-li de l'estat del vaixell o qualsevol incidència el coneixement
de la qual calgui perquè aquest últim presti el servei adequadament.
El pagament de les tarifes de practicatge dóna lloc a un privilegi marítim integrant d'un dret real de garantia
sobre el vaixell que ha estat reconegut en la generalitat de les disposicions, que fixen l'ordre de preferència
per a la realització dels crèdits marítims privilegiats.
Segons l'article 2.1 del Conveni de Brussel·les de 10 d'Abril de 1926, el caràcter de privilegiats sobre el
vaixell i nolis vénen daus en el següent ordre: costes judicials, despeses per a la conservació i venda del
vaixell, els drets de port, els impostos i les despeses de pilotatge.
obligacions del pràctic.
Com ja s'ha vist l'obligació principal del pràctic consisteix a realitzar la seva obra amb la deguda diligència.
No obstant això, la materialització concreta de la seva prestació es difumina en els textos legals.
L'evolució culmina amb la LPEMM i el RPG de 196 que conceptuen el practicatge com un mer
assessorament de seguretat per als capitans dels vaixells en les maniobres portuàries.
Però el pràctic no té ni el comandament ni la direcció nàutica del govern del vaixell que resideixen en el
capità.
Això suposa que la responsabilitat de l'execució de l'operació recau sobre aquest últim, la qual cosa no
implica proclamar sense més l'exoneració de responsabilitat del pràctic, doncs aquest incorrerà en tal quan
no presti el consell adequat, per acció o omissió.
“La responsabilitat tant contractual com a extra contractual del pràctic sorgeix per tant a conseqüència de la
inexactitud, error o omissió en l'assessorament de la derrota convenient de la nau i dels rumbs o maniobres
nàutiques precises per vetllar per la seguretat de la navegació”(art. 24.2 RPG.
Però si el capità es nega a seguir les seves indicacions, la qual cosa ja no s'ha de fer necessàriament per
escrit, el pràctic queda exempt de responsabilitat del consell emès i per descomptat dels danys al vaixell o
a tercers.
Encara que el pràctic ha d'executar les seves obligacions amb promptitud i diligència, des de la perspectiva
reglamentària vigent s'ha suprimit la consideració del retard en la prestació pel pràctic que tenia l'antic
art.22 del RGP de 1958 quan en tal cas si el buc“ es mantenia sobre la màquina més de mitja hora”, el
pràctic només quedava autoritzat a reclamar el 50% del import total dels serveis prestats.
Aquesta penalitat econòmica ha desaparegut de l'actual RGP.
El desistiment cautelar i provisional de la prestació del practicatge sense que suposi un incompliment del
contracte es contempla en l'art. 24.3 del RGP que diu: “Quan el pràctic consideri arriscada una maniobra
per raons de calat, malament temps o qualsevol altra causa, podrà desaconsellar la seva realització,
(paralitzant el servei), justificant la seva decisió davant l'Autoritat Portuària, quedant la represa de la
maniobra i la continuació del servei a resultes de la decisió d'aquella.
Si el pràctic no acceptés la resolució donada, la discrepància la resoldrà el Capità Marítim” (art. 102.8d
LPEMM).
I si l'Administració Marítima ordena el servei, el pràctic no pot negués a fer-ho doncs incorrerà en
responsabilitat contractual enfront del navilier que ha requerit la seva obra i en responsabilitat administrativa
enfront de les autoritats marítimes i portuàries.
obligations cautionnees
En terminologia francesa En el comerç internacional, pagarés subscrits a l'ordre de l'administrador de
duanes i avalats per un Banc.
L'emissió de tals pagarés evita als importadors el pagament dels drets de duana al comptat.
També es recorre a vegades a les mateixes en les contribucions indirectes.

obliqüitat
(Del lat. obliquitas) Direcció inclinada.
obliqüitat
Inclinació que aparta de l'angle recte la línia o el plànol que es considera respecte d'una altra o altre.
obliqüitat de l'eclíptica
Angle agut format pel plànol de l’eclíptica amb el plànol de l'equador celeste i el valor del qual és,
aproximadament, de 23º27'.
obliqüitat de l’eclíptica
En Astronomia es denomina obliqüitat de l’eclíptica (algunes vegades anomenat també simplement
obliqüitat) a la inclinació que presenta l'eix de rotació de la Terra pel que fa al plànol de l’eclíptica.
És la raó de l'angle que forma el plànol del camí sol al llarg de l'equador terrestre amb el plànol de
l’eclíptica.
La mesura és de 23º i 4/10 del grau, encara que no és constant a causa del moviment terrestre denominat
nutació.
Va ser calculat AC per Eratòstenes i a causa de aquesta inclinació es produeixen les estacions.
Ambdós plans, de l'Equador i l’Eclíptica, es tallen en el Punt Àries.
Quan el Sol està aquí es produeix li inici de la primavera en l'Hemisferi Nord i li inici de la tardor en
l'Hemisferi Sud.
Per als altres planetes l'angle que formen el plànol de l'equador i el plànol de l'òrbita es diu inclinació axial
(de l'eix) i és el responsable de les estacions en aquests planetes.
En el cas del moviment de Mart, on la inclinació (25,19º), molt semblant a la Terra, i com l'any de Mart és el
doble de llarg, provoca estacions també el doble de llargues que en la Terra.
El tall d'ambdós plans assenyala el Punt Vernal del planeta o li inici de la primavera en l'hemisferi nord
marcià.
Tità també sembla tenir estacions.
obliqüitat de l'òrbita lunar
L'acció exercida per l'atracció gravitacional de la Lluna sobre les masses d'aigua són l'agent principal de la
generació de les marees, per tant el coneixement de tots els elements astronòmics associats a la Lluna és
de gran importància en la consecució de l'objectiu.
L'òrbita de la Lluna es defineix per la trajectòria descrita durant el seu moviment al voltant de la Terra; quan
aquesta es intersecta amb el plànol de l'equador es defineix la intersecció Lunar.
L'òrbita de la Lluna en la seva intersecció amb el plànol de l’eclíptica defineix els nodes lunars: quan la
Lluna passa per l’eclíptica del sud al nord es té el node ascendent (Ω); en cas contrari, es té el node
descendent.
L'angle format pel plànol de l'equador i l'òrbita de la Lluna es denomina obliqüitat de l'òrbita de la Lluna, i és
una magnitud variable que depèn de la posició del node lunar, variant entre 18,5° i 28,5° aproximadament.
Aquests valors es presenten quan el node descendent piga coincideix amb l’equinocci vernal o quan el
node ascendent coincideix amb l’equinocci respectiu.
La longitud del node ascendent és l'arc des de l’equinocci vernal ( ) fins al node ascendent, mesurat cap a
l'orient al llarg del plànol de l’eclíptica.
OBO
Abreviatura de “Oil bulk ori carrier”.
Vaixell construït de manera que pot operar com a vaixell tanc i com graneler o “bulkcarrier”, és a dir, per a
transport de grani'ls sòlids.
obra
Nom genèric amb que s'identifiquen els conjunts de l'estructura d'un vaixell o embarcació.
obrar a grua

Obrar a grua, tallar una peça d'acord amb la plantilla feta d’antuvi.
obra alta addicional
És la que sense formar necessàriament part d'un vaixell, serveix per la comoditat del personal, com, per
exemple, l'alcàsser, la coberta de popa o toldilla (barb.), el castell, la caseta, el pont cobert, etc.
obra alta lateral
Construcció estreta que s'eleva damunt de la coberta alta, adossada a l'amurada, i que serveix per usos
diversos, com: panyol de pintures, foneria, etc.
obra d’accés
Obra feta amb la finalitat de facilitar a les embarcacions l’entrada i la sortida del port en condicions de
seguretat, garantint-hi prou amplada i calat per a maniobrar.
obra d’atracada
Obra feta al port amb la intenció de facilitar-hi les maniobres d’atracada de les embarcacions.
obra d'atracament i amarrament
És el conjunt d'elements estructurals que formen un parament vertical, amb suficient calat per l'atracament
dels vaixells i una superfície horitzontal per al dipòsit de mercaderies i el moviment dels mitjans mecànics
terrestres.
obra d’una nau
Les parts que constitueixen el buc.
obra de defensa
Obra teta a la zona marítimo-terrestre destinada a protegir de l’acció de l’aigua de la mar els terrenys
costaners.
obra de marea
Aquella que és necessari esperar à la baixamar per a executar els treballs empresos o que han
d’emprendre’ls.
obra de proa
Es diu de tot el conjunt format pel tallamar, braçals, creuetes, gambotes, mascaró de proa, etc.
obra de recer
Obra feta en un port destinada a protegir-ne l’interior de l’onatge.
obra exterior
Són obres que es construeixen amb la finalitat de proporcionar abric en forma artificial a un lloc en la costa
on existeix un port o on es pretén la construcció d'un.
obra interior
Dintre d'aquestes s'engloben totes aquelles que donen servei a l'embarcació i que no estan sotmeses
directament a l'acció del mar.
obra marítima
Les obres fetes a la mar, com ara les de protecció del litoral contra l’erosió, les de fixació de les dunes, les
de defensa i engrandiment de les platges, les de construcció de dics i molls.
obra morta
En un vaixell es denomina obra morta a la part del buc que està fora de l'aigua, de forma permanent, quan
el vaixell està a plena càrrega.
És tota la part del buc d'un vaixell compresa des de la línia de l'aigua fins a la borda.

Es considera per a aquesta distinció solament el buc del vaixell, ja que tot el que es construeix a partir de la
coberta principal es diu superestructura o castellatge.
obra portuària
Estructures permanents construïdes per l'home al llarg de la costa que constitueixen part integral del
sistema portuari com en el cas d'esculleres, molls i altres instal·lacions portuàries, terminals costaneres,
molls d'atracament, esculleres, defenses, etc.
obra tancada
Mètode de folrar, on les posts s'ajusten de pla sobre els membres del buc, amb els cantells tallats a escaire
amb el costat.
obra viva
És la part d'un vaixell submergit en l'aigua, considerat exteriorment, i en el material del fustam o planxes
que la componen.
També se li pren el nom de carena.
obra viva descoberta
Part vertical d’un vaixell encallat que queda en sec a causa de la marea.
obrar de rodó
És obrar una fusta amb superfície corbada o arrodonida després de vuitavada.
obre civil
Conjunt dels dics, molls i dragatges en les obres portuàries.
obrer portuari
Vegi’s estibador.
obricoll
Pes col·locat a la part alta d’un pal que contribueix a donar al vaixell un balanç més fort.
obricoll
Cada una de les dues peces o parts laterals que formen la boca d’una botavara o d’un pic.
obrir
Eixamplar amb una eina especial les escletxes que hi ha entre taula i taula d'una embarcació perquè el
calafat hi introdueixi l'estopa.
obrir
Mesurar en amplada o mànega del vaixell.
obrir
Fer accessible l’interior d’una cosa llevant o movent allò que la tanca o clou.
obrir canal la terra
Existir en la terra una obertura que entre les seves dues ribes que deixa pas a la mar, almenys, pel que
sembla o a la vista del navegant.
obrir cella
Suspendre’s de l’horitzó una gran reunió de núvols que apareixia en ell, i deixar un clar intermedi.
obrir coll un llaüt

Minvar la superfície de les veles, substituint la mestra per la pitxola o catxamarina, o bé canviant el floc amb
el menjavents, etc., per tal que el llaüt quedi més lleuger de velam i no rebi tan forta la impulsió del vent
(Mall.).
obrir distàncies
Engrandir distàncies o espais, així lineals com angulars.
obrir l’alineació
Perdre, dues embarcacions alineades en la visual d’un observador, llur alineació i semblar que se separen
l’una de l’altra.
obrir l’aparell
Bracejar les veles per sotavent perquè aquestes rebin el vent amb el major angle possible.
obrir el rumb
Engrandir l'angle que aquest forma amb la visual a un objecte i també el qual el mateix rumb val o el qual
fins a ell es conta des de la línia nord-sud.
Les operacions contràries se signifiquen amb la frase de tancar el rumb.
obrir el rumb
En altre sentit i amb altra expressió, com és la d'obrir un rumb s'entén l'aixecar un tauló en el buc del
vaixell.
obrir el temps
Vegi’s de abonançar.
obrir el vent
Si se navega cenyint significa arribar, i si se navega en popa, orsar.
obrir la xarxa
Acció realitzada durant determinades classes de pesca com la de la traïnya, consistent a engrandir la
distància, eixamplant la eixàrcia.
obrir les distàncies
Separar-se més entre si els navilis o columnes d’una esquadra.
obrir o tancar el vent
Arribar o orsar amb la finalitat d’augmentar o disminuir l'angle del vent amb el rumb.
obrir o tancar l’angle de la marcació
Fer el rumb convenient fins a aconseguir que l'objecte marcat formi un angle major o menor amb la línia
nord-sud.
obrir o tancar l’angle del rumb
Augmentar o disminuir l'angle de la proa amb la línia nord-sud.
obrir ports
Permetre i deixar expedit el tràfic interior d’algun d’ells, tan bon punt cessa el temporal que va obligar a
tancar el port.
obrir un objecte de altre
Separar-se dos objectes que estaven sobreposats o confós; així com les marques d’una enfilació.
obrir una costura

Aixecar la brea que la cobreix i treure les estopes que l’emplenen, deixant net i desembarassat el buit o bé
obrir aquest de nou per a tornar a fer-la.
obrir una embarcació
Desatracar una embarcació, separant la proa del moll o embarcador per mitjà d’una gafa.
obrir una verga
Expressió relativa al braceig d’una verga, que comporta que la direcció del pla de la vela que enverga i que
està desventada o en fatxa vagi a cercar la posició amb què comenci a portar.
obrir una via d’aigua
Desagregar-se, desconjuntar-se, trencar-se, les peces que constitueixen el buc d’una embarcació, tot
permetent l’entrada de l’aigua al seu interior.
obrir-se
Descompondre’s, trencar-se, desconjuntar-se, i a vegades àdhuc trencar-se les peces que formen el buc
d’una embarcació, afluixant-se per tant les seves costures i introduint-se per elles l’aigua del mar.
obrir-se
Obrir-se, esventar-se les costures dels taulons o planxes de ferro.
obrir-se d’un moll
Separar-se de un moll o de un objecte, desatracar.
obrir-se el temps
Asserenar-se, alçar-se.
obrir-se el vaixell
Separar-se les costures de buc, donant pas a una via d’aigua.
obrir-se el vent
Augmentar l’angle que forma la proa del vaixell amb el vent, una vegada efectuada la virada per avant o en
altre moment de la navegació.
obrir-se els trancanells
Desconjuntar-se i a vegades rompre’s les peces que formen el casc d’una embarcació.
obrir-se les costures
Eixamplar, amb una eina especial, les escletxes que hi ha entre taula i taula d’una embarcació perquè el
calafat hi introdueixi l’estopa.
obrir-se una via d’aigua
Produir-se una esquerda o forat, pel qual penetra aigua en l’interior del vaixell.
observable
Que es pot observar.
observació
L'acte o pràctica d'anotar i registrar fets i successos, tal com es fa en un estudi científic.
observació
La mesura d'una quantitat el valor de la qual es desitja conèixer.
observació
Les dades així anotades i registrats.

observació
Una mesura individual, en una única disposició de l'adequat aparell de mesura.
observació
Les observacions astronòmiques són l'obtenció de dades relatives als cossos celestes.
S'utilitzen satèl·lits i telescopis, segons la longitud d'ona de la radiació que es desitgi analitzar.
Es poden prendre imatges dels cossos.
També es pot descompondre la seva llum i prendre espectres (com un arc de Sant Martí).
observació
L’acte o pràctica d’anotar i registrar fets i successos, tal com es fa en un estudi científic, la mesura d’una
quantitat el valor de la qual es desitja conèixer, les dades així anotades i registrats.
observació
Acció d’observar.
observacions aeronàutiques
Es tracta d'observacions especials que s'efectuen en les estacions meteorològiques instal·lades en els
aeròdroms, essencialment per satisfer les necessitats de l'aeronàutica, encara que comunament es fan
també observacions sinòptiques.
Aquestes observacions es comuniquen a altres aeròdroms i, freqüentment, als avions en el vol, però en els
moments d'enlairament i aterratge, el pilot necessita alguns elements essencials de l'atmosfera, com el
temps present, direcció i velocitat del vent, visibilitat, altura dels núvols baixos, reglatge altimètric , etc., per
a seguretat de la nau, tripulació i passatgers.
observacions agrícoles
Són observacions que es fan dels elements físics i biològics del medi ambient, per determinar la relació
entre el temps i la vida de plantes i animals.
Amb aquestes observacions, es tracta d'investigar l'acció mútua que s'exerceix entre els factors
meteorològics i hidrològics, d'una banda, i l'agricultura en la seva més ampli sentit, per una altra.
El seu objecte és detectar i definir aquests efectes per aplicar després els coneixements que es tenen de
l'atmosfera als aspectes pràctics de l'agricultura.
Al mateix temps es tracta de disposar de dades quantitatives, per a les activitats de planificació, predicció i
investigació agro meteorològiques i per satisfer, plenament, la funció d'ajuda als agricultors, per fer front a
la creixent demanda mundial d'aliments i de productes secundaris d'agrícola.
observacions amb globus pilot
Mesurament dels vents en altitud seguint la trajectòria d'un globus amb un dispositiu òptic.
observacions amb radar
Observacions realitzades amb radars meteorològics on s'avaluen els ecos que es reben en un receptor
amb pantalla.
observació astronòmica
Observacions d'astres per mitjà d'instruments apropiats.
observació astronòmica
En navegació, mesura d'altura i azimut d'un astre.
observacions astronòmiques
Obtenció de dades relatives als cossos celestes.
Per a assolir-les s'utilitzen telescopis i satèl·lits, segons la longitud d'ona de la radiació que es desitgi
analitzar.
Es poden prendre imatges dels cossos.

També es pot descompondre la seva llum i prendre espectres.
A boca de nit i dirigir la nostra mirada cap al firmament, en un lloc d'escassa contaminació lumínica,
apareixen abans els nostres ulls milers d'estrelles formant la volta celeste.
El buscar zones amb poca llum residual és molt important, ja que si no és així es deixen de veure els
cossos celestes.
Durant el dia no es pot veure el firmament per la llum que emet el proper Sol.
La Via Làctia o franja blanquinosa amb forma de lent convexa és la nostra galàxia i està constituïda per
unes 100.000 milions d'estrelles.
Transcorre entre l'horitzó sud-est i l'horitzó nord-oest, passant per sobre dels nostres caps.
Els punts blanquinosos són estrelles i parpellegen perquè la seva llum travessa l'atmosfera, que li provoca
desviacions a causa de la refracció en les seves diferents capes (similar a veure el sol des de sota aigua).
No obstant això també existeixen punts que no parpellegen, que corresponen als planetes.
Aquests, al trobar-se moltíssim més prop, posseeixen un diàmetre aparent o perceptible, amb el que no
percebem les petites variacions produïdes per l'atmosfera en la seva llum reflectida del Sol.
Venus és el planeta més brillant que podem veure des de la Terra i s'observa al capvespre o alba i proper
al Sol.
Mart destaca pel seu color vermellós, Júpiter, el planeta més gran, destaca pel seu color crema.
Saturn posseeix un color bastant groguenc i Urà és difícil de distingir entre les estrelles pel seu color
blavós.
Per a ajudar a trobar les estrelles més representatives, en l'antiguitat es van introduir les constel·lacions,
agrupacions de les projeccions sobre el cel de les estrelles més brillants, que representaven personatges
mítics, animals, objectes, etc.
Mai podrem veure durant tot l'any les mateixes constel·lacions, llevat de aquelles que se situïn en les
proximitats del nord celeste.
Per això s'ha de distingir l'hemisferi celeste en el qual ens trobem, sent l'equador celeste la seva frontera.
L'hemisferi nord coincideix amb Polaris i el sud amb la Creu del Sud.
hemisferi celeste nord
La constel·lació de l'Óssa Major, per als habitants de l'hemisferi nord, és indubtablement el millor lloc per a
començar l'observació, a causa de la seva fàcil localització i perquè es troba situada damunt del nostre
horitzó del lloc d'observació.
Les dues estrelles finals del cassó de l'Óssa Major, Merak i Dubhe, serveixen de guia per a trobar l'Estrella
Polar.
La seva prolongació, en direcció septentrional o nord, unes cinc vegades la distancia Merak-Dubhe, ens
dóna la seva posició, indicant-nos també, aproximadament, la situació del pol nord celeste.
Per això, si fixem la nostra càmera sobre ella i prenem una fotografia de diverses hores d'exposició, veurem
com el firmament gira al seu al voltant.
Aquesta estrella també constituïx l'extrem del mànec de l'Óssa Menor.
Des de l'estrella Alioth de l'Óssa Major (extrem del mànec), s'avança de nou cap a Polaris i seguint en línia
recta en una distància igual, però en sentit oposat, trobem una figura en forma de W quan està baixa en
l'horitzó i M quan està alta, que és Casiopea, formada per cinc estrelles.
Deneb, Altair i Vega formen un triangle isòsceles, denominat triangle d'estiu.
Vega és l'estrella més propera.
hemisferi celeste sud
L'hemisferi sud es caracteritza per no contar amb estrelles brillant però sí per contenir nombroses i
acolorides nebuloses, galàxies, etc.
La Creu del Sud (Crux) és una constel·lació molt petita, formada per 7 estrelles, encara que 4 són les més
característiques, blanc blavoses i vermella.
Si s'estén l'eix principal de la creu cinc vegades, s'arriba prop del pol sud en el cel, el punt al voltant del com
gira el firmament.
Canopus és el nom de l'estrella més brillant de la constel·lació de Carina i la segona estrella més brillant del
cel, sent per això fàcilment recognoscible cap a l'est.
A causa de la seva lluentor, Canopus s'utilitza sovint com punt de referència per a l'orientació de les naus
espacials.
Els núvols de Magallanes són dues galàxies nanes visibles en absència de la Lluna i en la direcció sud.

El Gran Núvol de Magallanes, satèl·lit de la Via Làctia, conté unes 10.000 milions d'estrelles i té un diàmetre
d'aproximadament 35.000 anys llum.
El Petit Núvol de Magallanes està situada en la constel·lació de Tucana. observables des d'ambdós
hemisferis
Les constel·lacions que poden observar-se des d'ambdós hemisferis celestes, ho són en èpoques de l'any
oposades, és a dir, al hivern boreal correspon a l'estiu austral.
La constel·lació de Orió (caçador) s'observa al hivern des d'ambdós hemisferis, sent fàcilment reconeguda
per les tres estrelles en línia recta que constituïxen el seu “cinturó”.
Les quatre estrelles equidistanciades constituïxen el cos del caçador.
Continuant el cinturó en adreça oest trobem una agrupació de sis estrelles que formen l'arc.
En el sentit oposat s'albira Sirius, l'estrella més brillant del firmament, que està situada en la constel·lació de
Ca Major, a 8,7 anys llum.
L'any del calendari maia comença el 26 de juliol, quan l'estrella Sirius i el Sol esclarien a la mateix temps.
El Sistema de Alfa Centauri, format per tres estrelles, és el més proper al Sol, a uns 4,36 anys llum de
distància, i el tercer objecte més brillant del firmament.
Centauro és una extensa constel·lació que es troba al nord de Crux i en l'extrem nord de la Via Làctia.
observacions climatològiques
Són observacions que s'efectuen per estudiar el clima, és a dir, el conjunt fluctuant de les condicions
atmosfèriques, caracteritzats pels estats i les avaluacions del temps en una porció determinada de l'espai.
Aquestes observacions difereixen molt poc de les sinòptiques en el seu contingut i es realitzen també a
hores fixes, tres o quatre vegades al dia (almenys) i es complementen amb registres continus diaris o
setmanals, mitjançant instruments registradors.
observacions d’un astre
Acció d’observar un astre per tal d’obtenir-ne alguna de les coordenades o alguna altra dada.
observacions de control remot
Recollida i registre de dades a distància, per oposició a les mesures realitzades en el lloc (in situ); per
exemple, les observacions de l'atmosfera per radar i satèl·lit.
observació de la circummeridiana del Sol
La possibilitat de cels coberts en l'únic moment del dia quan el navegant pot fer una observació fiable per a
calcular la latitud, va dur al desenvolupament de l'observació "cicummeridiana".
Anteriorment es coneixia altre mètode, amb dues observacions separades per un interval de temps
considerable, però la matemàtica era tan complicada que probablement molts marins no la utilitzaven.
Existeixen dos mètodes per a resoldre les observacions circummeridianes.
El procediment directe és el més precís, encara que requereix una solució trigonomètrica.
Cap a finals del segle XIX es van introduir taules que van fer més pràctic el mètode de reducció al meridià, i
quan l'ocasió exigeix tal observació, és aquest el mètode generalment utilitzat avui dia.
No obstant això, amb el desenvolupament dels mètodes de la línia de posició, i de la moderna taula
d'inspecció, les observacions circummeridianes han perdut molta de la seva popularitat.
observacions de marea
Sèrie de mesuraments destinats a obtenir les informacions necessàries per a la reducció de sondatges i les
dades per a l’estudi i la predicció de la marea.
observacions de muntanya
Observació meteorològica realitzada en una estació de muntanya.
observacions de posició nàutica
Observacions necessàries per a determinar la posició del vaixell.
observacions de precipitació

Són observacions relatives a la freqüència, intensitat i quantitat de precipitació, ja sigui en forma de pluja,
plugim, aiguaneu, neu o calamarsa i constitueixen elements essencials de diferents tipus d'observacions.
Donada la gran variabilitat de les precipitacions tant des del punt de vista espacial com a temporal s'ha de
comptar amb un gran nombre d'estacions suplementàries d'observació de la precipitació.
La unitat de mesura és el "mil·límetre", entenent-se com a tal a la quantitat de precipitació acumulada d'1
litre per metre quadrat.
observatori de primer ordre
Observatori dels Instituts Nacionals de Meteorologia on es realitzen observacions de diversos elements
(pressió, temperatura, humitat, vent, nuvolositat, precipitació, insolació, etc).
observacions de radiosonda
Observació que es realitza per mitjà de sondejos per a determinar en altitud diferents paràmetres
meteorològics com són: la pressió, temperatura, humitat i vent. Les dades es transmeten instantàniament a
l'estació d'avaluació.
Sinònim radiosondatge.
observacions de radiovent
Determinació dels vents en altitud, seguint la trajectòria d'un globus lliure, per mitjans electrònics diferents
del radar.
observacions de superfície
Observació meteorològica distinta d'una observació en altitud, efectuada en la superfície de la Terra a
hores fixes per observadors meteorològics.
observacions de vaixells
Observació meteorològica realitzada a bord d'un vaixell.
observacions dels núvols
L'observació i estudi dels núvols és una de les parts més complexes i difícils de la Meteorologia, doncs es
requereix una gran experiència i perfecte coneixement del seu gènesi per classificar-les.
No és rar que observadors professionals cometin errors de tant en tant, doncs el primer cop de vista no és
suficient, generalment, per identificar-les.
A més de destriar els diferents gèneres i espècies, cal determinar també la seva quantitat, la seva altura i el
seu moviment.
Com hem vist, els gèneres de núvols es classifiquen mitjançant un símbol format per dues lletres, d'acord
amb les resolucions de la Conferència Meteorològica de Varsòvia de 1935.
No obstant això, també existeixen dibuixos per representar a les més importants.
Quant a la quantitat de núvols la hi crida nuvolositat, que es denomina total si el cel està enterament cobert,
i parcial si només ho està una part o fracció.
Aquesta fracció s'expressa en vuitens, de manera que el 0 correspon a un cel completament buidat i el 8 a
un totalment cobert.
La nuvolositat existent es determina a ull, agrupant amb la imaginació als núvols existents
en una zona i calculant l'espai que ocuparien juntes.
Aquest mètode es justifica per la rapidesa amb què sol canviar la nuvolositat.
observacions diverses
Entre les mateixes, figuren les observacions efectuades a partir de les aeronaus en vol i diversos tipus
d'observacions especials.
observacions en funció de l'altitud
Són observacions de la pressió atmosfèrica, temperatura, humitat i vent que s'efectuen a diversos nivells de
l'atmosfera, arribant-se generalment fins a altituds de 16 a 20 km. i, moltes vegades, a més de 30 km.
Aquests mesuraments es fan llançant radiosondes, que són elevades a l'espai per mitjà de globus inflats
amb gas més lleuger que l'aire i, a mesura que van pujant, transmeten senyals radioelèctrics, mitjançant un

adiotransmissor miniaturitzat, que són captades en terra per receptors adequats i després processades per
a convertir-les en unitats meteorològiques.
L'observació de la direcció i velocitat del vent pot efectuar-se amb la mateixa radiosonda, fent ús del
"Sistema de Posicionament Global (GPS)" i rebent les dades, en terra, mitjançant ràdio teodolits seguint la
trajectòria d'un globus inflat amb gas heli o hidrogen, mitjançant un teodolit òptic o, per a major altura, radar
aerològic.
observacions Euleriana de les corrents
Mètode per a registrar el corrent en un punt determinat per mitjà de mesurament dels corrents.
observacions fenològica
Tipus d'observació meteorològica que registra certs fenòmens, tals com les dates que es produeixen
diferents etapes del desenvolupament d'una planta o que apareixen certes espècies d'aus.
Es tracta en general de fenòmens biològics que poden relacionar-se sobretot amb canvis estacionals del
clima.
observacions Lagrangiana de corrent
Mètode per a l’observació de corrents oceànics per mitjà del seguiment del moviment de boies i flotadors a
la deriva, elements traçadors, etc.
observacions magnètica
Observacions relatives d’una o més components magnètiques.
observacions marítimes
Són observacions que es realitzen sobre vaixells fixos, mòbils, boies ancorades i a la deriva.
Aquestes dues últimes són del tipus automàtic.
Aquestes observacions constitueixen una font vital de dades i són gairebé úniques observacions de
superfície fiables procedents dels oceans, que representen més dels dos terços de la superfície total del
globus.
Aquestes observacions s'efectuen sobre la base d'un pla, segons el qual s'imparteix una formació a
determinats observadors seleccionats entre les tripulacions de les flotes de vaixells, especialment
mercants, perquè puguin fer observacions sinòptiques durant el viatge i transmetre-les a les estacions
costaneres de ràdio.
observació meteorològica
Observació relatives d'un o més elements meteorològics.
observació meteorològica
Quan l'home en la seva evolució es va dedicar a l'agricultura, va començar a entreveure una relació
primària entre les seves activitats i el temps.
Les cultures primitives adjudiquen als déus, encara en els nostres dies, alguns fenòmens per a ells
inexplicables per exemple: el llamp, el tro.
El terme "meteorologia" va ser emprat pels grecs: Plató, Plutarc, l'esmenten, significant el que existeix entre
el cel i la terra.
Aristòtil li va imposar un caràcter científic.
Entre les seves obres podem esmentar "Meteorològics" en quatre llibres.
Els pobles de l'Antiguitat com vivien la major part del temps a l'aire lliure van començar a realitzar senzilles
observacions que van donar lloc a refranys populars.
És a Anglaterra (Oxford) a fins de l'Edat Mitjana on comencen les observacions en forma gairebé
sistemàtica.
En 1654 per iniciativa de Fernando II de Toscana es va crear una societat de "Meteorologia Internacional"
que va tenir poc èxit.
En 1780 es funda la “Società Meteorològica Palatina” que va contar amb 33 estacions meteorològiques,
alguna d'elles no europees.
Aquesta societat va existir fins a 1792.

Les seves publicacions van ser la font de la meteorologia científica: Humboldt, Brandes i Dove, i altres que
van contribuir a l'avanç d'aquesta ciència.
En 1873 es va crear l'Organització Meteorològica Internacional (OMI), que es va dedicar durant molts anys
a elaborar procediments detallats per a la realització d'observacions meteorològiques i procurar que tots els
països establissin xarxes d'observacions segures i responguessin a l'estipulat per aquesta organització.
La OMI es va organitzar, després de la Segona Guerra Mundial, com un organisme especialitzat de les
Nacions Unides amb el nom d'Organització Meteorològica Mundial (OMM), on es troben agrupats la gairebé
totalitat dels països del món i una de les funcions de la qual és la normalització de les observacions, fixant
els procediments i les pràctiques que han d'aplicar els serveis meteorològics.
Com s'observa és en el segle XX amb l'aparició de l'aviació i el posterior desenvolupament de la tecnologia
és quan la meteorologia arriba a el seu major auge.
Pel que fa a les observacions meteorològiques, el fet més important, va anar l'adopció, en 1963, del
concepte de Vigilància Meteorològica Mundial (VMM).
Té per finalitat, entre unes altres, millorar la cobertura mundial de les observacions meteorològiques i
assegurar el seu ràpid procés i difusió.
El Sistema Mundial d'Observacions (SMO), és un dels tres components de la VMM, és un sistema coordinat
de mètodes, tècniques, instal·lacions, mitjos i disposicions necessàries per a efectuar observacions a
escala mundial.
És un sistema flexible i evolutiu, que es perfecciona constantment, fundant-se en els progressos científics i
tecnològics i d'acord amb l'evolució de les necessitats pel que fa a les dades d'observació.
Així arribem als nostres dies que, constantment, es realitzen observacions en tot el món, dia i nit, durant
tots els dies de l'any.
L'observació meteorològica consisteix en el mesurament i determinació de tots els elements que en el seu
conjunt representen les condicions de l'estat de l'atmosfera en un moment donat i en un determinat lloc
utilitzant instrumental adequat.
Aquestes observacions realitzades amb mètodes i en forma sistemàtica, uniforme, interrompuda i a hores
establertes, permeten conèixer les característiques i variacions dels elements atmosfèrics, els quals
constituïxen les dades bàsiques que utilitzen els serveis meteorològics, tant en temps real com diferit.
Les observacions han de fer-se, invariablement, a les hores preestablertes i la seva execució ha d'efectuarse
emprant el menor temps possible.
És de cabdal importància que l'observador presti preferent atenció a aquestes dues indicacions, atès que la
falta de compliment de les mateixes dóna lloc, per la contínua variació dels elements que s'estan mesurant
o observant, a l'obtenció de dades que, per ser presos a diferents hores o per haver-se demorat massa en
efectuar-los, no siguin sincròniques amb observacions preses en altres llocs.
La veracitat i exactitud de les observacions és imprescindible, ja que de no donar-se aquestes condicions
es lesionen els interessos, no solament de la meteorologia, sinó de totes les activitats humanes que se
serveixen d’ella.
En aquest sentit, la responsabilitat de l'observador és major del que generalment ell mateix suposa.
Les observacions es realitzen en llocs establerts, on és necessari contar amb dades meteorològiques per a
una o diverses finalitats, ja sigui en temps real, en temps diferits o ambdós.
Aquests llocs han de reunir determinades condicions tècniques normalitzades i els hi denomina "estacions
meteorològiques".
En aquest sentit, la responsabilitat de l'observador és major del que generalment ell mateix suposa.
diferents classes d'observacions meteorològiques:
• Observacions meteorològiques sinòptiques.
• Observacions meteorològiques climatològiques.
• Observacions meteorològiques aeronàutiques.
• Observacions meteorològiques marítimes.
• Observacions meteorològiques agrícoles.
• Observacions meteorològiques de la precipitació.
• Observacions meteorològiques d'altitud.
• Observacions meteorològiques diverses.
Observacions a bord de vaixells

Atès que les tres quartes parts de la Terra està coberta pel mar, és imprescindible per al meteoròleg rebre
informació d'observacions d'origen marítim.
Les observacions meteorològiques flotants són de dues classes: vaixells d'estació i vaixells en rutes.
Els primers tenen assignat un lloc fix i estan equipats expressament per efectuar observacions
oceanogràfiques i meteorològiques.
Els altres són instal·lacions a bord de determinats vaixells, que cobreixen un servei comercial regular.
La informació fonamental de les estacions marítimes, com de les terrestres, és el part sinòptic, però per les
especials condicions en què es troben han d'introduir-se algunes variants, fonamentalment per l'efecte del
desplaçament del vaixell, que fan que les hores d'observació i encara la data estiguin influïdes pels canvis
del fus horari.
L'hora d'observació haurà d'ajustar-se a l'horari internacional, és a dir al rellotge de Greenwich (TMG, GMT,
Z) i no al del fus horari on es trobi el buc i menys encara a l'hora local.
Ha de ser un múltiple sencer de tres, és a dir, 0000, 0300, 0600, etc.
Quan es tracti d'un vaixell en ruta, no prou conèixer la posició del vaixell, també fa falta saber la seva
direcció i velocitat, doncs és evident que el desplaçament de l'estació repercuteix sobre alguns de les dades
contingudes en el part, tals com la tendència baromètrica, o el temps passat.
Quant a la direcció i velocitat del vent cal dir que aquests dos elements són els més pertorbats pel que fa al
que podem mesurar en terra.
Direcció del vent: El vent que s'observa a bord d'un vaixell en moviment no és el vent real, és a dir, la
velocitat de l'aire en relació amb el sòl, sinó un vent aparent, influït pel desplaçament de l'observador.
En particular la direcció observada depèn no tan sols del rumb del vaixell, sinó també de la seva velocitat i
de la del vent, com explicarem una mica més tard.
Quan la direcció aparent és de proa o de popa, la direcció real coincideix amb l'aparent.
En els altres casos la direcció real es troba al costat oposat de la proa del vaixell quan l'observador es
col·loca donant enfront del vent aparent.
La desviació augmenta quan disminueix la força del vent i quan augmenta la del vaixell.
La desviació és major amb el vent d'aleta que amb vent d'amura.
observació meteorològica aeronàutica
Es tracta d'observacions especials que s'efectuen en les estacions meteorològiques instal·lades en els
aeròdroms, essencialment per a satisfer les necessitats de l'aeronàutica, encara que comunament es fan
també observacions sinòptiques.
Aquestes observacions es comuniquen a altres aeròdroms i, freqüentment, als avions en el vol, però en els
moments d'enlairament i aterrada, el pilot necessita alguns elements essencials de l'atmosfera, com el
temps present, direcció i velocitat del vent, visibilitat, altura dels núvols baixos, reglatge altimètric, etc., per a
seguretat de la nau, tripulació i passatgers.
observació meteorològica agrícola
Són observacions que es fan dels elements físics i biològics del medi ambient, per a determinar la relació
entre el temps i la vida de plantes i animals.
Amb aquestes observacions, es tracta d'investigar l'acció mútua que s'exerceix entre els factors
meteorològics i hidrològics, d'una banda, i l'agricultura en la seva més ampli sentit, per una altra.
El seu objecte és detectar i definir aquests efectes per a aplicar després els coneixements que es tenen de
l'atmosfera als aspectes pràctics de l'agricultura.
Al mateix temps es tracta de disposar de dades quantitatives, per a les activitats de planificació, predicció i
investigació agrometeorològiques i per a satisfer, plenament, la funció d'ajuda als agricultors, per a plantar
cara a la creixent demanda mundial d'aliments i de productes secundaris d'agrícoles.
observació meteorològica amb radar
Avaluació dels ecos que apareixen en la pantalla de radar en termes d'orientació, cobertura, intensitat,
tendència de la intensitat, altitud, moviment i característiques especials que poden indicar certs tipus de
condicions meteorològiques, que inclouen les tempestes fortes i la propagació anormal.
observació meteorològica climatològica

Són observacions que s'efectuen per a estudiar el clima, és a dir, el conjunt fluctuant de les condicions
atmosfèriques, caracteritzats pels estats i les avaluacions del temps en una porció determinada de l'espai.
Aquestes observacions difereixen molt poc de les sinòptiques en el seu contingut i es realitzen també a
hores fixes, tres o quatre vegades al dia (almenys) i es complementen amb registres continus diaris o
setmanals, mitjançant instruments registradors.
observació meteorològica d'altitud
Són observacions de la pressió atmosfèrica, temperatura, humitat i vent que s'efectuen a diversos nivells de
l'atmosfera, arribant-se generalment fins a altituds de 16 a 20 km. i, moltes vegades, a més de 30 km.
Aquests mesuraments es fan llançant radiosondes, que són elevades a l'espai per mitjà de globus inflats
amb gas més lleuger que l'aire i, a mesura que van pujant, transmeten senyals radioelèctrics, mitjançant un
radiotransmissor miniaturitzat, que són captades en terra per receptors adequats i després processades per
convertir-les en unitats meteorològiques.
L'observació de la direcció i velocitat del vent pot efectuar-se amb la mateixa radiosonda, fent ús del
"Sistema de Posicionament Global (GPS)" i rebent les dades, en terra, mitjançant radioteodolits seguint la
trajectòria d'un globus inflat amb gas heli o hidrogen, mitjançant un teodolit òptic o, per a major altura, radar
aerològic.
observació meteorològica de la precipitació
Són observacions relatives a la freqüència, intensitat i quantitat de precipitació, ja sigui en forma de pluja,
plugim, aiguaneu, neu o calamarsa i constituïxen elements essencials de diferents tipus d'observacions.
Donada la gran variabilitat de les precipitacions tant des del punt de vista espacial com temporal s'ha de
contar amb un gran nombre d'estacions suplementàries d'observació de la precipitació.
La unitat de mesura és el "mil·límetre", entenent-se com a tal a la quantitat de precipitació acumulada de 1
litre per metre quadrat.
observació meteorològica diverses
Entre les mateixes, figuren les observacions efectuades a partir de les aeronaus en vol i diversos tipus
d'observacions especials, tals com les quals es refereixen a la radiació, a l'ozó, a la contaminació,
hidrològiques, evaporimètriques, temperatura i humitat de l'aire a diversos nivells fins a 10 m. d'altura i del
sòl i subsòl.
observació meteorològica marítimes
Són observacions que es realitzen sobre vaixell fixos, mòbils, boies ancorades i a la deriva.
Aquestes dues últimes són del tipus automàtic.
Aquestes observacions constituïxen una font vital de dades i són gairebé úniques observacions de
superfície fiables procedents dels oceans, que representen més dels dos terços de la superfície total del
globus.
Aquestes observacions s'efectuen sobre la base d'un pla, segons el qual s'imparteix una formació a
determinats observadors seleccionats entre les tripulacions de les flotes de vaixells, especialment
mercants, perquè puguin fer observacions sinòptiques durant el viatge i transmetre-les a les estacions
costaneres de ràdio.
observació meteorològica representativa
Observació meteorològica vàlida per a una zona més o menys extensa que envolta a l'instant (estació) on
es realitza l'observació.
observació meteorològica sinòptica
Observació meteorològica efectuada al mateix temps (hora sinòptica en nombroses estacions per obtenir la
representació general de l'estat de l'atmosfera en un moment donat.
observació meteorològica sinòptica
Es denomina observació sinòptica al conjunt de mesures de diferents variables meteorològiques que es
realitzen a nivell de superfície a determinades hores, i les finalitats de les quals són contribuir a l'elaboració
de la predicció meteorològica de la zona i la climatologia del lloc on es realitzen.

Les hores a les quals es realitzen són les 00, 03, 06, 09 12, 15, 18 i 21 hores UTC
Les variables que es mesuren en cada observació són:
• Quantitat, altura i tipus de núvols
• Visibilitat
• Direcció i velocitat mitjana del vent en els últims 10 minuts
• Temps present i passat
• Temperatura i humitat
• Pressió atmosfèrica a nivell de l'estació i a nivell del mar
A més, en determinades observacions, i segons la regió en la qual es trobi l'observatori
meteorològic, es mesuren les següents variables:
• Temperatura màxima
• Temperatura mínima
• Temperatura mínima al costat del solc
• Temperatures del subsòl
• Hores de Sol
• Quantitat de precipitació
• Evaporació
Una vegada preses les mesures es xifren segons la clau synop i es transmeten a l'entitat encarregada de
realitzar la predicció.
Les variables anteriors es mesuren seguint un ordre, les primeres són aquelles que poden canviar més en
el temps.
Així, es comença pel vent, es passa a observar els núvols i la visibilitat, a continuació en la garita
meteorològica es mesura la temperatura, humitat i evaporació, després la precipitació, s'anota el temps
present i el passat i finalment es mesura la pressió atmosfèrica.
Per mesurar el vent s'utilitza un anemocinemògraf.
S'estudien les gràfiques de velocitat i direcció del vent que aquest aparell proporciona i es troba la mitjana
d'ambdues magnituds en els últims deu minuts.
En l'observació de núvols se segueix el següent procediment:
• Es fa una estima del total de núvols que cobreixen el cel.
Per a això, es divideix aquest en vuit parts iguals, i es calcula quants octants ocuparien els núvols si
s'agrupessin.
La sola presència d'un núvol, per petita que sigui, s'ha d'anotar com l'ocupació d'una part.
Un cel cobert serà aquell que estigui completament ocupat de núvols.
• A continuació es realitza la mateixa operació, però distingint entre els diferents tipus de núvols segons la
seva altura.
És a dir, s'estima la quantitat de núvols baixos, mitjanes i altes existents.
• S'anota l'altura de la base dels núvols més baixos.
Aquesta longitud es refereix a la distància des del lloc d'observació fins a la part més baixa (base) del núvol
més baix.
La mesura de la visibilitat també es fa a estima, i és la distància des del lloc d'observació fins al lloc més
llunyà on s'albira amb claredat un objecte fosc sobre fons clar, cas de realitzar-se l'observació de dia.
Es pren nota de la visibilitat en les adreces NE, ES, SO i NO.
Les mesures dels diferents tipus de temperatura tenen diferents formes de realitzar-se, tenint com a
denominador comú el de fer-ho de la manera més ràpida possible per no interferir en el valor que es pren.
L'evaporació es pot mesurar de diferents maneres, sent la més usual fer-ho usant un evaporímetre Piché,
col·locat en la garita meteorològica.
La insolació es troba gràcies a l’heliògraf.
Per obtenir la quantitat de precipitació s'utilitza el pluviòmetre.
Altres dades relacionades amb la precipitació, com en quin període de 10 minuts ha precipitat amb major
intensitat, es troben gràcies al pluviògraf.
També cal anotar el tipus de precipitació esdevingut (plugim, pluja, ruixat, calamarsa, neu, amb o sense
tempesta...)
Finalment, la pressió atmosfèrica es mesura utilitzant un baròmetre.
Normalment s'usen baròmetres de mercuri d'escala compensada, en els quals la pressió atmosfèrica es
troba mesurant l'altura d'una columna de mercuri.

Unit al baròmetre existeix un termòmetre que s'ha de mesurar, per després corregir els efectes de dilatació
sobre el mercuri segons la temperatura a la qual es trobi.
Amb el barògraf obtenim l'evolució de la pressió atmosfèrica en les últimes tres hores.
observació nàutica
Observacions necessàries per determinar la posició del vaixell.
observació per satèl·lit
Observació obtinguda usant instruments a bord d'un satèl·lit.
observació suplementària
Observació meteorològica que es realitza a més de les observacions en hores fixes per a satisfer requisits
especials, com la previsió de ciclons tropicals.
observació visual
Observació de l'altura i, de vegades també de l'azimut d'un astre amb la finalitat de determinar una línia de
posició n o les dades obtingudes per aquesta observació.
Qualsevol dels diferents aparells usats per ajudar a l'ull a alinear un instrument òptic amb el seu objectiu.
observar
Mesurar l’altura d’un astre pel que fa a l’horitzó per mitjà d’un sextant o altre instrument de reflexió.
observar l’altura
Observar l’altura d’un cos celeste.
observatori
Lloc apropiat per a fer-hi observacions.
observatori
Un observatori astronòmic és un lloc on es troben els telescopis i altre instrumental auxiliar.
En general són en llocs aïllats i elevats.
Es busquen llocs secs i allunyats de la llum de les ciutats.
observatori de Greenwich
En l'any de 1675 es funda el Real Observatori de Greenwich en una localitat no llunyana de Londres per
ordre del Rei Carles II de Gran Bretanya.
Va tenir com director al famós astrònom John Flamsteed, duent el seu nom en el seu honor.
Malgrat la falta de fons, Flamsteed construeix edificis i instal·la dos telescopis invertint els seus propis
diners.
Es tracta de l'observatori astronòmic anglès més famós i probablement no solament d'Anglaterra sinó del
món sencer, més que per l'abast dels seus instruments deu la seva fama al fet que el meridià sobre el qual
es troba ha estat triat com origen de les coordenades de longitud.
En aquella època el principal treball de l'observatori consistia a efectuar mesures astronòmiques que
servissin als navegants a resoldre el problema de la determinació de la longitud en el mar.
Més tard van ser realitzades mesures de temps i en 1884 el meridià que passa per l'observatori va ser triat,
per convenció internacional, com el primer del món (longitud 0 graus).
Després de Flamsteed, l'observatori va tenir altres cèlebres directors, entre altres Edmund Halley i George
Airy.
Després de la Segona Guerra Mundial a causa de les dolentes condicions de visibilitat provocades pels
fums i les llums de la veïna cabdal, l'observatori, àdhuc conservant el seu nom original, va ser traslladat a
Herstmonceux, en Sussex.
El 'instrument òptic més important està constituït per un reflector amb un mirall de 2,50 metres de diàmetre.
El vell observatori de Greenwich va ser transformat en museu i nomenat en 1997 Patrimoni de la Humanitat
per la UNESCO.

El passat mes de Juny de l'any 2007 l'Observatori Astronòmic de Greenwich va obrir les seves portes al
públic, integrant en les seves instal·lacions l'únic planetari de la capital britànica a aquesta data.
La remodelació va ser finançada per l'empresari britànic Pete Harrison, invertint 16 milions de lliures (Al
voltant de 24 milions d'euros).
Aquest edifici d'estil victorià, la construcció del qual es va completar en 1899, ofereix a prop d'un milió de
visitants anuals de l'observatori les projeccions del nou planetari Pete Harrison, dotat amb un dels més
avançats projectors làser del món i l'únic d'aquest tipus a Europa.
Els 120 espectadors de cada projecció poden transportar-se de forma audiovisual a la immensitat de
l'univers en menys de mitja hora per a conèixer el procés de formació i extinció de les estrelles, el lloc que
ocupa la Terra en l'espai, fins i tot escoltar els sons que emet el Sol.
Amb una inclinació de 51,5 graus, la latitud exacta a la qual es troba Greenwich, un con de bronze de 45
tones de pes fa les vegades de cúpula del planetari i ofereix un modern i cridaner contrast amb
l'arquitectura tradicional anglesa de l'edifici sud i, en general, del complex de l'observatori astronòmic.
Para Roy Clarke, director del Museu Nacional Marítim de Londres, institució responsable de l'observatori, la
remodelació d'aquest edifici, fa de Greenwich un lloc "encara més emocionant" per a visitar.
Les noves instal·lacions de l'observatori inclouen a més diverses galeries amb materials interactius que
expliquen el funcionament de l'univers, així com un centre d'ensenyament de coneixements astronòmics.
El Real Observatori Astronòmic de Greenwich dóna nom a l'hora de referència mundial, Greenwich Mean
Time (GMT), i és un dels més importants centres científics del planeta.
observatori de marina
A la fi de segle, l'error de les cartes planes on tots els graus dels paral·lels resulten iguals als de l'equador,
és corregit de manera que vagin decreixent proporcionalment conformi els meridians s'acosten a
concentrar-se en els pols.
Per opinió general s'atribueix aquesta idea a Gerardo Mercator i Eduardo Wright cap a 1599, i encara que
el perfeccionament de la teoria i tècnica es deu a ells, ja el cosmògraf espanyol Alonso de Santa Cruz va
elaborar abans de 1540 una d'aquestes cartes, en la qual quedava corregit el defecte dels plans.
Amb aquest precís invent es dotava a la hidrografia la seva projecció adequada, única representació
cartogràfica que té la doble propietat de ser conforme i de transformar els meridians en rectes paral·leles.
A partir del s.XVII aquesta era d'esplendor de la Navegació i la Hidrografia entra en deterioració
progressiva, i a l'arribar el s.XVIII, la marina està en una decadència gairebé total i el protagonisme de
l'activitat naval i hidrogràfica gairebé desaparegut entre els nostres marins.
Les cartes se segueixen elaborant amb els mateixos recursos tècnics i tenen més o menys les mateixes
característiques que tenien a la fi del XVI.
No obstant això, els nostres navegants no deixen de cuidar la pràctica de la navegació i lluitant amb els
elements, en costes braves i desconegudes, amb vaixells febles i mal disposats, sense conèixer la
corredissa, sextants, ni altres instruments exactes i precisos, van ser capaços de les més gosades i
meravelloses empreses.
Més no obstant això, tots aquests coneixements van ser oblidats o confosos.
Amb el segle XVIII arriba al renaixement de la nostra antiga esplendor i es torna a treballar en favor de la
navegació i la hidrografia.
Oficials com Jorge Juan, Ulloa, Malapina, Tofiño, Bustamate, Lángara, Ciscar; entre molts altres,
constituiran el grup de marins il·lustres, qui amb les seves fatigues, d'excel·lent mèrit, van contribuir a
científiques amb preses, destinades a difondre llums i coneixements en la nostra marina, per a treure-la de
l'endarreriment que es trobava.
Des de 1735 a 1745 Jorge Juan i Antonio Ulloa formen part de la comissió científica d'índole geodèsic que
a instàncies de l'Acadèmia de Ciències de Paris, es desplaçaria al Perú per mesurar un arc de meridià d'un
grau de longitud i deduir la veritable figura de la terra, apassionant problema de màxima actualitat en
l'època.
Fruit de les seves observacions van ser dos tractats:
• Observacions astronòmiques i físiques en els regnes del Perú: de les quals es dedueix la figura i magnitud
de la Terra (Jorge Juan).
• Relació històrica del viatge d'Amèrica meridional per mesurar alguns graus de meridià terrestre i arribar
per ells al coneixement de la veritable figura i magnitud de la Terra, amb altres observacions astronòmiques
i físiques (Ulloa).

Entre els escrits de Jorge Juan que van quedar inèdits, hi ha dos que pel seu contingut tenen una particular
relació amb la hidrografia: Exposició sobre els rellotges marins i formació d'una carta geogràfica d'Espanya.
En aquesta època s'arriba a determinar la naturalesa de Califòrnia com península i es reviu la inquietud per
un coneixement més profund de les nostes NO. d'Amèrica, arribant a fins a més enllà dels 60 graus de
latitud.
S'aixequen cartes, portolans i exactes rumbs.
Al mateix temps però en diferents mars: Lángara efectua viatges a Manila, doblegant el Cap de Bona
Esperanza, amb destinació a fer usuals entre els nostres marins els nous mètodes d'obtenir la longitud del
mar, i rectifica la situació d'algunes illes: Varela és comissionat per a acompanyar a Broda en les
operacions astronòmiques i hidrogràfiques sobre les costes d’África i illes Canàries, del resultat d'aquesta
campanya es publiquen dues cartes en 1787; més tard repetiria les seves observacions en el Golf de
Guinea.
Totes de gran importància hidrogràfica.
Tenint en compte que tant obstinació a explorar els continents i illes més llunyanes havia deixat
desconeguda la nostra pròpia costa, el 27 de juny de 1783 i segons RO, s'encarrega al Director de
l'Acadèmia de Guárdamarines, Brigadier D. Vicente Tofiño, el famós Atlas Hidrogràfic de les nostres costes
i rumb dels seus mars; posant sota el seu comandament una fragata i un bergantí.
Els treballs van concloure en 1788.
El mateix any es comissiona al T.N. D. Ventura Barcaiztegui perquè efectués un aixecament de tota la part
oriental de la illa de Cuba.
Les confuses i contraposades notícies que es tenien de l'Estret de Magallanes, descobert en 1519, va
provocar l'enviament de dues expedicions consecutives que, a les ordres de Còrdova, van obtenir els
següents extraordinaris resultats:
• Carta esfèrica de la part sud de l'Amèrica Meridional, en la qual figurava l'Estret de Magallanes i
comprenia la Badia del Bon Succés.
• Carta de les parts septentrionals i meridionals de l'estret.
• Un rumb de l'Estret, notícies d'aquelles zones i un epítom històric de les expedicions fetes des del seu
descobriment.
L'afany de reconeixement de les possessions espanyoles d'ultramar, així com l'ànsia d'esmenar errors en la
cartografia anterior, segueix promovent noves expedicions, entre les quals cap destacar la dirigida per
Alejandro Malaspina, a bord de les corbetes Atrevida i Descoberta.
Aquesta expedició surt de Cadis el1 de juliol de 1789 i doblegant el Cap de Forns caldria arribar a els 60
graus de latitud N. i de allí les Mariannes, Filipines, Austràlia, Tonga, per a regressar a Cadis el mes de
setembre de 1794.
Dintre d'aquesta expedició existeixen dues subexpedicions realitzades: una per les goletes Subtil i
Mexicana, que al comandament d'Alcalá Galiano i Valdés van reconèixer els canals de Juan de Fuca i van
verificar si efectivament el pas del NO. i l'altra la realitzada per Bauzá i Espinosa.
Contemporània a aquesta expedició és, encomanada a Fidalgo i Churruca, elaborar en 6 anys el Atlas
d'Amèrica septentrional.
Churruca s'encarregaria de tot el cordó d'illes des de la Trinitat fins a Cuba, amb les costes de Louisiana i
Florida.
Fidalgo de les costes de Terra Ferma i illes veïnes fins al riu Mississippí.
La guerra dels anglesos va interrompre totalment aquesta tasca amb la mort de Churruca en Trafalgar.
Igual sort va córrer l'encarregada a Alcalá Galiano en el Mediterrani, qui poc abans de morir va lliurar les
tres cartes que componien la navegació d'aquest mar, així com altres particulars del Arxipèlag de Grècia,
Mar de Màrmara i canal del Mar Negre.
Altra important empresa va ser les sondes del riu de la Plata, iniciada en 1789 per Oyarvide.
El fruit de totes aquestes empreses i moltes altres que no s'esmenten per a no fer interminable aquests
antecedents, així com el cúmul de notícies per elles aportades, quedarien desconegudes i sense benefici
per a la hidrografia, si no fos possible, a igual que ja havia ocorregut anteriorment amb la creació del Padró
Real, la seva concentració en un establiment.
Encara que ja les Ordenances de l'Armada, en 1748, s'havien avançat i disposà que els pilots, tant de
vaixells de guerra com del comerç, a regressar dels seus viatges havien de presentar el seu diari de
navegació; al no existir una entitat física amb capacitat per a emmagatzemar i coordinar els treballs, poc es
feia per a esmenar els errors en cartes ja existents o augmentar els coneixements cartogràfics.

Aquesta situació queda solucionada en 1789, quan la fi primordial de facilitar l'estampació i consegüent
reproducció dels aixecaments realitzats per Tofiño, es crea en el carrer de la Ballesta, 13, a Madrid el
Dipòsit Hidrogràfic.
Aquesta empresa del traçat i gravat del Atlas marítim espanyol va necessitar ser continuada amb la de
reunir en el Dipòsit quantes notícies hidrogràfiques anessin d'utilitat per als marins; per a aquestes fins i per
RO de 17 d'octubre de 1797 s'estableix la Direcció de Treballs Hidrogràfics que sota el comandament del
C.F. D. José d'Espinosa i Tello s'encarregaria de l'estudi i foment de la Hidrografia.
La RO del 1 de gener de 1800 va reglamentar les funcions d'aquesta Direcció i va dictar normes per a
promoure la Hidrografia entre els oficials de l'Armada, centralitzar els treballs cartogràfics i formar personal.
Per al càrrec de director es nomenaria un Capitan de Navili o Brigadier de l'Armada.
En 1804 s'estableix en el carrer Alcalá 36.
Aquest establiment hidrogràfic que permetria en un curt espai de temps que cap navegant espanyol usés
cartes estrangeres; i es millorés les condicions de la navegació espanyola reduint el temps dels viatges
gràcies a bon ús de les cartes, millors coneixements hidrogràfics, derrotes més adients i una major
seguretat.
Durant tot el segle XIX continua la Direcció general i Dipòsit Hidrogràfic el seu funcionament amb el mateix
sistema orgànic, sense més alteracions que el de disposar de més o menys elements segons els atzars de
la política d'aquella època, però desenvolupant una labor eficaç digna d'admiració.
És ja en 1855 quan hi ha un major rellançament de la cartografia a través de les Comissions Hidrogràfiques
que van treballar simultàniament en les Antilles, Filipines i la Península, dotant a cadascuna d'elles d'un
vapor amb propulsió d'hèlix per a cooperar en els aixecaments.
Les comissions d'Ultramar es perdran a fins d'aquest segle amb l'ocàs del nostre Imperi.
En el S. XX quan es reorganitza i modernitza la Cartografia, es disposa que les cartes comencin a gravarse
amb escales de longituds referides al meridià de Greenwich.
Es reorganitza la Direcció de Hidrografia, que passa a dependre de la Direcció general de Navegació i
Pesca, encara que les comissions hidrogràfiques seran inspeccionades per l'Observatori de la Marina de
San Fernando, qui dirà els mètodes a emprar en els càlculs astronòmics, geodèsics i magnètics.
Els vaixells planers quedaran quant a dotació, pertrets i reparacions, dependents de l'Estat Major Central.
Amb l'organització de la Llei Ferrandiz va quedar la Hidrografia fragmentada en tres parts independents,
perdent-se totes els avantatges d'unitat de comandament i doctrina assolides en el s.XIX.
En l'aspecte tècnic va passar a dependre de l'Observatori de Marina al que se li va assignar la labor da
Direcció Científica i Correcció dels treballs hidrogràfics realitzats per les comissions, encara que els
gravadors i cartògrafs van continuar a Madrid a les ordres d'un Capità de Fragata gravant i publicant les
cartes de forma tradicional fins a 1933 que van ser traslladats a San Fernando els Tallers de Gravat i
Estampació de planxes de coure. Ç
En 1927 quan es crea en l'Observatori de Marina la Secció de Servei Hidrogràfic de l'Armada, i el Director
de l'Observatori assumeix el càrrec de Director de Hidrografia, tractant-se de remeiar el desori produït en la
Hidrografia per la Llei Ferrandiz.
Al traslladar la Hidrografia a San Fernando, va quedar suprimit el Dipòsit Hidrogràfic del carrer d'Alcalá,
traslladant-se el valuós material històric a San Fernando, quedant en el Museu Naval de Madrid el que
constituïa valor històric.
És ja en 1943 quan davant l'estat lamentable de la Hidrografia espanyola i la insuficient acció desplegada
pel servei Hidrogràfic en la seva funció rectora de la navegació, es fa sentir la necessitat d'una
reorganització d'aquest servei en termes que li permeti una àmplia acció en les seves funcions relatives a
Hidrografia i Navegació, sense les limitacions que la seva situació com una Secció del Institut i Observatori
de Marina inevitablement li imposaven.
observatori magnètic
Edifici especialment destinat a les observacions de les variacions temporals del camp magnètic terrestre.
observatori magnètic
En els observatoris magnètics es registren de manera contínua i precisa els valors de les components
magnètiques i del camp total.

Processant les dades anteriors es poden determinar els índexs d'activitat magnètica, els valors mitjos
horaris, diaris, mensuals i anuals, així com la variació anual dels elements magnètics i confeccionar amb
ells els Anuaris Geomagnètics.
El I.G.N. té implantats actualment tres observatoris situats: en el terme municipal de San Pablo de les
Forests (Toledo), el de Horta de San Joan (Tarragona) i el de Güimar a Santa Cruz de Tenerife (Tenerife).
Anteriorment existien altres quatre observatoris: Logronyo, Almería, Toledo i les Taules.
Sent aquests dos últims traslladats respectivament a San Pablo (1981) i G*üimar (1993).
observatori meteorològic
Lloc on s'avaluen les condicions actuals del temps, compte amb l'instrumental adequat per a prendre les
lectures dels paràmetres necessaris.
Constituït per una o més persones que realitzen les observacions sensorials i que prenen les lectures dels
diversos instruments.
observatori meteorològic aeronàutic
Observatori meteorològic situat en aeròdroms, la principal fi dels quals és l'obtenció de variables
meteorològiques útils per a la navegació aèria, facilitant dades sobre la situació del propi aeròdrom i
elaborant informes sobre les zones que componen les rutes aeronàutiques.
Per a això, s'instal·la prop de la pista d'aterratge un jardí meteorològic aeronàutic amb la instrumentació
electrònica necessària.
Completa l'observatori una oficina, a la qual arriben les dades del jardí mitjançant cablejat.
En l'oficina es troben els dispositius necessaris per a la recepció d'aquestes dades, el seu xifrat en parts
METAR o SPECI i enviament.
Tot el referent a meteorologia aeronàutica està sotmès al dictat de l'Organització d'Aviació Civil
Internacional, OACI.
observatori meteorològic de Blue Hill
L'Observatori meteorològic de Blue Hill, o Observatori de Blue Hill, en Milton, Massachusetts, és la principal
estructura associada a la història de l'observació meteorològica als Estats Units.
Està emplaçat a la part alta del Great Blue Hill, en l'encreuament de les Rutes 93 i 138, i a uns 16 km al sud
de Boston, i en ell es troba el registre meteorològic continu més antic d'Amèrica del Nord.
Aquí es van dur a terme els primers sondejos de l'atmosfera a Amèrica del Nord en els anys 1890,
mitjançant estels, així com el desenvolupament de la radiosonda en els anys 30 del segle XX.
Fundat per Abbot Lawrence Rotch l'1 de febrer de 1885, l'observatori va liderar la nova ciència emergent de
la meteorologia, i va anar l'escenari de moltes dels primers mesuraments de les condicions climatològiques
de l'alta atmosfera, mitjançant l'ús d'estels que portessin els instruments científics en vol.
El coneixement de les velocitats del vent, la temperatura de l'aire i la humitat relativa en diversos nivells es
van convertir en elements vitals de la predicció meteorològica gràcies a les tècniques desenvolupades aquí.
En 1895, l'observatori ja era la font de pronòstics meteorològics d'una remarcable precisió.
L'observatori roman actiu a dia d'avui, i continua contribuint a la seva base de dades d'observacions
meteorològiques, ara amb més de cent anys d'antiguitat, i resisteix com un monument a la ciència de la
meteorologia als Estats Units.
Observatori Naval d'Estats Units
El primer observatori d'Estats Units va ser construït entre 1831 i 1832 en Chapel Hill, Carolina del Nord.
El Dipòsit de Cartes i Instruments, fundat en 1830, va ser l'agència de la qual va evolucionar l'Oficina
Hidrogràfica de la Marina d'Estats Units i l'Observatori Naval, trenta-sis anys després.
Cap a 1835, amb el tinent Xerris Wilkes com segon Oficial Encarregat, el Dipòsit va instal·lar un petit trànsit
per a comparar cronòmetres.
L'Acta Mallory de 1842, va disposar l'establiment d'un observatori permanent i el director va ser autoritzat a
adquirir tots els subministraments necessaris per a continuar amb els estudis astronòmics.
L'observatori va ser acabat en 1844 i els resultats de les seves primeres observacions es van publicar dos
anys desprès.
En 1866 el Congrés va establir l'Observatori Naval com una agència separada.

En 1873 va ser instal·lat un telescopi refractari amb una obertura de vint-i-sis polzades, el més gran del
món en la seva època.
L'observatori, localitzat a Washington D. de C., ocupa la seva seu actual des de 1893.
L'Observatori del Munt Wilson, de la Institució Carnegie de Washington, va ser construït de 1904 a 1905.
El seu telescopi reflectant de cent polzades va ampliar encara més la visió dels cels, i va permetre als
astrònoms estudiar els moviments dels cossos celestes amb major precisió que abans.
Però era necessària una eina encara més fina, i en 1934 va ser fos el reflector de dues-centes polzades per
a l'Observatori de la Forest El Palomar.
L'observatori, que va costar sis milions de dòlars, va ser edificat per la Junta d'Educació General
Rockefeller para el Institut Tecnològic de Califòrnia, que també administra l'Observatori del Munt Wilson.
El telescopi de dues-centes polzades permet veure individualment estrelles a una distància de vint milions
d'anys llum, i galàxies a una distància de mil sis-cents milions d'anys llum.
Així com els instruments més antics, el telescopi ha arribat a ja el límit de la seva grandària pràctica.
Per a augmentar l'abast dels instruments actuals, avui dia els esforços es dirigeixen cap a l'aplicació dels
principis del microscopi electrònic al telescopi.
observatoris astronòmics
Milers d'anys a. de C. existien ja toscs observatoris, i els astrònoms van construir taules primitives que van
anar les precursores dels moderns almanacs.
El cèlebre observatori d'Alexandria, el primer observatori "veritable", va ser construït en el segle III a. de C.,
però els egipcis, així com els babilonis i els xinesos, havien estudiat els cels des de molts segles abans.
L'esfera armil·lar era el instrument principal que utilitzaven els antics astrònoms.
Consistia en una estructura esfèrica amb diversos cercles mòbils que podien ajustar-se per a indicar les
òrbites dels varis cossos celestes.
Algunes fonts atribueixen a Eratóstenes la invenció de l'esfera armil·lar en el segle III a. de C., unes altres
afirmen que els xinesos la coneixien dos mil anys abans, així com el rellotge d'aigua i una espècie
d’astrolabi.
Durant diversos segles, l'observatori alexandrí va ser la seu de l'ensenyament de l'astronomia en el món
occidental, i va anar allí on Hiparco va descobrir la precessió dels equinoccis, i on Ptolomeo va realitzar el
treball que ho va dur al seu Almagesto.
Durant l'Edat Mitjana l'estudi de l'astronomia no es va detenir per complet.
En el segle IX els àrabs van erigir observatoris a Bagdad i a Damasc, als quals van seguir observatoris al
Caire i en el nord-oest de Persia.
Els moros van portar a Espanya el coneixement astronòmic dels àrabs, i les Taules Toledanas de 1080 van
ser el resultat d'un despertar del interès científic en el segle X que va originar l'establiment d'escoles
d'astronomia a Còrdova i a Toledo.
Els grans viatges del descobriment occidental van començar des del segle XV, i entre els quals reconeixien
la necessitat de major precisió en la navegació, destacava el príncep Enrique "El Navegant" de Portugal.
Cap a 1420 va fer construir un observatori en Sagres, en l'extrem sud de Portugal, perquè els seus capitans
poguessin disposar d'informació més precisa.
Les expedicions hidrogràfiques d'Enrique van fer aportés al coneixement geogràfic del marí, i va anar el
responsable de la simplificació de diversos instruments de navegació.
L'observatori de Sagres era rudimentari, i no obstant això fins a 1472 va ser el primer observatori complet
construït a Europa.
En aquest any, Bernard Walther, un acabalat astrònom, va construir l'observatori de Nuremberg i ho va
posar a càrrec de Johann Müller, anomenat “Regiomontanus”, qui va aportar un cabal d'informació
astronòmica de la major importància per al navegant.
Construït en 1561, l'observatori de Cassel tenia un domo giratori i un instrument capaç de mesurar al
mateix temps l'altura i l’azimut.
En 1576 va ser fundat l'observatori “Uraniburgum” de Tycho Brahe, localitzat en la illa danesa de Hveen, i
els resultats de les seves observacions van aportar molt al coneixement del marí.
Abans de la invenció del telescopi, per a augmentar la precisió de les seves observacions l'astrònom
solament podia recórrer a utilitzar instruments més grans.
Brahe va utilitzar un quadrant amb un ràdio de dinou peus, amb el qual podia mesurar altures amb un grau
de precisió de 0',6, sense precedents per a aquesta època.

També tenia un instrument amb el qual podia mesurar l'altura i l’azimut simultàniament.
Després de Brahe, Kepler va fer ús de l'observatori i dels registres del seu predecessor per a formular les
lleis que duen el seu nom.
El telescopi, l'eina més important de l'astrònom modern, va ser inventat cap a 1608 per Hans Lippershey.
Galileu va escoltar sobre invent de Lippershey, i de seguida ho va perfeccionar.
En 1610 va descobrir les quatre grans llunes de Júpiter, el que va dur al mètode de "longitud per eclipsi"
que es va usar amb èxit en terra durant molts anys i també es va experimentar en el mar.
Amb el telescopi de trenta-dos augments que va construir en el seu moment, Galileu va ser capaç
d'observar amb claredat els moviments de les taques del Sol, amb els quals va provar que el Sol trencada
sobre el seu eix.
En 1671 va ser fundat a París “l'Observatori Nacional de França”.
A principi, Anglaterra no va tenir observatoris patrocinats en forma privada, com els del continent.
La necessitat d'avanços en la navegació va ser ignorada per Enrique VIII i per Isabel I, però en 1675, a
instàncies de John Flamsteed, Jonas Moore, Li Sieur de Saint-Pierre i de Christopher Wren, Carlos II va
establir “l'Observatori Real de *Greenwich”.
Carlos II va limitar els costos de la construcció a cinc-centes lliures esterlines, i va nomenar a Flamsteed
com el primer Astrònom Real, amb un salari anual de cent lliures esterlines.
En els primers anys de l'observatori, l'equip disponible consistia en dos rellotges, un "sextant" de set peus
de ràdio, un quadrant de tres peus de ràdio, dos telescopis, i el catàleg d'estrelles publicat gairebé un segle
abans per Tycho Brahe.
Van passar tretze anys abans que Flamsteed tingués un instrument per a poder calcular la seva latitud amb
precisió.
En 1690 Romer va inventar un trànsit equipat amb un telescopi i un nònius, i després va afegir al instrument
un cercle vertical.
Això va permetre a l'astrònom calcular simultàniament la declinació i l'ascensió recta.
En 1721 es va agregar un d'aquests instruments a l'equip de Greenwich, per a reemplaçar a l'enorme
quadrant utilitzat prèviament.
El desenvolupament i perfeccionament del cronometro en els següents cent anys, va augmentar l'exactitud
de les observacions.
En els anys següents es van construir altres observatoris nacionals: a Berlín en 1705, en Sant Petesburg
en 1725, a Palerm en 1790, en el Cap de Bona Esperança en 1820, en Parramatta de Nova Gal·les del Sud
en 1822, i en Sidney en 1855.
El primer observatori d'Estats Units va ser construït entre 1831 i 1832 en Chapel Hill, Carolina del Nord.
El Dipòsit de Cartes i Instruments, fundat en 1830, va anar l'agència de la qual va evolucionar “l'Oficina
Hidrogràfica de la Marina d'Estats Units i l'Observatori Naval”, trenta-sis anys després.
Cap a 1835, amb el tinent Xerris Wilkes com segon Oficial Encarregat, el Dipòsit va instal·lar un petit trànsit
per a comparar cronòmetres.
L'Acta Mallory de 1842, va disposar l'establiment d'un observatori permanent i el director va ser autoritzat a
adquirir tots els subministraments necessaris per a continuar amb els estudis astronòmics.
L'observatori va ser acabat en 1844 i els resultats de les seves primeres observacions es van publicar dos
anys desprès.
En 1866 el Congrés va establir l'Observatori Naval com una agència separada.
En 1873 va ser instal·lat un telescopi refractari amb una obertura de vint-i-sis polzades, el més gran del
món en la seva època.
L'observatori, localitzat a Washington D. de C., ocupa la seva seu actual des de 1893 .
L'Observatori del Munti Wilson, de la Institució Carnegie de Washington, va ser construït de 1904 a 1905.
El seu telescopi reflectant de cent polzades va ampliar encara més la visió dels cels, i va permetre als
astrònoms estudiar els moviments dels cossos celestes amb major precisió que mai abans.
Però era necessària una eina encara més fina, i en 1934 va ser fos el reflector de dues-centes polzades per
a l'Observatori de la Forest El Palomar.
L'observatori, que va costar sis milions de dòlars, va ser edificat per la Junta d'Educació General
Rockefeller para el Institut Tecnològic de Califòrnia, que també administra l'Observatori del Munti Wilson.
El telescopi de dues-centes polzades permet veure individualment estrelles a una distància de vint milions
d'anys llum, i galàxies a una distància de mil sis-cents milions d'anys llum.
Així com els instruments més antics, el telescopi ha arribat a ja el límit de la seva grandària pràctica.

Per a augmentar l'abast dels instruments actuals, avui dia els esforços es dirigeixen cap a l'aplicació dels
principis del microscopi electrònic al telescopi.
obstacle artificial
Obstacle construït a partir d’elements artificials o de materials d’obra.
obstacle natural
Obstacle constituït per elements naturals, com ara roques, tolls, fosses o troncs.
obstacles al comerç exterior
Vegeu Barreres Comercials.
obstinar-se
Exposar-se el vaixell a al risc de virar sobre una costa, baixa etc., o de xocar o abordar-se amb altre vaixell.
obstrucció
Objecte, tal com restes de naufragi, xarxes, etc., que bloqueja un pas, una via, etc.
obstrucció
Falta consistent a envair aigües.
obstrucció marítima
En navegació marítima, tot el que dificulta o impedeix el moviment especialment tot el que posa en perill o
impedeix el pas d'un vaixell.
El terme s'utilitza generalment per referir-se a un perill aïllat per la navegació com, per exemple, una roca
submergida o una agulla.
obtenció de dades hidrogràfiques
Vegi’s adquisició de dades hidrogràfiques.
obturador
En fotografia, mecanisme de la càmera que controla el interval de temps en el qual l'emulsió n és
exposada.
obturador de persiana
Obturador que consta d'un cert nombre de persianes de metall prim que tanquen i obren una finestra per
produir l'exposició.
En general està situat al capdavant o darrere de les lents.
obturador del plànol focal
Obturador situat prop del plànol focal; en general consisteix en una cortina amb una ranura que es llisca
transversalment al plànol focal per aconseguir l'exposició.
obturador entre lents
Obturador localitzat entre els elements òptics de la càmera, usualment consisteix en primes làmines
metàl·liques que obren i tanquen o giren per produir l'exposició.
obturar un port
Contraient-se a un port, és inutilitzar-lo, fent submergir objectes, que detenint les sorres, terra i altres
matèries que puguin ser arrossegades d’algun corrent, disminueixin el seu fons i obstruint la seva entrada.
obús
La paraula obús fa referència a diferents peces d'artilleria i a les seves municions.
És un tipus de peça d'artilleria que es caracteritza per un tub relativament curt (de 15 a 25 calibres) i per
usar càrregues propel·lents comparativament petites per a propulsar projectils en trajectòries relativament

altes, amb un pronunciat angle de caiguda, el que permet, a diferència del canó normal, atacar mitjançant
un tir corb o indirecte blancs que es troben després d'obstacles naturals o artificials del terreny, gràcies a
que la peça pot elevar-se en angles superiors als 45°.
En les taxonomies de les peces d'artilleria usades pels exèrcits europeus (i en l'estil europeu) en els segles
XVII, XIX i XX, el howitzer es va situar entre el "canó" (el qual té un tub més llarg, majors càrregues de
propulsió, projectils més lleugers, velocitats més altes i trajectòries més planes) i el "morter" (el que té
l'habilitat de disparar projectils amb angles més pronunciats d'ascens i caiguda).
Els howitzers, igual que altres peces d'artilleria, estan organitzats usualment en grups anomenats bateries.
L’obús va aparèixer en la primera meitat del segle XIX, però va anar en la Primera Guerra Mundial en la
qual va arribar gran importància com principal peça d’artilleria pesada, al permetre atacar "des de dalt" les
fortificacions semi soterrades que eren gairebé invulnerables per als canons de campanya tradicionals.
La velocitat dels projectils disparats per un obús era abans inferior a l’aconseguida per un canó del mateix
calibre en tir directe, però gràcies als avenços actuals en matèria de pólvores modernes, s'aconsegueix una
major velocitat inicial del projectil, agregant càrregues de propulsió addicionals, aconseguint amb això
arribar a majors distàncies per a batre un objectiu.
Actualment la majoria de les peces d’artilleria modernes són mixtes canó obús,
permetent actuar tant en tir directe com indirecte.
obús
Peça del fusell de gomes formada per dues virolles amb rosca, destinada a transmetre a l’arpó la força
impulsora de les gomes.
obusera
Llanxa o embarcació armada amb un o dos morters de menor calibre i per tant de menor pes i reacció que
els de la galiota bombarda.
Eren generalment embarcacions mogudes a rem i es van emprar en moltes ocasions, sobretot a la fi del
segle XVIII i principis del XIX.
ocàs
Posta de Sol en l'horitzó.
ocàs
Un astre, i en particular el Sol, està en l'ocàs quan travessa el pla de l'horitzó i passa del nostre hemisferi
visible al no visible.
És a dir, quan la seva altura és zero, passant de positiva a negativa.
En el cas del Sol, això determina la fi del dia.
L'antònim d'ocàs és l’alba.
Les estrelles circumpolars no tenen ocàs ni alba.
Amb el transcurs de l'any, el Sol va canviant el lloc per on es posa.
En els equinoccis es posa per l'oest, sent els dos únics dies de l'any que succeeix aquest fenomen.
A la primavera i estiu per a l'hemisferi nord es posa entre l'oest i el nord (declinació positiva); a la tardor i
hivern el seu ocàs és entre l'oest i el sud (declinació negativa).
Simultàniament, per a l'hemisferi sud és tardor i hivern (ocàs entre l'oest i el nord) o primavera i estiu (ocàs
entre l'oest i el sud).
La refracció per l'atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol ja s'ha posat:
crepuscle vespertí.
Aquesta refracció allarga el dia i escurça la nit.
Sinònim occident.
ocàs
L’ocultació de qualsevol astre per l’horitzó.
ocàs aparent
Aquell en el qual s'oculta per a l'observador.

ocàs d’un astre
Creuar un astre en descens l’horitzó aparent.
ocàs del Sol
Posta d’un astre, especialment del Sol.
ocàs veritable
És l'instant que el centre de l'astre passa pel meridià visible a l'invisible.
occident
Punt de l’horitzó per on es pon el sol, ponent.
Occident (del llatí occĭdens, "lloc de la posta del sol"), significa oest, i en general es refereix a un conjunt de
cultures.
Existeixen diferents accepcions sobre el significat del Món Occidental:
En la seva accepció més restrictiva, abasta a l'Europa Occidental sorgida durant l'Edat Mitjana.
En la seva accepció àmplia, inclou a tota la cultura grecoromana, i fins i tot a les primeres cultures de
Mesopotamia, com els sumeris i l'Antic Egipte
El concepte d'Occident sol contraposar-se al concepte de les cultures d'Orient (est, en llatí).
occident
Punt cardinal de l’occident.
occidental
Planeta que es posa més tard que el Sol.
occidental
Que pertany o relatiu a occident.
occidu
Relatiu o pertanyent a l’occident, occidental.
OCDE
Acrònim de Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic.
Formada per 25 membres: 18 països europeus no participants en el Comecon; EUA i Canadà,
cofundadores de la OEEC, que va anar l'organització matriu; Japó; Austràlia i Nova Zelanda. Iugoslàvia
manté un acord especial, com també amb el Comecon.
OCE
Acrònim de Organització de Cooperació Econòmica.
Des de 1985. Membres: Turquia, Iran, Pakistan, Azerbayán, Kazajastán, Uzbekistan, Kirguizistan,
Turkmenistan i Tadjikistan.
oceà
Vasta extensió d'aigua que ocupa la major part de la superfície del globus i que envolta la terra; part
important d'aquesta extensió.
Una de les principals divisions geogràfiques d'aquesta extensió d'aigua.
oceà
Es denomina oceà al volum d'aigua de la Terra.
Posseeix la major part líquida del planeta.
Fins fa poc es pensava que es va formar fa uns 4.000 milions d'anys, després d'un període d'intensa
activitat volcànica, quan la temperatura de la superfície del planeta es va refredar fins a permetre que
l'aigua es trobés en estat líquid.
No obstant això, un estudi del científic Francis Albarède, del Centre Nacional de la Investigació Científica de
França (CNRS), publicat en la revista Nature estima que el seu origen es troba en la col·lisió d'asteroides

gegants coberts de gel que van xocar contra la Terra entre 80 i 130 milions d'anys després de la formació
del planeta.
Es creu que l'aigua, per ser substància universal, està des que el planeta s'estava formant i després va
arribar en més quantitat des del Cinturó d'asteroides, i no del Núvol d'Oort com abans es creia, ja que en
aquesta última zona hi ha aigua pesada i la seva presència a la terra és poc significativa.
Els oceans es classifiquen en tres grans oceans: Atlántico, Índic i Pacífic; i dos menors Àrtic i Antàrtic,
delimitats parcialment per la forma dels continents i arxipèlags.
Els oceans Pacífic i Atlántico sovint es distingeixen a Nord i Sud, segons estiguin en l'hemisferi Nord o en el
Sud: Atlántico Nord i Atlántico Sud, i Pacífic Nord i Pacífic Sud.
Els oceans cobreixen el 71 % de la superfície de la Terra, sent el Pacífic el major dels oceans.
La profunditat dels oceans és variable depenent de les zones del relleu oceànic però resulta escassa en
comparació de la seva superfície.
S'estima que la profunditat mitjana és d'aproximadament 3900 metres.
La part més profunda es troba en la fossa de les Mariannes aconseguint els 11033 m de profunditat.
En els oceans hi ha una capa superficial d'aigua temperada (12°C a 30°C), que arriba fins a una profunditat
variable segons les zones, de entre unes desenes de metres fins als 100 o 50 m.
Per sota d'aquesta capa l'aigua té temperatures de entre 5°C i -1°C.
Es diu termoclina al límit entre les dues capes. L'aigua està més càlida a les zones temperades, equatorials
i més freda prop dels pols. I, també, més càlida a l'estiu i més freda al hivern.
Depenent del lloc que ens trobem al món.
oceà Antàrtic
També anomenat Oceà Austral (Southern Ocean), no te límits continentals més que pel Sud, amb el
continent Antàrtic, mentre que pel Nord limita amb els altres tres oceans (Pacífic, Atlàntic i Índic).
Aquest límit és purament oceanogràfic doncs no hi ha cap barrera como no sigui el mal temps existent en
aquestes latituds de manera permanent degut, sobre tot, a la inexistència de límits en la direcció est–oest
pel vent i per als corrents.
Una part d’aquest oceà es congela en hivern, mentre que l’estiu, fora de les aigües més costaneres, el gel
es troba només en forma d’icebergs d’origen continental a la deriva.
oceà Àrtic
L’oceà Àrtic està limitat pels tres continents: Amèrica del Nord, Àsia i Europa així com pels estrets entre
Canadà, Grenlàndia, Islàndia, les illes Svalbard i les costes de Noruega. Alguns autors han considerat part
d’aquest oceà la Mar del Nord i la Mar Bàltica, tot i que aquesta classificació es qüestionable.
L’oceà Àrtic està cobert pels gels marins gran part de l’any tot i que una part de la seva extensió queda
lliure de gel cap a finals de l’estiu quan resten únicament alguns bancs de gel marí i icebergs a la deriva.
oceà Atlàntic
Oceà Atlàntic, és el segon en extensió dels oceans de la Terra, després de l'oceà Pacífic, i el de major
activitat marítima.
L'Atlàntic està dividit per l'equador en dues seccions bastant artificials: l'Atlàntic nord i l'Atlàntic sud.
El seu nom deriva de Atlas (mar allèn dels muntis Atlas), un dels titans de la mitologia grega.
L'oceà Atlàntic és, en essència, una conca o cubeta de gran grandària que s'estén de nord a sud des de
l'oceà Glacial Àrtic, al nord, fins a l'Antàrtida, al sud, en l'espai comprès entre la costa oriental d'Amèrica del
Nord i Amèrica del Sud i les costes occidentals d'Europa i Àfrica. Ocupa més de 106 milions de km2 de
superfície total.
El límit entre l'Atlàntic nord i l'oceà Glacial Àrtic s'ha establert de forma arbitrària, a través de serralades
submarines que s'estenen entre les masses de terra de la illa de Baffin, Grenlàndia i Escòcia.
No obstant això, és més clar marcar el límit amb el mar Mediterrani a l'altura de l'estret de Gibraltar, i amb el
mar Carib al llarg de l'arc que formen les illes del Carib.
L'Atlàntic sud està separat de forma arbitrària de l'oceà Índic pel meridià de 20° longitud I, i del Pacífic, a
l'O, per la línia de major profunditat que s'estén entre el cap de Forns i la península Antàrtica.
L'oceà Atlàntic va començar la seva formació durant el juràssic, fa uns 150 milions d'anys, quan es va
estripar el gran continent de Gondwana com resultat de la separació d'Amèrica del Sud i Àfrica, que encara
avui es manté en una progressió de diversos centímetres a l'any al llarg de la dorsal submarina

centroatlàntica, cadena muntanyenca que s'estén de nord a sud de forma sinuosa i a mitjan camí entre els
continents.
Amb aproximadament 1.500 km d'amplària, aquesta cadena té una topografia més accidentada que
qualsevol altra serralada de la superfície terrestre i en ella tenen lloc freqüents erupcions volcàniques i
terratrèmols.
Les seves elevacions oscil·len entre els 1.000 i els 3.000 m sobre el fons oceànic.
En les costes americanes, antàrtiques, africanes i europees s'acumulen els detrits de les roques
erosionades dels continents, formant la plataforma continental.
Les cadenes i elevacions submarines s'estenen de forma desigual d'est a oest entre les plataformes
continentals i la serralada de l'Atlàntic mig (dorsal Mitjana de l'Atlàntic), dividint els fons oceànics orientals i
occidentals en una sèrie de conques conegudes com planes abissals.
Les conques del costat americà de la dorsal Mitjana de l'Atlàntic tenen una profunditat de més de 5.000 m i
són: la conca Nord-americana, la conca de les Guaianes, la de Brasil i la d'Argentina.
El perfil euroafricà està marcat per diverses conques de menor profunditat: la conca d'Europa Occidental, la
conca de les Canàries, la terrassa de Cap Verd, la conca de Sierra Leone, la de Guinea, la d'Angola, la del
Cap i la del Cap Agulles.
La gran conca Atlàntic-Indica occidental s'estén al llarg de l'àrea més meridional de la serralada
centroatlántica.
L'oceà Atlàntic té una profunditat mitja de 3.926 m.
Al punt de major profunditat, la fossa de Puerto Rico, el fons marí està a 8.742 m de profunditat.
Les illes més extenses de l'oceà Atlàntic són prolongació de les plataformes continentals.
La illa de Terranova és la més gran de la plataforma d'Amèrica del Nord, i les illes Britàniques són el major
arxipèlag de la plataforma euroafricana.
Entre les illes continentals cap destacar l'arxipèlag de les Malvines, el principal grup d'illes de la plataforma
d'Amèrica del Sud, i les illes Sandwich del Sud en la plataforma de l'Antàrtida.
En general, les illes oceàniques d'origen volcànic són menys freqüents que en el Pacífic; entre aquestes es
troben les de l'arc insular del Carib (a més de Puerto Rico,
L'Espanyola integrada per República Dominicana i Haití, Jamaica i Cuba).
En l'Atlàntic oriental, les illes de Madeira, Canàries, Cap Verd i el grup de Sao Tomé i Principe són
elevacions de la serralada submarina.
Les Açores, Saint Pauls Rocks, Ascensión i el grup de Tristán dóna Cunha constituïxen elevacions aïllades
de la serralada centroatlántica; la illa més gran és Islàndia, resultat també de l'activitat volcànica en aquesta
serralada.
Les Bermudes s'eleven sobre el fons de la conca Nord-americana, i Santa Elena sobre la conca d'Angola.
El sistema de circulació superficial de les aigües de l'Atlàntic, pot representar-se com dos grans vòrtex o
sistemes de corrent circular: una en l'Atlàntic nord i altra en l'Atlàntic sud.
Aquests corrents estan provocades per l'acció dels vents alisis i també per la rotació de la Terra.
Les de l'Atlàntic nord, entre les quals es troben el corrent norecuatorial, la de les Canàries i el corrent del
Golf, es mouen en el sentit de les agulles del rellotge. Les de l'Atlàntic sud, entre les quals destaquen la de
Brasil, la de Benguela i el corrent surecuatorial, es dirigeixen en sentit contrari a les agulles del rellotge.
Cada vòrtex s'estén des d'una latitud d'uns 45° fins a l'equador; com més prop es trobi dels pols, menys
definits estaran els vòrtex de rotació contrària; és a dir, circularan en sentit contrari a les agulles del rellotge
en les regions àrtiques de l'Atlàntic nord, i en el sentit de les agulles del rellotge prop de l'Antàrtida, en
l'Atlàntic sud.
L'Atlàntic rep aigües de la majoria dels rius més importants del món, com el San Lorenzo, el Mississippi, el
Orinoco, el Amazonas, el Paraná, el Congo, el Níger i el Loira, a més dels rius que desemboquen en el mar
del Nord, en el Bàltic i en el Mediterrani.
No obstant això, l'Atlàntic és una mica més salí que els oceans Pacífic o Índic a causa de l'alta concentració
de sals de les aigües que aboca el Mediterrani.
L'oceà Atlàntic pot descriure’l com un jaç d'aigua amb temperatures inferiors als 9 °C (capa d'aigua freda)
que suporta una bombolla d'aigua de més de 9 °C (capa d'aigua càlida), la qual s'estén des dels 50° de
latitud N als 50° de latitud S i té una profunditat mitja d'uns 600 m.
La circulació més pronunciada es localitza en la capa més superficial d'aigua càlida.
Per sota d'aquesta, la circulació es fa progressivament més lenta al descendir la temperatura.

Les temperatures de la superfície oscil·len entre els 0 °C (valors trobats en els marges àrtics i antàrtics) i els
27 °C (al llarg del cinturó de l'equador).
A profunditats per sota dels 2.000 m les temperatures romanen invariables entorn dels 2 °C, mentre que en
les aigües del fons marí, a més de 4.000 m, és normal trobar -1 °C de temperatura.
L'oceà Atlàntic compte amb alguns dels bancs pesquers més productius del món, situats en les plataformes
continentals i en les serralades marines a l'altura de les illes Britàniques, Islàndia, Canadà (en particular els
caladors de Terranova) i nord-est d'Estats Units.
Les àrees amb aflorament, en les quals les aigües profundes de l'oceà riques en nutrients flueixen cap a la
superfície, gaudeixen d'abundant fauna marítima, com és el cas de la badia de Walvis en el sud-est africà.
Arenc, anxova, sardina, bacallà i perca són les espècies comercials de major importància; la tonyina es
pesca en grans quantitats al nord-oest d'Àfrica i al nord-est d'Amèrica del Sud.
La pesca per unitat de superfície és molt més abundant en l'Atlàntic que en els altres oceans.
El mar dels Sargassos constitueix un exemple destacat de flora marina; està situat en una secció oval de
l'Atlàntic nord que s'estén des de les Antilles a les Açores al sud, i queda limitat a l'oest i nord pel corrent
del Golf (aproximadament fins a les costes de Terranova pel nord).
En la seva superfície és relativament fàcil trobar embulls d'algues de color marró anomenades sargassos.
L'Atlàntic és també ric en recursos minerals.
La zona costanera oriental de Florida explota mines de titani, zircó i monàcida (fosfats derivats de metalls
de ceri), mentre que en la costa equatorial d'Àfrica abunda el titani i el mineral de ferro.
Les plataformes i talussos continentals de l'Atlàntic són potencialment rics en combustibles fòssils.
En la regió del mar del Nord i en el golf de Mèxic s'han extret grans quantitats de petroli; no obstant això, en
les costes africanes i en el golf de Guinea aquestes extraccions es realitzen en menor mesura.
oceà Índic
Oceà Índic, el més petit dels tres grans oceans de la Terra, limitat a l'oest per Àfrica, al nord per Àsia, a l'est
per Austràlia i les illes australianes i al sud per l'Antàrtida.
No hi ha límits naturals entre l'oceà Índic i l'oceà Atlàntic.
Una línia de 4.020 km al llarg del meridià 20 ° I, que connecta el cap de les Agulles en l'extrem sud d'Àfrica
amb l'Antàrtida, se sol considerar el límit.
L'àrea total de l'oceà Índic és al voltant de 73,4 milions de km 2 .
L'oceà s'estreny cap al nord i està dividit pel subcontinent indi en la golf de Bengala en l'est i el mar d'Aràbia
a l'oest.
La mar d'Aràbia envia dos braços cap al nord, el golf Pèrsic i el mar Rojo.
La profunditat mitja de l'oceà Índic és de 4.210 m, lleugerament superior que la de l'Atlàntic i el punt més
profund conegut té 7.725 m, enfront de la costa sud de la illa indonèsia de Java.
En general, les majors profunditats estan en el sector nord-est de l'oceà, on 130.000 km 2 del fons oceànic
estan a més de 5.486 m.
L'oceà Índic conté nombroses illes, les majors de les quals són Madagascar i Sri Lanka.
Entre les illes més petites estan les Maldives i les Maurici.
Des d'Àfrica, l'oceà rep les aigües dels rius Limpopo i Zambeze i des d'Àsia les aigües del Irawadi, el
Brahmaputra, el Ganges, l'Indus i el Shatt al-Arab.
Com regla general, els vents que bufen en l'oceà Índic són suaus, amb freqüents períodes extensos de
calma.
De tant en tant es produeixen huracans, no obstant això i en particular, prop de les Maurici, l'oceà és
conegut pels seus vents de temporada cridats monsons.
oceà mundial
Terme referit en forma col·lectiva a tots els oceans, especialment quan es parla de fenòmens comuns a tots
ells, com la circulació, les espècies marines migratòries o les interrelacions amb l’atmosfera.
oceà Pacífic
Oceà Pacífic, el major dels oceans del món quant a extensió i profunditat.
Abasta més d'un terç de la superfície de la Terra i conté més de la meitat del seu volum d'aigua.
Se sol fer, de forma artificial, una divisió a partir de la línia de l'equador: el Pacífic nord i el Pacífic sud.

Va Ser descobert en 1513 per l'espanyol Basc Núñez de Balboa, que ho va anomenar mar del Sud,
després de travessar l'istme Panamà de Darién.
El nom actual va ser atorgat pel navegant portuguès Fernando de Magallanes en 1520, durant la primera
volta al món realitzada al servei de la Corona espanyola al costat de l'espanyol Juan Sebastián Elkano.
L'oceà Pacífic està limitat a l'est per la massa continental integrada per Amèrica del Nord, Amèrica Central i
Amèrica del Sud; al nord per l'estret de Bering; a l'oest per Àsia i Austràlia; i al sud per l'Antàrtida.
Al sud-est queda dividit, de forma arbitrària, de l'oceà Atlàntic pel pas de Drake, als 68° de longitud O.
Al sud-oest, la línia divisòria que ho separa de l'oceà Índic encara no ha estat establerta de forma oficial.
A més dels mars limítrofs que es perllonguen per la seva irregular vora occidental, el Pacífic compte amb
un àrea d'uns 165 milions de km 2 , és a dir, més que tota la superfície continental.
Té una longitud màxima de 15.500 km des de l'estret de Bering fins a l'Antàrtida, i una amplària màxima
d'uns 17.700 km des de Panamà fins a la península Malaya.
La seva profunditat mitja és de 4.282 m, encara que el punt màxim conegut està en la fossa de les
Mariannes, a l'altura de Guam, amb 11.034 m de profunditat.
El Pacífic és la conca oceànica més antiga.
Segons les roques datades, té uns 200 milions d'anys.
Els trets més importants, tant de la conca com del talús continental, han estat configurats d'acord a
fenòmens associats amb la tectònica de plaques.
La plataforma costanera, que s'estén fins a profunditats de 200 m, és bastant estreta en tota Amèrica del
Nord i Sud-americà; no obstant això, és relativament ampla a Àsia i Austràlia.
La dorsal del Pacífic oriental és una serralada mesoceànica que s'estén, en sentit longitudinal, uns 8.700
km des del golf de Califòrnia fins a un punt situat a uns 3.600 km a l'oest de l'extrem meridional d'Amèrica
del Sud, i s'eleva amb una altura mitja d'uns 2.130 m sobre el fons oceànic.
Al llarg de la dorsal del Pacífic oriental la renta rocosa ascendeix des del mantell terrestre i forma escorça
sobre les plaques a banda i banda de la dorsal; aquestes plaques, que són enormes segments de l'escorça
terrestre, es veuen forçades a separar-se, pel que acaben col·lisionant amb les plaques continentals
situades a les seves vores externes.
Davant aquesta tremenda pressió, les plaques continentals es pleguen formant serralades per a després
enfonsar-se creant profundes fosses que constitueixen zones de subducció, en les quals l'escorça torna al
mantell del que procedia. La pressió generada en les zones de plegament i subducció és la causant de
provocar terratrèmols i volcans, i de donar a la vora de la conca del Pacífic el nom de “cinturó de foc”.
Les illes més grans de la regió occidental formen arcs insulars volcànics que s'eleven des de l'extensa
plataforma continental, al llarg de l'extrem oriental de la placa eurasiàtica.
Entre totes elles, destaquen les de Japó, Taiwan, Filipines, Indonèsia, Nova Guinea i Nova Zelanda.
Les illes oceàniques, denominades en conjunt Oceania, són els cims de les muntanyes que van sorgir en la
conca oceànica per extrusió de roques magmàtiques.
L'oceà Pacífic conté més de 30.000 illes d'aquest tipus; la seva àrea total, no obstant això, arriba a només
un 0,25% de la superfície total oceànica.
Les muntanyes submergides que encara existeixen en l'actualitat es denominen pitones submarins.
En moltes regions, especialment en el Pacífic sud, els trets bàsics de la topografia de la superfície marina
ho constitueixen les acumulacions d'esculls de coral.
Al llarg de la vora oriental del Pacífic, la plataforma continental és estreta i escarpada, amb poques illes.
Els grups més importants els formen les illes Galàpags en la zona de l'equador, que s'eleven sobre la placa
de Neixi; les illes Aleutianas, en el nord, que són part de la plataforma continental d'Amèrica del Nord; i les
illes Hawaii, que s'eleven uns 5.550 m des del fons marí del Pacífic central fins a la superfície de les aigües
oceàniques i des d'on continuen ascendint fins a arribar a, en el pico Mauna Kea, els 4.205 m d'altitud.
Les forces motrius dels corrents oceànics són la rotació de la Terra, la fricció de l'aire amb la superfície de
l'aigua i les variacions en la densitat de l'aigua del mar a causa de les diferències de temperatura i salinitat.
La interacció entre vents i corrents afecta de forma especial al clima i serà objecte d'estudi per a les
prediccions meteorològiques a llarg termini i per a la navegació marítima.
El model de corrents del Pacífic nord consisteix en un moviment, o sistema circular de dos vòrtex.
En l'hemisferi nord, el gir subàrtic es realitza en sentit contrari a les agulles del rellotge, englobant el flux
subsidiari cap a l'oest del corrent de Alaska i el flux oriental de la corrent Subàrtica.
No obstant això, la massa d'aigua del Pacífic nord està dominada per una cèl·lula central nord que circula
en el sentit de les agulles del rellotge i comprèn el corrent del Pacífic nord, que flueix cap a l'est, el corrent

de Califòrnia cap al sud-est i el corrent de Kuro-Shivo, o corrent de Japó, que es desplaça cap al nord, fins
a arribar a les costes de Japó.
El corrent de Califòrnia és freda, extensa i de moviment lent, mentre que la de Kuro-Shivo és càlida,
estreta, ràpida, i semblant al corrent del Golf.
Pròxima a l'equador, a 5° de latitud N, el flux cap a l'aquest del contracorrent equatorial separa els sistemes
de corrents del Pacífic nord i del Pacífic sud, encara que transporta la major part de les seves aigües al
corrent nord equatorial.
El Pacífic sud queda dominat pel moviment, en el sentit contrari al de les agulles del rellotge, de la cèl·lula
central sud, que comprèn el corrent surequatorial en el seu moviment cap a l'Est i Sud, el corrent del Pacífic
sud cap a l'Oest i el corrent de Humboldt cap al Nord, en adreça paral·lela a Sud-americà.
En l'extrem meridional està localitzada la corrent Circumpolar Antàrtica, o deriva del vent de l'oest, la font
més important de circulació oceànica en profunditat que dóna la volta a la Terra i reuneix les aigües dels
oceans Pacífic, Atlàntic i Índic.
D'aquí neix l'extensa i fred corrent de Perú, o de Humboldt, que gira cap al Nord al llarg de la costa
d'Amèrica del Sud i distribueix les seves aigües al corrent surdequatorial.
L'important sistema de vents de l'oceà Pacífic ho constitueixen dos cinturons iguals de corrents que es
dirigeixen cap a l'oest i que bufen d'oest a est entre els 30° i els 60° de latitud, un en l'hemisferi nord i altre
en el sud; la seva direcció varia depenent de les estacions.
El intempestius i impredictible vent de l'Oest del Pacífic nord central, que ha donat origen al corrent del Nen,
d'efectes catastròfics, està sent estudiada per la seva influència en la climatologia mundial.
Els constants vents alisis es troben flanquejats pels vents de l'oest i bufen des de l'est en l'hemisferi nord, i
des de l'oest en l'hemisferi sud.
Les fortes tempestes tropicals, denominades tifons en el Pacífic occidental i huracans en el Pacífic
meridional i oriental, s'originen en el cinturó dels alisis al final de l'època estival i en els primers mesos de la
tardor.
En l'equador es localitzen les zones de calmes, que posseeixen vents fluixos encara que amb activitat
ciclònica temporal.
En les altes latituds del Pacífic els vents tenen un escàs efecte sobre el clima i els corrents oceànics.
La major part de la fauna i flora de l'oceà Pacífic es concentra al llarg dels seus marges. Les aigües, riques
en nutrients procedents de la corrent Circumpolar Antàrtica, pugen a la superfície en el corrent de Humboldt
al llarg de la costa de Xile i Perú, on es troben bancs d'aladroc o anxova de gran rellevància mundial com
recurs alimentós.
Les aus marines s'alimenten d'aquests bancs d'aladroc, donant lloc a la concentració de gran quantitat de
guano (excrement d'aquestes aus) que és explotat industrialment.
El Pacífic nord occidental, que comprèn el mar del Japó (mar Oriental) i el mar de Ojotsk, constitueix, d'altra
banda, una de les majors reserves pesqueres del món.
Els esculls de coral, rics en fauna marina, arriben a el seu major exponent en la Gran Barrera d'Esculls, que
s'estén al llarg d'uns 2.000 km per tota la costa nordoriental d'Austràlia.
La tonyina és altre important recurs del Pacífic que atreu a les flotes pesqueres de tot el món seguint les
emigracions dels bancs de peixos.
També el Pacífic ha començat a ser explotat pels seus enormes recursos minerals.
Les plataformes continentals, a l'altura de les costes de Califòrnia, Alaska, Xina i Indonèsia, són conegudes
per posseir grans reserves de petroli.
L'exploració de les profunditats marines ha revelat regions del fons oceànic cobertes amb “nòduls de
manganès”, concrecions de ferro i òxid de manganès d'una grandària mitjana que en ocasions també
contenen coure, cobalt i níquel.
La investigació actual està estudiant la viabilitat d'explotació minera d'aquests dipòsits.
ocean
Abreviatura de Coneixement d'Embarcament marítim.
oceànic
És la regió de l’oceà que es troba cap al mar, després de la vora del talús continental.
oceànic

Es diu del conjunts dels fons i de les aigües situades al llarg dels marges continentals.
oceànic
Pertanyent o relatiu a l’Oceà.
oceànic
En principi, propi d'alta mar, fora de la plataforma continental, però, per convenció, que viu en el mar a
profunditats majors de 200 metres.
oceanitat
Factor climàtic amb què s’expressa la influència del mar en el clima d’un indret, caracteritzat per la
suavització de les temperatures i de les oscil·lacions tèrmiques i l’augment de la humitat.
oceanògraf
Per tant, podem definir "oceanógrafo/a" com aquell professional amb formació en ciències experimentals i
especialitzat en Ciències Marines.
oceanografia
Ciència que té per objecte l'estudi de l’oceà i els seus límits i que comprèn especialment la física i la
química de l'aigua de mar, la biologia marina i la geologia marina.
En un sentit estricte, el terme "oceanografia" s'aplica únicament als estudis relatius a la descripció del mitjà
marí, mentre que el terme "oceanologia" s'aplica al conjunt d'estudis que es relacionen en forma més o
menys directa a l’oceà.
oceanografia
La oceanografia, és la ciència que s'ocupa de l'estudi de les característiques del mar en el seu conjunt es
denomina oceanografia o, amb una accepció més àmplia, oceanologia.
Més que una ciència en si mateixa, es tracta d'un sistema d'aplicació d'altres ciències tals com la geologia,
la geografia, la química, la física i la biologia, indispensables per a l'estudi global i correlacionat dels
fenòmens que caracteritzen l'ambient marí.
L'oceanografia s'ocupa de la constitució geològica de les conques oceàniques i dels seus sediments, de les
relacions entre hidrosfera i atmosfera, dels constituents químics, de la temperatura i del moviment de les
aigües, dels organismes i de les seves relacions amb l'ambient físic.
Per això té un caràcter enciclopèdic i se subdivideix en tres branques principals: oceanografia física,
oceanografia química i oceanografia biològica.
Aquesta última disciplina ha de considerar-se un sector de la biologia marina, i més concretament el qual es
refereix a l'estudi de les relacions entre organismes i les condicions físiques dels oceans, per a la
caracterització des del punt de vista biològic de fenòmens concrets com, per exemple, la determinació del
moviment de les masses d'aigua o la seva temperatura, o la importància dels organismes en els cicles
biològics dels oceans.
Així dons, la biologia marina ocupa un camp bastant més extens que el de l'oceanografia biològica perquè
situa en el centre de l'atenció l'aspecte biològic dels problemes; efectivament, estudia els organismes del
mar i les seves relacions amb especial atenció a la morfologia, la fisiologia, l'evolució i la distribució en
relació a l'ambient físic i químic.
Igual que ocorre amb l'oceanografia, la biologia marina no es pot considerar una ciència autònoma perquè
deriva de la concurrència d'una extensa sèrie de disciplines pertanyents a la biologia ja a l'oceanografia
física i química i representa la integració d'aquestes disciplines en el context ampli que es refereix a
l'ecosistema marí.
Per tant, a través de la coordinació de les diverses branques de la biologia i de l'oceanografia, la biologia
marina s'ocupa dels temes que es refereixen a la vida en el mar en tots els seus variats aspectes, i es val
de tecnologies que proporcionen mitjos cada vegada més eficients, tant per a la investigació en el laboratori
com per a la qual es desenvolupa directament en el mar.
La biologia marina va néixer com ciència bàsica, però amb l'augment creixent de la pressió humana sobre
el mar s'ha anat desenvolupant així mateix en molts sectors aplicats relacionats amb la contaminació i la
seva avaluació, amb la conservació de l'ambient i amb l'avaluació i gestió de la pesca.

Es tracta de problemàtiques estretament lligades als temes fonamentals de la biologia marina, i per això
han de considerar-se part integrant d'aquesta ciència.
Des del punt de vista operatiu, per tant, el coneixement de la biologia marina és una condició indispensable
per a abordar els temes de la conservació del mar i del manteniment i millora dels seus recursos.
oceanografia biològica
La vida en el planeta es va iniciar en el mar fa milers de milions d'anys: es van combinar certs elements
químics de l'aigua, actuant uns sobre uns altres, en forma tal que encara en l'actualitat, a pesar dels
avenços científics i tecnològics, no ha pogut l'home repetir-los en el laboratori, i solament alguns savis, com
el soviètic Alexander Ivanovich Oparin, han assolit imitar passos aïllats d'aquestes reaccions químiques, per
a crear la seva teoria sobre l'origen de la vida.
D'aquesta recombinació d'elements, entre els quals principalment van intervenir carboni, hidrogen, oxigen i
nitrogen, es van formar els primers organismes, que van ser elementals però capaços de reproduir-se i
transmetre les seves característiques a les seves descendents.
S'alimentaven, creixien i es reproduïen, i alguns d'ells es van anar complicant a poc a poc.
Al principi només van existir organismes d'una cèl·lula, però van evolucionar de manera gradual a uns altres
mes complexos, que ja van estar estructurats per diverses cèl·lules, com les algues, entre els vegetals, i les
esponges i els corals, entre els animals.
Posteriorment van aparèixer criatures encara més evolucionades.
En un moment d'aquesta evolució que es va presentar fa milions d'anys, els organismes marins van
començar a aventurar-se en la terra, iniciant-se altre capítol de la història de la vida.
En l'era actual es pot observar que en el mar els vegetals tenen pocs representants, principalment els grups
menys complexos, com algues microscòpiques i macroscòpiques, i molt poques de les plantes que
presenten flors, o sigui les fanerògames, com les zosteres marines que creixen en les zones poc profundes
i en estuaris sorrencs fangosos formant els pasturatges marins.
En canvi, tots els grups d'animals tenen espècimens marins, encara que la majoria dels éssers vius més
evolucionats són animals terrestres, com és el cas de les aus, els rèptils i els mamífers, criatures que
respiren aire; no obstant això, hi ha alguns que s'han adaptat a viure en l'aigua, per exemple diverses aus
com els pingüins, rèptils com les tortugues i mamífers com la balena i els dofins que passen la major part
del temps en l'aigua i surten a respirar, de quant en quant, a la superfície.
Els animals que habiten l'oceà pertanyen principalment als grups menys evolucionats d'éssers vivents.
Amb excepció dels peixos, rèptils, aus i els grans mamífers abans esmentats, els animals del mar no
presenten columna vertebral i per això se'ls col·loca en el grup dels invertebrats.
Entre ells es troben les esponges, corals, meduses, cloïsses i ostres, calamars i polps, crancs i llagostes,
estrelles i eriçons de mar; és a dir, una gran quantitat de criatures que neden, s'arrosseguen o romanen
fixes.
La distribució dels éssers vius en el mitjà oceànic és molt característica, ja que es troba poblat en les seves
tres dimensions, mentre que en la terra, la flora i la fauna només ocupen, en realitat, la superfície, i sobre
ella els insectes i les aus únicament s'eleven en períodes relativament curts.
Encara se sap molt poc sobre la vida en el mar.
Fins i tot queda molt per fer tocant a la identificació i classificació dels vegetals i animals marins, i encara
més pel que fa a la seva ecologia.
S'han explorat les costes, només s'ha pescat en la superfície de l'oceà i en l'actualitat es comencen a
explorar les seves profunditats.
No obstant això, se sap que la vida marina representa un sistema gairebé completament entrellaçat i que té
un delicat equilibri en aquest mitjà, de manera que cada tipus d'organisme pot trobar el seu propi nínxol i el
seu propi subministrament segur d'aliment.
De vegades els homes de ciència l’anomena "la cadena de la vida", cadena que s'estén des de les criatures
microscòpiques fins als gegants de l'oceà.
Val la pena recordar, en línies generals, el cicle de la matèria orgànica en els mitjans oceànics, que, per
altra banda, és rigorosament idèntic al que governa la vida en els continents.
En la base de tota la vida es troba l'aptitud que posseeixen els vegetals verds de realitzar la síntesi de
molècules orgàniques complexes: glúcids, lípids i pròtids, a partir dels compostos minerals simples: gas
carbònic, fosfats, nitrats i sals amoniacals.

Aquesta síntesi exigeix una energia considerable, que és proporcionada per la radiació solar, la utilització
de la qual està assegurada per un grup de pigments especials, les clorofil·les, que confereixen precisament
a aquests vegetals el seu color verd.
En el mar, aquests vegetals estan representats per les algues tant microscòpiques com macroscòpiques.
Les matèries orgàniques així elaborades pels vegetals són consumides pels animals herbívors,
principalment uns petits crustacis anomenats copèpodes, que formen la baula de consumidors primaris i
que al seu torn serveixen de presa als animals carnívors, o consumidors secundaris, baula composta per
invertebrats i larves de peixos.
Aquests poden ser víctimes d'altres carnívors de major grandària, que són els consumidors terciaris, com
per exemple els peixos, i així successivament.
Aquestes cadenes d'alimentació són generalment molt breus, i poques vegades tenen més de tres baules,
ja que el seu rendiment és baix i no depassa un 10 per cent; això es deu al fet que la resta es dissipa en
forma d'energia, com moviment, calor, etcètera, o s'elimina com detrits.
Els copèpodes, animals herbívors, necessiten menjar 100 grams d'algues per a fabricar 10 grams de la
seva pròpia carn, el que correspondria a un gram de carn de sardina, peix que s'alimenta de tals
copèpodes, i a 0.1 de gram de carn de tonyina, peix que devora a la sardina.
Es comprèn llavors la perspectiva d'alimentar a la humanitat directament amb algues marines, i així evitar
aquest balafiament d'energia, però els problemes de recol·lecció o de cultiu intensiu d'aquestes algues
encara no estan suficientment estudiats, i tampoc s'ha resolt la preparació d'aquest tipus d'aliment, per a
fer-lo agradable al paladar.
Ernst Haeckel, zoòleg alemany del segle XIX, va dividir la vida marina en dos grups: el nècton, en el qual va
col·locar als organismes que neden, i el bentos, als quals viuen subjectes en el fons o que s'arrosseguen en
ell.
Més tard, en 1887, el científic alemany Víctor Hensen va agregar el grup anomenat plàncton, "el que està
fet per a vagar; vegetals i animals que deriven amb el corrent", pel que en l'actualitat els éssers vius de
l'oceà se separen en tres grups principals.
Cadascuna d'aquestes divisions té els seus propis grups d'organismes, però també cadascuna influeix en
les altres, ja que obté aliment d'elles o passa d'uns a altres en diferents fases del seu cicle vital.
El grup planctònic està constituït per éssers generalment microscòpics que van a la deriva, i la capacitat
dels natatoria és tan feble que no poden anar en contra dels corrents.
El plàncton comprèn molts grups de vegetals i animals com les algues microscòpiques, vegetals que es
troben en el mar en quantitats moltíssim majors que les de les algues macroscòpiques, que són les més
notòries en l'oceà.
Entre els animals, el grup dels copèpodes domina en nombre.
El nècton ho formen animals majors, capaços de nedar amb força suficient per a oposar-se als corrents
produïts per les masses d'aigua en les quals habiten.
Pertanyen al nècton gairebé tots els peixos, els calamars, alguns crustacis, les poderoses balenes, els
dofins, les foques i les tortugues.
El bentos conté als organismes que estan fixos en el fons, alguns subjectes a ell i altres amb part de la
seva anatomia enterrada en la sorra o en el fang; altres més s'arrosseguen en aquests fons i, encara que
alguns es desplacen, la seva vida depèn totalment del sòl marí.
Els principals animals bentònics són: les esponges, els cucs de moltes truges o poliquets, els eriçons, les
estrelles de mar i les ratlles, entre uns altres.
Les raons per les quals els organismes es distribueixen en aquests tres grans grups són estudiades pels
biòlegs marins.
S'ha de determinar encara, de manera més precisa, la distribució geogràfica d'innombrables animals i
vegetals per a conèixer els factors als quals respon.
Es coneix poc sobre les raons a les quals obeeix la col·locació del bentos en la zona de marees, encara
que és evident que hi ha una relació amb els nivells d'aquestes.
Es desconeixen molts aspectes de la vida dels éssers del nècton, particularment de la seva capacitat de
desplaçar-se o de les migracions periòdiques d'algunes espècies.
Altre tema de gran interès per a la biologia marina és l'estudi de les funcions dels éssers de l'oceà.
El fet d'estar submergit constantment en un líquid el contingut del qual en sal pot ser distint del dels fluids
del cos és transcendental, el que fa que les funcions d'aquests éssers marins siguin molt específiques.
L’excreció, principalment, s'ocupa de mantenir l'equilibri d'aigua dels fluids del cos.

Molts organismes marins secreten substàncies orgàniques anomenades ectocrines o metabòlits externs,
que canvien les condicions de l'aigua que els envolta, de manera que siguin favorables per a ells, però
adverses per als seus competidors o depredadors.
Tot el concernent a l'alimentació dels éssers que viuen en el mar o a les relacions que presenten entre ells
és tan complex, que es conta amb escassos coneixements referent a això.
Dels bacteris, que són tan importants en el mar com en la terra per la seva acció desintegradora de la
matèria morta, tot just s'ha pogut conrear un u per cent.
Gairebé tots els bacteris marins es moren en contacte amb l'aigua dolça, pel que en algunes tècniques la hi
empra per a col·locar en ella aliments d'origen marí a fi de purificar-los i evitar la seva contaminació.
Aquests bacteris viuen en comunitat amb algues microscòpiques, en agregats de matèries orgàniques
precipitades, en suspensió en l'aigua, i la seva correlació metabòlica és molt complexa i, fins a ara,
desconeguda.
L'oceanografia biològica, també anomenada biologia marina, comprèn diverses disciplines que corresponen
a tots els camps de la biologia general.
Els conceptes i mètodes d'aquesta ciència estan experimentant canvis transcendentals en l'actualitat.
Una de les primeres preocupacions de la biologia és tractar d'aclarir l'origen de la vida.
Es considera que aquesta es va originar en l'oceà i que en ell van aparèixer els primers organismes que
han evolucionat durant 3 500 milions d'anys, fins a adquirir la gran diversitat que presenten avui dia tant els
vegetals com els animals, pel que els avanços en la biologia marina han ajudat a aclarir aquest problema.
Amb l'avenç de la microscòpia i la incorporació del microscopi electrònic de transmissió i han escombrat en
les tècniques biològiques, s'han incrementat els coneixements de biofísica, de bioquímica i biologia
molecular que permeten establir les noves teories per a explicar l'origen i l'evolució dels éssers vius, i en
l'actualitat cada vegada s'estudien més els organismes marins amb aquest propòsit.
Altra activitat de la biologia és la identificació i classificació dels éssers vius, labor lenta realitzada a través
de molts anys des que el suec Carlos Linneo va establir les regles per a fer-lo en la branca de la biologia
anomenada taxonomia o sistemàtica.
En el cas dels organismes que viuen en l'oceà, encara que s'han identificat infinitat de gèneres i espècies,
es considera que encara falta una gran quantitat per descriure, sobretot aquells que viuen en els fons
oceànics, i d'uns altres s'ha d'aclarir la seva col·locació dintre dels grups taxonòmics.
També s'han assolit importants avanços en el coneixement dels éssers vius que habiten l'oceà, gràcies a la
utilització dels aparells electrònics com el radar, la eco sonda i els sensors remots que permeten avaluar les
poblacions i conèixer la distribució dels organismes marins, principalment els peixos, rèptils i mamífers, per
la seva grandària.
Amb l'avenç en el disseny dels aparells per a arribar a les profunditats, es comença a conèixer la biologia
de tan interessant mitjà marí; per exemple, els desconcertants organismes que van ser trobats al costat de
les xemeneies en les falles oceàniques, que suporten temperatures i pressions inesperades i presenten
grandàries descomunals.
Amb la col·laboració d'altres branques de l'oceanografia, la biologia marina ha incorporat a la seva
metodologia noves tècniques que permeten l'estudi dels fenòmens biològics en el mitjà marí.
Per a poder conèixer l'activitat fotosintetitzadora del fitoplàncton, per exemple, s'empren isòtops radioactius
com el carboni 14; i per a conèixer els intercanvis energètics en l'oceà es fa necessari estudiar als bacteris,
el que s'ha assolit a l'aplicar tècniques anàlogues a les empleades en hidrografia per a obtenir les mostres.
No obstant això, són molts els coneixements que aquesta ciència ha de manejar en àrees tan diverses de
la biologia general com la taxonomia, fisiologia, dinàmica de poblacions, genètica, comportament animal,
etcètera, pel que s'han creat branques de la biologia marina com la microbiologia marina, la botànica i la
zoologia marines i l'ecologia marina, entre unes altres.
A més, els coneixements que aporta la biologia marina són bàsics per a l'estudi de la biologia pesquera.
La investigació de la biologia de l'oceà és un repte, ja que els éssers vius no romanen estàtics en el seu
mitjà, i aquest, al seu torn, també es mou, el que fa que presenti una dinàmica especial; per a estudiar
aquesta dinàmica cal atacar gran quantitat de problemes científics.
El desafiament és entendre la vida en el mar i, com reflex, la vida en els continents, i amb aquests
coneixements procurar que l'espècie humana viva com ésser raonable, en benefici propi, evitant el
balafiament que moltes ambicions econòmiques poden produir.
Els joves biòlegs tenen un repte específic: conèixer la vida en l'oceà per a conservar-la en el nostre planeta.

oceanografia física
L'oceanografia física és una branca de les ciències del mar que s'ha desenvolupat ràpidament i que tracta
d'entendre els problemes relatius a les propietats físiques de l'aigua del mar, o bé, als moviments de les
partícules fluides que la componen, sense oblidar l'acció recíproca del mar i de l'atmosfera, d'una banda, i
del mar amb el fons oceànic, per una altra.
Aquesta ciència inclou dues activitats principals: la primera es dedica a l'estudi directe i a la preparació de
cartes sinòptiques de les propietats físiques de l'oceà, com temperatura, densitat, transparència, pressió,
punt d'ebullició, punt de congelació, calor específica, energia absorbida, entre unes altres; i la segona és
l'estudi teòric dels processos físics del mar que intervenen en la circulació de l'aigua oceànica, com
corrents, barreja, marees i surgències, per a explicar el seu comportament.
La circulació de l'aigua del mar és la propietat física bàsica que es presenta en l'oceà, pel que els
oceanògrafs l'han estudiat mitjançant moltes tècniques.
D'aquesta característica es deriven totes les altres propietats físiques del mar i, al seu torn, la circulació és
el resultat de la interacció d'elles.
De manera general, es pot dir que els corrents oceànics es produeixen perquè l'aigua calenta de l'equador,
que és més lleugera, flueix cap als pols per la superfície del mar, a l'arribar a aquests descendeix, es
refreda i regressa cap a l'equador pel fons, ascendint molt lentament en les regions tropicals, per a iniciar el
cicle novament.
D'aquesta manera, grans quantitats de calor solar són transportades des dels tròpics cap al nord i el sud,
dispersant-se pel planeta; aquesta calor, a l'augmentar, produeix l'evaporació de l'aigua en regions
subtropicals, la qual es precipita com pluja en les zones temperades de major latitud.
Aquesta dissipació de la calor solar fa possible que una gran part del planeta sigui habitable i influeix en la
distribució dels éssers vius.
La circulació de l'aigua no és tan senzilla com es va descriure anteriorment, degut al fet que la complica el
moviment dels vents.
Els persistents alisis empenyen l'aigua calenta de la superfície cap a l'Oest, al llarg de l'equador en els
oceans, fins que aquesta aigua troba terra i es desvia cap al nord i el sud, formant-se diversos corrents
marins; pel seu gran cabal s'han fet famoses dues d'elles: el Corrent del Golf i la de l'Est d'Austràlia.
La rotació del planeta complica encara més la circulació oceànica, perquè tendeix a desviar totes les
masses d'aigua cap a la dreta en l'hemisferi nord i cap a l'esquerra en el sud.
A això s'han de sumar altres fenòmens que dificulten la circulació de corrents, com són els quals es
presenten en llocs on l'evaporació és gran, pel que es produeix aigua més salada i pesada que descendeix
a profunditats fins a de 1.5 quilòmetres, com per exemple, en el Mar Rojo, i les zones àrtica, antàrtica i
subantàrtica que canvien les velocitats de refredament de l'aigua, el que provoca fenòmens d'enfonsament
o de surgència que varien les característiques dels corrents.
Observar la diversitat del procés que intervé en la circulació de l'aigua en l'oceà permet adonar de la
infinitat de problemes que han de resoldre els oceanògrafs físics en relació amb aquesta característica.
Altre camp de la física del mar és l'estudi de les ones, les marees i els nivells d'aigua.
El coneixement més profund sobre l'origen i comportament de les ones ha permès preveure els sismes
submarins, salvant amb això gran quantitat de vides.
Els estudis de les marees són imprescindibles per a les construccions portuàries i també per a realitzar les
obres de tipus hidràulic que permeten que les boques de les llacunes costaneres es mantinguin obertes i
que la vida en elles romangui estable.
Així mateix, són de gran utilitat per a la indústria pesquera, ja que alguns mètodes de captura es basen en
el comportament que els éssers vius presenten davant els canvis de marea. I, d'uns trenta anys a la data,
les marees són utilitzades per a produir força motriu.
El nivell del mar no és constant i no només varia amb les marees diàries, sinó que tots els anys puja a
l'estiu i baixa al hivern, a causa, principalment, dels canvis de temperatura i de la pressió atmosfèrica.
En els cicles que han durat centenars d'anys, el nivell de l'oceà també s'ha anat modificant a causa del
augment i disminució dels gels polars.
En l'època dels romans, el nivell del mar era baix, els hiverns eren freds i els estius secs, però a partir de
l'any 500 de l'era actual els gels polars van disminuir, el nivell del mar va augmentar i moltes zones
costaneres van ser cobertes per l'aigua; el mateix va ocórrer amb els ports construïts en els dies de Roma,
però els quals es van fer per a substituir-los van quedar distants del mar durant l'Edat Mitjana, en la qual va
baixar el nivell del mar, degut al fet que es va produir altra època de freds.

L'estudi d'aquests canvis del nivell del mar permeten predir les variacions del clima, entre altres fenòmens.
L'oceà regula les característiques del clima i es pot considerar com la "memòria" de l'atmosfera, perquè en
ell es diposita la majoria dels canvis atmosfèrics que es van acumulant; en ocasions aquests fenòmens
poden regressar a l'atmosfera causant modificacions.
L'acció que l'oceà exerceix sobre el clima és estudiada per la meteorologia, una branca de la física.
Un dels processos més interessants per a aquest estudi és la distribució de calor en el globus, regulada
principalment pels corrents oceànics.
El mar actua com un immens regulador que equilibra el contingut en vapor d'aigua i biòxid de carboni en
l'atmosfera: aquestes dues substàncies són les causants principals de la retenció de gairebé tot la calor del
Sol prop de la superfície de la Terra, el que permet comprendre la importància que per al clima tenen els
oceans.
Per a estudiar aquests fenòmens, l'oceanografia física empra satèl·lits meteorològics.
En l'estudi de la física del mar els científics han desenvolupat gran quantitat de tècniques i aparells, els
quals cada vegada es fan més complexos.
Així, per exemple, els corrents de superfície que és mesuraven observant com es desplaçava un objecte
flotant (que podria ser una ampolla plena d'aire), en l'actualitat s'estudien utilitzant el cinematògraf
geoelèctric, que registra el voltatge produït pels corrents i que permet conèixer la seva velocitat.
També per mesurar aquesta important característica s'utilitzen les boies de flotabilitat neutra.
Un dels majors avenços tècnics que s'ha tingut en l'oceanografia física és la construcció d'un instrument
que amida contínuament la temperatura, salinitat, velocitat de corrent i velocitat del vent.
Aquest instrument es fa arribar al fons, transmetent informació a la superfície mitjançant impulsos sonors
codificats que són registrats en estacions fixes d'observació en el mar, les quals al seu torn transmeten
aquests impulsos per ràdio als laboratoris en terra.
Amb aquests mètodes l'oceanografia física permet comprendre i predir que algunes parts de l'oceà siguin
més fèrtils i prolíferes en éssers vius que unes altres.
La producció de l'oceà està íntimament relacionada amb les característiques físiques i químiques de l'aigua.
Quan el plàncton capta l'energia del Sol i l'emmagatzema per a elaborar aliment, necessita de substàncies
inorgàniques anomenades nutrients, les quals es troben en el fons de l'oceà com producte de la
descomposició bacteriana de la matèria orgànica, i per a sortir del fons i pujar a la superfície necessiten
dels corrents anomenades surgències, sent això un abonament del mar, semblant al que succeeix quan es
fertilitza un pasturatge.
Això permet que augmenti la producció d'aliments, i per tant, les poblacions de vegetals i animals marins.
Aquesta àrea de les ciències del mar està en ple desenvolupament i els físics que s'especialitzen en l'estudi
dels mars poden dividir-se en oceanògrafs físics (també anomenats hidrògrafs) i meteoròlegs marins.
oceanografia geològica
El nostre planeta, l'edat del qual és de al voltant de 5 000 milions d'anys, ha estat sotmès a constants
canvis, al que es denomina Dinàmica de la Terra o Geodinàmica.
Alguns d'aquests fenòmens poden ser observats per l'home, doncs ocorren amb rapidesa, com una allau
de neu, un huracà, un cicló, un terratrèmol o una erupció volcànica; no obstant això, en la seva major part
succeeixen amb tanta lentitud que el temps de vida d'un home, i fins i tot el de moltes generacions, no
bastarien per a poder apreciar-los.
Els processos actuals de l'escorça terrestre són, dintre de certs límits, els mateixos que s'han generat
durant centenars de milions d'anys.
La forma i l'estructura terrestre no són immutables; ambdues es transformen contínuament a causa de
l'acció de diferents fenòmens geològics, que es presenten ja sigui a curt termini, com un terratrèmol, o a
través d'un permanent procés d'evolució.
Al llarg del temps, la forma de la Terra ha estat definida de diferent manera pels científics.
Primer es va considerar que es tractava d'una esfera d'aproximadament 13 000 quilòmetres de diàmetre,
però després amb el suport de tècniques més refinades, es va arribar a la conclusió que era un esferoide,
aplanat, com a conseqüència de les inflors equatorials causats per la rotació de la Terra, de tal manera que
el diàmetre equatorial calculat en 12 756 quilòmetres és 42 quilòmetres més gran que el polar, que és de
12 714 quilòmetres.
A partir de les observacions realitzades des de satèl·lits es van descobrir dues depressions en l'hemisferi
Nord, les quals donen al nostre planeta la forma d'una pera.

Els científics han coincidit que aquest és geoide, diuen que la seva forma no correspon totalment a la d'una
figura geomètrica determinada.
Les investigacions entorn de la detecció de terratrèmols han revelat que la Terra està integrada per una
sèrie de capes sobreposades concèntricament que van del centre a la superfície.
La més externa, denominada escorça sòlida o litosfera, té un grossor terme mitjà de 35 quilòmetres i està
en contacte amb la capa gasosa (atmosfera) i amb la capa líquida (hidrosfera).
Probablement la litosfera va ser contínua al principi; en l'actualitat es troba interrompuda pels continents.
Dintre de la litosfera hi ha tres capes conegudes amb el nom de mantell, el grossor total del qual és de 2
865 quilòmetres i les quals es componen de materials metàl·lics que decreixen conforme s'acosten a la
superfície.
Sota mantell es localitzen altres tres capes que formen el centre, nucli central o nife, de 3 473 quilòmetres i
conformat principalment per níquel i ferro; la seva capa més interna és sòlida i es troba envoltada per una
capa líquida i homogènia.
L'escorça terrestre o litosfera, que té una funció estructural, pot diferenciar-se en dos tipus: escorça
continental, que és més gruixuda, arriba a fins a 35 quilòmetres i està formada sobretot per roques de tipus
granític, i escorça oceànica, més prima, de 5 quilòmetres d'ample i constituïda per roques basàltiques d'alta
densitat i colors foscs.
Els materials rocosos de l'escorça es poden classificar en ignis, sedimentaris i metamòrfics.
Els ignis van formar l'escorça original de la Terra; provenen de roques que van ser foses pel foc i que, al
refredar-se, van donar origen a la roca sòlida, com el granit, molt comú en l'escorça continental; el basalt,
en l'oceànica, i l'andesita, abundant en les illes oceàniques i en les muntanyes.
Al material igni fos se li denomina magma.
L'escorça ígnia és transformable, doncs es troba exposada a la contínua acció d'agents físics i químics.
Per exemple, els corrents d'aigua i la força dels vents són capaços de descompondre-la i desintegrar-la, en
forma tal que arriba a lliscar cap a paratges més baixos provocant l’anomenada sedimentació, que és més
intensa en els llacs, pantans, llacunes, desembocadura dels rius i en el fons dels mars.
Quan aquestes restes es solidifiquen o consoliden, adquireixen una consistència de veritables roques a les
quals es denomina sedimentàries.
Per cert, algunes d'elles no arriben a consolidar-se totalment, i queden per això en forma de sorra i fang.
Si es troben subjectes a altes temperatures, a pressions o a certs fluids subterranis químicament actius,
tant l'escorça ígnia com la sedimentària poden transformar-se en material metamòrfic (és a dir, la roca
original es transforma).
Existeix un procés que afecta als tres tipus de roca: amb el temps i d'acord amb les condicions que les
envolten, pot canviar d'un tipus a un altre.
L'escorça continental està formada per les parts emergides de la litosfera, que constituïxen els continents i
les illes, mentre que l'escorça oceànica està coberta per l'aigua dels oceans i mars.
El fons oceànic està conformat principalment per roques ígnies basàltiques, sobre les quals es troba una
capa de sedimentàries, que poden o no estar consolidades.
Totes les roques ígnies basàltiques estan formades per elements i compostos químics anomenats minerals
com el quars, els fosfats, el manganès, l'or, el guix, l'argila, el diamant i la calcita, entre uns altres.
A més de minerals, les roques sedimentàries poden contenir compostos orgànics d'origen vegetal i animal
com el petroli, el gas natural, el carbó, etcètera.
Tot aquest material que conté l'escorça ha estat i és de gran importància econòmica, i constituïx així mateix
una font inesgotable, com element d'estudi, per a la investigació científica.
La geologia és la ciència que estudia la dinàmica dels canvis que ha sofert la Terra a través del temps -
basant-se en l'anàlisi de les roques i en l'observació de les muntanyes, les planícies i les profunditats
oceàniques- amb la finalitat d'explicar tant l'origen dels continents i oceans com la diversitat de la superfície
terrestre.
Quan tals estudis s'apliquen al coneixement de l'escorça terrestre que està coberta per les aigües
oceàniques, se l’anomena oceanografia geològica o geologia marina, l'objectiu principal de la qual és
conèixer la història del planeta.
Aquesta disciplina pot definir-se com l'estudi geològic de la superfície terrestre coberta per l'aigua del mar,
de les illes oceàniques i de les zones costaneres i entre altres coses s'ocupa de l'origen de les vores
continentals, de les conques oceàniques i de les formacions geològiques amb elles relacionades; la
composició, estructura, estratigrafia i història dels sediments i roques que transporta en els oceans; els

processos d'erosió, implico i depòsit dels materials geològics en diverses condicions climatològiques; i la
comparança de sediments i mitjans marins antics i moderns.
Al principi, els oceans van cobrir gairebé la totalitat de l'escorça terrestre, on es van dipositar els primers
sediments, que eren principalment d'origen inorgànic.
Durant l'evolució geològica de la Terra, el nivell de l'aigua va ser baixant fins que va cobrir únicament, les
tres quartes parts del planeta, per la qual cosa van quedar al descobert extenses zones de terra, és a dir,
els continents i illes, on es van dipositar nous sediments.
És raonable pressuposar que el 75 per cent dels sediments existents en l'actualitat en l'escorça terrestre
són d'origen marí.
Prova d'això és que en moltes zones terrestres s'observa aquesta classe de sediments marins antics.
Els sediments marins, a més del interès científic, tenen un creixent interès pràctic, en virtut que la humanitat
utilitza cada vegada més les costes i els fons dels mars per a extreure principalment hidrocarburs; per
aquesta raó, als geòlegs marins se'ls identifica per les seves activitats relacionades amb l'explotació
petroliera.
Aquests geòlegs analitzen els sediments marins actuals amb l'objecte de conèixer les seves
característiques, així com els processos que es formen i modifiquen; d'altra banda, aquests coneixements
s'utilitzen -per analogia- per a estudiar els sediments antics que concentren material explotable, com el
petroli i el sofre.
Mitjançant l'estudi dels diferents sediments oceànics és possible conèixer les característiques de l'ambient
en el qual es va produir la sedimentació, com la topografia o forma del fons, la profunditat i la dinàmica de
l'aigua, tant en la zona d'estudi com en les àrees que la circumden.
D'aquesta manera es pot determinar la procedència de les partícules sedimentàries, l'origen de les quals es
troba en les precipitacions químiques, en els dipòsits d'esquelets o en la matèria orgànica derivada d'éssers
vius marins.
Els continus canvis que ha sofert l'escorça terrestre i els seus sediments a través de la història del planeta
es poden interpretar estudiant la configuració dels fons oceànics, és a dir, la topografia, que ens
proporciona gran quantitat de dades sobre passat de la Terra i de les particularitats que presenta en
l'actualitat.
A partir de tals estudis s'elaboren mapes -anomenats paleogeogràfics- de la geografia d'èpoques antigues
en els quals es mostra la manera que la terra i el mar es trobaven delimitats en un determinat moment de la
història geològica.
Per a traçar els mapes paleogeogràfics s'utilitzen els resultats de l'estudi dels sediments marins.
Un dels primers factors a prendre's en compte per a això és la batimetria; això és, la profunditat que van
tenir els fons marins en altra època.
Així, un període determinat de temps es pot reconstruir mitjançant l'estudi de les restes animals o vegetals
que han pogut conservar-se durant un lapse suficientment llarg.
Aquestes restes reben el nom de fòssils.
Com resultat dels estudis que es fan emprant mètodes radioactius per a determinar les edats de les roques
i dels fòssils que es troben en elles, s'han pogut establir les possibles eres per les quals ha passat el nostre
planeta, així com la durada de les mateixes, que es mesura en milions d'anys.
Els geòlegs divideixen l'escala del temps geològic en cinc eres:
L’Azoica, on se situa a les roques més antigues i la possible durada de les quals va anar de 3 000 a 3 300
milions d'anys; en ella no es troben indicis de vida.
La Precàmbrica, d'aproximadament 1 500 milions d'anys de durada.
En aquesta era es van trobar els primers materials de probable origen orgànic i que, per tant, són signes de
l'existència de vida.
La Paleozoica, que va abastar de 300 a 500 milions d'anys de durada caracteritzada per haver-ne iniciat la
formació de l'estructura actual dels continents; conté a representants molt peculiars de diferents grups
vegetals i animals.
La Mesozoica, de 130 a 150 milions d'anys de durada, en el transcurs de la qual els mars van avançar i van
retrocedir sobre els continents.
Ha estat anomenada també era dels rèptils, tant pel nombre com per la gran grandària que van arribar
llavors aquests animals.
La Cenozoica, considerada la de més curta existència, doncs va durar de 60 a 75 milions d'anys.
Durant aquesta etapa, el relleu terrestre va adquirir el seu aspecte actual.

Així mateix, en ella va aparèixer i es va desenvolupar l'home.
El començament i la terminació de les eres geològiques no han estat fixats arbitràriament, ja que es van fer
coincidir amb esdeveniments geològics i biològics d'importància, mateixos que s'han presentat al llarg de la
història de la Terra.
Per a efectuar una reconstrucció paleogeogràfica és fonamental conèixer les dades sobre els climes antics,
les variacions dels quals es poden suposar comparant la distribució de la flora i fauna del passat amb la del
present, doncs tal distribució és ocasionada precisament per l'efecte dels diferents climes.
Per exemple, és fàcil distingir els fòssils representatius dels pols i els tròpics; no obstant això, és difícil fer-lo
quan es tracta de fòssils situats en àrees amb lleus i locals variacions de clima.
A aquests estudis se'ls denomina paleoclimàtics.
Se li anomena paleontologia a la ciència que estudia les restes d'organismes animals o vegetals conservats
per un temps llarg dintre de les roques sedimentàries del nostre globus.
Aquesta ciència guarda estreta relació amb la geologia i la biologia.
Gràcies als avanços dels estudis paleogeogràfics, paleoclimàtics i paleontològics s'ha anat aclarint el
coneixement sobre l'evolució de la Terra.
Però, a pesar d'aquests avenços, els científics segueixen dividits en dos grups pel que fa a l'explicació de
l'origen dels continents i dels fons marins actuals.
Un dels grups sosté que, prenent en compte la forma actual de la superfície terrestre, els oceans es van
formar a causa de un enfonsament gradual de la Terra que va portar aparellada una elevació
compensatòria en les vores de la zona enfonsada.
L'altre grup defensa la teoria de la translació o migració dels Continents, anomenada també teoria de la
deriva continental, que es va iniciar amb les observacions del naturalista britànic Francis Bacon en 1620.
Aquest científic, creia que la forma peculiar que presenten els continents a banda i banda de l'Atlàntic no es
devia a una mera coincidència; és a dir, Bacon va suposar que tant el continent americà com l'europeu van
formar part d'una massa continental originària que es va fragmentar.
La teoria de la deriva continental es basa en la semblança que moltes costes presenten en els costats
oposats dels oceans, de tal manera que podrien embonar uns amb uns altres com les peces d'un
trencaclosques.
Aquesta tesi va ser presentada en 1910, per F. B. Taylor en Estats Units.
No obstant això, ha de considerar-se al geofísic alemany Alfred Wegener com al creador d'aquesta hipòtesi
doncs en 1912 la va donar a conèixer mes àmpliament en la seva obra L'origen dels continents i oceans.
Des del seu inici, aquesta teoria va provocar serioses discussions entre els científics, sobretot pels
arguments que Wegener utilitzava per a explicar-la.
En l'actualitat, la teoria de la deriva continental guanya cada vegada més adeptes, en virtut que els
geofísics van descobrir que els camps magnètics dels estrats terrestres més antics no estan en un eix
Nord-Sud, la qual cosa explica que, al desplaçar-se, les masses de terra hagin girat lentament sobre l'eix
equatorial, separant-se els continents amb la forma que actualment presenten.
Així mateix altres estudis realitzats per alguns biòlegs, van trobar una gran semblança entre la flora i la
fauna de l'Amèrica del Sud i d'Àfrica, el que afavoreix a aquesta teoria.
La teoria de la deriva continental sosté que la història de la Terra ha passat per quatre fases.
En la primera, se suposa que les masses continentals estaven unides formant un sol continent -o
protocontinent-, al que se li va anomenar Pangea i que possiblement va existir fins a fa 200 milions d'anys.
En la segona fase, fa 135 milions d'anys, es creu que la zona nord i la sud van començar a separar-se, per
raons desconegudes, formant dues grans blocs continentals, el Gondwana situat en el Sud i constituït per
Sud-americà, Àfrica, Madagascar, Índia, Austràlia i l’Antàrtica; i Laurasia, al Nord, format per Amèrica del
Nord, Grenlàndia, Europa i Àsia.
En la tercera fase, fa 65 milions d'anys se suposa un desplaçament cap al Nord de la major part dels
continents, amb excepció de l’Antàrtica, que ho va fer cap al Sud, i d'Amèrica, que es va moure cap a
l'Oest.
Finalment, s'assegura que en la quarta fase els continents van arribar les seves actuals posicions.
En aquest cas es considera que la formació de les muntanyes es va deure al replegament de l'escorça dels
blocs continentals, originat al seu torn per la fricció ocorreguda al desplaçar-se aquesta sobre el material
que es troba sota l'escorça.
Existeix la predicció que durant 50 milions d'anys Amèrica continuarà desplaçant-se cap a l'Oest i Euràsia
cap a l'Est.

Segons els geòlegs contemporanis, aquest desplaçament es deu al fet que la litosfera, que es fractura
fàcilment, es troba assentada sobre la primera capa del mantell, la qual té una consistència fluida a causa
de les seves altes temperatures.
Això va permetre que la litosfera es dividís en 6 plaques tectòniques, que s'han mogut independentment, ja
sigui de manera paral·lela o per xoc entre si, la qual cosa fa que es desplaci una per sota d'una altra; a
aquest fenomen se li coneix com tectònica de plaques.
Aquests estudis que tracten d'explicar la història de la Terra pertanyen a la geofísica, branca de la geologia
que ha arribat a un desenvolupament considerable en el camp marí, sobretot per l'avanç -assolit en els
últims 50 anys- de tècniques com la sismologia, la gravimetria (mesurament de la gravetat) i el
geomagnetisme (estudi del magnetisme terrestre).
La utilitat de la geologia marina s'amplia cada vegada més, doncs a part de la informació científica,
proporciona altres dades que donen la pauta per a aprofitar recursos marins com els hidrocarburs i els olis
minerals combustibles.
Una dada interessant és que aquests recursos provenen d'organismes morts que es van dipositar amb els
sediments en els fons succints dels mars fa milions d'anys.
L'oceanografia geològica o geologia marina no és una ciència purament teòrica o especulativa; pel contrari,
té una aplicació directa en un gran nombre d'activitats humanes.
Gràcies a aquesta ciència l'home pot conèixer la potencialitat dels recursos geològics del mar i aprofitar-los
de manera racional per al seu benefici.
oceanografia meteorològica
Branca que es dedica a l'estudi de la interacció de l'atmosfera i l'oceà.
oceanografia química
Investiga la composició química de l'aigua marina i els seus constituents, i els efectes dels processos
físics, geològics i biològics sobre la química de l'aigua de mar i la contaminació marina.
oceanografia química
En formes diverses i quantitats variables el mar conté gairebé tots els elements químics coneguts, encara
que alguns d'ells es troben en petites quantitats o traces rebent el nom de oligoelements.
Totes les matèries dissoltes en el mar procedeixen originalment dels continents.
L'existència de diferents sals dissoltes en l'aigua del mar es deu al fet que durant milers de milions d'anys
els rius constantment han transportat fins a l'oceà substàncies procedents de l'erosió, causada per les
pluges
La concentració de sals es manté més o menys constant a pesar que les aigües de escorriment aporten
anualment al mar 400 milions de tones de substàncies sòlides a més de que, a l'evaporar-se l'aigua de
l'oceà, aquesta passa a l'atmosfera en forma d'aigua destil·lada deixant les sals.
Els canvis de concentració que es podien presentar per aquests fenòmens són molt petits al grau que és
difícil que l'home els abast a percebre.
Aquests materials cedits per la terra al mar provenen de l'erosió del sòl, la corrosió de materials, la
combustió i l'erosió costanera; i s'ha calculat que gairebé 50 bilions de tones de sals es troben dissoltes en
l'aigua dels oceans.
El mar retorna a la terra alguns compostos, principalment en les polvoritzacions que acompanyen a la pluja
costanera, establint-se un dipòsit de materials metàl·lics.
També aporten substàncies sòlides a l'aigua del mar les emanacions produïdes pels volcans submarins,
com clorur d'hidrogen, clorur de sodi, clorur de potassi, etcètera.
L'aigua del mar està formada en un 96.5 per cent d'aigua i 3.5 per cent de sals dissoltes; en terme mitjà
conté 35 grams de sals per litre, pel que es diu que té 35 parts per mil (35,000), encara que aquesta
proporció varia segons les zones del planeta sent el terme mig de 27 a 33 parts per mil; per exemple, el
Mar Bàltic, que conta amb gran quantitat d'aports d'aigua dolça, la seva salinitat és de zero a dues parts per
mil, mentre que el Mar Rojo i el Mar Mort arriben a més de 40 parts; en el Mar Menor, que és un mar tancat,
té 52 parts, mentre que el Mediterrani presenta la mitjana de 37 a 39 i alguns mars àrtics un poc menys, o
sigui, de 30 a 33 parts per mil.
Els principals elements químics que es troben en el mar són: clor, sodi, carboni, sofre, calci, potassi i
magnesi.

Aquests elements estan associats entre ells formant combinacions molt variades: per exemple, el carboni
forma tant carbonats com bicarbonats, el sofre, principalment sulfats, el clor es presenta en forma de
clorurs.
Entre totes aquestes substàncies dissoltes en l'aigua del mar, el clorur de sodi és el més abundant per
representar el 80 per cent de les sals que componen aquesta aigua.
A més d'aquests compostos la proporció dels quals en l'aigua del mar és constant, existeixen uns altres les
quantitats dels quals varien d'acord amb les estacions de l'any, o amb l'activitat biològica, com els fosfats i
els nitrats.
Així mateix, estan dissolts en l'oceà tots els gasos que es troben en l'atmosfera com el nitrogen, l'oxigen, el
biòxid de carboni i els gasos rars distribuïts en quantitats variables depenent de les característiques
físiques, principalment la temperatura i la salinitat, que determinen la concentració d'ells en l'aigua de la
superfície a l'establir un equilibri amb l'atmosfera i al controlar la solubilitat d'aquests gasos.
L'acció metabòlica dels organismes que viuen en el mar influeix en els canvis de concentració dels gasos
dissolts en l'aigua.
L'oxigen és de gran importància en aquests processos biològics, i per això, és el qual més àmpliament
s'estudia ja que la seva distribució i concentració permeten conèixer les possibilitats que abundin els
organismes en un àrea determinada de l'oceà.
El biòxid de carboni també és important en aquests processos, en canvi el nitrogen és aparentment inert.
L'activitat dintre dels éssers vius és fonamental en la composició de l'aigua del mar i en els canvis de
concentració dels seus elements.
Quan un organisme està realitzant el seu metabolisme utilitza els components de l'aigua, però quan
excreta, defeca o mor es produeix la descomposició bacteriana i els elements tornen a quedar lliures.
Encara que en quantitats molt petites es troben en l'aigua de l'oceà composts que provenen de la
desintegració radioactiva, com plom i argó, entre uns altres.
Constituïxen el camp d'estudi de l'oceanografia química el coneixement de la composició química de l'aigua
del mar i els seus processos químics, l'equilibri dinàmic dels sistemes químics, els cicles químics, les
relacions entre els fenòmens físics, geològics i biològics amb la química del mar, la influència de les
activitats de l'home i la relació química de l'oceà amb l'atmosfera i la litosfera.
El oceanògraf químic estudia: la relació entre els components químics de l'aigua del mar amb l'abundància
d'organismes, el intercanvi entre l'oceà i l'atmosfera i els efectes de l'eliminació de deixalles al mar.
A més d'aquests coneixements bàsics, s'ocupa de fer els estudis per a desenvolupar noves tecnologies que
permetin l'aprofitament dels recursos químics de l'oceà.
L'oceanografia química es combina amb altres ciències per a entendre millor l'activitat química del mar.
Per exemple, per a estudiar el comportament dels gasos es relaciona amb la física, originant la
fisicoquímica marina.
Els organismes marins utilitzen als elements químics de molt diferents maneres.
El carboni, el hidrogen i l'oxigen són emprats en la fotosíntesi, procés que empra l'energia de la llum per a
transformar substància inorgànica, com el biòxid de carboni i l'aigua entre unes altres, en substància
orgànica, com els hidrats de carboni o sucres, els greixos i les proteïnes, en les quals s'emmagatzema
l'energia sent això la base de la vida.
L'estudi de la relació d'aquestes característiques químiques de l'aigua del mar amb els organismes, és
tractat per una ciència de creació recent: la bioquímica marina, que utilitza els coneixements sobre el mar
que aporten tant la química com la biologia.
Els vegetals aquàtics aprofiten millor la radiació solar que els terrestres, l'alga verda marina Chlorella
aprofita el dos per cent de la llum incident, contra l'u per cent de les plantes terrestres.
Aquests vegetals aquàtics es troben a profunditats menors de 200 metres, ja que la llum només penetra
fins a aquestes zones; no obstant això existeixen altres organismes com els bacteris i les algues vermelles i
marrons, que viuen a major profunditat i que realitzen reaccions químiques per a obtenir energia i produir
nova matèria orgànica a través de la quimiosíntesis.
Fins a la data se sap que existeix com matèria que es produeix: aminoàcids, proteïnes, hidrats de carboni,
vitamines, substància orgànica en descomposició i toxines.
Per a arribar a conèixer aquests processos, haurien de millorar les tècniques d'anàlisis bioquímiques, com
les cromatogràfiques.
La matèria orgànica que formen les petites plantes verdes marines, arriben a altres organismes cridats
consumidors que l'aprofiten i amb ella realitzen tota la seva activitat biològica per a posteriorment regressar

aquesta matèria al mar quan realitzen el seu excreció, defecació així com quan moren, contant novament
amb elements inorgànics per a formar matèria orgànica.
No obstant això, aquesta matèria orgànica pot arribar a l'oceà per altres vies.
La pluja i els rius aporten 80 milions de tones de nitrogen orgànic en forma de amoníac i nitrat, però
solament 10 milions arriben al fons del mar en forma de nitrogen orgànic i no se sap el que ocorre amb els
altres 70 milions de tones.
La bioquímica marina té altres aspectes importants d'investigació, com els relacionats amb els processos
metabòlics, les hormones i els sistemes d'enzims en els organismes marins.
Són importants els estudis de la composició química d'aquests organismes trobant que el iode està present
en les algues en quantitats que han permès extreure'l durant molts anys per a la indústria farmacèutica; el
fòsfor, en la llagosta en forma de fosfats i el sílice en les esponges.
La utilització d'alguns d'aquests compostos que contenen els éssers vius oceànics per al tractament de
certes malalties de l'home, està permetent desenvolupar una nova branca de l'oceanografia química, la
farmacologia marina.
La futura explotació dels minerals del mar depèn, en primer terme, de contar amb tècniques analítiques
fiables que permetin aplicar-se a escala comercial.
Es poden apreciar les dificultats que es presenten per a analitzar l'aigua del mar degut al fet que la
concentració de l'element més abundant, el clor, és un trilió de vegades major que la del més escàs, el
radó.
La utilitat pràctica del coneixement de la composició química de l'aigua del mar es troba a l'observar que els
compostos antidetonants que s'empren en la gasolina, contenen brom, gran part del com s'extreu de l'oceà,
el mateix ocorre amb els importants elements químics: magnesi, calci i potassi que s'utilitzen en la indústria.
Una milla cúbica d'aigua de mar conté vint-i-cinc tones d'or i set d'urani, però caldrà que les tècniques
químiques avancin molt perquè es puguin emprar, comercialment, aquestes concentracions.
En els últims anys ha despertat gran interès l'eliminació de les deixalles radioactives i industrials en l'oceà,
semblant més convenient i segur llançar-los en els llocs més profunds.
No obstant això, l'anàlisi química ha demostrat que, àdhuc des de profunditats de 7 quilòmetres, aquests
materials tornen a la superfície o penetren als organismes, alguns dels quals consumeix l'home.
La contaminació de les aigües per deixalles del petroli que es llencen al mar per l'operació dels vaixells i
dels ports, o durant la seva explotació, cada dia es transforma en un problema major i les possibles
solucions es busquen tractant d'entendre la química de l'oceà.
L'oceanografia química divideix el seu camp d'acció en investigacions sobre química inorgànica, química
orgànica, fisicoquímica, bioquímica, química industrial i farmacèutica marina.
No obstant això, són escassos els coneixements de la química del mar i pocs els químics que es dediquen
a l'estudi de l'oceà, degut al fet que la major part d'aquests professionals són absorbits per la indústria en
els continents.
No obstant això, aquesta branca representa un terreny pràcticament verge, en el qual els joves químics
podran trobar temes d'investigació útils i apassionants.
oceanografia satel·litza’l
Part de l’oceanografia moderna que utilitza satèl·lits en òrbita terrestre per a registrar paràmetres i entendre
condicions de l’oceà mundial, principalment de la capa superficial.
oceanogràfic
Relatiu o pertanyent a l’oceanografia.
cast: oceanográfico
oceanologia
Conjunt de les disciplines científiques i de les tècniques relatives a l'estudi i a la utilització dels oceans.
La oceanologia estudia preferentment la productivitat biològica d'aigües i fons marins, la millora de la pesca,
la aqüicultura, el reconeixement de jaciments (hidrocarburs i nodulós polimetàl·lics), les energies marines,
els problemes de la contaminació i la dessalinització de l'aigua de mar.
oceans

Immenses extensions d'aigua salada que cobreixen mes del 70% de la superfície del globus. Pacifico,
Atlàntic, Indico, Àrtic i Antàrtic.
ochava
Mesura de capacitat per a oli.
Àlaba i Biscaia: 1/8 de lliura = 0,0674 litres.
Ochava portuguesa, mesura de capacitat per a àrids: 1/8 de lloguer = 1,650 litres.
OCI
Sigles de l'Oficina Central d'Informació Intrastat.
oclusió
Procés de disminució progressiva de l'àrea de sector càlid en superfície i la seva definitiva desaparició per
la unió de les masses d'aire fred que, inicialment, precedeixen al capdavant calent i segueixen al capdavant
fred.
oclusió
Es produeix quan un front fred que desplaça en general més ràpidament, arriba a un front càlid, provocant
una oclusió en altura.
L'estat del temps que provoca per aquest sistema és una barreja dels fenòmens hidrometeorològiques que
produeixen els dos tipus de fronts.
L'oclusió té lloc abans en el sector pròxim al centre de baixes pressions al que s'hagi associat que en les
zones més allunyades d'aquest.
oclusió
Quan un front fred arriba a un front càlid, es diu que s'ha format una oclusió o front oclús.
L'oclusió comença quan el front fred arriba a al capdavant càlid en la superfície de la Terra.
En aquest punt, l'aire calent és desplaçat cap amunt.
La seva estructura i condicions meteorològiques associades depenen de la naturalesa dels dos fronts
originals.
Existeixen oclusions fredes i càlides.
oclusió càlida
Una oclusió càlida, es forma quan l'aire fred en retirada per davant del front càlid és més fred que el “nou”
aire fred que s'aproxima des de enrere.
En aquest cas, l'aire fred és prou dens per a passar per sota de l'aire càlid, però menys dens que l'aire amb
que troba, pel que no pot empènyer l'aire fred fora de la seva trajectòria.
En lloc d'això, l'aire fred ascendeix sobre el front fred, en forma similar al comportament de les masses
d'aire en un front càlid.
oclusió freda
Quan la massa més freda -sent la més densa- empeny cap amunt tant la massa d'aire càlid com l'aire fred
que es retira, es tracta d'una oclusió freda, ja que en la superfície se sembla més a l'estructura d'un front
fred.
oclusió frontal
Associació de dos fronts que es forma quan un front fred es troba sobre un front calent o gairebé
estacionari.
Sinònim front oclús.
oclusió orogràfica
Oclusió forçada per la presència d'una cadena muntanyenca que trenca l'avanç del front càlid i permet al
capdavant fregeixo dominar al capdavant càlid.
oclusió retrògrada

Front oclús que es forma de vegades en el quadrant posterior d'una depressió, associat amb el
desplaçament d'una depressió al llarg del front oclús inicial o amb la formació d'un nou centre prop del punt
d'oclusió.
La direcció del desplaçament d'una oclusió retrògrada és, en general, cap al sud o el sud-est (en l'hemisferi
Nord), en contrast amb el desplaçament cap a l'est o nord-est del front oclús inicial.
ocre
L’ocre, és una varietat d'argila rica en hematites, que li dóna aquest color característic.
S'utilitza com a colorant per a pintar.
octa
Terme corrent en expressions com gasolina de 90 octans amb el que es pretén indicar l'índex de octa de la
gasolina en qüestió o sigui que gasolina de 90 octans significa, encara que incorrectament, gasolina amb
índex de octa igual a 90.
octa
Terme corrent en expressions com gasolina de 90 octans amb el que es pretén indicar l'índex de octa de la
gasolina en qüestió o sigui que gasolina de 90 octans significa, encara que incorrectament, gasolina amb
índex de octa igual a 90.
octa
En meteorologia, un octa és una unitat de mesura utilitzada per descriure la nuvolositat.
Les condicions del cel són estimades en termes de quants vuitens de cel estan coberts pels núvols, des de
completament clars (0 octans) fins a cels coberts (8 octans).
Rep aquest nom, perquè es mesura amb una malla de vuitens.
octant
Instrument de doble reflexió per al mesurament d'angles, similar a un sextant però que abasta un arc de
només 45º.
octant
Cadascuna de les vuit regions de l’espai determinades pels tres plans de coordenades en un sistema de
coordenades cartesianes.
octant
L’octant és un instrument de reflexió inventat per l'anglès John Hadley en 1731 per a observar l'altura dels
astres sobre l'horitzó del mar.
L'arc de l’octant consta de quaranta-cinc graus o una vuitena part del circulo, de on prové la seva
denominació.
Es diu també quadrant de reflexió i per la propietat d'aquesta pot mesurar angles de noranta graus per la
raó dels quals cadascun dels de l'arc aquest dividit en dues meitats que representen i valen dos enters en
la mesura de qualsevol angle.
La primera idea d'aplicar el principi de la reflexió a la mesura dels angles es deu al doctor Robert Hooke en
1064.
No obstant això, el seu procediment va ser modificat després per Newton, de manera que Hadley no va fer
més que dur aquestes idees a la pràctica.
Octans
Constel·lació Octans (Llatí d'octant) és una constel·lació discreta presentada per Nicolas Louis de Lacaille.
És, fonamentalment, coneguda per ser la ubicació del pol sud celeste.
El seu estel Sigma Octantis (σ Oct) és l'estel més proper del pol que pot ser vista per l'ull humà, però és
tan apagada, que és pràcticament inútil com a Estel Polar per a efectes de navegació.
Afortunadament, la constel·lació Crux, La Creu del Sud, assenyala el pol.
La constel·lació és circumpolar al Polo Sud Celeste, així pot ser vista en els cels de l'Hemisferi Sud durant
les nits de qualsevol mes de l'any.

L'ascensió recta i mes de major visibilitat donades són per als tres estels més brillants, les quals són les
més altes en el cel durant les nits de novembre.
Els estels principals son:
• α Octantis, binària espectroscòpica de magnitud 5,13 composta per dos gegants blanc-grogues.
• μ2 Octantis, estel binari compost per dues nanes grogues.
• ν Octantis, una geganta taronja, l'estel més brillant de la constel·lació amb magnitud 3,73.
• σ Octantis (Polaris Australis), l'Estel Polar de l'hemisferi sud, és una geganta blanca de magnitud 5,45.
octau
Vuitena part de la volta celeste usada en el xifrat de la nuvolositat.
octil
Distància de 45 graus.
octoeight
Gallardet del Codi Internacional de Senyals numerals representant el numero 8
octorrem
Suposada embarcació antiga amb vuit ordres de rems.
Per a alguns es tractava d'una nau en la qual vogaven vuit home per rem.
octubre
Octubre és el desè mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies.
El seu nom deriva d'haver estat el vuitè mes del calendari romà.
Segons la Real Acadèmia, "octubre" és la forma preferida en l'ús culta.
octubrer
Relatiu o pertanyent al mes d’octubre.
ocuje
Arbre de la illa de Cuba, de la fusta de la qual s’usa molt en la construcció, i encara que pesada, pot
emprar-se a falta de pi en, pals i gimelgues d’embarcacions de poc port.
ocular
En un dispositiu òptic, el grup de lents que es troba més proper a l'ull i amb el qual s'observa la imatge
formada pels elements precedents.
ocular
L'ocular és un tipus de lent usada en instruments òptics tals com microscopis i telescopis, que s'anteposa a
l'ull de l'observador per a ampliar la imatge de l'objectiu que aquest observa.
ocular compensador
Corregeixen alguna aberració
ocular de mesura
Incorporen reixes graduades per mesurar la grandària de les partícules observades.
ocular negatiu
Són els que participen en la formació de la imatge primària i per tant no serveixen de lupa
ocular positiu
Augmenten la imatge per si sola. La imatge primària solament la forma l'objectiu i per tant serveixen de
lupa.
ocular rectificador

Ocular que consta d'un dispositiu auxiliar compost d'una o dues lents destinat a invertir la imatge proveïda
per l'objectiu abans que aquesta arribi a l'ocular pròpiament dit.
Aquest dispositiu és actualment obsolet i la inversió de la imatge s'obté en l'actualitat per mitjà de sistemes
de prismes.
ocultació
Encobriment o extinció de la llum d'una ajuda.
ocultació
A la navegació durant els períodes foscos del seu cicle.
ocultació
En astronomia, encobriment d'un astre per un altre que travessa la línia visual.
D'aquesta manera, la lluna oculta a un estel quan la primera pansa entre l'observador i l'estel.
ocultació
L'ocultació és un fenomen astronòmic que ocorre quan un objecte celeste és amagat per altre objecte
celeste que passa entre aquest i l'observador.
Comparat amb els trànsits astronòmics i els eclipsis, es diu que ocorre una ocultació quan l'objecte més
proper sembla més gran i amaga completament l'objecte més distant.
En canvi, la paraula trànsit es refereix als casos on l'objecte més proper sembla més petit en la seva
grandària aparent que l'objecte més distant, com el trànsit de Mercuri o Venus al voltant del disc solar.
La paraula eclipsi generalment es refereix a aquests casos on un objecte es mou dintre de l'ombra d'un
altre.
Cadascun d'aquests tres esdeveniments és l'efecte visible d'una conjunció.
Cada vegada que ocorre una ocultació, també ocorre un eclipsi.
Considera un "eclipsi" de Sol per la Lluna, vist des de la Terra.
En aquest esdeveniment, la Lluna es mou físicament entre la Terra i el Sol, impedint veure una porció o tot
el brillant disc solar.
Encara que a aquest fenomen se li anomena normalment "eclipsi", aquest és un terme equivocat, perquè la
Lluna no està eclipsant el Sol; en canvi la Lluna està ocultant el Sol.
Quan la Lluna oculta el Sol, projecta una petita ombra en la superfície de la Terra, i per tant l'ombra de la
Lluna eclipsa parcialment la Terra.
Així, l’anomena’t "eclipsi solar" consisteix de fet en una ocultació del Sol per la Lluna, vist des de la Terra, i
un eclipsi parcial de la Terra per l'ombra de la Lluna.
En canvi, un "eclipsi" de la Lluna és de fet un eclipsi real: la Lluna es mou dintre de l'ombra projectada cap
a l'espai per la Terra, i es diu que està eclipsada per l'ombra de la Terra.
Vist des de la superfície de la Lluna, la Terra passa directament entre la Lluna i el Sol, d'aquesta manera
bloquejant o ocultant el Sol vist des d'un observador hipotètic lunar.
De nou, cada eclipsi suposa també una ocultació.
ocultació d’un astre
Desaparició temporal d’un astre en passar aparentment per darrera d’un altre de diàmetre aparent superior.
ocultació d’un estel
L’acció i efecte d’ocultar-se una estrella per la interposició d’un planeta.
ocultació d’un far
Període curt de temps que una llum s’apaga per a formar les característiques que permeten reconèixer-la.
ocupació
Consisteix en l'establiment d'un Estat en un territori fins llavors sense amo, amb el propòsit d'incorporar-ho
al seu domini nacional i exercir sobirania sobre ell.
Quan s'ocupat sàpiguen un amo, es tracta d'una conquesta.
Perquè operi,l'ocupació ha d'efectuar-se exercint totes les funcions de sobirania.

ocupar estació
En les operacions d'aixecament, efectuar observacions amb un instrument sobre un punt d'estació.
ocupar estació
També, col·locar un instrument sobre un punt amb la finalitat d'efectuar OBSERVACIONS.
ocupar estació
En oceanografia, detenir un vaixell en un punt triat, una estació oceanogràfica, amb la finalitat d'efectuar
observacions oceanogràfiques.
odògraf
Instrument que funciona mecànicament i que serveix per indicar el camí recorregut i que comprèn:
• Un indicador de distància el desplaçament lineal de la qual o angular és proporcional a la longitud del
camí efectivament recorregut;
• Un dispositiu d'orientació de compàs que permet definir una adreça de referència fixa;
• Un dispositiu que subministra els components del camí recorregut i adona de la totalitat o la integració
dels mateixos. Instrument que registra mecànicament la distància recorreguda per un vehicle o per un
caminant.
odòmetre
Instrument per mesurar la distància recorreguda per una embarcació.
odre
L’odre és un recipient fet de cuir, generalment de cabra, que, cosit i enganxat pertot arreu menys per la
corresponent al coll de l'animal, serveix per a contenir líquids, com vi o oli, i altres substàncies.
Les pells que s'usaven per a fer odres eren d'ovella, cabra i de vegades de bou.
En algunes ocasions es conservava el pèl de l'animal en els odres destinats a contenir llet, mantega,
formatge i aigua.
No obstant això, es requeria un procés més complet adobat en els odres utilitzats per a oli i vi.
També era usat com a flotador de alguns tipus de balses.
Oe
Símbol de l'oersted.
Vegeu aquest terme.
OEA
Acrònim de Organització d'Estats Americans.
Des de 1948. Agrupa als 34 estats americans independents, amb excepció de Cuba.
oersted
La unitat cgs d'intensitat de camp magnètic en el Sistema Internacional (SI).
oersted
Unitat electromagnètica d'intensitat de camp.
Es defineix com la intensitat d'un camp magnètic que exerceix la força de 1 dina sobre la massa magnètica
unitat.
Sistema electromagnètic C.G.S.
Equival a 4ª10-3 ampers-volta per metre.
Es representa pel símbol Oe.
Oersted és la unitat de la intensitat de camp magnètic en el sistema cegesimal.
Rep el seu nom del físic danès Hans Christian Ørsted i des de l'1 de gener de 1978 ja no és la unitat oficial,
ja que el sistema internacional d'unitats usa l'Ampere/metre.
La unitat Oersted no té una equivalència exacta en el sistema internacional, però es pot expressar en
amperes per metre.

Si es multiplica 1 Oersted per la permeabilitat del buit, s'obté un flux magnètic de 0.1 mT en el sistema
internacional, o 1 G en el sistema d'unitats de Gauss.
oest
L'oest és un dels quatre punts cardinals.
Nom del punt cardinal de l’occident, i del vent i rumb de la mateixa part, que forma el vuitè en els quadrants
tercer i quart, el la Mediterrània pren el nom de ponent.
oest nord-oest
Segon rumb i vent del quart quadrant, intermedi entre l’oest i el nord-oest, (quan la navegació era a vela).
oest nord-oest
Punt de l’horitzó entre l’oest i el nord-oest, equidistant d’ambdós.
oest nord-oest
Vent que bufa d’aquesta part.
oest nord-oest
Segon rumb i vent del quart quadrant, intermedi entre l’oest i el nord-oest, (quan la navegació era a vela).
En el Mediterrani també es diu ponent-mestral (cast. poniente-mestral).
Igualment, també és una de les vuit mitges partides.
oest nord-oest
Punt de l’horitzó entre l’oest i el nord-oest, equidistant d’ambdós.
oest nord-oest
Vent que bufa d’aquesta part.
oest quarta al nord-oest
Setè rumb i vent del quart quadrant, intermedi entre l’oest i l’oest nord-oest.
En el Mediterrani també es diu ponent quarta a mestral.
oest quarta al sud-oest
Denominació del setè rumb i vent del tercer quadrant, intermedi entre l’oest i el sud-oest, en la Mediterrània
pren el nom de ponent quarta a llebeig.
oest sud-oest
Quart rumb i vent del tercer quadrant, intermedi entre l’oest i el sud-oest, (quan la navegació era a vela).
Punt de l’horitzó entre l’oest i el sud-oest, equidistant d’ambdós.
oest sud-oest
Vent que bufa d’aquesta part.
oests durs
Vents de l'oest forts i bastant persistents que bufen durant totes les estacions entre els 40º i els 65ºS de
latitud en regions oceàniques i adjacents.
of-hire clause
Expressió anglesa que significa: Clàusula del contracte de noliejament que preveu la possibilitat que el
vaixell quedi inhàbil per mes de 24 hores per avaries, etc., en aquest cas cessés el pagament del lloguer en
les pòlisses per temps (timer-charters) fins a tant es trobi de nou en bones condicions de navegabilitat.
ofec
Vegi’s dispnea

ofegament
Asfixia per submersió.
ofegament
Acció i efecte d’ofegar.
ofegar-se
Enfonsar-se qualsevol objecte fins ocultar-se sota l’aigua.
ofegar-se
Morir per asfixia.
ofegar-se el vaixell
Hom ho diu quan el vaixell navega escorat en excés per portar massa vela o per altre causa i entre molta
aigua per la proa.
ofegar-se la boia
Submergir-se fins a no veure’s, bé per ser curta la corda que la subjecta a l’objecte fondejat, bé per la seva
poca potència flotant o per altres causes.
ofegat
Privat de respiració.
oferta
Oferir la mercaderia per al seu transport per un expedidor, o oferir el seu enviament per un portador.
oferta condicional
En aquest cas, els venedors abans de llançar un ben al mercat, fixen preus inamovibles a les seves
respectives ofertes.
oferta incondicional
En aquesta circumstància, els venedors llancen el ben al mercat sense fixar preu determinat.
oferta ferma
Oferta que no serà retirada o modificada durant el seu termini de validesa.
Ordinàriament és conseqüència d'una demanda expressa més o menys detallada pel comprador o el seu
agent, la qual per evitar pèrdues de temps i causar favorable impressió ha de ser formulada de manera que
permeti esperar una reacció comercial vàlida.
Una oferta correcta ha de consignar amb absoluta precisió la classe i tipus de mercaderia que es tracti;
l'envàs i/o embalatge; data i termes de lliurament; preu per unitat de venda i en tot caso la referència
inequívoca que identifiqui l'operació per a cada part.
La resposta del presumpte comprador, si és d'acceptació, hauran d'indicar aquesta referència i, pel bon
ordre, esmentar la quantitat i el producte la compra del qual s'accepta.
Més tard seran confirmats els detalls i es creuarà l'oportuna informació perquè cadascun vaig actuar com li
correspongui.
Si la resposta és per proposar alguna o algunes variacions qualitatives, de preu, de termes de lliurament o
unes altres, estarem contemplant una contraoferta que, en bona pràctica comercial, ha de ser passada dins
del termini de validesa de l'oferta i també amb caràcter de ferm.
La resposta dins del termini primerament assenyalat i encara vigent, equival al que es diu tancament o
“fixture” i solament precisa d'una simple comunicació de conformitat per part del venedor.
Si no es produeix el tancament o la parcial rectificació com a conseqüència de la contraoferta, assenyalant
en aquest cas si cal una ampliació del termini de vigència final, llavors ha d'entendre's cancel·lada la
negociació primera, que s'obrirà de nou per decisió de l'oferent o petició del comprador.
En aquest cas pot considerar-ne el temps perdut com en part compensat pel coneixement més exacte del
interès i posició de cadascuna de les parts.

El que per primera vegada ha de concretar les condicions de venda i lliurament no ometrà referir-les als
coneguts Incoterms 1953.
Quan es tracta de noliejament de vaixells l'oferta ferma és conseqüència de consultes de demandes prèvies
del comerciant o noliejador, ordinàriament a través dels seus agents de noliejaments locals.
Aquestes demandes o necessitats són canalitzades cap a un “shipbroker” o agent dels armadors i menys
freqüentment de manera directa cap a aquests.
L'oferta ferma es produeix llavors d'una forma característica quant a que els seus termes tenen una
particular significació, però el “modus operandi” és absolutament idèntic.
Aquí cap que destaquem que les mercaderies, els Incoterms, gens té a veure amb el transport i per tant ni
tan sols han de ser esmentats, evitant així tota possibilitat de confusió.
oferta pública
En terminologia de finances s'entén per oferta pública de valors la dirigida al públic en general o a certs
sectors, o a grups específics d'est, sense que s'hagi identificat amb anterioritat els prenedors dels
instruments.
ofertes comercials
Les ofertes comercials, a l'efecte d'aconseguir representants dels productes nacionals en un país estranger
han de facilitar la suficient informació sobre el producte i el seu fabricant.
La informació ha d'incloure:
• Fullets il·lustrats. Segons la classe de producte, poden referir-se a la qualitat del producte, al seu disseny,
a la seva manera d'ocupació, els seus avantatges, a les seves especificacions tècniques, el seu embalatge,
etc.
• Mostres. En els casos pertinents, tenen importància l'aparença, els caràcters organolèptics, olor, sabor,
color, textura, etc.
• Preus. Amb especificació dels preus unitaris i preus per quantitats, descomptes per quantitat, etc.
Per a F.O.B., pesos i dimensions de les caixes o preus C.I.F. amb indicació separada de les despeses de
segur i noli.
• Terminis de lliurament.
• Ús i usuaris especials, en els casos d'equips tècnics.
• Indicació dels mètodes de distribució del mateix producte al país exportador i a un altre país.
• Serveis post-venda, despeses de promoció o vendes en consignació i emmagatzematge. Idioma en què
es redactés la correspondència.
off hire clause
Clàusula del Contracte de noliejament que preveu la possibilitat que el vaixell quedi inhàbil per més de 24
hores per avaries, etc., en aquest cas cessés el pagament del lloguer en les pòlisses per temps “timecharters”
fins a tant es trobi de nou en bones condicions de navegabilitat.
offer
En terminologia anglesa oferta.
L'oferiment d'un producte indicant el desig de vendre a un preu.
És l'oposat de bil (Demanda).
offer list
En terminologia anglesa Llista d'oferiment.
Llista d'articles amb la qual un país generalment en una ronda general de negociacions comercials, proposa
modificació o continuació dels seus aranzels d'importació, no altres restriccions a la importació.
Vegeu també Trade-negotiation.
official value
En terminologia anglesa “Valor Oficial”.
La fixació, per curs legal o administratiu, dels valors de certes categories de béns importats.
Els valors oficials d'importació són utilitzats a diversos països llatinoamericans -especialment a Mèxic,
Brasil i Uruguai -especialment al Dahomei i Senegal- on se'ls denomina aforaments i també en alguns

països d'Àfrica Occidental (almenys per a certs grups de productes)- on se'ls denomina “valeurs
mercurials”.
En la majoria dels països, els valors oficials d'importació són utilitzats com a base per calcular els impostos
“advalorem”, solament en el caos que els valors oficials siguin més alts que el valor de factura.
Per tant, és important assenyalar el preu dels béns en la factura i en la forma requerida pel país importador.
offset
En terminologia anglesa Compensació.
• És el mètode emprat pels comerciants comissionistes per confrontar posicions llargues i curtes i
determinar la posició neta.
• És el procediment per liquidar la posició llarga o curta d'un individu mitjançant una operació inversa.
offshore
Veu d'origen anglès que es pot traduir textualment com costa fora.
S'aplica a gairebé totes aquelles activitats marines de caràcter permanent o perllongat, que obliguen a
mantenir embarcacions i tripulacions, durant llargs lapses de temps operant ininterrompudament en la mar.
offshore
S'aplica principalment a aquelles activitats de tipus industrial i d'explotació de recursos, que per la seva
ubicació en alta mar, obliguen a l'erecció d'estructures marines.
oficial
En la marina de guerra, el qual té graduació compresa entre alferes de fragata i tinent de navili, ambdues
inclusivament.
En la marina mercant i conformement a la reglamentació del treball en la mateixa, ser oficials els quals
exerceixen a bord un càrrec tècnic que requereix per al seu acompliment posseir títol facultatiu o
professional de categoria superior; també tenen condició d'oficials els capellans, sense perjudici de les
especials característiques que imposi el seu sagrat ministeri; així mateix, es troben inclosos en aquest grup,
encara que només a l'efecte de tracte a bord, els quals, no formant part de la plantilla o dotació del vaixell,
realitzen en el mateix les pràctiques exigides per les disposicions vigents, com agregats o alumnes de
nàutica, màquines i radiotelegrafia.
En la citada reglamentació, el personal del grup d'oficials es classifica en dos subgrups: tècnics marítims, i
tècnics de serveis especials.
el subgrup de tècnics marítims comprenen:
• Capità, el qual exerceix el comandament del vaixell;
• Oficials de pont o nàutics, dels quals es distingeixen les categories de primer oficial, segon oficial i tercer
oficial;
• Oficial de màquines amb les categories de cap de màquines, primer maquinista, segon maquinista, tercer
maquinista i quart maquinista;
• Oficials de radiotelegrafia amb les categories de primer radiotelegrafista, segon radiotelegrafista i tercer
radiotelegrafista.
El subgrup de tècnics de serveis especials comprèn:
• Oficials de fonda amb les categories de primer sobrecarrego, segon sobrecarrego i tercer sobrecarrego;
• Metges amb les categories de primer mèdic i segon mèdic.
oficial de caça i braça
Es deia del antigament del oficial que només tenia coneixements pràctics de maniobra, a exclusió d'altres
teòrics, en particular de navegació astronòmica.
oficial de càrrec
El qual a bord d'un vaixell de guerra o dependència de l'armada té la responsabilitat en plecs anomenats de
càrrec i en els quals es consignen les altes i baixes que es produeixin.
Aquets càrrecs poden ser d'artilleria, maniobra, electricitat, derrota, màquines, etc.
oficial de derrota

En els vaixells de guerra, és l`oficial del Cos General de la .graderia' o de la reserva naval, que com auxiliar
del comandant, intervé directament en el traçat de la derrota a seguir, càlcul de la situació, reconeixement,
de la costa i altres particularitats de la navegació.
oficial de detall
El oficial que en els vaixells de guerra i dependencies de l'armada té al seu càrrec l'oficina denominada
detall i que és el segon comandant.
oficial de guàrdia
Oficiar de pont, maquines o radio que es troba de servei en un vaixell en un moment determinat.
oficial de la companyia per a la protecció marítima
D'acord amb el Codi ISPS o Codi PBIP és "la persona designada per la companyia per a assegurar que es
porta a terme una avaluació sobre la protecció del vaixell i que el pla de protecció del vaixell es
desenvolupa, es presenta per a la seva aprovació, i posteriorment s'implanta i manté, i per a la coordinació
amb els oficials de protecció de les instal·lacions portuàries i amb l'oficial de protecció del vaixell".
oficial de la marina de guerra
Tot el qual té caràcter militars especialment els del Cos General de l'Armada, des de l’almirall a alferes de
fragata.
oficial de la marina mercant
Persona amb el coneixements tècnics reconeguts per un títol superior.
oficial de màquines de primera de la Marina Mercant
Persona autoritzada per exercir la prefectura de màquines de tot tipus de vaixells civils fins a 3000 KW de
potència.
Exercir d'oficial de màquines de vaixells civils sense limitació alguna
requisits:
• Posseir el títol acadèmic de Llicenciat o de Diplomat en Màquines Navals o equivalent,
• Posseir el títol professional d'Oficial de màquines de Segona de la Marina Mercant,
• Haver complert 24 mesos d'embarcament i 450 dies de mar com oficial de màquines després d'obtenir el
títol professional del punt anterior.
oficial de màquines de segona de la Marina Mercant
Persona autoritzada per exercir d'oficial de màquines de vaixells civils sense limitació alguna
requisits:
• Posseir el títol acadèmic de Llicenciat o de Diplomat en Màquines Navals o equivalent,
• Haver complert 24 mesos d'embarcament i 300 dies de mar com alumne de màquines,
• Superar un examen professional.
oficial de mar
Denominació que rebien antigament els contramestres, patrons de llanxa, mestres de veles, sangradors,
fusters calafats, ferrers, armers, boters. faroners, bussos i cuiners d'equipatge, encara que era més pròpia
dels primers als quals es distingia, non obstant, amb la d'oficiales de mar i xiulet.
Entre tots també es feia la diferència entre els de sou fixa i el de sou temporal.
oficial de màquines
Oficial del departament de màquines.
oficial de pont
És diu a l'oficial que a bord exerceix funcions específiques de navegació per a distingir-la dels
corresponents a cossos, com maquinistes, metges, etc.
oficial de presa

El destinat a manar un vaixell capturat a l'enemic o un mercant sospitós que es vol dur a purt per al seu
reconeixement.
oficial de protecció de la instal·lació portuària
PFSO D'acord amb el Codi ISPS o Codi PBIP és "la persona designada per a assumir la responsabilitat de
l'elaboració, implantació, revisió i actualització del pla de protecció de la instal·lació portuària, i per a la
coordinació amb els oficials de protecció dels vaixells i amb els oficials de les companyies per a la protecció
marítima".
oficial de protecció del vaixell
SSO D'acord amb el Codi ISPS o Codi PBIP és "la persona a bord del vaixell, responsable davant el capità,
designada per la companyia per a respondre de la protecció del vaixell, inclosos la implantació i el
manteniment del pla de protecció del vaixell, i per a la coordinació amb l'oficial de la companyia per a la
protecció marítima i amb els oficials de protecció de les instal·lacions portuàries".
oficial de resguard de duanes
Funcionari de Duana conegut, generalment, com “Rummaging Officer” (revisor) el deure del qual és
prevenir el contraban o entrada al país de qualsevol mercaderia que no ho faci per les vies legals.
oficial ràdio electrònic de primera de la Marina Mercant
Persona autoritzada per exercir la prefectura d'estació radiomarítima de tot tipus de vaixells civils sense
limitació alguna.
Exercir d'oficial ràdio electrònic de vaixells civils sense limitació alguna
requisits:
• Posseir el títol acadèmic de Llicenciat en Radio electrònica Naval o equivalent,
• Posseir el títol professional d'Oficial Radio electrònic de Segona de la Marina Mercant,
• Haver complert 24 mesos d'embarcament com oficial radio electrònic després d'obtenir el títol professional
del punt anterior,
• Superar un examen professional
oficial ràdio electrònic de segona de la Marina Mercant
Persona autoritzada per exercir la prefectura d'estació radiomarìtima de segona de vaixells civils.
requisits:
• Exercir d'oficial ràdio electrònic de vaixells civils sense limitació alguna
• Posseir el títol acadèmic de Llicenciat o de Diplomat en Radio-electrònica Naval o equivalent,
• Haver complert 12 mesos d'embarcament i 250 dies de mar com alumne de radio-electrònica,
• Superar un examen professional
oficial radiotelegrafista
Oficiar que té a càrrec seu l’equip de radio en un vaixell.
oficials majors de presa
És deia abans dels comptadors, capellans, metges i altres persones que s'allotjaven amb oficials de guerra.
oficialitat
Qualitat d’oficial.
oficina americana
D'Enviament Societat oficial de classificació de recipients dels Estats Units.
oficina central de predicció
Centre principal de predicció amb la missió de preparar mapes d'anàlisis i mapes previstos o prediccions
per a transmetre'ls als centres secundaris.
Sinònim centre de predicció.

oficina comercial
És la representació comercial instal·lada per un govern en determinat lloc amb l'objecte de facilitar o
promoure les seves operacions comercials.
oficina d'indústries estratègiques & seguretat econòmica
Oficina en "Export Administration" responsable d'establir programes per a assegurar que les indústries de la
defensa dels Estats Units, puguin complir amb els requisits de la seguretat nacional, per a facilitar la
diversificació de la defensa dels Estats Units, relacionada a les indústries en mercats civils, i per a
promoure la conversió d'empreses militars en "Newly Independent States" a aplicacions civils.
oficina d’inscripció
Oficina d'inscripció perquè cada Línia porti la seva part convinguda quan així ho acorden les Línies de la
Conferència que operen en una Línia determinada.
Els carregadors no tenen llibertat per imposar l'embarqui per certa Línia, encara que l'Oficina de
Compromisos tractés de satisfer els desitjos dels carregadors en aquest aspecte, en tant com sigui
possible.
oficina d’inscripcions
Oficina on té lloc la inscripció de participants en una cursa.
oficina de control contra la proliferació i de reforç d'acords
L'oficina en el "Export Administration" responsable d'administrar les responsabilitats del departament
multilateral del control d'exportació sota el "Nuclear Supplier Group," el "Missile Technology Control Regime
i el "Australian Group."
oficina de duana
Terme que s'aplica a un o a ambdós per a designar el següent:
• Els Recintes que inclouen qualsevol àrea associada en la qual es compleixen normalment les formalitats
duanera;
• Les autoritats que compleixen funcions en aquests recintes.
nota:
• Aquestes autoritats duaneres també poden exercir aquestes funcions lluny dels recintes i àrees en les
quals s'efectuen normalment les formalitats duaneres.
• La competència d'una oficina duanera pot limitar-se a certes operacions.
Locals i llocs annex on es compleixen habitualment les formalitats duaneres.
oficina de l'administració d'exportació
Departament de Comerç responsable d'administrar i esforçar els controls de les exportacions d'ús dual.
oficina de reforç contra el boicot
Responsable d'implementar les provisions del contra-boicotejo del "Exports Administration Regulations."
aquesta oficina realitza tres funcions principals:
esforçar les regulacions;
• assistir al públic a complir amb les conformitats del boicotejo; i
• compilar i analitzar la informació pel que fa a boicots internacionals.
oficina de reforç d’anàlisis
El punt central per a la col·lecció, l'anàlisi de bases de dades classificades i sense classificar dels usuaris
amb preocupacions del control d'exportació.
oficina de reforç de l'exportació
Responsable d'investigar violacions a les regulacions de l'administració de l'exportació i les violacions del
"Fastener Quality Act."
Treballa conjuntament amb l'oficina de BXA's "Office of Chief Counsel," advocats dels I Estats Units, i
d'altres funcionaris en el processament de violadors.

oficina de serveis a l'exportador
L'oficina "Export Administration" responsable d'aconsellar exportadors, de conduir seminaris dels controls
de l'exportació, i canviar i publicar canvis del "Export Administration Regulation."
oficina de vigilància meteorològica
Oficina meteorològica designada per a vigilar les condicions meteorològiques dintre d'una zona
determinada o per a subministrar avisos meteorològics relatius a determinats fenòmens que poden afectar
a l'explotació de les aeronaus.
oficina del comerç estratègic i les polítiques de control
L'oficina en "Export Administration" responsable de posar els controls multilaterals de l'exportació sota el
conveni de Wassenaar; un acord que s'ocupa de les armes convencionals i dels articles d'ús dual.
oficina del control d'actius estrangers
Oficina en el departament de tresoreria responsable de parar els actius de països sota sancions
econòmiques, controlar la participació de persones de Estats Units, incloent subsidiàries estrangeres, en
transaccions amb països específic o individus d'aquests països, i administrant embargaments a certs
països o àrees d'un país.
oficina del control de la tecnologia
Una agència responsable de totes les polítiques del control de les exportacions referents al "Nuclear
Supplier Group" i el "Missile Technology Control Regime."
oficina duanera
És diu de la unitat administrativa que té competència per a desenvolupar les formalitats duaneres.
oficina duanera
Són les instal·lacions o altres àrees habilitades a aquest efecte per les autoritats competents.
Oficina Hidrogràfica Internacional
Organització fundada en 1921 en el Principat de Mònaco amb l’objecte d’establir una relació estreta i
permanent entre les oficines hidrogràfiques dels Estats Membres, des de 1970 és la seu de l’Organització
Hidrogràfica Internacional.
oficina internacional d'aranzels duaners
Organisme internacional creat en 1950; la seva seu esta a Brussel·les, i pública en el Butlletí Internacional
de Duanes els aranzels de tots els països i les seves modificacions.
Oficina Internacional de Pesos i Mesures
Estableix els patrons internacionals i les escales de mesurament de dimensions físiques, determina les
constants físiques fonamentals.
oficina meteorològica
Organisme nacional o regional, tècnic, científic i administratiu, les activitats del qual es refereixen a les
diferents parts teòriques i pràctiques de la meteorologia.
Sinònim institut meteorològic.
oficina meteorològica principal
Utilitzat en meteorologia aeronàutica per a aquelles oficines que subministren pronòstics meteorològics per
a l'aviació i donen exposicions verbals a les tripulacions.
Subministren informacions meteorològiques a les oficines secundàries.
oficina meteorològica regional

Seu administrativa d'una regió d'un Servei Meteorològic Nacional, que dirigeix, vigila i inspecciona les
estacions de la regió, i difon directrius, missatges tècnics, prediccions i avisos regionals.
oficina nuclear i de míssils oficina de la defensa del control del comerç
L'oficina en el departament d'estat que administra llicències, serveis de defensa, i els articles de defensa
(municions).
oficina regional occidental
Una administració de l'exportació excedeix l'oficina situada a Califòrnia que sigui responsable d'aconsellar
exportadors a través dels Estats Units occidentals.
ofiolita
Les ofiolites són associacions de roques ultra màfiques, màfiques i màfics volcàniques constituents de
l'escorça i litosfera oceànica que apareixen disposades en l'escorça continental com a conseqüència d'un
fenomen d’abducció.
En un sentit més ampli les ofiolites s'han definit solament entorn de les seves capes característiques
deixant exclosa la seva procedència com a part de la definició.
Lluny de totes les ofiolites representen típica escorça i mantell oceànic, si no que varis, malgrat que a grans
trets oceànics, semblen haver-hi portat arcs insulars o ser conques d’extensió de trasarc.
Capes:
• Capa 1
Aquesta constituïda per sediments (argila i chert) i roques sedimentàries, la velocitat de les ones sísmiques
p va des dels 1,5 km/s fins als 4,5 km/s.
L'espessor és variable (1-2 km).
• Capa 2
Està constituïda per laves encoixinades i dics seriats.
Constitueix el tram màfic-volcànic de l'associació.
Aquestes laves es caracteritzen per estar molt compactades i per la presència d'algun nòdul de chert,
carbonats, diabases etc.
Els dics són un element important ja que en estar seriats serveixen de criteri de polaritat, en determinades
ocasions, per conèixer la disposició de la dorsal.
La velocitat de les ones p oscil·len entre 4,5 i 6,5 km/s .
• Capa 3
Constituïda per gabros massius, gabros acumulats, peridotites acumulades i peridotites tectonitzades.
Constitueixen el tram ultra màfic de l'associació.
Els gabros són isòtrops al principi i posteriorment passen a gabros amb textures ofítiques formades per
piroxens i plagioclasas.
Tenen la peculiaritat de tenir textures similars (no quant a origen, mes bé en morfologia) a les roques
sedimentàries, com poden ser, grano selecció, estratificació en solc etc.
Les peridotites acumulades estan separades per la floridura sísmica (és a dir, ja pertanyen al mantell)i al
seu torn se separen de les tectonitzades per la floridura petrològic a causa del diferent origen d'aquestes.
Les ofiolites poden classificar-se com HOT i LOT en funció de diversos criteris com pot ser l'origen a partir
de dorsals ràpides o lentes, potència de les capes, presència o absència de termes i foliacions i lineacions.
Obducció és un terme geològic usat per descriure el procés pel qual les ofiolites són emplaçades sobre
escorça continental.
El comú per la majoria de l'escorça oceànica que existeix i ha existit a la terra és que s'interni en el mantell
després de milions d'anys d'existència en la superfície en un procés anomenat subducció que ocorre
contínuament en diversos llocs de la terra.
L'escorça oceànica més antiga a excepció d'ofiolites és d'edat juràssica i aquesta a punt de ser subducida
en la fossa de les Illes Mariannes.
Ofiuco
Ofiuco o Ophiuchus (el portador de la serp) és una de les 88 constel·lacions modernes, i era una de les 48
llistades per Ptolomeo.

Pot veure's en ambdós hemisferis entre els mesos d'abril a octubre per estar situada sobre l'equador
celeste.
Al nord de Ofiuco es troba Hèrcules, al sud-oest Sagitari (Sagittarius) i al sud-est Escorpió (Scorpius); a l'est
es troben el Cap de la Serp (Serpens Caput) i Lliura, mentre que a l'oest queden Àguila (Aquila), Escut de
Sobieski (Scutum) i Cua de la Serp (Serpens Cauda).
La constel·lació queda flanquejada pel cap i la Cua de la Serp, que pot ser considerada com una única
constel·lació: Serp (Serpens), que la travessa.
El conjunt resultant és un home envoltat per una serp.
En aquesta constel·lació es localitzen diverses de les estrelles més properes al nostre Sistema Solar.
Així, l'Estrella de Barnard és, després de les tres components d’Alfa Centauri, l'estrella més pròxima al Sol,
estant situada a poc menys de 6 anys llum.
També en *Ofiuco es troben els sistemes 70 Ophiuchi i 36 Ophiuchi, constituïts per nanes taronges,
estrelles semblants al Sol encara que més fredes i tènues, ambdós a menys de 20 anys llum de distància.
En 1604 va aparèixer en aquesta constel·lació la supernova de Kepler, l'última supernova observada en la
nostra pròpia galàxia a una distància no superior a 6 kiloparsecs.
Va ser visible a primera vista i en el moment de màxima lluminositat va superar en lluentor a qualsevol altra
estrella del cel nocturn.
Diversos cúmuls globulars com M10, M12 i M62 poden ser observats amb binoculars.
òfset
Tècnica de litografia perfeccionada amb un cilindre complementari recobert de cautxú que és el destinat a
la impressió sobre el paper.
ohm
Unitat de resistència elèctrica en el Sistema Internacional (SI).
ohm
L'ohm o Ohm (símbol Ω) és la unitat derivada de resistència elèctrica en el Sistema Internacional d'Unitats.
El seu nom es deriva del cognom del físic alemany Georg Simon Ohm, autor de la Llei d'Ohm.
Es defineix a un ohm com la resistència elèctrica que existeix entre dos punts d'un conductor, quan una
diferència de potencial constant d'1 volt aplicada entre aquests dos punts, produeix, en dita conductora, un
corrent d'intensitat d'1 ampere (quan no hi hagi força electromotriu en el conductor).
Es representa per la lletra grega majúscula Ω.
També es defineix com la resistència elèctrica que presenta una columna de mercuri de 5,3 cm d'altura i 1
mm² de secció transversal a una temperatura de 0° C.
ohm internacional
Resistència elèctrica a 0º C d'una columna de mercuri amb la massa de 14,421 daines, secció constant i
106,300 cm de longitud.
Equival a 1,0005 ohms absoluts.
OIEA
Sigles de el “Organisme Internacional d'Energia Atòmica.
Propòsits: Accelerar i ampliar la contribució de l'energia atòmica a la pau, la salut i la prosperitat al món
sencer; assegurar que l'assistència que presti, o que es presti a petició seva o sota la seva adreça i control,
no sigui utilitzada de manera que contribueixi a cap fi militar.
Les activitats del OIEA tenen per mira promoure el desenvolupament de l'energia nuclear i l'ocupació dels
radioisòtops en medicina, agricultura, hidrologia i indústria; difondre informació científica i coneixements
tècnics per mitjà de beques, cursos de formació professional, conferències i publicacions; proporcionar
assistència tècnica i ocupar-se dels aspectes jurídics dels riscos nuclears.
oil or other carrego
Contacte amb oli o altres productes.
La cobertura d'aquest risc aquesta prevista per algunes pòlisses d’assegurança.

OLADE
Sigles de l'Organització llatinoamericana d'Energia.
OLAMI
Sigles de l'Organització Llatinoamericana de Mineria.
old and other futures
En terminologia anglesa El terme “old” utilitzat en les taules, es refereix a futurs de collites passades.
El terme “other” es refereix a futurs que sobren.
Els anys cull “cropyears” en cada producte, es basen en l'estació de comercialització de cadascun.
oli
La base fluida, usualment un producte refinat del petroli o material sintètic, en el qual els additius són
barrejats per a produir lubrificants acabats.
oli
Nom donat a un gran nombre de substàncies untuoses, combustibles líquides o fàcilment liquidables,
generalment més lleugeres que l’aigua, en la qual són insolubles, i que tenen menor densitat que aquesta.
Te múltiples aplicacions com lubrificant, aïllant elèctric i vehicle de pintures.
oli animal
El qual s'extreu de les substàncies grasses dels animals, esp. marins.
Els residus de la seva fabricació són utilitzats com abonaments.
oli de balena
Grassa líquida que es treu de la balena, així també serveix en temps antics per a il·luminar-se.
L'oli de balena és un dels més usats i, entre ells, el més fi és el conegut com espermaceti, un líquid que
s'extreu del cap dels catxalots.
Durant el segle passat l'hi va usar com medicament per a guarir catarros i còlics renals, com també per a la
fabricació de espelmes.
Actualment, l'hi empra per a obtenir glicerina i com component de sabons, detergents, pintures, tintes
d'impressió, ceres, margarines i llapis grassos.
A partir de la difusió de les mesures que protegeixen la vida de les balenes s'han buscat substituts per a
tals olis.
Es considera que un dels millors és l'extret de la gibositat, una planta d'Amèrica del Nord que com
lubrificant supera en qualitat a l'oli de catxalot.
oli de llinosa
La llinosa és la llavor de la planta Linum usitatissimum.
De la llavor s'extreu l'oli de llinosa, el qual és ric en àcids grassos de les seriïs Omega 3, Omega 6, i
Omega 9.
Aquest oli és usat a més en la indústria cosmètica, en la fabricació del linòleum i en la dilució per a pintura
de teles.
La qualitat d'aquest varia tant amb la qualitat de la matèria primera empleada com amb els processos de
premsat empleats per a la seva extracció.
Es poden diferenciar bàsicament l'oli obtingut en fred, de major qualitat, el obtingut amb ajuda de
temperatura.
La qualitat varia de diversos factors, entre ells el contingut de mucílags.
Els olis assecants empleats primordialment en activitats artístiques són: el de llinosa, adormidora i de nous;
tots ells amb característiques en l'assecat i ocupació particulars.
Com una variació d'aquest oli es troba l'oli negre, el descobriment del qual s'atribueix a Jan Van Eyck.
Es produeix coent l'oli de llinosa amb carbonat de plom a un 10 per cent i dents d'all com catalitzador.
S'obté un oli espès que es filtra quan es decanta el carbonat de plom que apareix com gris plomís.
Aquest oli negre es pot descolorir i convertir en ros batent-lo amb aigua oxigenada.
La llinosa té propietats nutricionals interessants i efectes potencialment beneficiosos per a la salut.

Aquestes propietats es deuen a la seva composició química, com la gran quantitat de fibra dietètica, àcids
grassos poliinsaturats i fitoquímiques.
Un 25-30% de la llavor de llinosa es compon de fibra dietètica de la qual una tercera part és fibra soluble i
la resta fibra insoluble.
oli lubricant
Material viscós que s’usa en peces de maquinària i en motors per a reduir-ne la fricció.
Els olis lubrificants es distingeixen entre si segons les seves propietats o segons el seu comportament en
les màquines.
Devem conèixer les propietats dels olis lubrificants, per a poder determinar com utilitzarem segons la missió
que hagi d'ocupar.
Un bon oli lubrificant, al llarg del temps de la seva utilització, no ha de formar excessius dipòsits de carbó ni
tenir tendència a la formació de llots ni àcids; tampoc ha de congelar-se a baixes temperatures. Les
propietats més importants que han de tenir els olis lubrificants són:
color Quan volem observar un oli lubrificant a través d'un recipient transparent el color ens pot donar idea
del grau de puresa o de refinament.
densitat La densitat d'un oli lubrificant es mesura per comparança entre els pesos d'un volum determinat
d'aquest oli i el pes d'igual volum d'aigua destil·lada, la densitat de la qual es va acordar que seria igual a 1
(U), a igual temperatura.
Per als olis lubrificants normalment s'indica la densitat a 15ºC.
viscositat És la resistència que un fluid oposa a qualsevol moviment intern de les seves molècules,
depenent per tant, del major o menys grau de cohesió existent entre aquestes.
oli mineral
Oli derivat del petroli o d'una font mineral, a diferència d'alguns olis que tenen origen en plantes i animals.
L'oli mineral s'utilitza en una varietat de capacitats industrials/mecàniques com lubrificant non-conductive.
S'utilitza l'oli mineral refinatge com oli del transformador.
Els escalfadors elèctrics de l'espai ho utilitzen de vegades mentre que calor-transfereix l'oli, i pot ser utilitzat
genèricament mentre que un líquid refrigerador en components elèctrics doncs no condueix electricitat.
Perquè no absorbeix l'aigua de l'aire, l'oli mineral es pot utilitzar com un automotor, una aviació, i bicicleta
líquid de frens.
oli monogrado
L'oli monogrado solament té un grau de viscositat com base, s'usava en motors carburats, els quals per les
seves baixes revolucions sol arribaven a temperatures no majors a 85 graus centígrads, alguns mes antics
ni usaven anticongelants solament un anticorrosiu per a evitar la corrosió en el sistema de refredament.
oli multigrado
L'oli multigrado arriba a tenir una variació entre el seu grau de viscositat per exemple en el mes comú
20w50, aquesta variació existirà solament de 20 fins a 50, aquesta variació existeix depenent de la
temperatura, entre mes calenta mes gruixut és, i mentre mes fred és mes prim, l'oli multigrad s'usa en
motors de injecció electrònica, ja que són actuacions que treballen normalment a temperatures majors a
100 graus centígrads.
oli sintètic
L'oli sintètic ultimo a força de productes químics que a l'igual és multigrado, aquest oli es recomana
solament en actuacions recents o de injecció electrònica pels seus graus de viscositat, que està en
excel·lents condicions ja que és molt mes prim i en un motor comuna provocaria fugides, consum d'oli i fins
a fum blau per ser molt prim.
oligopoli
Rubro en el qual hi ha molt pocs productors.
Monopoli parcial o d'uns quants, podent presentar diverses formes:
• Molta oferta i poca demanda: Oligopoli de demanda.
• Poca oferta i poca demanda: Oligopoli bilateral.

• Molta demanda i poca oferta: Oligopoli ofereix.
• Poca demanda i poca oferta: Oligopoli bilateral.
olimpíada
Entre els grecs, període de quatre anys que transcorria entre la celebració de dues Jocs Olímpics
successius.
Festes o jocs que se celebraven cada quatre anys en la ciutat de Olimpià, era la base de còmput
internacional.
La primera olimpíada va començar l'any 776 A. de C., l'última es conta de 392 a 396 de la nostra era.
El tercer any de la vigèsim sexta olimpíada correspon, doncs, a l'any 103 després de la institució d'aquest
còmput.
olla
La concavitat o fondària profunda en el mar, que causa remolins i submergeix les naus, en els rius produeix
els mateixos remolins.
olla
Depressió produïda en un fons de sorra.
olla
Espai en que les aigües del qual estan bé protegides i envoltades de molls, dàrsenes i altres obres de
infraestructura, en les quals els vaixells poden carregar, descarregar i ser sotmesos a reparació.
olla
Racó de la costa o de la vora del mar que té forma arrodonida.
olla
Concavitat profunda en el fons del mar o d'una superfície qualsevol d'aigua.
olla de foc de brulot
Olla comuna de fang i de boca estreta i preparada convenientment amb mixts i estopins calats per forats
que a l’intent se li fan, la qual es penja on es jutja útil en el brulot.
ollal
Lloc amb aigua de mar on hom posa el peix acabat de pescar per tal de conservar-lo viu.
olor a terra
En accepció comuna, es diu quan en certes circumstàncies prové d’ella e indica la seva proximitat, tot i que
no es vegi i sempre que s’està prop d’una costa i regna el vent terral, particularment en les matinades.
olor de la bodega del vaixell
L’assegurança designa així determinats olors que es transmeten a les mercaderies.
om
Nom científic: Ulmus glabra o Ulmus montana i Ulmus minor o Ulmus campestris
Hi ha altres espècies en el món com el vermell americà, blanc americà, om japonès, etc.
Ulmus era el nom donat pels romans a aquest arbre.
La distribució, s'estén per una gran part de l'hemisferi nord.
Les dues espècies americanes ocupen la zona oriental de Canadà i Estats Units.
L'om japonès es troba en tot l'arxipèlag que li dóna nom.
Les espècies europees s'estenen per tota Europa excepte els països nòrdics, Turquia, s'endinsa en poc en
el continent asiàtic i la costa mediterrània d'Àfrica.
L’om és una fusta sòlida i fàcil de treballar s'empra en la construcció naval: en quilles, varengues, taules
d’aparadura, dormits, mares dels timons, etc.

ombra
Part interior de l’ombra projectada durant un eclipsi solar o lunar
ombra de la Lluna
Regió de l’espai on no hi arriben els raig del sol a causa de la interposició de la Lluna.
ombra geomètrica
En teoria de difracció de l’onatge, àrea marcada pel traçat de línies rectes paral·leles a la direcció en la
qualles ones s’aproximen a través dels extrems d’una estructura protectora.
ombra orogràfica
L'ombra orogràfica és un fenomen meteorològic associat a la precipitació orogràfica.
Quan els corrents d'aire humit, es veuen obligades a remuntar un obstacle topogràfic, descarreguen part de
la seva humitat en forma de pluja en el costat de sobrevent.
Quan l'aire, ja sec, descendeix pel costat de sotavent de la muntanya, ho fa molt sec i com a conseqüència
de la seva menor capacitat calorífica s'escalfa per compressió aconseguint major temperatura que abans
de l'ascens.
Aquesta és la causa de l’aridesa de bona part dels deserts, com el de la vall de la Mort, conseqüència de
l'ombra orogràfica de les Muntanyes Rocoses que impedeixen l'entrada d'humitat del Pacífic.
ombreig
Mètode de representació del relleu mitjançant ombres per a produir un efecte tridimensional en un mapa.
nota: normalment es dibuixen les ombres com si la llum procedís del nord-oest.
ombreig
Graduacions de llum, color o espessor de línies; indicacions d'ombres.
L'ombreig de línies s'utilitza, de vegades, en les cartes per produir l'efecte d'altura o profunditat.
ombreig
Procediment de representació del relleu sobre mapes que consisteix, generalment a ombrejar els pendents
orientats al sud i a l'est, és a dir, se suposa que l'àrea cartografiada s'il·lumina des del nord-oest
Aquest procediment s'utilitza sovint juntament amb el de corbes de nivell.
ombreig
Graduació d'ombreig realitzat per mitjà de diversos tocs independents.
Les àrees de poca profunditat en les cartes, per exemple, s'indiquen, de vegades, mitjançant nombrosos
punts que decreixen en densitat a mesura que augmenta la profunditat.
ombrejar
Posar ombres en un dibuix o mapa.
ombrejat
Que té ombres.
OMC
Sigles de l'Organització Mundial del Comerç.
Substitueix al GATT.
Omega
Vegi’s sistema posicionament Omega
omega
Terme emprat per a descriure els moviments verticals en l'atmosfera.
La “equació omega" empleada en els models meteorològics numèrics comprèn dos termes, el de "advecció
de vorticitat diferencial" i el de "advecció de grossor".

En termes més senzills, omega ve determinat per la quantitat de gir (o rotació a gran escala) i advecció
càlida (o freda) present en l'atmosfera.
En un mapa meteorològic, els valors alts de omega (un fort camp de omega) es relacionen amb moviments
verticals ascendents en l'atmosfera.
Si aquests moviments verticals ascendents són prou forts i es donen en una massa d'aire suficientment
humida, es produeix precipitació.
ometre una porta
Cometre una falta consistent a deixar de passar una porta que cal franquejar, cosa que es penalitza amb
cinquanta punts.
OMI
Sigles de la Organització Marítima Internacional
omissió de carregar per falta de lloc
Una càrrega enviada per la meitat a causa de la manca d'espai.
OMM
Vegi’s Organització Meteorològica Mundial
omnibus account
En terminologia anglesa Compte òmnibus.
Es diu del compte obert per un comerciant comissionista amb un altre comissionista del mateix gremi i en la
qual es combinen les operacions de dues o més persones conjuntament, en lloc de fer-ho per separat.
OMPI
Sigles de la Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual.
ompliment
Denominació general de tota peça de fusta destinada a omplir o reomplir buits.
D'aquí ve anomenar quadernes d'ompliment a cadascuna de les quadernes intermèdies entre les d'armar i
les fustes que reomplen els buits o clares restants per completar el massís del buc d'un vaixell de fusta.
ompliment
Operació d’estibar mercaderies en un contenidor.
ompliment
Denominació general de tota peça de fusta destinada a omplir o reomplir buits.
D'aquí ve anomenar quadernes d'ompliment a cadascuna de les quadernes intermèdies entre les d'armar i
les fustes que reomplen els buits o clares restants per completar el massís del buc d'un vaixell de fusta.
ompliment d'estabilitat
Concavitat del buc a l'altura de la flotació, amb la finalitat d'obtenir major mànega i que el vaixell tingui més
estabilitat, o per contrarestar el balanç.
ompliment d’un contenidor
Que pot fer-se en el local de l'usuari (fàbrica, magatzem, etc.) directament sobre la plataforma del vehicle
de càrrega o, si l'usuari utilitza el terminal portuari o un terminal d'emmagatzematge extra portuari, en el pis
i posterior manipulació del contenidor ple fins al lloc de càrrega o postada sobre el vehicle de càrrega, en el
cas de càrrega d'exportació; i buidatge del contenidor, que pot fer-se en el local de l'usuari (fàbrica,
magatzem, etc.) directament des de la plataforma del vehicle de càrrega o, si l'usuari utilitza el terminal
portuari o un terminal d'emmagatzematge extra portuari, en el pis i posterior manipulació del contenidor buit
fins al lloc de càrrega o posada sobre el vehicle de càrrega, en el cas de càrrega d'importació.
Aquest servei usualment ho realitza l'usuari amb el seu propi personal i equips quan l’ompliment/buidatge
es fa en el seu propi local.

Si l'Usuari opta per ingressar la càrrega solta a un terminal d'emmagatzematge extra portuari per a realitzar
allí l'ompliment del contenidor, en el cas de càrrega d'exportació; o realitzar el buidatge del contenidor i de
allí retirar la càrrega solta, en el cas de càrrega d'importació, també podria proporcionar el personal o
contractar el servei amb el terminal d'emmagatzematge extra portuari o l'agent de duana.
Però si l'Usuari decideix ingressar la càrrega solta al terminal portuari per a realitzar allí l'ompliment del
contenidor, en el cas de càrrega d'exportació; o realitzar el buidatge del contenidor en el terminal portuari i
de allí retirar la càrrega solta, en el cas de càrrega d'importació, això han de fer-lo els treballadors portuaris
i aquests només poden ser contractats per empreses o cooperatives d'estiba i desestiba (no obstant això,
aquestes poden ser sub contractades per altres prestadors de serveis);
ompliment del codast poper
Part reforçada del codast poper al voltant del tub on passa l'arbre de l'hèlix.
ompliment del coll d'un pal
Ompliment denominació general de tota peça de fusta destinada a omplir buits.
omplir
Càrrega una embarcació a un container.
omplir l’agulla
Quan s’ha d’omplir l’agulla amb fil, al començament, s’agafa el cap del fil i es cargola dos cops per la base
del burxoc que té l’agulla.
OMS
Sigles de la Organització Mundial de la Salut.
Propòsit: Aconseguir que tots els pobles del món aconsegueixin el nivell de salut més elevat que sigui
possible.
L'OMS duu a terme una tasca triple: de prestació de serveis en escala mundial, d'assistència a països
determinats, i d'alè als treballs de recerca mèdica.
on behalf of
En terminologia anglesa D'ordre de.
on board
Veure bill of lading.
on board bill of lading
En terminologia anglesa Coneixement a bord, coneixement acreditat.
on close
En terminologia anglesa Al tancament.
on deck
En terminologia anglesa utilitzat per especificar l'execució d'una ordre al preu de tancament oficial.
on es ?
Pregunta que es fa al serviola perquè indiqui la direcció que es troba l’objecte o vaixell de vela que acaba
d’albirar.
on opening
Terme utilitzat per especificar l'execució d'una ordre, al preu d'obertura.
on shore
On shore és un terme anglosaxó usat en navegació a vela per indicar que la direcció del vent discorre des
del mar cap a terra d'una forma gairebé perpendicular a la línia de costa.

En algunes zones de d'Espanya se li denomina també terral.
on stream
En terminologia anglesa Formula equivalent a la clau en mà.
on track
En terminologia anglesa Productes carregats en vagons de ferrocarril sobre rails.
ona
Pertorbació que es desplaça a través o sobre la superfície d'un mitjà amb una velocitat que depèn de les
propietats del mateix.
Deformació d'una dorsal o moviment ondulatori de la superfície d'un líquid.
ona
Les ones són ones que es desplacen per la superfície de mars, oceans, rius, llacs, canals, etc.
Les ones del mar són ones sísmiques (és a dir, moviments d'un mitjà material) de les anomenades
“superficials”, que són aquelles que es propaguen per la interfície, entre dos mitjans materials.
En aquest cas es tracta del límit entre l'atmosfera i l'oceà.
Quan passa una ona per aigües profundes (a una profunditat major a 1/20 de la seva longitud d'ona), les
molècules d'aigua tornen gairebé al mateix lloc on es trobaven.
Es tracta d'un vaivé amb una component vertical, d'a dalt a baix, i una altra longitudinal, la direcció de
propagació de l'ona.
Cal distingir dos moviments:
El primer, és l'oscil·lació del mitjà mogut per l'ona, que en aquest cas, com hem vist, és un moviment
circular.
El segon, és la propagació de l'ona, que es produeix perquè l'energia es transmet amb ella, traslladant el
fenomen amb una adreça i velocitat, cridada en est caso velocitat d'ona.
En realitat es produeix un petit desplaçament net de l'aigua en la direcció de propagació, atès que en cada
oscil·lació una molècula o partícula no retorna exactament al mateix punt, sinó a un altre lleugerament més
avançat.
És per aquesta raó per la qual el vent no provoca solament ones, sinó també corrents superficials.
El fenomen és provocat pel vent, la fricció del qual amb la superfície de l'aigua produeix un cert
arrossegament, donant lloc primer a la formació de rissadures (arrugues) en la superfície de l'aigua,
anomenades ones o ones capil·lars, de només uns mil·límetres d'altura i fins a 1,7 cm de longitud d'ona.
Quan la superfície perd la seva llisor, l'efecte de fricció s'intensifica i les petites rissadures inicials deixen
pas a ones de gravetat.
Les forces que tendeixen a restaurar la forma llisa de la superfície de l'aigua, i que amb això provoquen
l'avanç de la deformació, són la tensió superficial i la gravetat.
Les ones capil·lars es mantenen essencialment només per la tensió superficial, mentre que la gravetat és la
força que tiba i mou les ones més grans.
Com més gran és l'altura de les ones, major és la quantitat d'energia que poden extreure del vent, de
manera que es produeix una realimentació positiva.
L'altura de les ones ve a dependre de tres paràmetres del vent, que són la seva velocitat, la seva
persistència en el temps i, finalment, l'estabilitat de la seva direcció.
Així, els majors onatges es produeixen en circumstàncies meteorològiques en què es compleixen
àmpliament aquestes condicions.
Una vegada engegades, les ones que es desplacen sobre aigües profundes dissipen la seva energia molt
lentament, de manera que aconsegueixen regions molt separades del seu lloc de formació.
Així, poden observar-ne onatges de gran altura en absència de vent.
Les ones dissipen la seva energia de diverses maneres.
Una part pot convertir-se en un corrent superficial, un desplaçament en massa d'un gran volum d'aigua fins
a una profunditat considerable.
Una altra part es dissipa per fricció amb l'aire, en una inversió del fenòmens que va engegar les ones.
Part de l'energia pot dissipar-se si una velocitat excessiva del vent provoca la ruptura de les crestes.

Finalment, l'energia acaba per dissipar-se per interacció amb l'escorça sòlida, quan el fons és poc profund o
quan finalment les ones s'estavellen amb la costa.
En arribar a la costa, les ones sofreixen unes últimes transformacions abans de dissipar-se:
crespant-se si troben un obstacle marcat a la franja costanera, com un banc de sorra o taro, una roca o
formació rocosa o un escull.
Depenent de l'obstacle, la seva forma i grandària, i la força i velocitat de l'ona, així com el punt de marea,
les ones costaneres poden adquirir diferents expressions de grandària, velocitat, forma o moviment.
La contraona és un efecte de destacat anomenar ressaca de l'aigua que, portada per les ones fins a la riba
de terra ferma o l'orografia costanera, rebota o es llisca de nou cap al mar, creant una ona en direcció
oposada al cop de mar; és a dir, una ona que parteix de la costa.
Generalment es dissipen o estavellen amb les altres ones en alguns metres avanci.
ona
Les ones del mar són ones mecàniques (és a dir, pertorbacions d'un mitjà material) de les anomenades
superficials, que són aquelles que es propaguen per la interfície (la frontera) entre dos mitjans materials.
En aquest cas es tracta del límit entre l'atmosfera i l'oceà.
La força generadora de les ones que comunament anomenem onatge és el vent, i la restauradora és la
gravetat.
Quan passa una ona per aigües profundes (a una profunditat major a 1/20 de la seva longitud d'ona), les
molècules d'aigua regressen gairebé al mateix lloc on es trobaven originalment.
Es tracta d'un vaivé amb una component vertical, de dalt a baix, i altra longitudinal, la direcció de
propagació de l'ona.
Cal distingir dos moviments.
El primer és l'oscil·lació del mitjà mogut per l'ona, que en aquest cas, és un moviment circular.
El segon és la propagació de l'ona, que es produeix perquè l'energia es transmet amb ella, traslladant el
fenomen amb una direcció i velocitat, anomenada en aquest cas velocitat d'ona.
En realitat es produeix un petit desplaçament net de l'aigua en la direcció de propagació, atès que en cada
oscil·lació una molècula o partícula no retorna exactament al mateix punt, sinó a un altre lleugerament més
avançat.
És per aquesta raó per la qual el vent no provoca solament ones, sinó també corrents superficials.
Estela d'ona formada pel pas d'un vaixell, el fenomen és provocat pel vent, la fricció del qual amb la
superfície de l'aigua produeix un cert arrossegament, donant lloc primer a la formació de rissos en la
superfície de l'aigua, anomenades ones o ones capil·lars, de només uns mil·límetres d'altura i fins a 1,7 cm
de longitud d'ona.
Quan la superfície perd la seva llisor, l'efecte de fricció s'intensifica i els petits rissos inicials deixen pas a
ones de gravetat.
Les forces que tendeixen a restaurar la forma llisa de la superfície de l'aigua, i que amb això provoquen
l'avanç de la deformació, són la tensió superficial i la gravetat.
Les ones capil·lars es mantenen essencialment només per la tensió superficial, mentre que la gravetat és la
força que tiba i mou les ones més grans.
Com més gran és l'altura de les ones, major és la quantitat d'energia que poden extreure del vent, de
manera que es produeix una realimentació positiva.
L'altura de les ones ve a dependre de tres paràmetres del vent, que són la seva velocitat, la seva
persistència en el temps i, finalment, l'estabilitat de la seva direcció.
Així, els majors onatges es produeixen en circumstàncies meteorològiques que es compleixen àmpliament
aquestes condicions.
Una vegada engegades, les ones que es desplacen sobre aigües profundes dissipen la seva energia molt
lentament, de manera que arriben a regions molt separades del seu lloc de formació.
Així, poden observar onatges de gran altura en absència de vent.
Les ones dissipen la seva energia de diverses maneres.
Una part pot convertir-se en un corrent superficial, un desplaçament en massa d'un gran volum d'aigua fins
a una profunditat considerable.
Altra part es dissipa per fricció amb l'aire, en una inversió del fenòmens que va engegar les ones.
Part de l'energia pot dissipar-se si una velocitat excessiva del vent provoca la ruptura de les crestes.

Finalment, l'energia acaba per dissipar-se per interacció amb l'escorça sòlida, quan el fons és poc profund o
quan finalment les ones s'estavellen amb la costa.
A l'arribar a la costa, les ones sofreixen unes últimes transformacions abans de dissipar-se:
• Encrespant-se si troben un obstacle marcat en la franja costanera, com un banc de sorra, una roca o
formació rocosa o un escull.
Depenent de l'obstacle, la seva forma i grandària, i la força i velocitat de l'ona, així com el punt de marea,
les ones costaneres poden adquirir diferents expressions de grandària, velocitat, forma o moviment.
• La contraona és un efecte de destacat anomenat ressaca de l'aigua que, duta per les ones fins a la riba
de terra ferma o l'orografia costanera, rebota o es llisca de nou cap al mar, creant una ona en direcció
oposada al cop de mar; és a dir, una ona que parteix de la costa.
Generalment es dissipen o estavellen amb les altres ones en alguns metres.
Paràmetres de les ones. A=amplitud. H=altura. λ=longitud d'ona.
La part més alta d'una ona és la seva cresta, i la part més profunda de la depressió entre dues ones
consecutives es diu vall.
A la distància entre dues crestes se li denomina longitud d'ona (λ) i a la diferència d'altura entre una cresta i
una vall se li anomena altura de l'ona.
L'amplitud és la distància que la partícula s'aparta de la seva posició mitja en una direcció perpendicular a
la de la propagació.
Es diu període, al mateix temps que transcorre entre el pas de dues crestes consecutives pel mateix punt.
La velocitat d'ona (també anomenada velocitat de fase o celeritat), és a dir la velocitat de propagació.
ona
En Meteorologia, una ona és un fenomen atmosfèric que, en propagar-se, determina un canvi sobtat de la
temperatura d'una regió geogràfica.
ona
Volta que es passa amb un cap a qualsevol cos o pes que es vol suspendre i fa l’ofici d’un estrop, eslinga,
etc.
ona
Pertorbació que es desplaça a través o sobre la superfície d'un mitjà amb una velocitat que depèn de les
propietats del mateix.
Deformació d'una dorsal o moviment ondulatori de la superfície d'un líquid.
ona
Les ones són ones que es desplacen per la superfície de mars, oceans, rius, llacs, canals, etc.
Les ones del mar són ones sísmiques (és a dir, moviments d'un mitjà material) de les anomenades
“superficials”, que són aquelles que es propaguen per la interfície, entre dos mitjans materials.
En aquest cas es tracta del límit entre l'atmosfera i l'oceà.
Quan passa una ona per aigües profundes (a una profunditat major a 1/20 de la seva longitud d'ona), les
molècules d'aigua tornen gairebé al mateix lloc on es trobaven.
Es tracta d'un vaivé amb una component vertical, d'a dalt a baix, i una altra longitudinal, la direcció de
propagació de l'ona.
Cal distingir dos moviments:
El primer, és l'oscil·lació del mitjà mogut per l'ona, que en aquest cas, com hem vist, és un moviment
circular.
El segon, és la propagació de l'ona, que es produeix perquè l'energia es transmet amb ella, traslladant el
fenomen amb una adreça i velocitat, cridada en est caso velocitat d'ona.
En realitat es produeix un petit desplaçament net de l'aigua en la direcció de propagació, atès que en cada
oscil·lació una molècula o partícula no retorna exactament al mateix punt, sinó a un altre lleugerament més
avançat.
És per aquesta raó per la qual el vent no provoca solament ones, sinó també corrents superficials.
El fenomen és provocat pel vent, la fricció del qual amb la superfície de l'aigua produeix un cert
arrossegament, donant lloc primer a la formació de rissadures (arrugues) en la superfície de l'aigua,
anomenades ones o ones capil·lars, de només uns mil·límetres d'altura i fins a 1,7 cm de longitud d'ona.

Quan la superfície perd la seva llisor, l'efecte de fricció s'intensifica i les petites rissadures inicials deixen
pas a ones de gravetat.
Les forces que tendeixen a restaurar la forma llisa de la superfície de l'aigua, i que amb això provoquen
l'avanç de la deformació, són la tensió superficial i la gravetat.
Les ones capil·lars es mantenen essencialment només per la tensió superficial, mentre que la gravetat és la
força que tiba i mou les ones més grans.
Com més gran és l'altura de les ones, major és la quantitat d'energia que poden extreure del vent, de
manera que es produeix una realimentació positiva.
L'altura de les ones ve a dependre de tres paràmetres del vent, que són la seva velocitat, la seva
persistència en el temps i, finalment, l'estabilitat de la seva direcció.
Així, els majors onatges es produeixen en circumstàncies meteorològiques en què es compleixen
àmpliament aquestes condicions.
Una vegada engegades, les ones que es desplacen sobre aigües profundes dissipen la seva energia molt
lentament, de manera que aconsegueixen regions molt separades del seu lloc de formació.
Així, poden observar-ne onatges de gran altura en absència de vent.
Les ones dissipen la seva energia de diverses maneres.
Una part pot convertir-se en un corrent superficial, un desplaçament en massa d'un gran volum d'aigua fins
a una profunditat considerable.
Una altra part es dissipa per fricció amb l'aire, en una inversió del fenòmens que va engegar les ones.
Part de l'energia pot dissipar-se si una velocitat excessiva del vent provoca la ruptura de les crestes.
Finalment, l'energia acaba per dissipar-se per interacció amb l'escorça sòlida, quan el fons és poc profund o
quan finalment les ones s'estavellen amb la costa.
En arribar a la costa, les ones sofreixen unes últimes transformacions abans de dissipar-se:
crespant-ne si troben un obstacle marcat a la franja costanera, com un banc de sorra o taro, una roca o
formació rocosa o un escull.
Depenent de l'obstacle, la seva forma i grandària, i la força i velocitat de l'ona, així com el punt de marea,
les ones costaneres poden adquirir diferents expressions de grandària, velocitat, forma o moviment.
La contraona és un efecte de destacat anomenar ressaca de l'aigua que, portada per les ones fins a la riba
de terra ferma o l'orografia costanera, rebota o es llisca de nou cap al mar, creant una ona en direcció
oposada al cop de mar; és a dir, una ona que parteix de la costa.
Generalment es dissipen o estavellen amb les altres ones en alguns metres avanci.
ona
Volta que es passa amb un cap a qualsevol cos o pes que es vol suspendre i fa l’ofici d’un estrop, eslinga,
etc.
ona acústica
Quan es produeix una pertorbació periòdica en l'aire, s'originen ones sonores longitudinals.
Per exemple, si es copeja un diapasó amb un martell, les branques vibratòria emeten ones longitudinals.
L'oïda, que actua com receptor d'aquestes ones periòdiques, les interpreta com so.
El terme so s'usa de dues formes distintes.
Els fisiòlogues defineixen el so en terme de les sensacions auditives produïdes per pertorbacions
longitudinals en l'aire.
Per a ells, el so no existeix en un planeta distant.
En física, per altra banda, ens referim a les pertorbacions per si mateixes i no a les sensacions que
produeixen.
So és una ona mecànica longitudinal que es propaga a través d'un mitjà elàstic.
En aquest cas, el so existeix en aquest planeta.
El concepte de so s'usarà en el seu significat físic.
ona anual
Ona que té un període de 365 dies i és un dels termes principals del desenvolupament en sèrie de Fourier
de la variació anual de la pressió atmosfèrica.
ona artificial

El Canal d'Experiències Hidrodinàmiques del Pardo és un dels centres de recerca més avançats d'Espanya
i dels millors del món.
És un organisme autònom dependent del ministeri de defensa.
Experimenta i investiga els aspectes hidrodinàmics de la construcció naval, obert a la indústria civil,
drassanes estrangers, i col·labora amb projectes de la Unió Europea.
En les seves instal·lacions es poden reproduir les condicions de qualsevol oceà per provar els models a
escala de vaixells civils i militars abans de la seva construcció.
Les investigacions que permeten millorar les formes d'un vaixell per reduir la resistència a l'avanç, comporta
un estalvi de combustible, una menor contaminació ambiental i un vaixell més competitiu.
Disposa d'una base de dades amb més de 3.000 carenes (part submergida del vaixell) prou provades.
El model matemàtic es trasllada a una maqueta a escala de parafina, fibra de vidre o fusta.
Al Canal d'Aigües tranquil, de 320 metres de longitud, es realitzen les proves de resistència i velocitat.
L'aigua està contínuament oxigenada i la llum és escassa per evitar el creixement d'algues, fongs i bacteris.
Els moviments del model són registrats per dinamòmetres, cambres submarines i equips d'ultrasò.
El Laboratori de Dinàmica del Buc reprodueix tot tipus de mars, amb onades regulars i irregulars, des
onatge de 1,7 metres a huracans amb onades de 15 metres; de cresta llarga o curta, i en totes direccions.
El Túnel de Cavitació estudia les característiques de les hèlixs per evitar la formació de buits al llarg de les
seccions de les pales, que provoca l'aparició de bombolles d'aire, pèrdua de potència, major desgast del
material i soroll.
ona audible
Ones sonores que estan dintre del interval de sensibilitat de l'oïda humana, de 20 Hz a 20000Hz.
Es generen de diverses maneres, amb instruments musicals, entenimentades vocals humanes i altaveus.
ona baromètrica
Ona de període curt que es produeix en el camp de la pressió atmosfèrica.
ona barotròpica
Ona que s’origina en una atmosfera barotròpica.
ona càlida
Tipus de temps caracteritzat per la sobtada elevació dels registres tèrmics, que tornen extrems en les
màximes.
Encara que l'expressió ha fet fortuna entre el gran públic, resulta més apropiat el terme adveccions d'aire
càlid, o cops de calor, al·lusives a la causa genètica que les origina i la curta durada que solen tenir.
Cops de calor tenen per causa l'arribada d'aire tropical i, en puritat, de la massa d'aire tropical continental a
latituds superiors a les de la seva deu i encara que es desenvolupen, preferentment a l'estiu, estació en la
qual els valors de temperatura màxima es disparen, en latituds mitges, per sobre dels 30º, arriben a i, fins i
tot, depassen els 40ºC, adveccions d'aire tropical poden causar elevació sobtada de registres tèrmics en
qualsevol època de l'any.
ones calorífiques
Son les ones que transmeten calor.
ona capil·lar
Ona la velocitat de propagació de la qual és controlada bàsicament per la tensió superficial del líquid pel
qual viatja.
En l'aigua, les ones menors a 5 cm., es consideren ones capil·lars.
ona cel·lular
Sistema d’ones superficials en les quals l’oscil·lació de l’aigua es troba limitada per fronteres sòlides.
El període és el mateix en cèl·lules adjacents.
ona cicloïdal
Ona inclinada i simètrica la cresta de la qual forma un angle de 120 graus i que té forma de cicloide.

ona ciclònica
Vegi’s ona frontal.
ona composta
Component de marea que té una velocitat igual a la suma o diferència de les velocitats de dues o més
components elementals.
Les ones compostes són, en general, característiques de zones d'aigües profundes.
ona conoïdal
Ona que es produeix a l’aigua soma, el perfil de superfície de la qual s’expressa en termes de la funció
el·líptica de Jacobi, d’on prevé el nom.
ona contínua
Sèrie d’ones d’amplitud i freqüència similars.
ona crespada
Ona d’aigües profundes, la cresta de les quals és empesa cap a endavant per un vent fort, i que és molt
major que els borrallons trencant de llarg període.
ona curta
Ona radioelèctrica més curta que les de la banda de transmissió típica.
ona curta
En oceanografia, ones en condicions en què la profunditat relativa (profunditat de l'aigua/longitud d'ona) és
superior a 0,5 i on la velocitat de fase és independent de la profunditat de l'aigua encara que depèn de la
longitud d'onda.
ona curta
En oceanografia, radiació d'ona curta emesa pel sol.
El seu espectre de longituds d'ona ho determina la temperatura del Sol.
Factors que afecten:
• Longitud del dia (temps del Sol dalt de l'horitzó): depèn de la latitud i l'estació.
• Absorció i dispersió en l'atmosfera pels núvols, els gasos d'efecte hivernacle, els aerosols i la pols: depèn
dels coeficients d'absorció i de l'elevació del Sol.
• Inclinació solar, la qual es pot definir a través de l'angle que forma el vector paral·lel a l'horitzó i el vector
paral·lel a la direcció d'incidència de la radiació solar.
• L'àrea de la superfície que absorbeix la radiació: depèn d'elevació del Sol.
• Refractivitat (albedo): depèn de l'angle de la inclinació solar i la rugositat del mar.
La radiació solar que incideix sobre la superfície del mar depèn d'aquests factors.
Però al cap i a l'últim, les estacions s'estableixen pels canvis en el flux de la radiació solar sobre la
superfície de la terra.
En aquest applet se simulen els efectes de les estacions sobre la inclinació solar i l'àrea de la superfície
que absorbeix la radiació.
ona d'aigua poc profunda
L'ona en la superfície d'un cos d'aigua, per sota de la qual les partícules de l'aigua es mouen descrivint
òrbites el·líptiques, en plànols verticals i com a conseqüència de les influències més inferiors del seu
moviment.
ona d'aigua profunda
És l'ona que es presenta en la superfície d'un cos d'aigua sota com les partícules de l'aigua es mouen
descrivint òrbites circulars, dintre de plànols verticals i no influeix en elles el fons.
ona d’aigua succinta

Ona superficial la longitud de la qual és major que vint vegades la profunditat de l’aigua on es desplaça.
ona d'interferència
Quan per raons diverses les ones es troben segons l 'angle diferents, s'origina una onada d'interferència,
fenomen molt freqüent i característic al centre de ciclons i tifons.
A fenòmens d'interferència semblen degudes les grans onades anomenades de marea (les Tres Maries)
que s'originen després d'una sèrie d'onades de mida ordinari.
ona de calor
Marcat escalfament de l'aire, o invasió d'aire molt calent, sobre una gran àrea.
ona de calor
Una ona de calor és un període perllongat de temps excessivament càlid, que pot ser també excessivament
humit.
El terme depèn de la temperatura considerada "normal" a la zona, així que una mateixa temperatura que en
un clima càlid es considera normal pot considerar-se una ona de calor en una zona amb un clima més
temperat.
Algunes regions són més susceptibles a ones de calor que unes altres.
Per exemple, els climes de tipus mediterrani presenten una canícula en la qual si de produeixen ones de
calor, el període pot convertir-se localment en extremadament càlid.
L'ona de calor registrada a l'agost de 2003 en la Península Ibèrica va provocar un augment del consum que
va portar al fet que el preu mitjà de l'electricitat al mercat diari de producció ('pool') s'incrementés en un 24,3
% durant aquest mes, fins als 3,958 cèntims d'euro per quilowatt hora (kWh), enfront dels 3,184 cèntims de
mitjana del mateix mes de 2002, segons dades de l'Operador del Mercat Elèctric (OMEL).
Aquest augment de consum pot ocasionar talls de subministrament, que poden ser pal·liats mitjançant l'ús
d'energies alternatives, especialment, l'energia solar.
A partir d'aquest any, per evitar els efectes adversos de les altes temperatures, la Federació Espanyola de
Municipis i Províncies, en col·laboració amb l'IMSERSO, Càrites i Creu Roja, va establir un Conveni de
Col·laboració destinat a informar al ciutadà, sobretot als sectors de major risc.
D'altra banda, les ones de calor poden causar morts per hipertèrmia, especialment entre els ancians.
Si, a més, es produeix una sequera que asseca la vegetació, les ones de calor poden provocar incendis
forestals.
A Espanya, l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) defineix ona de calor com un període d'almenys 3
dies amb temperatures ambientals superiors als 32,3ºC.1
ona de cel
Ona radioelèctrica indirecta que es desplaça des de l'antena transmissora cap al cel on la ionosfera la torna
a dirigir cap a la terra.
També es denomina ona ionosfèrica.
ona de cisallament
Ona que es forma en el límit de separació de dues capes d’aire adjacents com a conseqüència del
cisallament.
ona de compressió
Ona d'un mitjà elàstic que fa que un element del mitjà modifiqui el seu volum sense ser sotmès a cap
moviment de rotació.
ona de costat
Ona provocada per la proa d’una piragua, que en una cursa en línia és aprofitada pel piragüista situat al
costat i una mica endarrerit per a fer avançar l’embarcació.
ona de föhn
Ona que es forma per sobre la regió on es produeix el föhn.

ona de fons
No estan sota la influència directa del vent, bé perquè aquest va cessar o perquè es van allunyar ja de la
font o deu; poden desplaçar-se desenes, fins i tot centenes, de quilòmetres des de la seva zona origen i
segons la direcció del vent sense ser mantingudes per aquest.
ona de fons
Són ondulacions sinusoïdals amb gran simetria i circular: cretes i sinus arrodonits, altura i espaiat uniformes
ona de fons
Ones de mar de lleva llargues i elevades que han incrementat la seva altura gairebé fins al límit de rompent
quan passen sobre baix fons o quan corren en aigües poc profundes.
En algunes localitats les hi anomena mar de fons.
ona de fred
Refredament marcat de l'aire, o invasió d'aire molt fred, sobre un àrea extensa.
ona de fred
Ràpida caiguda de la temperatura fins a arribar a una temperatura que imposa la necessitat d'impartir
protecció especial a l'agricultura, la indústria, el comerç o les activitats socials.
Tipus de temps caracteritzat per l'ambient gelador, amb registres tèrmics minsos que pot acompanyar-se,
en ocasions, de nevades copioses.
Amb major precisió ha de parlar-se d’adveccions de masses d'aire fredes o molt fredes, ja que aquest és el
mecanisme meteorològic que les genera.
En l'hemisferi nord, les ones de fred tenen la seva època principal de risc entre mitjans dels mesos de
novembre i març, amb màxim al gener-febrer, interval en el qual masses polars i àrtiques arriben a valors
tèrmics mínims en les seves deus que mantenen, en gran mesura, en el seu desplaçament cap a latituds
temperades.
Les adveccions fredes, afecten a un ampli territori, el qual queda sota els efecte dels tàlvegs instal·lats en
les capes altes de la troposfera i ocasionen greus danys en l'activitat agrària al provocar les baixes
temperatures destrosses en cultius de temporada per congelació.
ona de gravetat
Ones la velocitat de les quals de propagació és controlada principalment per la gravetat, les ones en la
superfície de l’aigua amb una longitud major a 5 cm., són considerades ones de gravetat.
ona de gravetat
En dinàmica de fluids, les ones de gravetat són ones que es propaguen en un mitjà estratificat estable
enfront del desenvolupament de moviments verticals.
Aquestes ones s'estudien especialment en Meteorologia, on les ones de gravetat es produeixen en zones
estables de l'atmosfera terrestre, per exemple prop de la tropopausa, com a resposta al desenvolupament
de moviments verticals intensos per convecció, desenvolupament de tempestes o l'ascens forçat de
parcel·les d'aire en regions muntanyenques.
La força restauradora en tots els casos és l'acció de la força de flotació sobre una parcel·la de diferent
densitat que el seu entorn.
L'acció de la gravetat restaura la parcel·la desplaçada intentant aconseguir un equilibri pel que es
produeixen oscil·lacions sobre la posició d'equilibri de la parcel·la desplaçada.
Les ones de gravetat en la superfície entre un líquid i l'aire es denominen ones de gravetat de superfície, o
simplement, ones de superfície.
Les ones de gravetat atmosfèriques es denominen en ocasions ones internes.
La freqüència de les oscil·lacions de les ones internes es denomina freqüència de Brunt-Väisälä.
ona de Helmholtz
Vegi’s ona de cisallament.
ona de Kelvin

Ones gravitatòries que viatgen atrapades per una costa o per l’equador el balanç lateral del qual està
restringit a trobar-se en balanç geostròfic.
ona de Love
Una ona transversal propagada al llarg del límit de dos mitjans elàstics rígids, o sigui que tots dos mitjans
han de ser aptes per a la propagació d'ones transversals.
Una ona sísmica superficial en la qual les partícules d'un mitjà elàstic vibren en forma transversal a la
direcció del camí de l'ona, sense component vertical.
ona de marea
Onda de llarga durada que té el seu origen en la força productora de la marea i la qual es manifesta en la
pujada i baixada d'aquesta.
Quan l'aigua arriba a la seva altura màxima la hi diu plenamar i l'altura mínima equival a la baixamar.
El període d'una ona de marea és el temps transcorregut entre dos plenamars successives.
ona de marea
Crescuda excepcional i destructiva del nivell de l’aigua, produïda generalment per moviments sísmics.
ona de marea
Moviment ondulatori de les marees.
En llenguatge popular, tota elevació inusual (i, en conseqüència, destructiva) del nivell de l'aigua al llarg
d'una costa.
Generalment es refereix a una ona de tempesta o tsunami.
ona de marea
Onda de període llarg relacionada amb les forces generadores de la marea de la lluna i el sol; la hi
identifica amb l'ascens i el descens de la marea.
ona de mar
Les ones es formen per l'acció del vent sobre la superfície de les aigües.
Per aquesta raó, l'onatge no és un moviment periòdic de les aigües com les marees, o constant, com els
corrents, sinó un moviment irregular.
Quan el vent bufa amb suavitat les ones tenen escassa altura, però si es deslliga el vendaval arriben a un
nivell considerable, de fins a 20 metres d'altura, estavellant-se amb enorme força contra la costa.
En una ona es distingeixen: l'amplitud, determinada per la diferència de nivell entre la part mes alta (cresta)
i la més baixa (vall); la longitud, que és la distància horitzontal entre dues crestes o dues valls successius, i
el període, temps entre el pas de dues crestes successives per un mateix punt.
Tant l'altura o amplitud, com la longitud de l'ona depenen, per a un mateix mar, de tres factors: la força del
vent, el temps d'activitat d'aquest i la distància que l'ona ha recorregut.
Alguna de les majors ones tenen el seu origen a centenars de Km. del punt que s'observen; solen tenir una
embranzida equivalent a centenars de tones, destrossant, de vegades, les esculleres i altres construccions
costaneres i provocant estralls entre els organismes marins.
No obstant això, l'altura i la longitud són característics dels mars que es produeixen: així en el Mediterrani
no superen normalment els 4 metres d'altura i 30 metres de longitud, mentre que en l'Atlàntic arriben a els
14 metres d'altura i 100 metres de longitud, del que es dedueix la importància que té la profunditat del mar
en l'altura i amplitud de les ones.
ona de mar sísmica
Ona originada per un tremolor de terra.
Sinònim tsunami.
ona de marea
Ona de llarga durada que té el seu origen en la força productora de la marea i la qual es manifesta en la
pujada i baixada d'aquesta.
Quan l'aigua arriba a la seva altura màxima se li diu plenamar i l'altura mínima equival a la baixamar.

El període d'una ona de marea és el temps transcorregut entre dos plenamars successives.
ona de marejada
Trencant de front abrupte que es desplaça ràpidament cap a un estuari, el macareu es pot produir en la
desembocadura dels rius poc profunds quan l’amplitud de marea en la desembocadura és suficientment
important.
Ona del Melillero
L'Ona del Melillero és un fenomen natural produït per l'acció antròpica.
Es coneix popularment per aquest nom als efectes que es registren a les platges urbanes de Màlaga i
Rincón de la Victòria, Espanya.
El fenomen consisteix en la pujada sobtada i efímera del nivell del mar produït per les ones que causa
l'aproximació del Melillero; nom pel qual es coneix popularment al vaixell de la companyia Acciona
Trasmediterránea que realitza la ruta marítima que uneix regularment Màlaga i Melilla.
L'arribada del navili al Port de Màlaga entorn de les 19:30 hores, és contemplada pels banyistes des de les
platges de la Caleta, La Malagueta, Sant Andrés, Huelin i La Misericòrdia.
Els coneixedors del fenomen allunyen les seves pertinences uns metres més endins ja que, a mesura que
el vaixell s'aproxima a la bocana del port, i especialment en els dies de mar calmada, s'aprecia l'arribada de
3 i fins a 4 ones de grandària considerable.
Aquest fenomen s'ha convertit en una atracció d'aquestes platges i en un símbol estiuenc de Màlaga i cada
vegada ha guanyat més fama a causa dels vídeos pujats a Youtube que mostren com les ones mullen a
estiuejants incautes que jeuen prop de la riba i a nens i joves jugant a lliscar-ne amb l'arribada de les ones.
ona de Poincaré
Ona de gravetat de llarg període.
La superposició d'ones planes incidents i reflectides (ones de Sverdrup), tals que els fronts d'ona composts
que resulten són perpendiculars a la costa amb un conjunt de línies nodals normals als fronts d'ona.
El terme és usat en anàlisi de marees per estudiar marees oceàniques i marees en mars oberts i golfs.
ona de popa
Ona en forma de V provocada per la popa d’una piragua, que en les curses en línia és aprofitada pel
piragüista situat al costat i una mica endarrerit per a fer avançar l’embarcació.
ona de pressió
Oscil·lació de pressió de curt període com el qual s'associa amb la propagació del so a través de
l’atmosfera, un tipus d'onda longitudinal.
ona de ràdio
Ones electromagnètiques de freqüències generalment superiors a les de les ones sonores audibles, encara
que inferiors a les de les ones calorífiques i lluminoses.
ones de ràdio
Radiació electromagnètica amb longituds d'ona majors que 1 mm.
ona de ràdio
Les ones de ràdio són un tipus de radiació electromagnètica.
Una ona de ràdio té una longitud d'ona major que la llum visible.
Les ones de ràdio s'usen extensament en les comunicacions.
Les ones de ràdio tenen longituds que van de tan sols uns quants mil·límetres (desenes de polzades), i
poden arribar a ser tan extenses que arriben a centenars de quilòmetres (centenars de milles).
En comparança, la llum visible té longituds d'ona en el rang de 400 a 700 nanòmetres, aproximadament 5
000 menys que la longitud d'ona de les ones de ràdio.
Les ones de ràdio oscil·len en freqüències entre uns quants kilohertz (kHz o milers d'hertz) i uns quants
terahertz (THz or 1012 hertz).

La radiació "infraroja llunyana", segueix les ones de ràdio en l'espectre electromagnètic, els ANAR llunyans
tenen un poc més d'energia i menor longitud d'ona que les de ràdio.
Les microones, que usem per a cuinar i en les comunicacions, són longituds d'ona de ràdio curtes, des
d'uns quants mil·límetres a centenars de mil·límetres (desenes a desenes de polzades).
Diverses freqüències d'ones de ràdio s'usen per a la televisió i emissions de ràdio FM i AM, comunicacions
militars, telèfons cel·lulars, radioaficionats, xarxes sense fil de computadores, i altres nombroses aplicacions
de comunicacions.
La majoria de les ones de ràdio passen lliurement a través de l'atmosfera de la Terra.
No obstant això, algunes freqüències poden ser reflectides o absorbides per les partícules carregades de la
ionosfera.
ona de Rossby
Ignorant fricció o canvis de profunditats, si una parcel·la d'aigua sense vorticitat inicial (ex.: sense rotació)
es moguda al Nord, quan f (paràmetre de Coriolis) s'incrementa, la parcel·la adquirirà vorticitat relativa
negativa i circular en sentit horari.
La força de Coriolis serà major en el sector més proper a l'Equador i per tant, la parcel·la es veurà subjecta
a una força de restauració neta dirigida al Sud.
Aquesta força halarà la parcel·la cap al Sud de la latitud de vorticitat relativa zero i la circulació es convertirà
en antihoraria.
A causa de la variació de Coriolis, la parcel·la experimentarà ara una força de restauració cap al plànol
horitzontal) permetent que es produeixi oscil·lació vertical a causa de l'efecte de la gravetat per a ones
ona de so
Una pertorbació mecànica que avança amb velocitat finita a través d'un mitjà elàstic que consisteix de
desplaçaments longitudinals de les partícules fonamentals del mitjà, o sigui comprensió i enrareciment del
desplaçament de la qual és paral·lel a l'adreça d'avanç de la pertorbació; una ona longitudinal.
També cridada ona sònica o acústica.
ona de superfície
Ona de gravetat progressiva en la qual la pertorbació està confinada als límits superiors d’una massa
d’aigua.
Estrictament parlant aquest terme s'aplica a aquelles ones de gravetat progressives la celeritat de la qual
depèn exclusivament de la longitud d'onda.
ona de superfície
Onda electromagnètica que es propaguen prop de la superfície de la Terra.
Diversos senyals es perden degut al fet que la resistència de la superfície limita l'abast de les ones en la
superfície fins als 100 Km sobre Terra i 300 Km sobre el mar per a les freqüències de HF més baixes.
Aquestes longituds d'ona de HF més altes cobreixen distàncies més curtes.
ona de tempesta
Ona per sobre del nivell normal en la costa oberta degut únicament per força del vent en la superfície de
l’aigua, la resultant d’un huracà o altre temporal intens a causa de la reducció de la pressió atmosfèrica i
per força del vent.
ona de tempesta
Emersió n per sobre del nivell normal de l'aigua en la costa oberta hagut de únicament a l'acció de la força
del vent en la superfície de l'aigua.
L'ona de tempesta resultant d'un huracà o un altre temporal intens també influeix en la pujada de nivell a
causa de la reducció de la pressió atmosfèrica com així també per força del vent.
Una ona de tempesta és més severa quan es produeix en conjunció amb una plenamar.
També es denomina ona (de marea) de temporal, temporal, ona de marea.
ona de temporal

El mateix origen que les "ones marines", però són transportades i mantingudes pel vent d'una zona
turmentosa.
L'energia i rapidesa de l'avanç en els trens d'ones sobre els trencants, interromp transitòriament el flux de
tornada provocant un "apilament" de l'aigua i la "invasió" de zones més allunyades terra endins.
Pot arribar a ser un onatge molt destructiu, màxim si els efectes del temporal se sumen altres com marees
de tempesta o ondulacions degudes a diferències en les pressions atmosfèriques.
Són ones amb longitud d'ona i període llarg, de gran altura: des de arborades (6 a 9 m) a enormes(majors
de 14m).
ona de translació
Onda on les partícules individuals del mitjà es mouen en la direcció de la propagació de l’ona, com les ones
oceàniques en aigües succintes.
Es distingeix d'una ona oscil·latòria.
ona de vent
Ona de superfície generada per l'acció del vent sobre la superfície de l'aigua.
ones de vent
Estan sotmeses a la influència directa del vent que les produeix, podent arribar a anul·lar-ne o reforçar-se.
La seva morfologia mostra crestes punxes i solcs arrodonits que formen rissos superposats; a pesar del
seu nom apareixen en qualsevol ambient.
Segons la velocitat del vent i les característiques de cada massa, presenten dimensions que varien des
d'un onatge amb escassa magnitud (mar arrissada o picada, de 0 a 0.25 m d'altura) a mar gruixuda o molt
gruixuda (de 2.5 a 6 m d'altura).
Sinònim ones marines.
ona de xoc
Regió més externa de magnetosfera d'un planeta; és el lloc on el flux supersònic del vent solar és frenat
fins a velocitat subsònica pel camp magnètic planetari.
ona deixa anar
Algunes vegades considerat per a assenyalar: una sèrie de llargues crestes d’ones, llargues ones, les quals
s’agiten sobre la costa després de la tempestat.
ona deltaica exterior
Petits deltes que es formen en la costa interior de la barra que separa una llacuna del mar obert, són el
resultat del dipòsit de sediments per l’efecte del trencament d’ones de temporal per sobre de la barra.
També denominades delta d'ones.
ona directe
Ona radioelèctric que es propaga entre dos punts del trajecte més curt, sense reflexió ni refracció.
ona directa
Subdivisió de la component de l'ona espacial de l'onda terrestre electromagnètica.
Aquesta onda es propaga directament a través de l'espai, és a dir, segueix la trajectòria més curta entre el
transmissor i el receptor.
ona diürna
Ona que té un període de 24 hores i és un dels termes principals del desenvolupament en sèrie de Fourier
de la variació diürna de la pressió atmosfèrica.
ona elàstica
Si prenem una barra d'algun material elàstic (metall, fusta, pedra, etc.) per un extrem i la copegem en l'altre
extrem, sentirem que l'energia del cop es transmet a través de la barra i arriba a la nostra mà.

Això succeeix perquè cada part de la barra es deforma i després torna a la seva forma original; al deformarse
empeny a les parts veïnes, les quals, al seu torn, mouen a les seves pròpies parts veïnes, etc., el que fa
que la deformació viatge al llarg de la barra.
Notis que és la deformació la qual viatja i no les partícules o trossos de la barra, els quals només es
desplacen un poc de la seva posició original i després tornen a ella.
Una deformació que viatja a través d'un mitjà elàstic es diu ona elàstica; i quan el mitjà a través del com es
desplaça és la Terra, es diu ona sísmica.
Al conjunt de tots els punts en l'espai que són arribats a simultàniament per una ona se li anomena front
d'ona.
Un exemple familiar és el de les ones formades en la superfície d'un llac al deixar caure en ella algun
objecte, els fronts d'ona són els cercles concèntrics que viatgen allunyant-se de la font, és a dir, del lloc on
es va originar el disturbi.
Els rajos, perpendiculars als fronts d'ona, indiquen la trajectòria de propagació.
Si tracem línies (imaginàries) perpendiculars als fronts d'ona, veurem que indiquen la direcció en la qual
viatgen les ones.
Aquestes línies són anomenades rajos, i són molt útils per a descriure les trajectòries de l'energia sísmica.
L'ona sísmica deforma el terreny a través del com passa, la qual cosa indica que pot fer treball, i, per tant,
correspon a energia elàstica que es desplaça.
En el cas d'ones generades per explosions, l'energia és producte de les reaccions químiques o nuclears
que van causar l'explosió; en el cas d'ones generades per sismes, és la qual estava emmagatzemada com
energia de deformació en les roques.
ona electromagnètica
Una ona electromagnètica és la forma de propagació de la radiació electromagnètica a través de l'espai, i
els seus aspectes teòrics estan relacionats amb la solució en forma d'ona que admeten les equacions de
Maxwell.
A diferència de les ones mecàniques, les ones electromagnètiques no necessiten d'un mitjà material per a
propagar-se; és a dir, poden desplaçar-se pel buit.
Les ones lluminoses són ones electromagnètiques la freqüència de les quals està dintre del rang de la llum
visible.
ona electromagnètica
Ones caracteritzades per les variacions periòdiques de dos camps associats, un d'elèctric i l'altre magnètic,
que actuen en direccions perpendiculars entre si i normals a la direcció de propagació.
Es diu que una ona electromagnètica és coherent si la relació fase-temps és constant en tota la trajectòria
de propagació.
ona en aigües profundes
Ona la longitud de la qual és menor que dues vegades la profunditat de l'aigua.
ona en aigües succintes
Ona la longitud de la qual és major que 20 vegades la profunditat de l'aigua.
ona en ruptura
Vegi’s ona de translació
ona en zona de transició
Onda de gravetat progressiva en l’aigua la profunditat de la qual és inferior a 1/2 però major a 1/25 de la
longitud d’ona.
Sovint es denomina ona en aigües succintes.
ona encrestada
Ona d'aigües profundes, la cresta de les quals és empesa cap a endavant per un vent fort, i que és molt
major que els bassetes.

ona enorme
Gran ona.
ona esfèrica
Ona el front del qual presenta la forma d'una esfera.
Aquestes Ones es propaguen des d'una font puntual.
ona esmorteïda
Ona l'amplitud de la qual decreix progressivament.
ona estacionària
Equivalent francès d'un tipus d'ona estacionària.
ona estacionària
Ona que oscil·la al voltant d'un eix sense avançar.
Aquest tipus d'ona pot il·lustrar-se per l'oscil·lació de l'aigua en un recipient inclinat.
Prop de l'eix que es diu node o línia nodal, hi ha poc o cap ascens de l'aigua.
Les vores de l'ona es diuen ventres o cordes i en aquests punts l'ascens i descens arriben a el seu valor
màxim.
El període d'una ona estacionària depèn de la longitud i profunditat de la massa d'aigua.
Una ona estacionària pot convertir-se en dues ones progressives d'igual amplitud i velocitat que es mouen
en direccions oposades; la longitud de cada ona progressiva, amidada de cresta a cresta, és el doble de
l'ona estacionària.
ona extraordinària
Una ona de radiofreqüència pot partir-se en dos components de polarització oposats, en el cas de la física
de la ionosfera, el camp geo magnètic.
L'ona ordinària segueix les lleis de refracció però no està afectada pel camp magnètic.
No obstant això, l'ona extraordinària ho està.
ona forçada
Les ones forçades o de gran longitud d'ona són causades per intenses depressions atmosfèriques
acompanyades de vents actius, i es localitzen en un sector reduït del mar.
Les ones fan que la superfície de l'oceà present característiques extremadament ordenades, i no s'ha de
confondre a les ones lliures, que són rares, amb les ones forçades o formades en un lloc determinat per
l'acció d'un vent local.
ona frontal
És un sistema especial, format per una baixa, a la qual es connecta un front fred i un front calent.
ona gegant
Les ones gegantes, també conegudes com a ones vagabundes o ones monstre, són ones relativament
grans i espontànies que no s'expliquen per l'estat del mar ni per terratrèmols, i que constitueixen una
amenaça fins i tot per als grans vaixells i transatlàntics.
En oceanografia, les hi defineix amb més precisió com aquelles ones l'altura de les quals és major que el
doble de la mitjana de l'altura del terç major de les ones en un registre.
Preses per llegendàries, les hi coneix avui dia com un fenomen natural dels oceans, no infreqüent, però
molt rarament testimoniat.
Els relats de mariners i els danys infligits a vaixells suggerien la seva existència, però el seu mesurament
científic va ser confirmada positivament només després del seguiment d'una ona geganta en la plataforma
petrolífera Draupner en el Mar del Nord l'1 de gener de 1995.
L'esdeveniment, que va infligir danys menors a la plataforma, va confirmar la validesa de la mesura.
Durant el Projecte MaxWave, els investigadors, mitjançant dades preses per satèl·lits de l'Agència Espacial
Europea, van identificar un significatiu nombre de senyals que podrien ser evidència d'ones gegantes.

No obstant això, el mètode que converteix els ressons del radar en mesures d'elevació de la superfície
segueix en procés de millora.
Les ones gegantes han estat citades en els mitjans de comunicació com la possible causa de la sobtada i
inexplicable desaparició de molts vaixells transoceànics.
Encara que podria ser una causa creïble de moltes pèrdues inexplicables no hi ha fins ara evidències
clares, ni tampoc cap cas on hagi estat la causa confirmada, així mateix, aquesta afirmació es contradiu
amb els registres de l'asseguradora naviliera Lloyd's.
U dels escassos casos en els quals existeixen evidències que una ona geganta "podria" haver estat la
causa de l'enfonsament d'un vaixell és la desaparició del carguer MS “München”.
Al febrer de 2000, un vaixell anglès d'investigació oceanogràfica navegant a la zona del Penyal Rockall a
l'oest d'Escòcia va trobar les majors ones mai mesurades per instruments científics en mar obert.
El fenomen de les ones gegantes és encara objecte d'estudi, és, per tant, massa aviat per dir clarament
quals són les causes més comunes o si varien d'àrea en àrea.
La zones de major risc semblen aparèixer quan un fort corrent corre contra la direcció primària de les ones;
l'àrea prop del Cap Agulhas enfront de l'extrem sud d'Àfrica és una d'elles.
No obstant això, atès que aquesta tesi no explica l'existència de totes les ones que han estat detectades, és
probable que existeixin diferents causes, amb localització variada.
Entre les causes suggerides de les ones gegantes es troben les següents:
Difracció del focus: Hagut de, potser, a la forma de la costa o el fons marí.
Segons aquesta teoria diverses sèries d'ones es troben en fase.
L'altura de les seves crestes es combina per crear una ona geganta.
Enfocament per corrents: Una tempesta força les ones a dirigir-se en contra del corrent.
D'això resulta una disminució de la longitud d'ona de l'ona causant el increment de l'altura de l'ona i a les
sèries d'ones que la segueixen a comprimir-se juntes formant una ona geganta.
Efectes no lineals: Sembla ser possible que una ona geganta ocorri per processos naturals no lineals a
partir de petites ones.
En tal cas, es teoritza, una ona inusual i inestable pot formar-se de manera que “absorbeixi” energia d'altres
ones, creixent fins a formar un enorme mur gairebé vertical per si mateixa, abans de tornar-se inestable i
col·lapsar-ne poc després.
Un model simple d'això és l'equació d'una ona coneguda com a equació no lineal de Schrödinger, en la qual
una ona normal comença a “absorbir” energia de les ona anterior i posterior reduint-la a meres rugositats en
comparació de la principal.
Tal monstre, i l'enorme si que li acompanya abans i després, pot durar només uns minuts abans de trencarse
o reduir-se de grandària.
Aquest model és sol vàlid en aigües profundes, en aigües superficials s'usa un model alternatiu com
l'equació de Boussinesq.
Part normal de l'espectre d'ones: Les ones gegantes no són tals, sinó part normal del procés de
generació d'ones, encara que un extrem poc freqüent.
Vent: Encara que és improbable que solament el vent pugui generar una ona geganta, el seu efecte
combinat amb altres mecanismes pot proporcionar una explicació al fenomen de les ones gegantes.
Mentre el vent bufa sobre l'oceà, la seva energia es transmet a la superfície del mar.
Hi ha tres categories d'ones gegantes:
"Murs d'aigua" viatjant fins a 10 km a través de l'oceà
"Tres bessones", grups de tres ones.
“Solitàries ones gegantes”, quadruplicant l'altura de les ones de la tempesta i col·lapsant-ne després de
pocs segons.
ona gravitatòria
Ona causada per l’acció de la força de la gravetat i per l’empenta hidrostàtica.
ona harmònica superior
Component harmònica de la marea d’aigües succintes la velocitat de les quals és múltiple de la velocitat
d’una de les components bàsiques de la força generadora de la marea.
ona indirecta

Qualsevol ona que arriba per una trajectòria indirecta havent sofert un abrupte canvi de direcció per
refracció o reflexió.
ona infrasònica
Són les quals té freqüències sota interval audible.
Per exemple les ones produïdes per un terratrèmol.
ona interna
Com una variació de les ones comunes es presenten les "ones internes", que es mouen en les capes
localitzades per sota de la superficial i que es produeixen per canvis en la densitat de l'aigua que forma
aquestes capes.
La seva velocitat és menor que la de les ones superficials, arribant a d'un a 6 metres per hora, pel que és
difícil percebre-les, sobretot quan el mar està agitat; només es pot notar la seva presència quan està en
calma.
Aquestes ones internes van ser descobertes a mitjan present segle.
Els coneixements que en l'actualitat es té sobre elles permeten entendre diversos dels fenòmens
relacionats amb la circulació oceànica i amb les marees.
Quan trenquen les ones en la platja descarreguen tota l'energia rebuda dels vents durant el camí que van
recórrer per l'oceà.
L'ona, que els vents poden aixecar a una altura de 6 o 7 metres, s'estavella contra la costa amb una força
de més de 25 tones per metre quadrat.
I s'ha calculat teòricament que una ona de 1.5 metres d'altura i 150 quilòmetres de front, arriba a la costa
amb energia suficient per a abastir l'electricitat d'una gran ciutat durant un dia sencer.
Les forces dinàmiques del mar creen una energia extraordinària, pel que l'home s'ha esforçat per captar-la
per al seu aprofitament.
La tasca ha estat àrdua, doncs les variacions d'aquesta energia no poden preveure's i les instal·lacions
destinades a utilitzar-la corren el risc de resultar danyades per l'excés d'aquesta mateixa energia, o de no
contar amb la suficient per al seu màxim aprofitament.
Aquesta energia del mar pot procedir de la força de l'onatge, de les diferències de nivell creades per les
marees, o dels corrents.
Davant la força de les ones que tots els dies assalten les roques de la costa, els tècnics han imaginat els
dispositius més enginyosos i, de vegades, més increïbles, per a captar aquesta temptadora font d'energia.
ona Kelvin
Onda oceànica llarga l’amplitud de la qual decreix de dreta a esquerra al llarg de la cresta de l’ona quan la
hi observa en la direcció del seu moviment en l’hemisferi nord, i d’esquerra a dreta en l’hemisferi sud.
La component gravitacional que actua cap avall en el pendent és compensada exactament per la força de
deflexió de la rotació de la Terra, la força de Coriolis.
ona llarga
Algunes vegades considerat per assenyalar: una sèrie de llargues crestes d'ones, llargues ones, les quals
s'agiten sobre la costa després de la tempestat.
Llargues rompents en costes exposades a doll embravits, que reben ones des de llargues distàncies.
ona llarga
Ona de mar de fons que no trenca fins arribar a la platja.
ona lliure
L'ona lliure, també anomenada pura, es produeix per causes alienes als vents, i el lloc on s'origina es
localitza lluny del punt on es presenta, pel que cobreix àrees extenses de l'oceà.
Les ones lliures s'originen en llocs ben definits i recorren la superfície marina produint moviments
ondulatoris que no presenten periodicitat.
Per exemple, es considera que l'onatge que arriba a la costa occidental del Marroc sorgeix en la regió de
les Illes Açores; allí, per l'acció dels vents de gran violència i durada, es formen enormes ones piramidals

que sacsegen la massa líquida i propaguen l'ondulació resultant a enormes distàncies i a una velocitat
considerable en forma d'ones lliures.
S'ha calculat que una ona inicial de 150 metres de longitud triga 30 hores a anar de les Açores al Marroc.
Actualment, el lloc on es considera que les ones lliures arriben a la seva major altura és en l'Oceà Antàrtic,
on es produeixen ones de 30 metres, mentre que les ones més altes que s'han observat en l'Atlàntic no
depassen els 20 metres; sent encara més baixes en el Pacífic.
En el Mediterrani no excedeixen dels 8 metres i en l'Oceà Índic tot just si es produeixen durant l'estiu ones
de 2.5 metres d'altura, però com la longitud d'elles és, en general, molt curta, resulten molestes per a la
navegació.
Entre les causes que originen aquest tipus d'ones es troben les pertorbacions sísmiques submarines, com
lliscaments, que produeixen una ona solitària de petita amplitud, més o menys d'un metre d'altura, però de
gran longitud d'ona.
En alta mar aquestes ones són pràcticament inapreciables, encara que la seva velocitat pot arribar a els 80
quilòmetres per hora; però quan arriben i xoquen amb el litoral, envaïxen més enllà de la costa, provocant
destruccions considerables.
A aquest fenomen se li coneixia com "ona de marea" o "marejada alta", però actualment els estudiosos ho
designen amb el terme japonès de Tsunami (de Tsu: port, i Nami: ona).
A l'arribar aquestes ones a la costa, la seva altura s'incrementa tant que arriben a diverses desenes de
metres com, per exemple, a Hawaii, on han arribat a amidar 15 metres, o en les costes de Xile i Perú, que
formen ones de 40 metres.
L'ona més alta de les quals es té notícia va ser una de 70 metres, registrada en Cap Aopatka, en la
península de Kamchatka, en l'any de 1737.
ona longitudinal
Ona en la qual la direcció de desplaçament de cada partícula en el mitjà és perpendicular al capdavant
d’ona.
ona marina
Estan sotmeses a la influència directa del vent que les produeix, podent arribar a anul·lar-ne o reforçar-se.
Estan sotmeses a la influència directa del vent que les produeix, podent arribar a anul·lar-ne o reforçar-se.
La seva morfologia mostra crestes punxes i solcs arrodonits que formen rissos superposats; a pesar del
seu nom apareixen en qualsevol ambient.
Segons la velocitat del vent i les característiques de cada massa, presenten dimensions que varien des
d'un onatge amb escassa magnitud (mar arrissada o picada, de 0 a 0.25 m d'altura) a mar gruixuda o molt
gruixuda (de 2.5 a 6 m d'altura).
Sinònim ones de vent.
ona meteorològica
Termes harmònics obtinguts del desenvolupament de la força productora del Sol i la Lluna i que tenen el
seu origen en canvis estacionals de temperatura, pressió atmosfèrica, etc.
Les principals són: Sa, Ssa i S1.
ona modulada
Ona que varia algunes característiques d’acord amb les variacions d’una ona moduladora.
ona moduladora
Ona que modula una ona portadora.
ona monocromàtica
Sèrie d’ones que tenen la mateixa longitud i el mateix període, generades en un laboratori.
ona oceànica
Un sistema d'ones generat per vents a certa distància de la costa, al llarg d’un àrea gran, amb poc canvi en
les seves característiques.

ona oceànica
Variació periòdica que dóna lloc a la formació de les crestes definides per l’alçada, la longitud de l’ona i el
període.
ona oscil·latòria
Ona en la qual cada partícula individual oscil·la entorn d’un punt sense variar descrivint òrbites tancades, o
variant molt poc la posició mitjana.
El terme s'aplica comunament a ones oscil·latòries progressives en les quals solament avança la forma, les
partícules individuals que es mouen en òrbites tancades, com les ones oceàniques en aigües profundes.
Es distingeix d'una ona de translació.
ona periòdica
Ona que es repeteix a intervals regulars.
ona planetària
En el nostre hemisferi, en latituds mitjanes, predominen els vents de l'oest.
Aquests vents separen aire càlid (al nord), d'aire fred (al sud).
El flux d'aire en aquestes capes és molt semblat al transport d'aigua en un riu cabalós.
Sota la influència de la rotació de la Terra, de l'efecte de l'orografia del terreny i de diferent escalfament de
l'aire en diferents superfícies, queda distorsionat el flux de vents, convertint-se en una espècie de moviment
ondulatori.
Sorgeixen així les ones planetàries o ones de Rossby, amb els seus tàlvegs i els seus tascons que es
desplacen des de l'oest cap a l'est, al voltant del nostre planeta.
El seu període de creixement pot variar des d'uns dies a una setmana.
Aquestes ones poden aconseguir de 3 a 6 mil quilòmetres d'amplitud i es formen generalment darrere de
les grans serralades del món, per exemple a l'oest de la Serralada dels Andes.
Quan l'amplitud de les ones segueix en augment, se in estabilitzen i es "trenquen" formant bombolles o
remolins aïllats.
Cada baixa d'altura té associat el seu bloc d'aire fred, que ha quedat aïllat o segregat.
Simultàniament apareixen anticiclons o bombolles d'alta pressió que queden bloquejades i associades a
aire calent.
En síntesi, el trencament de la circulació dels vents de l'oest ocasiona canvis bruscs de temps en les
respectives latituds (fred a les zones subtropicals i calor a les àrees polars).
Comprenem llavors que les ones contribueixen al transport de calor entre l'Equador i els Pols.
ona portadora
Ona radioelèctrica utilitzada per a la transmissió de senyals per modulació.
ona prenyada
Ona gran, engreixada.
ona progressiva
Ona la cresta de la qual avança horitzontalment.
Per a una ona la longitud de la qual és menor que la profunditat de l'aigua, la velocitat de l'avanç depèn de
la longitud.
Per a una ona progressiva de longitud diverses vegades major que la profunditat de l'aigua, la velocitat
d'avanç és independent de la longitud d'ona, però està determinada per la profunditat.
ona quasi oscil·latòria
Ona que es genera quan les òrbites que descriuen les partícules d’aigua, no són tancades, cosa que
produeix un moviment de translació lleuger i net en algun sentit.
ona que arbora i trenca violentament
Ona que trenca violentament en aigües succintes.

ona que trenca gradualment sobre una distància considerable
Ona que trenca gradualment en aigües succintes.
L'aigua aboca gradualment per sobre de la cresta a mesura que l'ona s'aproxima al litoral.
ona reflectida
Ona en la direcció del desplaçament ha estat modificada per reflexió.
ona refractada
Ona la direcció del qual de desplaçament ha estat modificada per refracció.
ona de Rossby
Les ones de Rossby, denominades així per Carl-Gustaf Rossby, són oscil·lacions que es produeixen en els
fluids geofísics (oceà i atmosfera) i que tenen el seu origen en el principi de conservació de la vorticitat
potencial.
La propagació de la fase de les ones de Rossby és sempre cap a l'oest tot i que l'energia (velocitat de grup)
pot ser cap a l'est (ones curtes) o l'oest (ones llargues).
Les ones de Rossby es coneixen també en geofísica com a ones planetàries.
ona significativa
Ona que té una altura i un període equivalent a la mitjana de la tercera part d’ones més altes d’un grup
d’ones determina!.
ones sinodals
Les ones més senzilles són les sinodals (aquelles els valors de les quals varien en el temps i/o en l'espai
com sinus o cosinus trigonomètrics).
Cadascuna es caracteritza per la seva freqüència f (el nombre de vegades que el moviment es repeteix en
cert temps), expressada en Hertz (cicles/segon, abreujat Hz), o pel seu període T = 1 /f (el temps que triga
en repetir-se), expressat en segons, la seva amplitud A (el màxim valor que pot prendre), expressada en
unitats de longitud (usualment micrès o centímetres) i la seva fase (quin valor té l'ona, és a dir, en quin punt
del seu cicle està, per a un temps o lloc de referència).
Si una ona sinodal viatja amb una velocitat V, al cap d'un període haurà recorregut una distància,
anomenada la seva longitud d'ona.
Si sumim les tres ones sinodals, obtenim la traçat situada sota elles, la qual és menys regular que aquestes
i presenta un màxim on els valors de les traces components se sumen (interferència constructiva) i valors
menors on s'anul·len (interferència destructiva).
D'aquesta manera podem construir una ona de qualsevol forma, mitjançant la suma (de vegades infinita)
d'ones sinodals amb diferents amplituds i freqüències.
L'amplitud de cada ona sinodal component ens indica què tant ella conté l'ona sísmica en qüestió.
Es diu espectre del senyal sísmica al conjunt dels seus components sinodals.
Es diu que una ona sísmica és d'alta o baixa freqüència (o de període curt o llarg) segons predominin en el
seu espectre uneixis o altres components.
ona sísmica
Les ones sísmiques són un tipus d'ona elàstica consistents en la propagació de pertorbacions temporals del
camp d'esforços que generen petits moviments en un mitjà.
Les ones sísmiques poden ser generades per moviments tel·lúrics naturals, els més grans dels quals poden
causar danys en zones on hi ha assentaments urbans.
Existeix tota una branca de la sismologia que s'encarrega de l'estudi d'aquest tipus de fenòmens físics.
Les ones sísmiques poden ser generades també artificialment mitjançant l’ús d'explosius o camions
vibradores.
La sísmica és la branca de la sismologia que estudia aquestes ones artificials per exemple l'exploració del
petroli.
ona solitària

Ona consistent en una única cresta que s’eleva per sobre de la superfície d’un líquid en repòs sense que
l’acompanyi cap depressió oceànica; en contrast amb tren d’ones.
ona sonora
Les ones sonores poden viatjar a través de qualsevol mitjà material amb una velocitat que depèn de les
propietats del mitjà.
Quan viatgen, les partícules en el mitjà vibren per a produir canvis de densitat i pressió al llarg de la direcció
de moviment de l'ona.
Aquests canvis originen una sèrie de regions d'alta i baixa pressió anomenades condensacions i
rarefaccions, respectivament.
Hi ha tres categories d'ones mecàniques que abasten diferents intervals de freqüència: ones audibles, ones
infrasòniques, ones infrasòniques i ones ultrasòniques.
ona superficial
A més de les ones que viatgen a través del terreny, existeixen altres que ho fan per la superfície, això és, la
seva amplitud és màxima en aquesta i nul·la en les grans profunditats.
Aquestes ones poden explicar-se com causades per la interferència de les ones de cos (interacció de
moltes d'aquestes ones que viatgen en diferents direccions), i són més lentes que aquestes.
En el cas dels telesismes (els quals ocorren a més de 1000 km de distància de l'observador), les ones
superficials arriben molt després que les de cos, i podem apreciar que presenten dispersió; això és, les
ones de diferents freqüències viatgen amb diferents velocitats.
ona terrestre
Part d'una ona radioelèctrica propera al sòl i afectada per la terra és alguna cosa refractada per l’atmosfera
inferior, difractada per la superfície de la terra i retardada per la resistivitat de la terra.
Aquesta ona es desplaça més o menys paral·lela a la superfície de la terra.
ona transversal
Ona marina que es desplaça paral·lela a la costa, amb crestes normals ala línia de costa, aquesta ona té
una altura que disminueix ràpidament cap al mar i és insignificant a una distància d’una longitud d’ona mar
fora.
ona transversal
Ona en la qual la direcció de propagació de la mateixa és normal als desplaçaments del mitjà, per exemple,
una corda vibratòria.
L'ona de gravetat en la qual les partícules de fluid es desplacen en òrbites circulars constitueix un exemple
d'ona mixta transversal-longitudinal.
ona trencant que sorgeix sobre la platja
Ona que arriba a la seva màxim i sorgeix sobre la platja sense que la cresta de l'ona arribi a trencar.
ona trocoïdal
Ona oscil·latòria progressiva teòrica amb la forma d’una cicloide o trocoide prolates, que produeix un
moviment rotacional de les partícules del fluid.
ona trocoïdal
Ona oscil·latòria progressiva que presenta una forma de cicloide allargat o trocoide.
El perfil de les ones reals de petita amplitud s'aproxima a aquesta forma.
ona tropical
Una ona tropical o ona de l'Est en l'Oceà Atlàntic és un tipus de tàlveg, és a dir, un àrea allargada de
relativa baixa pressió orientada de Nord a Sud.
Es mou d'Est a Oest a través dels tròpics causant àrees de núvols i tempestes que s'observen en general
darrere de l'eix de l'ona.

Les ones tropicals són transportades cap a l'Oest pels vents alisis, que bufen paral·lels als tròpics, i poden
conduir a la formació de ciclons tropicals en les conques de l'oceà Atlàntic nord i del Pacífic nord-oriental.
Contingut [ocultar]
Una ona tropical generalment segueix a un àrea d'aire descendent intensament sec que bufa des del Nordest.
Després de passar la línia de tàlveg, el vent vira cap al Sud-est, la humitat s'incrementa abruptament i
l'atmosfera es desestabilitza.
Això produeix ruixats estesos i tempestes, de vegades severes.
Els ruixats gradualment disminueixen a mesura que l'ona es desplaça cap a l'Oest.
Una excepció a aquesta precipitació ocorre en l'Oceà Atlàntic.
Una ona tropical és seguida per una ona d'aire sec anomenada capa d'aire saharià.
La inversió de l'aire sec cobreix la convecció, deixant els cels buidats.
A més, la presència de pols en la capa sahariana reflecteix la llum solar, refredant l'aire sota la mateixa.
ona ultracurta
Ona radioelèctrica de longitud inferior als 10 metres.
ona ultrasònica
Són aquelles la freqüència de les quals està per dalt de el interval audible per exemple poden generar-ne a
l'introduir vibracions en un cristall de quars amb un camp elèctric altern aplicat.
Totes poden ser longitudinals o transversals en sòlids, encara que solament poden ser longitudinals en
fluids.
onada
En meteorologia, qualsevol patró que es pugui identificar en un mapa del temps que tingui un patró cíclic o
una petita circulació ciclònica en les fases primerenques de desenvolupament que es desplaça al llarg d'un
front fred.
És altre nom per a l'ona dels vents de l'est.
És un àrea de baixa pressió relativa que es mou cap a l'oest a través dels vents alisis de l'est.
Generalment se li associa amb grans extensions de núvols i pluges i pot associar-se amb el
desenvolupament potencial d'un cicló tropical.
Sinònim ona tropical.
onada
Una forma violenta de pic costaner amb un moviment espiral arrissat en la cresta de les ones.
onada
Embat, cop que dona l'ona.
onada
Ona d’una certa grandària.
onada a sotavent
Onda, en un corrent, situada a sotavent de pujols i muntanyes.
onada acústica
Vibració periòdica d'un mitjà elàstic la velocitat del qual de propagació depèn de les propietats de la
temperatura del mitjà (aproximadament 332 m seg en l'aire a 0ºC).
onada acústica de gravetat
Onda gravitatòria que es propaga a través de l'atmosfera amb la velocitat del so.
onada anual
Ona sinusoïdal, amb un període de 365 dies, que és un dels termes significatius, en el desenvolupament en
sèrie de Fourier, de la variació anual de la pressió atmosfèrica en un lloc determinat.

onada atmosfèrica
En general, tota configuració que presenta una periodicitat fàcilment identificable en el temps i/o l'espai.
onada atmosfèrica
En meteorologia, ones en la configuració del corrent horitzontal (per exemple, ona de Rossby, ona llarga,
ona curta).
onada baroclínica
Sistema de baixa pressió que es forma en una regió fortament baroclínica de l'atmosfera, caracteritzat per
un fort gradient horitzontal de temperatura i un fort vent tèrmic.
Són típiques les pertorbacions ondulatòries que es formen en el front polar.
Sinònim pertorbació baroclínica.
onada barotròpica
Pertorbació del flux bàsic en una atmosfera barotròpica.
L'energia de la pertorbació procedeix de la ciselladora horitzontal del flux bàsic.
Sinònim pertorbació barotròpica.
onada ciclònica
Ondulació al llarg d'un front de superfície que representa la primera etapa en el desenvolupament d'una
depressió extratropical.
Sinònim ona frontal.
onada crestejada
Onada la cresta de la qual és empesa per un vent fort que forma una línia d’escuma més gran que un
blancall.
onada curta
Deformació de la circulació atmosfèrica en escala menor que la de les ones llargues, a les quals superposa
i entre les quals es desplaça.
onada d'inèrcia
Tot moviment ondulatori en el qual no es trobi cap forma d'energia diferent a la cinètica; per exemple, les
ones de Helmholtz, les pertorbacions barotròpiques i les ones de Rossby.
onada de calor
Fenomen pel qual la temperatura de l’aire experimenta un augment considerable provocat per la invasió
d’una massa d’aire càlid.
onada de calor
Escalfament important de l'aire o invasió d'aire molt calent, sobre una zona extensa; sol durar d'uns dies a
una setmana.
Sinònim ona de calor.
onada de comprensibilitat
Onda generada per variacions de la pressió atmosfèrica que es propaguen a conseqüència de la
comprensibilitat de l'aire.
onada de fred
Fenomen pel qual la temperatura de l’aire experimenta una disminució considerable provocada per la
invasió d’una massa d’aire fred.
onada de gravetat

Pertorbació en forma d'ona en la qual l'embranzida hidrostàtic és la força restaurativa per a les parcel·les
que han estat desplaçades de l'estat d'equilibri hidrostàtic.
Les ones oceàniques són un exemple d'ona de gravetat.
Sinònim ona gravitatòria
onada de gravitació
Onda caracteritzada per desplaçaments verticals d'aire estable pel que fa al seu nivell d'equilibri estable.
Sinònim ona gravitatòria o ona de gravetat.
onada de Haurwitz-Helmholtz
Onda formada en una atmosfera estratificada, estàticament estable, en la qual la tallant vertical del vent
excedeix un valor crític.
onada de Helmholtz
Ona inestable en el límit entre dues capes atmosfèriques adjacents entre les quals hi ha una discontinuïtat
en la velocitat del vent.
Sinònim onada de tallant.
onada de Kelvin-Helmholtz
Onda formada en una atmosfera estratificada, estàticament estable, en la qual la tallant vertical del vent
excedeix un valor crític.
onada de l'est
Pertorbació en escala sinòptica que es desplaça de l'est a l'oest, superposada al corrent bàsic dels vents de
l'est tropicals (zona dels alisis).
onada de la tropopausa
Ona induïda que es forma en la tropopausa, probablement deguda al moviment d'aire associat amb
l'activitat ciclònica.
onada de marea
Abrupte increment de la marea (causada per activitats atmosfèriques) que es mou ràpidament terra endins,
des de la boca de l'estuari.
onada de riba
Vegi’s rompent
onada de Rossby
Ona en la circulació de l'atmosfera en una de les zones principals dels vents de l'oest, caracteritzada per
una gran longitud d'ona i una amplitud notable.
Sinònim ona llarga.
onada de sorra
Estructura sedimentaria de sorra amb forma d’onada que es troba en aigües somes, la longitud d’ona de la
qual pot assolir els 100 m i l’amplitud és al voltant de 0,5 m.
onada de tallant
Onda inestable en el límit entre dues capes atmosfèriques adjacents entre les quals hi ha una discontinuïtat
en la velocitat del vent.
onada de tornats
Una onada de tornats és la formació de més de sis tornats en un dia a la mateixa regió, encara que no
existeix acord en el nombre d'ells.

No hi ha un nombre mínim de tornados per considerar que sigui una onada, però la majoria de científics
dels E.E.U.U. consideren que han de ser almenys de sis a deu, depenent de diverses tempestes
elèctriques i han d'ocórrer en menys de 48 hores i a la mateixa zona.
La majoria de les definicions permet una interrupció d'activitat de tornados (temps transcorregut des del
final de l'últim tornado a principis del proper tornado) de sis hores.
Una sèrie de contínues o molt properes onades de tornados és una seqüència d'onades de tornados, la
major d'aquestes seqüències conegudes va ocórrer entre el 3 i el 4 d'abril de 1974 en I.I.O.O., amb 148
tornados, incloent sis de forces F5 i vint-i-quatre de F4 en l'escala Fujita-Pearson.
onada del Foehn
Moviment ondulatori de l'aire sobre la regió que s'està desenvolupant el Foehn.
onada diürna
Ona sinusoïdal, amb període de 24 hores, que és un dels termes significatius, en el desenvolupament en
sèrie de Fourier, de la variació temporal de la pressió atmosfèrica.
onada en sistema frontal
Sistema de baixa pressió que es forma en la cresta d'un front sotmès a una deformació ondulatòria.
Sinònim depressió ondulatòria.
onada equatorial
Pertorbació feble, de característiques ondulatòries, que apareix en la zona intertropical de convergència.
Aquest tipus d'ona es propaga ordinàriament cap a l'oest i és impulsat per la calor latent desprès que
acompanya a la precipitació convectiva.
onada estacionària
Ona (patró de flux que exhibeix periodicitat amb el temps i en l'espai) que es troba fixa respecte de la Terra.
onada frontal
Ondulació al llarg d'un front de superfície que representa la primera etapa en el desenvolupament d'una
depressió extratropical.
sinònim ona ciclònica.
onada gravitatòria
Ona caracteritzada per desplaçaments verticals d'aire estable pel que fa al seu nivell d'equilibri estable.
Sinònim ona de gravetat o ona de gravitació.
onada inestable
Ona atmosfèrica l'amplitud de la qual augmenta amb el temps.
onada interna
En un fluid en moviment, ona l'amplitud màxima de la qual es troba en l'interior del fluid o en un límit intern.
onada llarga
Ona en la circulació de l'atmosfera en una de les zones principals dels vents de l'oest, caracteritzada per
una gran longitud d'ona i una amplitud notable.
onada llarga
Onada generalment de poca amplitud, a mar oberta, i de gran període (>20-30 s), produïda generalment
par variacions sobtades del vent o de la pressió atmosfèrica o par agrupacions d’onades.
onada major
Ona en la circulació de l'atmosfera en una de les zones principals dels vents de l'oest, caracteritzada per
una gran longitud d'ona i una amplitud notable.
Sinònim ona llarga.

onada planetària
Ona en la circulació de l'atmosfera en una de les zones principals dels vents de l'oest, caracteritzada per
una gran longitud d'ona i una amplitud notable.
onada reflectida
Part d’una onada que, després d’incidir, retorna cap a la mar quan l’onada xoca contra una platja amb
pendent, una barrera o una altra superfície reflectora.
onada semidiurna
Onda sinusoïdal, amb un període de 12 hores, que és un dels termes significatius, en el desenvolupament
en sèrie de Fourier, de la variació diürna de la pressió atmosfèrica.
onada solitària
Onada que consisteix en una única elevació sobre de la superfície de l’aigua, l’altura de la qual no ha de
ser necessàriament petita comparada amb la profunditat, precedida ni seguida per cap altra elevació o
depressió de la superfície de l’aigua.
onada transversal
Onada oceànica paral·lela a la costa, amb crestes perpendiculars a la línia de la costa, l’altura de la qual
disminueix ràpidament cap a dins de la mar i és insignificant quan ha recorregut la distància d’una longitud
d’ona mar endins.
onades de mar
Successió continuada de onades
onades del Kelvin-Helmholtz
Circulació de vòrtex amb eixos horitzontals en una capa amb estabilitat tèrmica i amb tallant vertical del
vent.
Prenen la forma d'ones que giren i es trenquen en vòrtex turbulents regularment espaiats.
onatge
Oscil·lació vertical de l'aigua durant un període relativament curt i de gran velocitat relativa.
onatge
Les ones són el resultat visible de la transferència d'energia del vent al mar.
Quan el vent actua sobre la superfície marina cedeix part de la seva energia i genera l'onatge, la intensitat
del qual i altura dependrà de la força i temps d'actuació del vent, així com de la distància al llarg de la qual
ha bufat el mateix (fetch).
A l'acostar-se a la costa les ones sofreixen diverses deformacions, depenent de la geomorfologia d'aquesta
costa.
D'una banda estan les deformacions de direcció (reflexió, refracció i defracció) i per un altre estarien les
deformacions del moviment rotatori de les molècules d'aigua, que donen lloc a la ruptura de l'ona.
Aquest procés, l'onatge, descarregarà la seva energia sobre el litoral, modificant-lo i donant-li forma, tenint
diferents efectes segons es tracti de costes baixes (platges) o de penya-segats.
En una platja l'energia s'empra principalment en transport del material esmicolat de la mateixa, en canvi, en
un penya-segat ho serà en erosió i esmicolament del mateix.
En la franja litoral sobre la qual actua l'onatge, les condicions de vida són bastant dures, sobrevivint només
els organismes suficientment robusts i amb sistemes de fixació resistents a l'embat de les ones.
onatge
Successió d’onades que es formen a la superfície de les extensions d’aigua per efecte de l’acció del vent.
onatge irregular
Onatge caracteritzat par ones d’altura i període variables.

onatge irrotacional
Onatge formal par partícules fluides que no giren al voltant d’un eix a través dels seus centres, sinó que
poden des plegar-se en òrbites circulars o quasi circulars.
onatge previ
Mar de fons oceànica, baixa i de període llarg, que habitualment precedeix la mar de fons normal des d’una
tempesta distant, especialment un cicló tropical.
onatge regular
Onatge caracteritzat par ones que presenten la mateixa altura i el mateix període.
onatge de tempestat
Moviment violent de les ones que té el seu origen en l'acció de vents forts; la seva altura està en funció de
la velocitat del vent, el temps durant el qual bufa i la longitud del seu recorregut o fetch.
onada tropical
Pertorbació d'escala sinòptica en el corrent dels vents alisis i viatja amb ells cap a l'oest a una velocitat
mitja de 15 Km/h.
Produeix forta convecció sobre la zona que travessa.
Un retorça-me’n o dobles en el flux normalment recte d'aire superficial en els tròpics que forma un solc de
baixa pressió, o frontera de pressió, amb pluges i tronades.
Pot desenvolupar-se en un cicló tropical.
Sinònim ona de l'est.
ondada
Onada (St. Feliu de G.).
onades d'explosió
Ones de pressió originades per una explosió violenta, com les produïdes per un meteorit, una erupció
volcànica, una quantitat gran d'explosius o una explosió nuclear.
Sinònim onades de xoc.
onades de l'est
En el sí del flux dels alisis es desenvolupen, en determinades condicions atmosfèriques, pertorbacions que,
tot just perceptibles en les anàlisis de superfície, adopten la forma de tàlvegs oberts a l'equador, d'escassa
amplitud, i s'acompanyen de temps plujós.
Es tracta d'ones formades sobre les superfícies oceàniques (Atlàntic, Pacífic i Indico) que es desplacen
d'est a oest (d'aquí el seu nom), amb velocitat mitja de 20 km/h i unes dimensions de fins a 500 km de
longitud.
El seu origen es relaciona amb modificacions momentànies de velocitat i adreça que tenen lloc en el sí dels
vents alisis que circulen pel sector a menor latitud (10-15º) de les altes subtropicals, on la intensitat de la
subsidència és menor.
onades de l'oest
Les ones de l'oest (westerly-waves) són pertorbacions atmosfèriques que afecten l'àmbit intertropical i
provoquen mal temps amb xàfecs copiosos.
S'originen per instal·lació d'un tàlveg d'aire fred en nivells superiors, que es propaguen d'oest a est, d'aquí
el seu nom; això origina forta inestabilitat atmosfèrica, acusada exageració de gradient tèrmic estàtic en la
vertical i la presència addicional d'un mecanisme de divergència per difluència en altitud.
onades de muntanya
Moviments ondulatoris de l'atmosfera induïts pel flux d'aire sobre una muntanya; les ones es formen sobre i
a sotavent d'una muntanya o serralada.

onades de pressió
Oscil·lacions ràpides de la pressió com les associades amb el pas d'ones sonores o ones de xoc a través
de l'atmosfera.
Oscil·lacions gairebé periòdiques de la pressió observades en un lloc donat, a exclusió de les variacions
diürnes o estacionals.
onades estacionàries
Moviments ondulatoris de l'aire que sí i crestes romanen estacionaris.
Es produeixen en certes condicions d'estabilitat i de velocitat del vent sobre i a sotavent d'una serralada.
onades de Rossby
A la fi dels anys trenta del segle vint, el meteoròleg suec, establert als Estats Units, Carl-Gustaf Rossby va
assenyalar l'existència d'uns patrons de moviment en la circulació atmosfèrica d'altitud en la zona de
circulació de l'oest, que va denominar “ones llargues” o “ones de Rossby”, confirmades, amb posterioritat,
per les observacions aerològiques i els experiments hidrodinàmics realitzats amb un disc giratori escalfat en
les seves vores per Fultz, en 1949.
Es tracta d'un patró de comportament de la circulació de l'oest, el funcionament del qual depèn del valor de
l'índex zonal (o nombre de Rossby) d'aquestes corrents.
El comportament de les ones de Rossby és decisiu per a la circulació d'altitud en latituds mitges i altes; i el
que és més important, avui se sap que la localització i amplitud de determinades configuracions de
superfície, en latituds mitges i altes, estan regides per les ones de Rossby.
onades de xoc
Ones de pressió originades per una explosió violenta, com les produïdes per un meteorit, una erupció
volcànica, una quantitat gran d'explosius o una explosió nuclear.
Sinònim onades d'explosió.
onatge
Estat de la superfície causat pel vent local i caracteritzat per la seva irregularitat, curta distància entre
crestes i trencants.
Sinònim ones.
onda
Volta que es passa amb un cap a qualsevol objecte que es vulgui sostenir, actuant com una eslinga o
estrop.
ondàmetre
Aparato destinado a medir la longitud de onda o la frecuencia de las oscilaciones electromagnéticas.
Está constituido por un circuito resonante, cuya sintonía se puede variar por medio de un condensador
variable.
El condensador variable está ajustado de tal forma que su posición nos da, por lectura directa o bien por
medio de unos ábacos o tablas, la longitud de onda y la frecuencia a la que está sintonizado el circuito.
La bobina del circuito, en los casos más corrientes, es intercambiable, al objeto de poder cubrir una amplia
gama de frecuencias, mediante el uso de una u otra del correspondiente juego.
ondina
Ésser femení fabulós que habita a l’aigua.
ondós
Ple d’ones.
ondulació
Moviment de vaivé de les ones.
ondulació

Acció d’ondular; l’efecte.
ondulació
Moviment continu de vaivé en un fluid o medi elàstic propagat entre les seves partícules sense que
aquestes es traslladin en la direcció de la propagació.
ondulació del geoide
Distància entre el el·lipsoide de referència matemàtic i el geoide.
ondulació sorrenca
Zona d’extensa sedimentació, caracteritzada per les seves ondulacions, composta de sorra que es dóna en
aigües molt poc profundes.
L'extensió de l'ona pot arribar als 100 metres i la seva amplitud és de l'ordre dels 0,5 metres.
ondulacions
Expressió utilitzada per definir un estat del mar, amb vent suau, que adquireix formes de pa de sucre com a
resultat d'ones que s'entrecreuen.
ondulacions del mar
Expressió utilitzada per a definir un estat del mar, amb vent suau, que adquireix formes de pa de sucre com
resultat d’ones que s’entrecreuen.
ondulador
Que ondula.
ondulant
Que ondula.
ondular
Moure’s formant ones.
ondulat
Que té la forma de les ones o mars de lleva com en el cas d’una terra ondulada.
oneig
Vegi’s onatge
onejant
Que oneja.
onejar
Fer ones la superfície agitada de la mar o d’una altra massa líquida.
onejar la bandera
Fluctuar, surar en l’aire una bandera hissada, o els fragments o esquinçalls d’una vela en vent.
onerari
Relatiu o pertanyent a la càrrega.
onerària
Vaixell gran de càrrega que usaven els antics.
Solia navegar a vela i en general tenia més màniga que les de rems, o sigui més rodona.
oneta
Onada curta i repetida que té lloc en alguns llocs per circumstàncies locals.

onogo
Sistema internacional de señales horarias adoptado en n1931 por la Conferencia Internacional de las
Horas.
Su nombre está formado por las letras que constituyen la clave del sistema.
Cada raya tiene una duración de un segundo. La señal también puede ser radiada siguiendo el mismo
esquema.
onogo modificat
Este sistema fue adoptado en 1925, tiene el mismo esquema remplazando las rayas de los segundos, por
cada uno que marcan cada uno de los segundos.
ONU
Sigles de la Organització de les Nacions Unides.
ONUDI
Sigles de la Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial.
opacitat atmosfèrica
Capacitat de l'atmosfera d'atenuar la intensitat de la llum.
L'opacitat augmenta amb el nombre de partícules sòlides o líquides en suspensió en l'atmosfera.
opacus
Banc, llençol o capa de núvols de gran extensió, sent la major part suficientment opaca per a ocultar
completament el Sol o la Lluna.
Aquest terme s'aplica als Altocumulus, Altostratus, Stratocumulus i Estratus.
opalescència
Tonalitat blanquinosa de l'atmosfera associada amb un lleuger canvi en el color aparent dels objectes pel
que fa al seu normal (per exemple, color blavós per a objectes normalment negres o foscs), deguda a la
difusió de la llum per partícules petites en suspensió en l'atmosfera.
operacions
El desenvolupament o capacitat d'una màquina que pot procedir o realitzar funcions que estan associades
amb la intel·ligència humana, tals com l'aprenentatge, adaptació, raonament, autocorrecció, millorament
automàtic.
opció
Dret de compra o de venda d'una quantitat determinada de producte, valors o serveis, a preu convingut,
executable d'un període de temps limitat.
S'estableix mitjançant contracte o pòlissa entre el atorgant del dret i el adquirent del mateix, que paga per
això una certa suma o primera.
Aquestes operacions són intervingudes per les finalitats de l'organització, segons s'enumeren en Article 1
de la Convenció, són entre altres coses, establir un sistema de col·laboració entre els Governs en matèria
de reglamentacions i pràctiques governamentals relatives a les qüestions tècniques de tota índole
concernents a la navegació comercial internacional, i fomentar l'adaptació general de les normes per a
arribar a els més alts nivells possibles en els referent a seguretat marítima i a eficiència de la navegació.
opció d'armador
Per exemple, la qual aquest es reserva i exerceix a través dels seus agents o del capità, de percebre el
nòlit calculat per pes o per mesura de la càrrega embarcada, segons més li convingui; o la de descàrrega
en port distint del consignat, per circumstàncies imperatives; o sobre moll o en gavarres, si ambdues formes
li estan permeses.
opció del noliejador

La qual es concedeix a aquest, per exemple, per a cancel·lar el noliejament d'un vaixell si no està llest per a
carregar en la data fixada; o per a carregar o descarregar en un port de la seva conveniència, comprès
dintre d'un sector determinat.
Si no representa desviació de ruta o altre esforç o despesa especial, no s'estableix recàrrec algun.
No obstant això, sol reclamar-ne certa compensació si l'elecció implica una remoció de l'estiba, o una
despesa especial per a satisfer aquesta descàrrega.
opció per a càrrega general
Quan s'empra aquesta clàusula d'opció per a càrrega general dóna, als noliejadors, l'oportunitat d'embarcar
altra mercaderia, amb un mínim de 200 tones, a part de la càrrega de grans ja tractada.
opció per a càrrega general
Clàusula de noliejament.
Veure Clàusules importants dels contractes de noliejaments.
open
En terminologia anglesa Es diu del buc disposat a concertar la seva ocupació en un moment donat: buc
obert (o disponible en... (port)... (data).
open account
En terminologia anglesa Compte obert entre comprador i venedor per la qual tenen lloc els pagaments en
els termes i períodes acordats, sense retenció de mercaderies o documents de transport i sense gir de
lletres.
open account
En terminologia anglesa En l'expressió “to pay in open account” literalment: pagar en compte obert, és a dir,
en compte corrent.
El comprador de la mercaderia no està obligat a pagar a una data fixa sinó a la seva millor conveniència, la
qual cosa de vegades ocasiona incidents quan el venedor pretén mobilitzar el seu crèdit per mitjà d'una
lletra de canvi.
open càrrec policy
Expressió anglesa que significa: Pòlissa flotant per l’assegurança de mercaderies.
open charter
En terminologia anglesa Pòlissa de noliejament oberta, que no determina els tipus de carregaments a
transportar ni el viatge.
open charter
En terminologia anglesa Contracte obert.
Veure en Contractes de noliejaments.
open credit
En terminologia anglesa Carta de crèdit per la qual el banc confirmador paga sense condicions especials ni
documents.
La hi denomina també “clean letter of credit”.
open commitment
En terminologia anglesa Compromís obert.
Obligació assumida per una de les parts d'un contracte de futurs, ja sigui de rebre o lliurar el producte en la
quantitat especificada.
open container
En terminologia anglesa Contenidor amb costats i/o extrems de barres, enreixats, emmallats o deixats
enterament oberts, amb o sense sostre.

open contracts
En terminologia anglesa Contractes oberts.
El nombre total de contractes de futurs existents en un producte donat, que no han estat liquidats
mitjançant la compensació de transaccions.
open interest
En terminologia anglesa Interès Pendent.
És el nombre de contractes sense liquidar; en qualsevol mes de lliurament el nombre d'interessos curts és
igual al d'interessos llargs, o el que és el mateix, el nombre total de contractes venuts, és igual al dels
contractes comprats.
open order
Vegeu G.T.C.
open outcry
En terminologia anglesa Subhasta Oberta.
És el mètode de comerç emprat en la LME i en altres mercats de futurs.
El corredor parla perquè tots escoltin, compra (o ven) una quantitat X per a una data de lliurament
determinat i a un preu especifico.
Quan un altre corredor li respon prenent l'oferta o proposta, es fixa el contracte i aquest preu es converteix
en definitiu per a la data de lliurament del producte.
open position
En terminologia anglesa Posició Oberta o Pendent.
Una posició anticipada del mercat que no s'ha tancat.
Per a alguns centres de compensació nord-americans la posició oberta neta és una estadística important i
es publica diàriament.
open end contracts
En terminologia anglesa Tal com s'utilitza en el “bater program”.
Al moment si es fes el compromís, el contractista de la barata no té necessitat d'assenyalar la destinació del
producte.
OPEP
Sigles de la Organització de països exportadors de petroli.
operació americana
Operació portuària que consisteix a baixar les mercaderies utilitzant dos puntals alhora a fi l’augmentar la
potencia de sosteniment i d’evitar oscil·lacions perilloses.
operació amfíbia
Operació militar conjunta en la qual participen forces navals i terrestres.
operació de canvi internacional
És la compra, venda i transacció de tota classe de moneda estrangera i aquelles que es refereixen a lletres,
xecs, girs, cartes de crèdit, ordres telegràfiques i documents de qualsevol naturalesa en moneda
estrangera.
operació portuària
És el conjunt de totes les operacions necessàries per a realitzar el pas de la mercaderia des del transport
marítim al transport terrestre en un sentit o altre.
operacions a termini

Són aquelles operacions de compravenda de mercaderies per al seu lliurament futur en una data
predeterminada.
Sinònim operacions a terme.
operacions canviaries a futur
Són aquelles estipulades per a realitzar una liquidació diferida en les quals s'assegura un tipus de canvi o
cotització determinada d'una mercaderia en una data futura i a un preu donat, i l'altra part es compromet a
acceptar-la.
Sinònim operacions canviaries a terme.
operacions canviaries a terme
Són aquelles estipulades per a realitzar una liquidació diferida en les quals s'assegura un tipus de canvi o
cotització determinada d'una mercaderia en una data futura i a un preu donat, i l'altra part es compromet a
acceptar-la.
Sinònim operacions canviaries a futur.
operacions comercials portuàries
Operacions d'estiba, desestiba, càrrega, descàrrega, transbord i emmagatzematge de mercaderies,
avituallament i reparació de naus.
Així mateix, embarcament o desembarcament de passatgers o tripulants.
operació dels cables
La durada dels cables depèn en part de la qualitat d'aquest, però la responsabilitat principal recau en
l'operació, és a dir, la cura que se li presti durant el seu ús, la manutenció, emmagatzematge i instal·lació
que es realitzi.
La instal·lació i accessoris que s'utilitzin per a treballar amb cables, tenen una estreta relació amb la
durabilitat i seguretat del cable.
Els mecanismes i accessoris d'ús més comú en l'operació d'un cable són:
• Terminals.
• Tambors.
• Corrons.
• Corrioles.
• Accessoris d'unió
• Estrops
operacions implico terme a terme
El moviment directe de la càrrega entre dos accessos importants per una sol vaixell o portador.
operacions portuàries
És l'entrada, sortida, fondeig, atracament, desatracament, amarrament, desamarrament i permanència de
naus en l'àmbit territorial d'un port.
operacions triangulars
Existeix una operació triangular quan la importació de cert país es cancel·la amb moneda d'un altre país, si
no hi ha suficients divises.
operating profit
En terminologia anglesa Utilitat d'explotació.
Des del punt de vista de la comercialització: la utilitat bruta de la signatura, menys les despeses de
funcionament (fins i tot els sous dels administradors, ja siguin propietaris o empleats), el cost d'equips
d'instal·lacions permanents i, de vegades, el interès sobre el capital invertit.
operador de moll
Persona professionalment capacitada sota la direcció de la qual l’entitat implicada efectua la manipulació de
mercaderies, especialment les perilloses.

operació de salvament en gran escala
OSGE Serveis de recerca i salvament que es caracteritzen per la necessitat de prestar auxili immediat a un
gran nombre de persones en perill, de tal forma que els mitjans que estan normalment a la disposició de les
autoritats de recerca i salvament resulten insuficients.
operador de transport multimodal
El operador de transport multimodal, ha donat pas a aquesta figura, que pot ser una persona física o
jurídica, una companyia naviliera, un operador de ferrocarril o un transitari especialitzat que adquireix el
compromís enfront de l'exportador o importador com transportista principal i és l'emissor del document
unificat de tots els mitjans i maneres de transport utilitzats i assumeix totes les responsabilitats de l'execució
del contracte.
operador portuari
Persona jurídica constituïda o domiciliada en el país, que té autorització per a prestar, en les zones
portuàries, serveis a les naus, a les càrregues i/o als passatgers.
operador portuari
Entitat prestadora o empresa de serveis portuaris que proporciona serveis relacionats amb càrrega,
descàrrega, emmagatzematge, practicatge, remolcament, estiba i desestiba, omplert i consolidació de
contenidors o viceversa, maneig terrestre o transport de la càrrega, dragatge, classificació i reconeixement.
operador portuari fluvial
És la persona natural o jurídica, que presta serveis en els ports de: carregar i descarregar,
emmagatzematge, estiba i desestiba, maneig terrestre o transport de la càrrega, classificació i
reconeixement de la càrrega, entre altres activitats i subjectes a la reglamentació de l'autoritat competent.
operadors
Persones físiques que són responsables de les instal·lacions portuàries.
operadors de comerç exterior
Expeditius de duana, conductors de recintes duaners autoritzats, transportistes, concessionaris del servei
postal, amos, consignataris, i en general qualsevol persona natural i/o jurídica entrevinent o beneficiària,
per si o per un altre, en operacions o règims duaners previstes en la Llei, sense excepció alguna.
operatiu
Disponible per al seu ús immediat.
operativitat
L'operativitat d'un port consisteix a tenir condicions propícies d'onatge, vent i corrents, de tal manera que
les maniobres de navegació en canals i dàrsenes puguin executar-ne.
operer
En terminologia francesa Girar.
opiata
Electuario en la composició del qual entra l'opi.
OPIC
Sigles de la “Overseas Private Investment Corporation” = Corporació Privada d'Inversions en Ultramar.
opinió consultiva
Es designa amb aquest nom l'opinió o el dictamen emes sobre una qüestió jurídica per la Cort Internacional
de Justícia i antigament pel Tribunal Permanent de Justícia Internacional, després d'un examen judicial, a

sol·licitud d’un òrgan internacional qualificat per a tal fi, com per exemple l'Assemblea General o el Consell
de Seguretat de les Nacions Unides.
No té un caràcter obligatori però serveix per il·lustrar a l'òrgan que l'ha sol·licitat.
Les opinions o dictàmens d'un cos de gran autoritat jurídica són de considerable valor per aclarir les
diferències i per proporcionar punts que puguin servir de base per a un arranjament.
Àdhuc quan els Estats mostren propensió a no considerar-se obligats pels dictàmens de la Cort, no obstant
això que són sol·licitadores per ells mateixos, les opinions consultives en ocasiones han resultat tan
importants com les decisions de la Cort,doncs en virtut d'elles pot prevenir-ne o acabar-se una diferencia
internacional.
La Cort ha expedit quinze opinions consultives des de 1946.
opisòmetre
Instrument que antigament s’utilitzava per a determinar longituds de línies corbes sobre un mapa.
Ophiuchus
Ofiuco o Ophiuchus (el portador de la serp o Serpentario) és una de les 88 constel·lacions modernes, i era
una de les 48 llistades per Ptolomeu.
Pot veure's en tots dos hemisferis entre els mesos d'abril a octubre per estar situada sobre l'equador
celeste.
Al nord d'Ofiuco es troba Hèrcules, al sud-oest Sagitari (Sagittarius) i al sud-est Escorpí (Scorpius); a l'est
es troben el Cap de la Serp (Serpens Caput) i Lliura, mentre que a l'oest queden Àguila (Aquila), Escut de
Sobieski (Scutum) i Cua de la Serp (Serpens Cauda).
La constel·lació queda flanquejada pel Cap i la Cua de la Serp, que pot ser considerada com una única
constel·lació: Serp (Serpens), que la travessa.
El conjunt resultant és un home envoltat per una serp.
En 1604 va aparèixer en aquesta constel·lació la supernova de Kepler, l'última supernova observada en la
nostra pròpia galàxia a una distància no superior a 6 kiloparsecs.
Va ser visible a simple vista i en el moment de màxima lluminositat va superar en lluentor a qualsevol altre
estel del cel nocturn.
Els estels principals son:
•α Ophiuchi (Ras Alhague o Rasalhague), la més brillant de la constel·lació amb magnitud 2,09 i de color
blanc; situada prop de Ras Algethi (α Herculis) al nord de la constel·lació.
• β Ophiuchi (Cebalrai), de magnitud 2,77 i color ataronjat, situada també al nord de la constel·lació.
• γ Ophiuchi, estel blanc de magnitud 3,75 on s'ha detectat un disc circumestelar de pols.
δ Ophiuchi (Yed Prior), de magnitud 2,73 i color vermell, situada al sud de la constel·lació i prop del cap de
la serp.
• ε Ophiuchi (Yed Posterior), molt prop de Yed Prior i de magnitud 3,23, un estel gegant de color groc.
• ζ Ophiuchi, la tercera més brillant de la constel·lació (magnitud 2,54), estel del rar tipus espectral O (blau
fosc).
• η Ophiuchi (Sabik), la segona més brillant amb magnitud 2,43, estel binari blanc de la seqüència principal.
• θ Ophiuchi, calent subgigante blau de magnitud 3,25.
ompliment d'estabilitat
Concavitat del buc a l'altura de la flotació, amb la finalitat d'obtenir major mànega i que el vaixell tingui més
estabilitat, o per contrarestar el balanç.
ompliment del codast poper
Part reforçada del codast poper al voltant del tub on passa l'arbre de l'hèlix.
oposició
Situació de dues quantitats periòdiques entre les quals existeix una diferència de fase de mig cicle.
oposició
En astronomia, situació de dos cossos celestes les longituds celestes dels quals o angles horaris sideris
difereixen en 180º.

El terme s'utilitza generalment només en relació a la posició d'un planeta exterior o de la lluna pel que fa al
sol.
oposició
Situació relativa de dos astres quan la terra s'interposa entre ells, trobant-se els tres en un mateix pla.
Quan la lluna es troba entre la terra i el sol la hi denomina de conjunció (lluna nova) i quan la terra es troba
entre la lluna i el sol les hi crida d'oposició (lluna plena).
oposició
Alineació aproximada del Sol, de la Terra i d'altre planeta, en la qual aquest es troba en el costat oposat al
Sol, en relació amb la Terra.
Situació en la qual un objecte apareix a 180º d'un altre, usualment el Sol (la diferència pot ser o en longitud
o en ascensió recta, i es refereix específicament a una o altra).
El Sol, la Terra i l'objecte, es troben, llavors, en línia recta, amb la Terra en el mig.
oposició astronòmica
Oposició és l'aspecte o configuració de dos astres que es troben, en relació a la Terra, en dos punts del cel
diametralment oposats.
Dos astres amb longitud celeste geocèntrica que difereix en 180º.
Només els planetes exteriors i la Lluna poden trobar-se en oposició al Sol.
La Terra es troba entre el Sol i el planeta.
Quan ocorre, el planeta passa pel meridià del lloc a mitjanit.
El planeta és visible durant tota la nit i ocupa la seva posició més propera a la Terra, pel que el seu
diàmetre és el major possible i les condicions d'observació telescòpica són idònies.
Des del punt de vista de l'observació telescòpica, si l'oposició té lloc prop del periheli del planeta
(oposicions perihèliques) la distància del planeta a la Terra és mínima i l'observació molt favorable.
Per contra, si l'oposició ocorre prop de l’afeli, és molt desfavorable.
Les oposicions lunars ocorren en Lluna plena.
Si la Lluna està prop dels nodes de la seva òrbita, ocorrerà un eclipsi de Lluna.
Les oposicions es repeteixen cada període sinòdic del planeta.
oposició dels astres
L’aspecte que es considera entre dos planetes quan disten entre si cent vuitanta graus, això és, quan
segons les seves longituds es refereixen a dos punts de la eclíptica distants entre si cent vuitanta graus o
un semicercle.
oposicions geogràfiques
Línies determinades per dos punts de la terra, trobant-se el vaixell en una d'elles i en situació interior als
punts.
Es pot utilitzar com mitjà per a situar a un vaixell o determinar els desviaments de l'agulla, encara que difícil
a l'apreciar bé l'instant de l'oposició i per això és sempre preferible a aquests objectes a les enfilacions.
òptica
Conjunt d’aparells lumínics que permeten propagar el senyal de llum dels fars i les balises.
òptica
La Òptica es la part de la Física que estudia la interacció entre el llum i l’aigua i els constituents
(substàncies dissoltes o en suspensió) continguts en l’aigua.
òptica
Part de la física que tracta de les lleis de la llum i dels fenòmens de la visió.
òptica
Part d’un aparell, un instrument o una màquina formada per lents, de miralls o de la combinació de totes
dues coses.

òptica atmosfèrica
Estudi de les propietats òptiques de l'atmosfera i dels fenòmens òptics produïts per aerosols i meteors.
òptica d’horitzó
Òptica que es la servir a les balises i als fars d’abast curt o mitja.
òptica de Fresnel
Òptica de far formada per un conjunt de lents esglaonades en forma d’anelles diòptriques i catadiòptriques
que tan convergir la llum en un focus per emetre senyals.
òptica de reflectors
Òptica de far formada per focus.
òptica del focus
Vegi’s òptica.
òptica giratòria
Òptica que gira a l’entorn de la làmpada i que es fa servir als fars d’abast mitja o llarg.
òptica marina
També anomenada Oceanografia Òptica, l’Òptica Marina estudia entre d’altres aspectes, els algoritmes per
a determinar les propietats òptiques inherents (IOP) a partir de la reflectància mesurada per sensors remots
instal·lats en satèl·lits o aeroplans. També estudia la forma com el llum que penetra en la mar es
influenciada pel que esdevé en la superfície marina.
òptica meteorològica
Branca de la meteorologia que estudia els meteors lluminosos que tenen lloc a l’atmosfera.
optimització meteorològica de rutes
Ocupació de la informació meteorològica observada i prevista per a establir el trajecte més favorable d'un
vaixell, una aeronau o altre mitjà de transport, per exemple, per a economitzar combustible o per a evitar
danys a la càrrega o molèsties als passatgers.
òptica atmosfèrica
L'òptica atmosfèrica és una disciplina que tracta d'explicar com les propietats òptiques distintives de
l'atmosfera terrestre causen una àmplia gamma de fenòmens òptics.
El color blau del cel és un resultat directe de la dispersió de Rayleigh, que redirigeix la llum solar d'una
freqüència més alta (blava) cap al punt d'observació.
Com la llum blava és dispersada més fàcilment que la llum vermella, el sol es veu d'un tint vermellós quan
és observat a través d'una atmosfera prima, com durant l'alba o l'ocàs.
Altres materials particulats en suspensió en el cel pot dispersar diferents colors en diferents angles, creant
esclatant cels colorits al capvespre i a l'alba.
La dispersió dels cristalls de gel i d'altres partícules en l'atmosfera són responsables per fenòmens tals com
els halos, arrebolades, corones, rajos crepusculars, i parhelis.
La variació d'aquests tipus de fenòmens es deu a diferents grandàries i geometries de les partícules
presents en l'atmosfera.
Per la seva banda, els arc de Sant Martí són el resultat d'una combinació de reflexió i refracció dispersiva
de la llum en les gotes d'aigua.
Ja que els arc de Sant Martí s'observen entre l'observador i el sol, són més prominents mentre més proper
estigui el sol a l'horitzó.
Els fenòmens òptics on els rajos de llum es torcen a causa de variacions tèrmiques en l'índex de refracció
de l'aire són anomenats miratges, els que produeixen imatges fortament distorsionades o desplaçades
d'objectes distants.

Altres fenòmens òptics associats amb la temperatura atmosfèrica inclouen a aquest efecte Nova Terra i les
Fata
optimist
El Optimist és una classe internacional d'embarcació de vela per a nens dissenyada en 1947.
Ràpidament es va convertir en l'embarcació d'inici a la navegació a vela, per excel·lència.
És un vaixell simple, estable, i, alhora, competitiu, per un sol tripulant: 230 centímetres d’eslora, 130 de
màniga, 35Kg de pes i una vela de 3,5m 2 .
El nombre d'unitats existents al voltant del món supera les 250.000, i més de 100 països estan representats
en la “International Optimist Dinghy Association”.
El Optimist va ser dissenyat per Clark Mills en 1947.
El disseny original va tenir el seu origen en una popular embarcació la forma de la qual s'assemblava a una
caixa de sabó que molts nens en Clearwater, Florida, usaven.
Es va tornar popular ràpidament en l'àrea, però va arribar fama internacional quan el navegant danès Axel
Dooomsgard va visitar els Estats Units, i va començar a promoure el seu ús a Escandinàvia primer, i en la
resta del món després.
Els Optimists estan classificats com l'únic pot apropiat per a principiants i navegants intermedis entre els 8 i
els 15 anys.
Els nens molt petits en ocasions usen l'embarcació per parelles, però no en competència.
En general aquests bots es coneixen com "single-handed" o d'un sol tripulant, d'aquesta forma els nens
guanyen major seguretat en si mateixos i desenvolupen les seves habilitats.
La majoria de les escoles de navegació tenen cert nombre d'ells i generalment són el primer vaixell usat per
un principiant.
option
En terminologia anglesa = Opció.
Terme obsolet, que sovint ha estat erròniament utilitzat com a sinònim de “Futures Contracts” = Contractes
de Futurs.
or on fire
En terminologia anglesa o en foc.
Terme emprat en les pòlisses d'assegurança marítim.
És menys important que “burt”, gran destrucció de la matèria assegurada per foc.
Les transaccions en opcions de productes, és a dir, opcions de venda i compra “puts and calls”.
Estan estrictament prohibides en tots els mercats futurs de productes a EUA
ora
Temps suau i tranquil.
ora
Ventet suau i agradable.
oratge
Vent fluix procedent de terra.
oratge
Estat atmosfèric, temps.
oratgell
Vent de terra.
oratjol
Vent de terra, mestraló.
oratjolina

Vent molt suau i lleuger que bufa en la nit des de terra cap a la mar (Mall.)
oratjós
De vent, amb molt de vent.
orbe
Òrbita o pla de l’òrbita d’un cos celeste.
orbe
Esfera terrestre, terra, món.
orbe
Esfera celeste.
orbicular
De contorn circular, concernent a un orbe.
orbicularment
D’una manera orbicular.
òrbita
El terme també s'aplica a la trajectòria dels satèl·lits artificials i de les sondes espacials.
òrbita
Trajectòria seguida per un cos celeste entorn d'un centre d'atracció, s'aplica també a les trajectòries dels
cossos artificials llançats per l'home a l'espai.
El cos que recorre l'òrbita es troba en condicions d'equilibri dinàmic, o sigui, equilibra la força d'atracció amb
la força centrífuga desenvolupada per la velocitat amb la qual recorre l'òrbita i que tendiria a allunyar-lo
d'aquell centre, resultant d'això una òrbita curvilínia.
Aquest equilibri, que pot ser pertorbat per forces externes (camps de forces atractives), està regulat per les
lleis de Kepler.
òrbita d’un cos celeste
Trajectòria d’un cos celeste és la seva trajectòria pel que fa a altre cos al voltant del qual gira.
òrbita geostacionària
Òrbita directa, circular, de baixa o nul·la inclinació, en la qual la velocitat orbital d'un satèl·lit coincideix amb
la velocitat rotacional d'un planeta: d'aquesta manera la nau espacial roman constantment sobre el mateix
punt de la superfície planetària, i per tant, per a un observador en la superfície del planeta, el satèl·lit
sempre està en el mateix punt del cel.
Els moderns satèl·lits de difusió de ràdio i televisió són geostacionaris.
L'òrbita geostacionària està a uns 36.000 km d'altura sobre la superfície de la Terra.
Sinònim òrbita geosincrònica.
òrbita geosincrònica
Òrbita directa, circular de poca inclinació en la qual la velocitat orbital del satèl·lit coincideix amb la velocitat
rotacional del planeta; una nau espacial que segueixi aquesta òrbita sembla que penja immòbil sobre una
posició fixa de la superfície del planeta.
Sinònim òrbita geostacionària.
òrbita heliosincrònica
Òrbita en la qual el plànol orbital roman fix pel que fa al Sol.
orbital
Que pertany a les òrbites o es relaciona amb elles.

orbitar
Girar al voltant d’un cos.
orbitari
Relatiu o pertanyent a l’òrbita.
ordenació de tràfic
Conjunt de mesures relacionades amb les derrotes a ser seguides pels vaixells i que tendeixen a reduir els
riscos d’accidents (dispositiu de separació del tràfic, rutes per a vaixells de gran importància, àrees a ser
evitades, etc.).
ordenació del temps de treball a bord dels vaixells que utilitzen ports comunitaris
La present Directiva es proposa com objectiu millorar la seguretat marítima, lluitar contra la competència
deslleial per part dels armadors de tercers països i protegir la salut i seguretat dels marins a bord dels
vaixells que utilitzen ports comunitaris.
La Directiva de base sobre l'ordenació del temps de treball preveu que «prescripcions més específiques»
puguin reemplaçar a les disposicions generals de la Directiva: és el cas del sector marítim, a causa de els
seus horaris de treball particularment llargs.
La present Directiva té per objecte permetre que s'apliquin les disposicions en matèria de temps de treball
als vaixells que no enarborin pavelló ni estiguin matriculats en el registre d'un Estat membre.
Les disposicions de la Directiva no s'aplicaran fins que entri en vigor el Conveni nº 180 i el Protocol del
Conveni nº 147 de la OIT.
El control de l'aplicació de les disposicions del Conveni nº 180 de la OIT es basa en els següents elements:
Quadre en el qual s'indica l'organització del treball a bord;
Registre de les hores de treball i de descans dels marins;
Estat físic dels marins (fatiga anormal deguda a un nombre excessiu d'hores de treball).
La Directiva inclou en el seu annex un model del quadre en el qual s'indica l'organització del treball a bord i
un model del registre de les hores de treball o descans de la gent de mar.
Quan l'Estat membre en el port del qual faci escala un vaixell hagi rebut una denúncia o reunit proves que
un vaixell incompleix les normes internacionals existents, haurà de:
Enviar un informe al govern del país en el registre del qual estigui matriculat el vaixell;
Adoptar totes les mesures necessàries per a remeiar qualsevol situació que suposi risc per a la salut i la
seguretat dels marins.
Aquestes mesures podran incloure la prohibició d'abandonar el port fins que les deficiències detectades
s'hagin corregit.
En cas d'incompliment de l'ordenació sobre temps de treball, l'autoritat competent de l'Estat membre
informarà d'això al capità, al propietari o l'armador del vaixell, a l'administració de l'Estat d'abanderament o
de l'Estat de matrícula o al cònsol, indicant les mesures correctores necessàries.
L'Estat membre vetllarà per que el vaixell no abandoni el port fins que s'hagin rectificat les deficiències.
Quan els inspectors efectuïn un control, els Estats faran tot el possible per a evitar demores innecessàries
al vaixell.
El propietari o armador del vaixell o el seu representant en l'Estat membre tindran dret a recórrer contra
qualsevol decisió d'immobilització.
El recurs no suspendrà la immobilització.
Els Estats membres i les autoritats competents cooperaran per a facilitar l'aplicació efectiva de la Directiva.
Les principals disposicions existents per al transport marítim procedeixen de normes internacionals
adoptades per l'Organització Marítima Internacional i per l'Organització Internacional del Treball.
L'Organització Marítima Internacional (OMI) va adoptar en 1995 la versió revisada del Conveni sobre
normes de formació, titulació i guàrdia per a la gent de mar (Conveni STCW) que preveu:
10 hores de descans com a mínim cada 24 hores, que podran dividir-se en un màxim de 2 períodes, un
dels quals ha d'ésser de almenys 6 hores consecutives;
Períodes de descans setmanal de almenys 70 hores.

Així mateix, l'Organització Internacional del Treball (OIT) va adoptar en 1996 el Conveni nº 180 sobre les
hores de treball a bord i la dotació dels vaixells i el Protocol annex al Conveni sobre marina mercant de
1976.
A escala europea, el Consell va adoptar la Directiva 1999/63/CE, que té per objecte aplicar l'Acord conclòs
per l'Associació d'Armadors de la Comunitat Europea (ECSA) i la Federació de Sindicats del Transport de
la Unió Europea (FST) el 30 de setembre de 1998.
Aquest Acord contempla el temps de treball dels marins a bord de vaixells que enarboren pavelló d'un Estat
membre de la Unió Europea.
La present Directiva ve a completar a aquesta última, perquè quedin també coberts els vaixells de tercers
països que utilitzin ports comunitaris, i tots els marins puguin gaudir d'un nivell comparable de protecció de
la seva salut i seguretat.
ordenació del temps de treball de la gent de mar
La Directiva té per objecte protegir la salut i la seguretat de la gent de mar mitjançant l'establiment de
requisits mínims en matèria de temps de treball.
La Directiva de base sobre l'ordenació del temps de treball preveu que «prescripcions més específiques»
puguin reemplaçar a les disposicions generals de la Directiva: és el cas del sector marítim.
La present Directiva té per objecte aplicar l'Acord europeu sobre l'ordenació del temps de treball de la gent
de mar conclòs entre les organitzacions patronals i sindicals del sector marítim (ECSA i FST).
Aquestes organitzacions tenen gran representativitat a Europa.
La ECSA, que és l'organització empresarial més important, representa a les associacions nacionals
d'armadors de tots els Estats membres.
La FST representa àmpliament als treballadors del sector.
L'Acord, annex a la Directiva, s'aplica als marins que presten servei a bord de vaixells de navegació
marítima, de propietat pública o privada, registrats en el territori de qualsevol Estat membre i que es
dediquin normalment a operacions marítimes comercials.
Un vaixells registrat en el territori de dos Estats membres es considerarà registrat en el territori de l'Estat
membre el pavelló del qual enarbori.
Les hores de treball i de descans estaran sotmeses als següents límits:
14 hores per cada període de 24 hores;
72 hores per cada període de 7 dies;
O bé el nombre mínim d'hores de descans no serà inferior a:
10 hores per cada període de 24 hores;
77 hores per cada període de set dies.
Les hores de descans podran distribuir-se en un màxim de dos períodes, un dels quals haurà de ser de
almenys 6 hores ininterrompudes.
El interval entre dos períodes consecutius de descans no excedirà de 14 hores.
Els passes de revista i els exercicis de lluita contra incendis, salvament i altres similars que imposin la
legislació nacional i els instruments internacionals haurien de realitzar-se de manera que pertorbin el menys
possible els períodes de descans.
Es preveu un període de descans compensatori adequat si, per requerir-se els serveis del marí, resulta
pertorbat el seu període de descans.
Tot marí gaudirà de permisos anuals remunerats de almenys 4 setmanes a l'any, o de permisos de durada
proporcional per als períodes d'ocupació de menys d'un any.
El període mínim de permís anual remunerat no podrà ser substituït en cap cas per una indemnització
compensatòria.
Els marins menors de 18 anys no poden realitzar treballs de nit.
A més, els menors de 16 anys no poden prestar servei a bord de vaixells.
El capità d'un vaixell pot exigir que un marí presti servei durant el temps que sigui necessari per a garantir
la seguretat immediata del vaixell o de les persones o la càrrega a bord, o per a socórrer a altres vaixells o
persones que corrin perill en alta mar.
També pot suspendre els horaris normals de treball o de descans fins que s'hagi restablert la normalitat.
Ha de col·locar-se en un lloc fàcilment accessible un tauló en el qual s'especifiqui l'organització del treball a
bord.

Aquest tauló ha d'ajustar-se a un model normalitzat i estar redactat en la llengua o llengües de
treball a bord i en anglès, en ell han de figurar:
El programa de servei en alta mar i en port;
El nombre màxim d'hores de treball o el nombre mínim d'hores de descans establerts en les lleis,
reglaments o convenis col·lectius vigents.
El capità ha d'adoptar totes les mesures necessàries per a garantir el compliment de les regles sobre
períodes de descans i de treball.
L'armador ha d'assegurar-se que el capità disposa de tots els recursos necessaris, inclosa una dotació
suficient.
Tots els marins han de:
Estar en possessió d'un certificat que acrediti la seva capacitat per a realitzar les tasques per a les quals
han estat emprats a bord;
Sotmetre's a controls mèdics periòdics.
Els Estats membres poden mantenir o introduir disposicions més favorables que les previstes en la
Directiva.
Els Estats membres adoptaran les mesures necessàries per a complir les disposicions de la Directiva o
s'asseguraran que els interlocutors socials hagin aplicat aquestes disposicions per mitjà d'un acord a tot
tardar el 30 de juny de 2002.
Subjectes a reglaments o normes inadequades per al sector marítim, determinats armadors podrien tractar
d'inscriure els seus bucs en «registres de lliure matrícula» és a dir, com «pavelló de conveniència», eludint
així les normes en matèria de gestió, de seguretat i de dret laboral.
Les organitzacions internacionals pertinents han celebrat acords internacionals per a lluitar contra aquesta
tendència.
És important mantenir la competitivitat del sector marítim però al mateix temps que se li permet complir amb
aquestes normatives, especialment, les quals estableixen una ordenació especial del temps de treball.
En 1995 l'Organització Marítima Internacional va adoptar la versió revisada del Conveni sobre normes de
formació, titulació i guàrdia per a la gent de mar (Conveni STCW).
Aquest Conveni preveu:
Períodes mínims de descans de 10 hores cada 24 hores, que poden dividir-se en un màxim de dos
períodes, un dels quals ha de ser almenys de 6 hores consecutives;
Períodes de descans setmanal de almenys 70 hores.
A l'octubre de 1996 l'Organització Internacional del Treball va adoptar el Conveni nº 180 sobre les hores de
treball a bord dels vaixells.
A més, la Directiva 1999/95 establix un sistema per a comprovar el compliment de les normes de temps de
treball pels bucs matriculats en tercers països i que fan escala en ports de la Comunitat.
ordenació jurídic estructural de l'espai marítim
Sobre la base del establert en la Convenció de la Nacions Unides sobre el Dret del Mar de 1982 podem
distingir cinc zones respecte de l'espai marítim:
• Aigües interiors (AI)
• Mar Territorial (MT)
• Zona Contigua (ZC)
• Zona Econòmica Exclusiva (ZEE)
• Alta Mar (AM)
ordenada
Coordenada corresponent a la distància a l’eix d’abscisses.
ordenança militar
La ordenança militar, és la dictada por una autoritat militar per regular el règim de les tropes.
order
En terminologia anglesa Coneixement d'Embarcament emès a l'ordre.
ordinador d'alt rendiment

Ordinadors amb un funcionament teòric compost major de 2000 milions d'operacions teòriques per segon.
ordinador digital
Màquina que, a diferència de l'ordinador analògic, efectua processos matemàtics mitjançant operacions
basades en càlculs.
ordenament del tràfic
Conjunt de mesures relacionades amb les derrotes a ser seguides pels vaixells i que tendeixen a reduir els
riscos d'accidents (dispositiu de separació del tràfic, rutes per a vaixells de gran importància, àrees a ser
evitades, etc.).
ordenant
Persona o entitat que sol·licita l'obertura del crèdit al seu Banc comprometent-se a efectuar el pagament.
És l'importador.
ordit
En les lones, com als demés teixits conjunt de fils que creuen la trama i per tant són paral·lels a la vora de
la peça.
ordre
Qualsevol de les formacions que naveguen o fondegen en un port els vaixells d’una divisió o esquadra, i
presa, segons la col·locació dels mateixos vaixells en cada línia o columna, i la direcció els uns amb altres
relativament.
ordre
Contracto segons el qual una persona confia la gestió d'un o més negocis a una altra, que es fa càrrec
d'ells per compte i risc de la primera.
ordre cablegrafia
Ordre donada per un Banc Comercial al seu corresponsal a l'estranger perquè pagui una quantitat de diners
a una persona o empresa determinada.
ordre d'embarcament
Document estès per la companyia transportadora, empleat quan un exportador requereix de la reserva, d'un
espai físic en una nau o altre tipus de vehicle per a embarcar una mercaderia, que ha de subscriure l'agent
de duana.
En aquest document s'indiquen una sèrie de dades amb motiu de la mercaderia que s'embarqués a més
de: la marca, el nombre d'embalums, el pes brut, la quantitat i descripció de les mercaderies que empara
aquesta ordre d'embarcament.
Mitjançant ell la companyia es rep de la mercaderia.
Una vegada rebuda la mercaderia a bord de la nau, l'ordre d'embarcament, signada i timbrada per l'autoritat
responsable de la nau, es converteix en rebut de bord i és un antecedent perquè la duana compleixi la
declaració d'exportació.
ordre d'enviament
Instruccions formals escrites per l'expedidor al transportista ordenant la transportació de productes.
ordre de batalla
Disposició que adopten els vaixells d'una esquadra per a fer més eficaç l'acció ofensiva i defensiva del
conjunt.
ordre de compra
Un document usat per a sol·licitar una mercaderia.
Una forma que un comprador pot utilitzar al sol·licitar una mercaderia

ordre de control de destinació
Qualsevol de les vàries declaracions que el govern dels Estats Units, requereix que siguin mostrades en els
enviaments de les exportacions, que especifica la destinació (s) per al qual l'exportació de l'enviament s'ha
autoritzat.
ordre de desembarcament
Autorització per a la companyia de mollatge o estiba, per a rebre mercaderies des de la nau.
ordre de lliurament
Remès al reclamant de la mercaderia, a l'arribada al port de destinació, pel capità del vaixell, en canvi del
coneixement i permetent dividir el carregament eventualment.
Remès a un tercer pel titular d'un resguard d'emmagatzematge i autoritzant a aquest tercer a disposar de
tota o part de la mercaderia que ha motivat el resguard.
ordre de lliurament
Document emès per qui tingui facultat per a això, autoritzant la retirada total o parcial d'una mercaderia del
dipòsit o magatzem que es trobi.
Significa el bescanvi de la mateixa per l'original del document de transport utilitzat, el qual serà exigit al
retirar la ultima partida si és el cas que s'hagi procedit a lliuraments parcials.
Del mateix caràcter, i de vegades també amb abast parcial, és l’anomenat llevant o autorització de retirada,
estès per la duana una vegada formalitzat el despatx de la mercaderia procedent de l'exterior.
ordre de lliurament
Demanat de l'amo de la mercaderia que roman en magatzematge, moll o desembarcador per al lliurament
de tota o part de la mercaderia al portador de l'ordre, o a l'interessat allí esmentat per l'endós.
Les comandes de lliurament són també fets pels armadors als consignataris, en canvi del coneixement
d'embarcament en el port de descàrrega.
ordre de lliurament
Títols o bons emesos pel titular del coneixement d'embarcament (del que és un document complementari)
normalment, el consignatari de càrrega, que permet als seus posseïdors exigir al capità el lliurament
d'aquella part de la càrrega emparada pel seu corresponent bo.
Pot ser endossable o transmissible.
ordre de lliurament de mercaderia
Ordre que es dóna al mig transportador o al magatzem en què es trobi.
Normalment es produeix una vegada rebut el document de transport original.
En altres casos, contra el pagament que correspongui o, com succeeix en els despatxos de Duana, quan
s'han complert els requisits establerts.
ordre de marxa
Disposició que adopten els vaixells d'una agrupació naval per a la normal navegació.
ordre de pagament
És una transferència de fons que efectua l'importador a favor de l'exportador a través d'una entitat bancària
per al pagament de les compres que li han efectuat.
ordre de pagament
Transferències de divises a una persona natural o jurídica de l'exterior per ser lliurada contra simple rebut.
ordre de pagaments contra lliurament de documents
Mitjà de pagament emprat en la compravenda internacional en virtut del com el comprador condiciona el
pagament de les mercaderies al lliurament dels documents requerits per entrar en possessió d'aquelles.

No és tan segur com el crèdit documentari però ho és més que els restants mitjans de pagament (remesa
documentària, remesa simple, lletra de canvi, xec bancari, transferència i xec personal o taló de compte
corrent).
ordre de revisió
Documento emès per l'Inspector de Qualitat del Banc Central en el port, en què indica que ha inspeccionat
certa mercaderia i que la seva qualitat correspon a la declarada en el Registre d'Exportació, per la qual
cosa està en condicions de ser exportada.
ordre de soltar la càrrega
Una ordre l autoritzant la descàrrega de la mercaderia.
ordre de transferència
És el mandat que dóna una Empresa Bancària al seu Corresponsal amb l'objecte que aquest últim cancel·li
certa suma de diners a una persona.
ordre de transferència cablegrafia
Ordre donada per un banc al seu corresponsal a l'estranger perquè pagui una quantitat determinada de
diners a un beneficiari o persona determinada.
ordre del dia
Escrit en el qual es consignen els serveis, treballs, feines, exercicis, etc., per a l'endemà, així com les notes
de coneixement interessa al personal a qui va dirigit, en els departaments i bases navals, les redacta i signa
el cap de l'estat major, per ordre de l'almirall, i en els vaixells i dependències, el segon comandant per ordre
d'aquest.
ordre i condicions aparent
Les Regles de l'Haia , imposen als Transportistes estendre als Carregadors un Coneixement
d'Embarcament que mostri:
• Ordre i condició aparent de les mercaderies.
Si el coneixement d'Embarcament no evidencia modificacions és un Coneixement Net “Clean Bill of
Lading”.
• Les esmenes envasi tacat, sense protecció, fan el Coneixement d'Embarcament Brut “Dirty, Unclean”.
ordre inversa
És el de les formacions que els seus vaixells adopten un ordre invers als de l'ordre natural.
ordre limitada
Una ordre del client al seu corredor amb certes restriccions en la seva execució, com a temps o preu.
ordre natural
És l'ordre que adopten els vaixells d'una formació lineal quan el vaixell de cap o guia, és a dir, el més
avançat de la marxa, és la capitana i les altres ocupen la posició que els correspon per organització o
antiguitat.
ordres òptimes
És la compra o venda d'ordres (o comandes) que executa el corredor al mercat i al preu que el comerciant
jutja com el millor disponible.
També se li determina com comprar (o vendre) el millor.
ordres per a la navegació
Conjunt d’ordres on es fixa amb tota precisió l’hora de sortida, velocitat, missió i hora d’arribada, destinades
al conjunt de vaixells de guerra que formen una flota o unitat.
ordres permanents

Ordres del capità que l'oficial encarregat de la guàrdia ha de complir.
ordre temporal de denegació
Conegut antigament amb l'acrònim "Table of enial Orders" i conegut actualment com la llista de les
persones negades.
oreig
Vent suau, ventijol.
oreig
Bufada suau del vent.
orejada
Acció d’orejar o d’orejar-se.
orejar
Exposar a l’acció de l’oreig, de l’aire.
orejar els llits
En els vaixells de guerra, deixar penjats a l'aire lliure, la roba de llit de la marineria perquè es ventili.
orella
Part de fusta que es deixa al cap d'una post, per clavar-la contra el bau que sosté amb el resta del seu
front.
orella
Qualsevol de les dues abraçadores d'un mascle o d'una femella del timó, que serveix per assegurar
aquestes peces.
orella
La galtera més llarga de la caixera de l'arguenell de la llanxa.
orella
Aleta, en la seva accepció de tros d'obra morta que sortia de la part superior de la popa d'alguns falutxos i
altres embarcacions.
orella
Pont a l'orella, coberta completament correguda o sense ull de combés.
orella
Sinònim encepadura.
orella
Sinònim de mapa de l'ancora.
orella
Sinònim bec de lloro.
orella
Cadascuna de les puntes de la boca o peça en forma de mitjà canya amb què certes botavares i certs pics
es recolzaven i giraven al voltant d’un pal.
orella
La part de fusta que es deixa a el cap d’un puntal, per a clavar-la contra el bau que sosté amb la resta del
seu front.

orella
Sinònim de mapa de l'ancora.
orella de mul
Expressió que designa, per semblança d'imatges, la posició de les veles llatines d'un vaixell de dos pals
quan navega de popa, també es diu el mateix per altres tipus d'embarcacions quan les veles d'un pal van
amurades a banda diferent de les de l'altre.
Sinònim orelles de llebre o de ruc.
orelles
Cada una de les dues peces o porcions laterals que formen la boca d’una botalada o d’un pico, en la
terminologia nàutica.
orelles de ruc
Forma de navegar amb vent en popa, duent la vela major en una banda i el floc o la gènova en l'altra.
Sinònim orelles de mul.
orelles de llebre
Vegi’s navegar orelles de mul.
orelleta
Anella petita fixa, a bord o en un moll, que serveix per amarrar caps.
orelleta
Mena de baga metàl·lica o de fusta, que en forma de ganxo, ajuda a suportar la pressió d’un estai, d’un
obenc o d’un obenquell.
orelleta
Mena de cargol acabat amb una anella, que es colla sobre la coberta o en un altre indret del vaixell, per
fermar-hi caps de corda, grillons, etc.
orelleta
Anella de ferro amb una espiga que va enroscada a la coberta d’un vaixell, i a la qual se subjecten les
cordes de les veles.
orelleta
Ferro que serveix per sostenir les escales de pujar a les naus.
orelleta arponada
Orelleta en el que el passador penetra en la fusta té unes dents que no se oposen a l’entrada, però si a la
sortida.
orelleta de reviro
Orelleta que es reblada per la part interior, deixant bastant joc per poder girar lliurement.
orellut
Mon amb que es conegut popularment el radar de superfície.
òrgan
Màquina composta de la reunió d’alguns canons de arcabús, que es disparaven a un temps o cadascun per
separat, segons es volia, i amb la qual els espanyols defensaven en els abordatges.
òrgan de mà

Pedra de coberta de gran grandària, moguda per dos mariners, llençant dels caps guarnits a aquest efecte
a ambdós extrems de la mateixa.
organigrama
Llesta o relació dels tripulants del vaixell i en la qual figuren els llocs a cobrir o les tasques encomanades a
cadascun d’ells en cas de foc a bord, abandó del vaixell i altres emergències.
organismes bentònics
Organismes marins que en la seva fase adulta viuen permanentment enterrats en el fons o sobre ell.
organismes pelàgics
Organismes marins que viuen i es desplacen en la columna d'aigua.
organització administrativa marítima
L'Administració marítima és el conjunt d'òrgans de l'Estat amb competències sobre el mar i les activitats
marítimes.
La definició és àmplia, conseqüència del nostre concepte de la disciplina (conjunt de les normes referides al
mar i a les activitats públiques amb competències marítimes, excepte l'Armada i altres Cossos de Seguretat
de l'Estat, doncs les seves funcions són militars i de policia.
La legislació es caracteritza per una dispersió orgànica i normativa, reflectint la pròpia fisonomia de
l'Administració marítima espanyola. No existeix una disposició general orgànica que estructuri l'organització
marítima de l'Estat en els seus tres nivells d'Administració central, autonòmica i institucional.
L'absència d'un Ministeri del Mar, necessari i coherent amb la noció de la disciplina, que assumiria totes les
competències referides al mar i a les activitats marítimes, facilitaria el funcionament de l'administració
marítima, actualment dispersa en diversos Departaments ministerials en l'àmbit estatal, i en diverses
Conselleries en l'àmbit autonòmic.
Això explica que habitualment es parli de diverses Administracions; així, de l'Administració sobre marina
mercant, en contraposició a la portuària i a la pesquera.
Tot això repercuteix negativament tant en l'Administració com en l'administrat doncs va en detriment d'una
gestió eficaç i d'una visió integradora del mar i dels seus recursos.
A efectes expositius i seguint una classificació tradicional podem distingir l'Administració central,
autonòmica i la institucional.
Organització Consultiva Marítima Intergovernamental
Les finalitats de l'organització, segons s'enumeren en Article 1 de la Convenció, són entre altres coses,
establir un sistema de col·laboració entre els Governs en matèria de reglamentacions i pràctiques
governamentals relatives a les qüestions tècniques de tota índole concernents a la navegació comercial
internacional, i fomentar l'adaptació general de les normes per a arribar a els més alts nivells possibles en
els referent a seguretat marítima i a eficiència de la navegació.
Organització D’estàndards Internacionals
Un cos internacional, no governamental amb prefectures en Ginebra.
A través d'un sistema de comitès, el ISO porta a experts tècnics de al voltant del món per a negociar
voluntàriament especificacions tècniques recomanades en un ampli espectre d'articles.
Organització D'estats Americans
Assemblea de la majoria dels països americans consagrats a l'organització internacional per a assolir un
ordre de pau i de justícia, fomentar la seva solidaritat, enrobustir i defensar la seva sobirania, la seva
integritat territorial i la seva independència.
Abreujat O.E.A.
Organització d'inspecció i reconeixement de vaixells: marc jurídic
La present Directiva establix un marc jurídic harmonitzat aplicable a les organitzacions que efectuen la
inspecció i la certificació de vaixells i a les seves relacions amb les autoritats competents dels Estats
membres.

La present Directiva establix un marc jurídic harmonitzat aplicable a les relacions entre els Estats membres
i les organitzacions autoritzades encarregades de realitzar les inspeccions, els reconeixements i la
certificació de vaixells.
Autorització d'una organització reconeguda
Per a complir les obligacions imposades pels convenis internacionals, els Estats membres han d'assegurarse
que les seves administracions competents apliquen les disposicions d'aquests convenis relatives a la
inspecció i certificació de vaixells.
Un Estat membre només pot confiar les tasques d'inspecció, reconeixement, concessió o renovació de
certificats dels vaixells del seu propi pavelló a les organitzacions reconegudes.
No obstant això, les tasques relatives a l'expedició dels certificats de seguretat radioelèctrica per a vaixells
de càrrega poden confiar-ne a organitzacions privades que contin amb coneixements tècnics i personal
qualificat i reconegut per una administració competent.
Un Estat membre no pot negar-se a autoritzar a una organització reconeguda.
No obstant això, pot decidir limitar la quantitat d'organitzacions que reben el reconeixement en funció de
criteris objectius i no discriminatoris.
Les organitzacions reconegudes de tercers països poden oferir els seus serveis a les administracions
competents dels Estats membres.
En aquesta ocasió, poden sol·licitar l'aplicació del principi de reciprocitat per a les organitzacions
autoritzades situades dintre de la Unió Europea (UE).
relacions laborals
Quan un Estat membre autoritza una organització reconeguda, establix una «relació laboral» entre la seva
administració competent i les organitzacions que actuen en el seu nom.
Aquesta relació ha de regir-ne per un acord oficial escrit o un dispositiu jurídic equivalent.
L'acord o les disposicions legals equivalents han d'incloure unes disposicions mínimes relatives a la
responsabilitat financera, l'auditoria periòdica de les tasques realitzades per l'organització reconeguda, les
inspeccions aleatòries i exhaustives dels vaixells o la notificació obligatòria de la informació relativa al
registre de classificació.
En funció de les condicions de l'acord o del dispositiu jurídic equivalent, l'organització autoritzada ha de
tenir un representant local en el territori de l'Estat membre en nom del com ocupa les seves funcions.
Pot ser un representant local amb personalitat jurídica de conformitat amb la legislació de l'Estat membre.
L'Estat membre informa a la Comissió de la relació laboral establerta, la qual, al seu torn, informa als altres
Estats membres.
El Comitè de seguretat marítima i prevenció de la contaminació pels vaixells (COSS) ajuda a la Comissió.
Un Estat membre pot decidir suspendre o retirar l'autorització d'una organització reconeguda quan consideri
que aquesta última ha deixat de complir les condicions pròpies de l'acompliment de les seves funcions.
Supervisió de les tasques d'una organització reconeguda
Els Estats membres han d'assegurar-se que les organitzacions reconegudes que actuen en el seu nom
compleixen realment les seves tasques i han de realitzar un control cada dos anys.
Els resultats d'aquesta supervisió es comuniquen als Estats membres i a la Comissió. Després de les seves
activitats de control de vaixells en qualitat d'Estat del port, els Estats membres informen a la Comissió i als
altres Estats membres quan:
Un certificat obligatori i vàlid ha estat concedit a un vaixell que no complia les prescripcions pertinents dels
convenis internacionals;
Un vaixell proveït d'un certificat de classificació en curs de validació presenta una deficiència.
Només s'indicaran els casos que constitueixin una amenaça greu per a la seguretat i el medi ambient o
representin un comportament especialment negligent per part de l'organització reconeguda, a qui s'informa
referent a això perquè pugui adoptar les mesures correctores necessàries.
La present Directiva i el Reglament n° 391/2009 deroguen la Directiva 94/57/CE a partir del 17 de juny de
2009.
organització d'un vaixell mercant
Dotació d'Explotació:
La tripulació enrolada per a efectuar la navegació amb seguretat en un vaixell mercant que efectuï
navegació de cabotatge o internacional marítima.
El vaixell mercant posseeix tripulació civil entrenada per al transport per aigua de càrregues o passatge.

Departament de coberta
Personal superior:
Capità:
És l'oficial de més rang a bord.
La seva responsabilitat arriba a totes les operacions efectuades pel vaixell en navegació i en port.
A més és responsable de la faç comercial, del maneig de la tripulació, passatge, càrrega i estiba,
comunicacions, estabilitat, seguretat operativa i de la prevenció de la contaminació.
Rep i porta a terme les ordres emanades de l'armador del vaixell.
És graduat de l'Escola Nacional de Nàutica, lloc de formació del personal superior que tripularà els vaixells
mercants.
Aquesta té el màxim nivell de capacitació internacional.
Primer oficial de coberta o cap de coberta:
Té l'obligació de realitzar 8 hores de guàrdia en navegació i port (04:00 - 08:00 á 16:00 - 20:00).
És el braç executiu del capità.
D'aquell depenen la càrrega i estiba, manteniment dels elements i equips de coberta, la conducció del
personal, l'estabilitat i tasques administrativa (com assignar les hores extres, etc.), entre altres funcions.
Assisteix en casos de primers auxilis.
Diagrama, amb el monitoratge del capità, el pla de càrrega i ho fa executar.
Graduat de l'Escola Nacional de Nàutica.
Segon oficial de Coberta:
Efectua 8 hores de guàrdia en navegació i en port (00:00 - 04:00 à 12:00 - 16:00).
Té com responsabilitat el càrrec de navegació, per això ha de mantenir actualitzes les cartes de navegació i
publicacions.
Analitza i traça les derrotes, prèvia consulta amb el capità.
A més, verificar el normal funcionament de tots els equips del pont de comandament i dels de anti
vessament d'hidrocarburs i/o substàncies perilloses.
Executa durant la guàrdia en port, el pla de càrrega confeccionat pel 1º oficial de coberta.
Graduat de l'Escola Nacional de Nàutica.
Tercer oficial de coberta:
Realitza 8 hores de guàrdia en navegació i en port (08:00 - 12:00 à 20:00 - 24:00).
Té a càrrec la cura i manteniment de l'equipament de salvament i incendi (bots i basses salvavides,
extintors portàtils, sistema d'alarmes i detectors contra incendi, sistemes fixos d'extinció d'incendis).
Col·labora amb les tasques encomanades pel 1º oficial de coberta i executa durant la guàrdia en port, el pla
de càrrega.
Graduat de l'Escola Nacional de Nàutica.
Departament de màquines
Cap de màquines:
És l'oficial de més rang d'aquest departament.
La seva responsabilitat arriba a totes les operacions i el manteniment que es realitzen en la màquina
principal (motor que propulsa el vaixell), màquines auxiliars (motors que generen energia elèctrica) i
bombes de serveis.
A més és responsable de l'administració (assignar les hores extres, etc.) del seu sector, del càlcul del
consum de combustible i aigua potable.
Coordina les reparacions d'envergadura amb tallers contractats, amb el representant tècnic de l'empresa.
Assessora al Capità en amb tot el relacionat al seu departament.
Graduat de l'Escola Nacional de Nàutica.
Primer oficial de màquines:
Té l'obligació de realitzar 8 hores de guàrdia (04:00 -08:00 à 16:00 - 20:00).
És el braç executiu del cap de màquines.
D'aquell depenen el manteniment i reparacions de les màquines principals i auxiliars, bombes i motors de
serveis i equips per al manipulació de la càrrega.
A més, assigna els treballs, condueix el personal de màquines, entre altres funcions.
Graduat de l'Escola Nacional de Nàutica.
Segon oficial de màquines:
Efectua 8 hores de guàrdia (00:00 - 04:00 à 12:00 - 16:00).

Té com responsabilitat el funcionament de les calderes, evaporadors i les màquines auxiliars.
Graduat de l'Escola Nacional de Nàutica.
Tercer oficial de màquines:
Realitza 8 hores de guàrdia (08:00 -12:00 à 20:00 - 24:00).
Té a càrrec el manteniment de l'equipament d'elèctric.
Reparacions menors en la seva cambra de guàrdia.
Col·labora amb les tasques encomanades pel 1º oficial de màquines.
Graduat de l'Escola Nacional de Nàutica.
Departament de ràdio
Personal superior:
Ràdio operador:
Manté i manega l'estació de ràdio, envia i rep missatges.
També s'encarrega del manteniment dels equips de navegació.
Graduat de l'Escola Nacional de Nàutica.
Actualment, a causa del avenç tecnològic, la funció d'efectuar les comunicacions la realitzen oficials de
coberta capacitats en aquesta tasca.
Departament de coberta
Personal subaltern:
Contramestre:
Rep les ordres de treball (manteniment o operatives) del 1º de coberta i les administra i transmet als
mariners.
Disposa els elements necessaris per a les operacions de càrrega i descàrrega.
Supervisa personalment les tares encomanades a aquests.
Aquest lloc ho rep el mariner de més experiència a bord.
Mariner de primera:
Realitzen guàrdies en el pont de navegació i en port per a assegurar que tot aquest en ordre.
Són els que estan experimentats en totes les labors de cordam, amarrament, maniobres amb les plomes i
grues de càrrega i de timonejar el vaixell.
També s'encarreguen del manteniment de l'equip de coberta.
Reben ordres del Contramestre i de l'Oficial de Guàrdia de Coberta.
Capacitat per a l'activitat marítima en cursos afins, que brinda la Prefectura Naval, previ a la seva habilitació
com a tal.
Mariner de segona:
Assisteixen en les labors encomanades als mariners de primera, mantenen tot net i ordenat.
Capacitat per a l'activitat marítima en cursos afins, que brinda la Prefectura Naval, previ a la seva habilitació
com a tal.
Departament de màquines
Personal subaltern:
Electricista:
Tripulant qualificat (té certificat habilitant) del personal de màquines, s'encarrega del manteniment de tots
els equips elèctrics de bord. 1º cap de màquines:
Rep les ordres de treball (manteniment o operatives) del 1º oficial de màquines i les administra i transmet el
seu personal.
Supervisa personalment les tasques encomanades a aquests.
En aquest lloc es designa al greixador de més experiència a bord i compleix guàrdia assignades als
aquests.
Bomber (en vaixells tancs):
Encarregat d'operar les bombes i efectuar els sondajes dels tancs.
Manté i repara tot l'equipament relacionat amb les càrregues líquides.
En aquest lloc es designa un greixador d'experiència i l'hi entrena especialment per a aquesta activitat.
Mecànic:
Greixador entrenat i amb experiència en tot el referent a reparacions de la màquina principal, màquines
auxiliars, equips de serveis i de carregament.
Greixador:
Realitzen guàrdies en la sala de màquines en navegació i en port per a assegurar que tot aquest en ordre.

Són els quals estan experimentats en totes les labors de servei del motor principal, auxiliars i bombes en
general.
També s'encarreguen del manteniment de l'equip.
Reben ordres del 1º cap i de l'oficial de guàrdia de màquines.
Capacitat per a l'activitat marítima en cursos afins, que brinda la Prefectura Naval, previ a la seva habilitació
com a tal.
Netejador:
Aprenent de greixador.
Compleix les ordres dels oficials.
Neteja la sala de màquines.
Departament de cambra
Primer mosso:
En aquest lloc es designa al mosso de més experiència a bord.
Efectua la comanda de queviures i controla l'estoc.
Prepara els menús.
Ajuda al cuiner en l'elaboració del menjar.
Prepara el servei per als menjars.
Cuiner:
Cuina els menjars i elabora el pa.
Col·labora en la confecció de la comanda de queviures i a controlar l'estoc.
Efectua la neteja de cuina, càmera frigorífica i utensilis.
Capacitat per a l'activitat marítima en cursos afins, que brinda la Prefectura Naval, previ a la seva habilitació
com a tal.
Mosso:
Realitza la neteja de menjadors (cambretes), passadissos, rebosteries, cabines del personal superior.
Col·labora en la prepara del servei de menjars.
Capacitat per a l'activitat marítima en cursos afins, que brinda la Prefectura Naval, previ a la seva habilitació
com a tal.
Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic
Creada per la Convenció del 14 de desembre de 1960, succeeix a l'antiga Organització Europea de
Cooperació Econòmica (O.I.C.I.).
El seu objecte és afavorir l'expansió econòmica dels països membres i contribuir al desenvolupament de
l'economia mundial.
Els Estats membres són: República Federal Alemanya, Àustria, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Espanya,
Estats Units, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Luxemburg, Noruega, Portugal, Regne
Unit, Suècia, Suïssa i Turquia.
organització de la vida en una balsa salvavides
Una vegada en la bassa ens assegurarem que estan a bord tots els tripulants, a partir d'aquest moment
s'organitzarà la vida a bord assignant a cadascun un treball per insignificant que sigui, això ajudarà a
allunyar de la ment la desesperació.
Aquests treballs poden ser: Vigilància de l'horitzó, encarregar-se de les comunicacions si hi ha una ràdio
portàtil a bord, situació geogràfica de la bassa, pescar, neteja o altres tasques.
Una vegada en aquesta situació es resumirà en:
Esperit pràctic, actuar curosament i evitar el pànic.
Assecat de robes: Com més aviat millor cal anar assecant les robes a poc a poc, si es disposa de suficients
flassades, llevar-se tota la roba mullada i posar-la a assecar.
No cridar ni parlar alt: Serà necessari mantenir distrets als nàufrags organitzant xerrades.
En la major mesura possible es mantindrà el silenci per a no consumir saliva, ja que produiria secor en la
boca i donaria set.
Per a perdre la mínima quantitat de líquid per la suor i l'orina ha d’evitar-ne fer els menys esforços
possibles, i preservar-ne dels raigs solars, evitant el major problema que és la pèrdua d'aigua en els teixits
o la deshidratació.

Senyals: Es mantindrà una vigilància contínua de l'horitzó i quan aparegui un vaixell o avió es tiraran coets
o bengales.
Durant el dia s'emprarà el mirall de senyals.
Protecció de la calor i del fred: Si la balsa està proveïda de capota per a protegir als nàufrags del sol i de la
intempèrie.
No cal llevar-se la roba quan fa molta calor, doncs aquella fa de tèrmic i evita la suor amb la consegüent
deshidratació, produint molta set.
Per a protegir-se del fred la millor conducta serà col·locar-se tots els ocupants de la balsa ben junts
romanent quiets.
Està comprovat que en una balsa amb les obertures tancades, amb temperatura exterior de 0º, al cap d'una
hora a causa del calor despresa pel cos humà, es manté una temperatura d'uns 16º.
S'ha d'evitar el mareig prenent, si és necessari, tabletes.
L'interior de la balsa ha de mantenir-se el més sec possible.
Aigua i aliments:
L'aigua és l'element principal per a la supervivència en els bots i balses salvavides.
Les basses duen llandes precintades amb aigua potable, però aquesta ha de ser racionada per a mantenirse
amb vida el màxim temps possible.
Han de complir-se dues regles:
L'organisme té suficients reserves pels líquids ingerits abans de l'abandó del vaixell.
La ració diària d'aigua per persona és de mig litre.
Aquesta dosi ha de prendre's repartida en tres preses:
A la sortida del sol, al migdia i a la posta del sol.
Aquestes regles no han de complir-se amb els ferits i malalts doncs si hi ha persones amb cremades
necessiten major quantitat d'aigua.
Al beure aigua es mantindrà tot el temps possible en la boca i després s'empassarà, tant el menjar com la
beguda es repartirà en hores determinades i equitativament.
No es beurà mai aigualeix del mar.
Es podrà recollir la pluja per mitjà de grifos que comuniquen el tendal exterior, podent-la emmagatzemar en
el porta aigües.
Els aliments no són tan essencials com l'aigua per a un curt període de temps.
Els més fàcils de dur i que ocupen poc espai alhora que aporten calories són: sucre, xocolata, pastilles de
glucosa, tabletes de llet i galetes.
Per a llargs períodes de temps es distribuiran aliments de forma racionada des del principi, s'haurà de
pescar per a assecar-lo, o bé, mastegar-lo cru per a xuclar el suc.
Es pot beure l'aigua que té dintre de la panxa o els sucs que surten al fer corts transversals sobre el llom
xuclant amb força.
Les racions d'emergència que contenen la bassa no haurien de consumir-se fins a no haver esgotat les
possibilitats d'aconseguir aliments naturals.
Es pot ingerir el plàncton dipositat en l'àncora flotant constituint un aliment molt sa.
És un producte gelatinós i té un sabor semblant al de les gambes.
Si el gust és amarg o picant no està en condicions.
Prenent diàriament una cullerada de plàncton, es podrà dosar les tabletes de vitamina C, equivalent a una
tableta cada cinc dies.
Mètodes de cridar l'atenció per al rescat:
Si s'ha llançat un missatge de socors, convé no separar-se de la posició, ja que serà el punt de recerca, tret
que albirem la costa i puguem arribar sense dificultats.
Si tenim ràdio portàtil en la balsa, recordar que a la nit les ones de ràdio tenen més abast.
Un bot salvavides es distingeix des de l'aire un dia clar a vuit km. i una balsa a cinc km.
Utilitzar els bots de fum i el heliògraf, que consisteix en un mirall amb un orifici pel qual es mira cara al sol
apuntant al vaixell passant la visual pel cercle amb un cordell estès en direcció del receptor.
organització de les entitats portuàries
Ports de l'Estat.
El Consell Rector i el President constitueixen els òrgans de govern i administració de Ports de l'Estat.

• El Consell Rector s'integra pel President de Ports de l'Estat, que al seu torn és President del Consell; un
nombre de membres variable -entre cinc i quinze- nomenats pel Ministre de Foment amb una durada de
quatre anys
renovables, tret que es produeixi el cessament; i un Secretari que podrà ser nomenat
de entre els membres, en cas contrari assistirà al Consell amb veu però sense vot.
La seva competències s'enumeren en un ampli llistat que es conté en l'art. 28 de la
Llei 27/1992, puntualment modificada per la Llei 48/2003:
• Conferir i revocar poders generals o especials a persones determinades, tant físiques com a jurídiques,
per als assumptes en què fos necessària tal atorgament.
• Aprovar l'organització del ens i les seves modificacions, així com les normes internes i les disposicions
necessàries per a la seva gestió.
• Establir les regles de funcionament del propi Consell Rector, amb subjecció al establert en l'apartat 6
d'aquest article, el seu règim econòmic i les funcions del Secretari del Consell.
• Nomenar i separar al personal directiu del ens públic i aprovar el seu règim retributiu, a proposta del
President, aprovar les necessitats de personal del ens públic, així com les seves modificacions i els criteris
generals per a la selecció, admissió i retribució del mateix,sense perjudici del establert
en la normativa laboral o pressupostària.
• Acordar els pressupostos d'explotació i de capital de l'organisme i el seu programa d'actuació plurianual.
• Aprovar el balanç, compte de pèrdues i guanys, la memòria explicativa de la gestió anual de l'organisme
públic i la proposta, si escau, d'aplicació de resultats, acordant el percentatge dels mateixos que es destini
a la constitució de reserves, en la quantitat que resulti precisa per a la realització d'inversions i per al seu
adequat funcionament.
• Autoritzar les inversions i operacions financeres de Ports de l'Estat que resultin del seu programa
d'actuació plurianual, incloses la constitució i participació en societats mercantils.
• Aprovar aquells acords, pactes, convenis i contractes que el propi Consell determini que han de ser de la
seva competència en raó de la seva importància o matèria.
• Acordar el convenient sobre l'exercici de les accions i recursos que corresponguin a Ports de l'Estat en
defensa dels seus interessos davant les Administracions públiques i Tribunals de Justícia de qualsevol
ordre, grau o jurisdicció.
En cas d'urgència, aquesta facultat podrà ser exercida pel President, qui adonarà immediata del actuat al
Consell Rector en la seva primera reunió.
• Realitzar quants actes de gestió, disposició i administració del seu patrimoni propi es reputen precisos.
• Declarar la innecessarietat d'aquells béns de domini públic que no siguin precisos per al compliment de
les finalitats de Ports de l'Estat, que seran desafectats pel Ministeri de Foment.
• L'aprovació dels plecs reguladors dels serveis portuaris bàsics.
El President de Ports de l'Estat, segons la Llei 27/1992, és nomenat mitjançant Reial decret del Consell de
Ministres a proposta del Ministre de Foment.
Aquest càrrec pot simultaniejar-ne amb el de President o Vocal del Consell d'Administració de les societats
participades per Ports de l'Estat, havent de tenir-se presents, en aquest sentit, els requisits i limitacions
retributives imposats per la legislació d'incompatibilitats.
Les seves funcions són igualment nombroses, destacant entre elles les de representació de l'Entitat;
convocar, presidir i aixecar les sessions del Consell Rector, decidint els seus empats amb el seu vot de
qualitat; organitzar, dirigir, controlar i administrar Ports de l'Estat; vetllar pel compliment de les normes
aplicables al Ens; disposar les despeses i ordenar els pagaments; exercir les funcions delegades pel
Consell; les altres que li atribueixi la Llei.
Els supòsits de delegació es regulen en l'art. 29.3, podent ser en favor dels Consellers quan les funcions a
delegar afectin al Consell Rector, i als altres òrgans de Ports de l'Estat quan les funcions estiguin
relacionades amb el funcionament del Ens, amb excepció de les quals exerceixi per delegació del Consell.
• Com a òrgan d'assessorament, l'art. 27 bis, introduït per la Llei 62/1997, regula el Consell Consultiu de
Ports de l'Estat, al que defineix com a òrgan d'assistència del ens públic i que està integrat pel President de
Ports de l'Estat, que ho serà del Consell, i per un representant de cada Autoritat Portuària, que serà el seu
President, qui podrà ser substituït per la persona que designi el Consell d'Administració de l'Autoritat
Portuària de entre
les seves altres membres, a proposta del President.

Autoritats Portuàries
Els òrgans que integren les Autoritats Portuàries són de tres tipus: de govern (Consell d'Administració,
President i Vicepresident), de gestió (Director tècnic) i d'assistència (Consell de Navegació i Port).
El Consell d'Administració s'integra pel President, dos membres nats, i el Secretari; compta amb un nombre
major de vocals (entre quinze i vint-i-dues).
Seran les Comunitats Autònomes les que hagin d'establir el nombre de vocals i els designin; nomenen
igualment al President. El Director és nomenat pel Consell d'Administració, igual que el Vicepresident, que
ja no té per què coincidir amb la figura del Capità Marítim, en disposar-se que es nomenarà entre els
vocals.
S'introdueixen no obstant això límits per raons de representativitat a aquestes designacions.
En aquest sentit, l'Administració General de l'Estat estarà representada pel Capità Marítim i per quatre
vocals (dels quals un serà Advocat de l'Estat i un altre del ens públic Ports de l'Estat). Els municipis en el
terme dels quals estigui localitzada la zona de servei portuària comptaran amb el 14% sobre el total del
nombre de vocals (quan siguin més d'un, la representació correspon, en primer lloc a aquell que del nom al
port, i posteriorment als altres en proporció a la superfície del terme municipal afectada per la zona de
servei)
Les Cambres de comerç, Indústria i Navegació, organitzacions empresarials i sindicals, i sectors econòmics
en l'àmbit portuari, designaran un 24% del total dels membres del Consell d'Administració.
Del que s'ha dit, cal concloure que la Comunitat Autònoma pot comptar amb la majoria de membres del
Consell d'Administració.
El govern autonòmic del ens queda pràcticament assegurat, ja que els acords de l'òrgan -que versaran
sobre les funcions més rellevants del ens-, es prendran per majoria dels presents, i únicament en supòsits
taxats s'exigeix la majoria absoluta (nomenament del Director, aprovació de projectes de pressupostos,
balanç, compte de pèrdues i guanys, memòria anual de gestió, pla d'empresa).
Les funcions del Consell d'Administració es relacionen en l'art. 40.5 LPEMM:
• Regir i administrar el port, sense perjudici de les facultats que li corresponguin al President.
• Delimitar les funcions i responsabilitats dels seus òrgans i conferir i revocar poders generals o especials a
persones determinades, tant físiques com a jurídiques per als assumptes en què fos necessari tal
atorgament.
• Aprovar, a iniciativa del President, l'organització de l'entitat i les seves modificacions.
• Establir les seves normes de gestió i les seves regles de funcionament intern,
el seu règim econòmic i funcions del Secretari, amb subjecció al
que es disposa en l'apartat 6 d'aquest article.
• Ha de tenir-se present l'art. 6.2 de la Llei 1/2006, de 13 de març, sobre el règim
especial del municipi de Barcelona, en la virtut del qual, podrà establir-se reglamentàriament una
representació de l'Ajuntament de Barcelona de fins al 20% del total dels membres del Consell
d'Administració, sempre que no es modifiqui el percentatge de participació de l'Administració de l'Estat.
• Aprovar els projectes de pressupostos d'explotació i capital de l'Autoritat Portuària i el seu programa
d'actuació plurianual, així com la seva remissió a Ports de l'Estat per a la seva tramitació.
• Aprovar el balanç, compte de pèrdues i guanys, la memòria explicativa de la gestió anual de l'Entitat, el
pla d'empresa i la proposta, si escau, d'aplicació de resultats, acordant el percentatge dels mateixos que es
destini a la constitució de reserves, en la quantitat que resulti precisa per a la realització d'inversions i per a
l'adequat funcionament de l'Entitat.
• Autoritzar les inversions i operacions financeres de l'Entitat, incloses la constitució i participació en
societats mercantils, previ compliment dels requisits legals necessaris.
• Aprovar els projectes que suposin l'ocupació de béns i adquisició de drets al fet que es refereix l'article 22
de la present Llei, sense perjudici de l'aprovació tècnica dels mateixos pel Director.
• Exercir les facultats de policia que li atribueix la present Llei, i que siguin necessàries per al compliment
de les seves finalitats.
• Fixar els objectius de gestió anuals, en el marc dels globals que estableixi Ports de l'Estat per al conjunt
del sistema.
• Proposar les operacions financeres d'actiu o passiu l'aprovació del qual correspon a Ports de l'Estat, dins
del marc dels plans d'inversió, de finançament i d'endeutament que el Govern i les Corts Generals aprovin
per a aquest ens públic.

• Autoritzar crèdits per a finançament del circulant.
• Fixar les tarifes pels serveis comercials que presti l'Autoritat Portuària.
• Atorgar les concessions i autoritzacions, d'acord amb els criteris i plecs de condicions generals que aprovi
el Ministeri de Foment, recaptar les taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic
portuari, així com les taxes per prestació de serveis no comercials.
o. Aprovar aquells acords, pactes, convenis i contractes que el propi Consell determini que han de ser de la
seva competència, en raó de la seva importància o matèria.
• Acordar el convenient sobre l'exercici de les accions i recursos que corresponguin a les Autoritats
Portuàries en defensa dels seus interessos davant les Administracions Públiques i Tribunals de Justícia de
qualsevol ordre, grau o jurisdicció.
En cas d'urgència, aquesta facultat podrà ser exercida pel President, qui adonarà immediata del actuat al
Consell d'Administració en la seva primera reunió
• Afavorir la lliure competència i vetllar perquè no es produeixin situacions de monopoli en la prestació dels
diferents serveis portuaris.
• Realitzar quants actes de gestió, disposició i administració del seu patrimoni propi es reputen precisos.
• Aprovar les ordenances del port, amb subjecció al previst en l'article 106 d'aquesta Llei.
• Exercir les altres funcions de l'Autoritat Portuària establertes en l'article 37 no atribuïdes a altres òrgans
de govern o de gestió i no ressenyades en els apartats anteriors.
Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i Agricultura
Promou el desenvolupament del nivell de vida, especialment el de les poblacions rurals dels països del
tercer món, mitjançant el increment de la producció i la millora en la distribució dels productes agrícoles.
Organització de les Nacions unides per al Desenvolupament Industrial
Té per finalitat promoure i accelerar la industrialització dels països en desenvolupament, principalment a
través de les indústries manufactureres.
organització del practicatge a Espanya
Autoritat competent en el servei
Període transitori:
Relació contractual entre ap i corporació de pràctics:
Plec general de condicions de Ports de l'Estat
Plec de clàusules dels serveis del port
Contracte de gestió
Capitania Marítima respecte compliment normes de seguretat en la navegació
Després de període transitori:
La relació amb l'Autoritat Portuària que ella decideixi
Capitania Marítima respecte compliment normes de seguretat en la navegació.
Obligatorietat del practicatge
Obligatori en els ports establerts per la DGMM per a bucs majors de 500 GT
El límit d'arqueig podrà ser modificat per OM de Foment, atenent a l'evolució tècnica en la prestació del
servei, desenvolupament de infraestructures portuàries i desenvolupament de sistemes de navegació i
control de la seguretat del tràfic marítim.
Sistemes d'organització del servei
Període transitori:
Professionals lliures organitzats en corporacions per port
A nivell nacional COL·LEGI OFICIAL NACIONAL DE PRACTICS DE PORT per a defensa dels seus
interessos i la seva relació amb l'Administració i tercers.
Després de període transitori:
Imprevisible en dependre de cada AP
Sistema de selecció i accés al servei
Capità amb 24 mesos de comandament en bucs majors d'1.000 GT
Proves teòriques i període de pràctiques
Període de pràctiques
Màxim 6 mesos

Habilitació dels pràctics
L'Administració Marítima (DGMM) sense límit de tonatge
Cursos i reciclatge
Superar cursos obligatoris de formació que determini DGMM
Responsabilitat dels pràctics
Civil: limitada a 2.000 pts / GT, amb màxim de 100M
Penal: Igual que qualsevol ciutadà
Autoritat dels pràctics
Assessor i no té autoritat a bord
Rebuig del pràctic a realitzar el servei
Solament es contempla el cas de discrepància entre Pràctic i AP, per raons de seguretat marítima, en
aquest cas dirimirà Capitania.
Determinació de les tarifes
AP
edat de jubilació
Exempcions (PAC)
Temporals, tipus i característiques de buc, coneixement port, nombre de maniobres.
Prova davant Capitania
Practicatge des de terra (SBP)
No està regulat.
Queda per a casos de mal temps, per portar el buc a l'àrea on el pràctic pugui embarcar.
Organització de Treballs Portuaris
El règim laboral dels ports espanyols ha estat presidit tradicionalment per un acusat intervencionisme
estatal que, amb un accentuat caràcter paternalista, ha incidit de forma negativa en l'eficàcia i competitivitat
dels ports espanyols.
Des de 1944 funcionava en els ports espanyols l'Organització de Treballs Portuaris (O.T.P.), organisme
autònom del Ministeri de Treball i Seguretat Social, que complia funcions d'elaboració i control del cens de
treballadors portuaris, ordenació de les relacions de treball en els ports, assistència social dels treballadors
portuaris, vetllar per l'elevació del seu nivell professional i socioeconòmic i la millora de la productivitat,
regulació de la seva ocupació per les empreses de estibadors, establiment de salaris i altres condicions de
treball, seguretat i higiene en el treball, formació professional, col·laboració amb el Institut Social de la
Marina com gestor de la Seguretat Social dels portuaris, formació professional del personal portuari i
sosteniment de les instal·lacions destinades a serveis administratius, sanitaris, assistencials, habitatges per
a treballadors portuaris i, en general, l'organització i manteniment d'un sistema laboral adequat per a la
realització de les operacions portuàries i l'efectivitat dels drets socials dels treballadors. El sistema vigent en
l'actualitat, part de la definició de les activitats d'estiba i desestiba de vaixells en els ports d'interès general
com un servei públic essencial de titularitat estatal, salvant únicament l'organització del servei en el ports
gestionats per una comunitat autònoma.
El sistema establert suprimeix la O.T.P. per a crear societats estatals en cada port, com successores de la
O.T.P., doncs tenen com objecto assegurar la professionalitat dels treballadors portuaris, la regularitat en la
prestació de serveis i la contractació en l'àmbit de la relació laboral especial dels estibadores portuaris
precisos per a les necessitats dels ports. S'obliga, per altra banda, a les empreses estibadores a participar
en el capital d'aquestes societats hereves directes de la extingida O.T.P.
Realment la raó d'ésser d'una organització de treballadors portuaris és la garantia d'una ocupació
permanent o regular dels treballadors portuaris, la cobertura de l'atur parcial o ingressos mínims, el registre
dels treballadors portuaris i la seva prioritat per a treballar en el port, la formació professional i la garantia
dels màxims benefici socials.
Tots aquests objectius estan recollits en el Conveni 137 de la O.I.T., i per a garantir-los no és necessària la
creació de cap societat estatal hereva de l'antiga O.T.P., com ocorre en la major part dels països del món
occidental.
Hem de reconèixer que s'ha millorat la regulació a l'establir la possibilitat d'una relació directa entre les
empreses estibadores i els treballadors portuaris i regular de forma acceptable la relació especial dels
estibadores portuaris, respectant la direcció i control del treball i les facultats disciplinàries de les empreses
estibadores, el que contribuirà sens dubte a millorar la productivitat d'aquesta activitat portuària.

Cal fer, finalment, referència dintre d'aquest marc normatiu als convenis 137 (treball portuari, de 1973) i 152
(seguretat i higiene en els treballs portuaris de 1979) de la Organització Internacional del Treball (O.I.T.),
ambdós ratificats per Espanya.
El Conveni 137 disposa que la política nacional haurà d'estimular perquè, en la mesura del possible,
s'asseguri l'ocupació permanent o regular dels treballadors portuaris (art. 2), se'ls assegurin períodes
mínims d'ocupació o ingressos mínims, es duguin registres per a totes les categories de treballadors
portuaris i els treballadors portuaris registrats tinguin prioritat per al treball portuari.
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
Està composta per Alemanya, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Estats Units, Gran Bretanya, Grècia, Holanda,
Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Portugal i Turquia.
Té per finalitat defensar col·lectivament qualsevol agressió feta a un país membre, d'acord amb el pacte
militar entre els països occidentals d'Europa.
Organització del Tractat del sud-est d'Àsia
Té per objecte aliar defensivament als països interessats per a cooperar contra l'agressió armada i
fomentar el progrés econòmic i benestar dels seus pobles.
Organització del Tràfic marítim: aplicació a l'organització del tràfic portuari
aplicació a l'organització del tràfic portuari
Podríem destacar com especialment aplicables al tràfic portuari els següents mètodes:
Dispositius adjacents de separació del tràfic dividits per sectors en els accessos als punts de convergència
Aquest mètode s'empra en accessos a ports, estacions marítimes de pràctics, boies de recalada o bucs far,
entrades a estrets, canals, estuaris, etc.
• Organització del tràfic en els punts de convergència i en els de unió de derrotes en què es troben
dispositius de separació del tràfic.
• Confluència de gir.
• Separació del tràfic.
• En un encreuament.
• Separació del tràfic.
• En un punt d'unió.
• Zona de precaució.
• Altres mètodes d'organització del tràfic.
• Derrotes en aigües profundes.
Organització del tràfic marítim: objectius
Objectius
• Separar corrents de tràfic per reduir freqüència de rumbs oposats.
• Reduir perill d'abordatge entre bucs naveguin per la via i els que les creuin.
• Simplificar els corrents de tràfic a les zones de convergència.
• Organitzar tràfic segur en zones de gran densitat.
• Organitzar tràfic dins de les zones en què la navegació sigui perillosa per a totes/algunes classes de bucs.
• Organitzar la seguretat del tràfic a les zones de medi ambient sensibles
• Reduir riscos d'encallada on sigui incerta o crítica la profunditat.
• Canalitzar el tràfic separant-ho dels caladors o organitzar-ho a través d'aquests.
Definicions
• Sistema d'Organització del Tràfic: Sistema constituït per una o més derrotes i/o mesures d'organització
del tràfic destinades a reduir el risc de sinistres; comprèn TSS, derrotes de 2 direccions, eixos de circulació
recomanats, zones a evitar, zones de navegació costanera, confluències de gir, zones de precaució i
derrotes en aigües profundes.
• Sistema obligatori d'organització del tràfic: SOT aprovat per IMO i conformi SOLAS V/8 i obligat.
• Dispositiu de Separació de Tràfic (TSS): Mesura d'organització del tràfic destinada a separar corrents
oposats establint vies de circulació.
• Zona o línia de separació: Zona o línia que separa vies de circulació.

• Via de circulació: Zona en què s'estableix una direcció única.
• Confluència de gir: Comprèn un punt de separació o zona de separació circular i una via de circulació
giratòria anti-clockwise.
• Zona de navegació costanera: Zona entre costa i límit més proper d'un TSS.
• Derrota de dues direccions: delimitada per a zones de navegació difícil o perillosa.
• Derrota recomanada: D'amplària indefinida de vegades marcada per boies la línia axial.
• Eix de circulació recomanat: Derrota lliure perills i aconsellable navegar.
• Derrota en aigües profundes: Delimitada per evitar baixes sondes.
• Zona de precaució: S'ha de navegar amb especial precaució.
• Zona a evitar: Navegació perillosa, evitar.
• Zona en la qual no es permet fondejar: fondeig pugui ser perillós o causar dany al mitjà.
• Direcció establerta del tràfic: Representació del sentit en un TSS.
• Direcció recomanada del tràfic: On no és pràctic o innecessari adoptar una direcció.
• Procediments i responsabilitats
Procediments i funcions de IMO:
La IMO és l'únic organisme amb competència per establir mesures d'organització de tràfic marítim.
Per aprovar o modificar un TSS tindrà en compte si les ajudes a la navegació podran determinar situació
amb exactitud; si reconeixements hidrogràfics són adequats i si compleix amb els criteris de planificació i
organització establerts.
Per aprovar o modificar sistema que no sigui un TSS, tindrà en compte les ajudes a la navegació i els
reconeixements hidrogràfics.
IMO no aprovarà ni modificarà sense consentiment d'Estats riberencs quan pugui afectar a drets i costums,
recursos, medi ambient o necessitat de millora en ajudes o reconeixements hidrogràfics.
Responsabilitats dels Governs i pràctiques recomanades:
Els sistemes aprovats per IMO entraran en vigor en la data notificada pel Govern que els va proposar.
En establir sistema Governs proporcionaran a la seva autoritat hidrogràfica tots els detalls almenys 6 mesos
abans de la seva implantació.
Elecció i establiment de sistemes incumbeix als Governs.
Si sistema proposada depassa aigües territorials haurà de consultar a IMO.
En situacions d'emergència, els governs podran introduir immediatament canvis temporals.
Es recomana que torres i plataformes petrolieres o estructures anàlogues, quedin fos de TSS.
Si és inevitable establir instal·lacions dins, se sotmetrà a IMO per a modificacions.
Governs que estableixin TSS en les seves aigües, demana se sotmetin als criteris de la IMO i se sotmetin a
la seva aprovació.
Si un TSS no se sotmet a la IMO, en les cartes indicarà les regles aplicables.
Quant a implantació de sistemes d'organització del tràfic que no siguin TSS, s'aplicarà el mateix.
Hampered vessels en operacions de conservació de seguretat a la navegació, estesa, manteniment o
recollida de cables, quedaran exempts de la regla 10, prèvia informació, radioavisos nàutics i evitant en tant
que sigui possible quan visibilitat és reduïda.
Gens del exposat prejutjarà les disposicions de la Convenció de les Nacions Unides sobre Dret del mar.
Per aconseguir els objectius proposats s'utilitzaran els següents mètodes:
• Separació de corrents de tràfic oposades mitjançant zones o línies de separació quan no és possible
establir zones.
• Separació de corrents de tràfic oposades mitjançant obstacles naturals i objectes definits geogràficament.
• Separació entre tràfic directe i el tràfic local mitjançant zones de navegació costanera.
• Dispositius adjacents de separació del tràfic dividits per sectors en els accessos a punts de convergència.
• Organització del tràfic en els punts de convergència i en els de unió de derrotes en què es troben TSS:
• Confluències de gir
• Punts d'unió
• Zones de precaució
Altres mètodes d'organització:
• Derrotes en aigües profundes
• Zones a evitar
• Derrotes recomanades per al tràfic, derrotes de 2 adreces i eixos de circulació recomanats.

Només s'establiran sistemes quan sigui evident augmento seguretat i proporcioni trànsit segur.
Factors a tenir en compte:
• Drets i costums respecte als recursos.
• Característiques del tràfic (cabotatge, creus, ancoratges, maniobres navals).
• Presència de caladors.
• Activitats existents i canvis previsibles en subsòl.
• Idoneïtat ajudes a la navegació, hidrografia i cartes de la zona existents.
• Factors ambientals (característiques meteo, marees, gels, etc.).
• Existència zones de conservació del medi ambient.
• No s'establiran on inestabilitat de fons pugui donar lloc a alteracions freqüents en posicions dels canals.
• Quan s'estableixin zones a evitar haurà de demostrar la seva necessitat i raons.
Abans de crear o modificar sistemes els governs consultaran primerament amb:
• Navegants que usin la zona.
• Autoritats d'ajudes a la navegació i hidrogràfiques.
• Autoritats portuàries.
• Organitzacions pesca, explotació recursos i protecció del mitjà.
Criteris de concepció:
• Derrotes s'ajustaran en tant que sigui possible al tràfic existent.
• Canvis de rumb, els menys possibles.
• Zones de convergència i punts d'unió de derrotes es reduiran al mínim i tan separades com sigui possible.
• Les derrotes es concebran per poder fer ús de les ajudes a la navegació.
• Reconeixements hidrogràfics adequats.
Quant als tss:
• Extensió, l'essencial per a la seguretat de la navegació.
• Vies de suficient amplària per al tràfic, eximeix de riscos i amb suficient profunditat.
• Si hi ha espai suficient usar zones en comptes de línies.
Els vaixells hauran de poder situar-se usant un o més dels següents mètodes:
• Marcacions visuals a objectes fàcilment identificables.
• Marcacions i aconsegueixis radar.
• Marcacions radiogoniomètriques o un altre equip de radionavegació.
• Sistema de determinació posició electrònics per a vies addicionals de mercaderies perilloses.
• Si hi ha suficient amplària, zones de separació = triple component transversal de l'error típic.
• Possibilitat d'establir abalisament si dubta bucs determinin situació sense ambigüitats.
Zones de convergència i unió:
• Necessitat d'evitar ambigüitats o confusió en aplicar COLREG.
• Fomentar encreuament de les vies de circulació en angle recte.
• Donar als quals cedeixen pas major espai per maniobrar.
• Vaixell que segueix a rumb pugui mantenir-ho major temps possible.
• El tràfic que no segueixi una derrota establerta eviti creuar una unió de derrotes.
• En la concepció d'aquestes derrotes, conveniència d'abalisar punts crítics d'evolució.
• Restes naufragis i obstacles, abalisats si profunditat menor a sonda mínima en cartes.
Ajusts i suspensions temporals
Dispositius de separació de tràfic:
Quan inevitable emplaçament temporal de torre prospecció, ajustar-se a “criteris de concepció”.
Si està prop del límit d'una via de circulació, augmentar zona de separació.
Interrupció local temporal del dispositiu o de part del mateix, podent convertir-se en zona de precaució.
Suspensió temporal de tot el dispositiu.
Remetre aquests ajustos temporals a IMO i serveis hidrogràfics, per informar a navegants.
Si ajust temporal > 1 any es considerarà la seva modificació permanent.
Sistemes obligatoris d'organització del tràfic: no admeten ajustos temporals.
Utilització dels sistemes d'organització del tràfic
Siguin utilitzats per tots els vaixells, certes categories de vaixells o vaixells carregues determinades.
Estan projectats per utilitzar-se dia i nit, amb tot tipus de temps, si gel, amb poc, sense R/H.

Vaixells naveguin en o prop de TSS compliran regla 10 COLREG.
Punts d'unió, navegar amb gran precaució.
DW routes evitar utilitzar-les excepte bucs gran calat.
Evitar zones de precaució excepte entrades i sortides de port.
Derrotes de dues direccions es mantindran en tant que sigui possible a estribord.
Fletxes impreses no han d'ajustar-se estrictament a elles, són indicadores de la direcció general.
Utilitzar YG Sembla que Vd no està complint amb el TSS (inclosa en CIS) quan escaigui.
Representació en les cartes
Llegendes, signes i notes recomanades per OHI per representar en cartes els detalls d'organització del
tràfic:
Llegendes: TSS (Traffic separation scheme), inshore traffic zone, precautionary area, DW (Deep water
route), Area to be avoided, Two-way route, Recommended route, Recommended track
Signes d'organització del tràfic: línies separació, zones, fletxes, límits, etc. (magenta).
Signes indicadors de delimitacions: entre TSS (costats) i alta mar, entre TSS i zona navegació costanera.
Advertiments i notes explicatives: DW XX (sonda garantida) i zones a evitar.
Les Notes també en el Rumb.
Organització Educativa, Científica i Cultural de les Nacions Unides
Organitzada en 1945 per promoure la col·laboració entre les nacions en el que concerneix a l'educació, la
ciència i la cultura.
La UNESCO és l'organisme matriu de la comissió oceanogràfica intergovernamental.
organització encarregada del control i la inspecció de vaixells (versió refosa)
Per a reforçar el nivell de seguretat marítima i de protecció mediambiental, el present Reglament establix un
marc harmonitzat de normes i procediments aplicables a les organitzacions que efectuen la inspecció i el
reconeixement de vaixells.
El present Reglament defineix el marc jurídic aplicable al reconeixement i a les activitats de les
organitzacions encarregades de realitzar les inspeccions i els reconeixements dels vaixells.
Concessió del reconeixement
Els Estats membres que desitgin concedir el reconeixement a una organització han de presentar una
sol·licitud davant la Comissió Europea.
Els Estats sol·licitants i la Comissió avaluen la sol·licitud.
Per a poder obtenir el reconeixement, l'organització ha de respectar uns criteris mínims: la personalitat
jurídica, l'excel·lència professional, l'experiència, la independència i l'existència d'un codi deontològic, així
com d'un sistema reconegut de gestió de qualitat.
L'entitat jurídica que rep el reconeixement és l'entitat matriu de totes les entitats jurídiques que constituïxen
l'organització.
En casos degudament justificats, el reconeixement es podrà limitar a determinats tipus de vaixells, a
vaixells de certes dimensions o certs usos, o fins i tot a tipus de tràfic corresponents a les capacitats reals
de l'organització.
La Comissió pot demanar a l'organització reconeguda que adopti mesures preventives i correctores quan
aquesta última no compleixi les obligacions o criteris mínims detallats en el present Reglament o fins i tot
quan la seva actuació en l'àmbit de la prevenció de la contaminació i de la seguretat sigui reduïda.
La Comissió informa per endavant sobre les mesures que hagi decidit adoptar als Estats membres que
hagin autoritzat a l'organització reconeguda.
La Comissió pot imposar multes a l'organització autoritzada:
Quan es produeixi un incompliment greu o repetit dels criteris mínims o de les obligacions establertes pel
reglament o quan la seva dolenta actuació sigui conseqüència de greus deficiències internes;
Quan hagi transmès de manera voluntària informació equivocada o incompleta a la Comissió.
La Comissió pot imposar sancions a l'organització autoritzada quan aquesta última no hagi engegat les
mesures correctores i preventives sol·licitades.
Les multes i les sancions revesteixen un caràcter proporcional i dissuasori i el seu import acumulat no pot
superar en més d'un 5% a la mitjana del volum de negoci total dels 3 últims anys de l'organització.
Retirada del reconeixement

La Comissió pot decidir, a petició d'un Estat membre o per iniciativa pròpia, retirar el reconeixement a causa
del incompliment greu i repetit dels criteris mínims o de les obligacions del present Reglament o a una
dolenta actuació, quan un motiu o un altre constitueixi una amenaça inacceptable per a la seguretat.
Avaluació de les organitzacions
La Comissió i l'Estat membre que hagi presentat la sol·licitud de reconeixement avaluaran conjuntament i,
com a mínim cada dos anys, totes les organitzacions reconegudes.
Els avaluadors han de comprovar si l'organització compleix les obligacions i els criteris del Reglament
posant l'accent en la seguretat, la prevenció de la contaminació i l'historial d'accidents.
Als Estats membres se'ls informa sobre els resultats de l'avaluació.
Normes i procediments
Es convida a les organitzacions autoritzades que es consultin, amb caràcter periòdic, per a assolir
l'harmonització de les seves normes i procediments i que defineixin les condicions necessàries per a obtenir
el reconeixement mutu dels certificats de classificació concedits per als equipaments, els materials i els
components.
Els certificats d'equips marins conformes a la Directiva 96/98/CE han de ser reconeguts per les
organitzacions reconegudes amb fins de classificació.
Les organitzacions reconegudes informaran a la Comissió i als Estats membres de l'estat de la situació en
matèria d'harmonització.
Sobre aquesta base, la Comissió presentarà en 2014 un informe al Parlament Europeu i al Consell. Creació
d'una entitat independent d'avaluació i certificació
A tot tardar, el 17 de juny de 2011, les organitzacions reconegudes haurien d'haver creat una entitat
independent d'avaluació i certificació de qualitat.
Aquesta organització s'encarregarà d'avaluar i certificar els sistemes de gestió de qualitat de les
organitzacions reconegudes i proposarà interpretacions de les normes de gestió de qualitat reconegudes a
nivell internacional.
La Comissió avaluarà de forma periòdica el treball d'aquesta entitat.
El present Reglament així com la Directiva 2009/15/CE refonen la Directiva 94/57/CE.
òrgans establerts en virtut de la convenció dels drets de la mar.
Autoritat Internacional dels Fons Marins:
• És l'entitat mitjançant la qual els Estats parteix en la convenció organitzen i controlen les activitats a la
zona dels fons marins i oceànics fora de les jurisdiccions nacionals, de conformitat amb la Convemar, amb
la intenció de l'administració dels recursos que allí es troben.
Té la seva seu a Kingston, Jamaica.
La mateixa esta composta pels següents òrgans:
• L'assemblea: L'Assemblea estarà integrada per tots els membres de l'autoritat.
L'Assemblea celebrarà un període ordinari de sessions cada any i períodes extraordinaris de sessions quan
ella mateixa ho decideixi o quan sigui convocada pel Secretari General a petició del Consell o de la majoria
dels membres de l'Autoritat.
Facultats i funcions:
• Triar als membres del Consell.
• Triar al Secretari General entre els candidats proposats pel Consell.
• Triar, per recomanació del Consell, als membres de la Junta Directiva i al Director General de l'Empresa.
• Establir els òrgans subsidiaris que siguin necessaris per a l'acompliment de les seves funcions.
• Determinar les quotes dels membres al pressupost administratiu de l'Autoritat conformement a una escala
convinguda, basada en la qual s'utilitza per al pressupost ordinari de les Nacions Unides, fins que l'Autoritat
tingui suficients ingressos d'altres fonts per sufragar les seves despeses administratives.
El Consell estarà integrat per 36 membres de l'Autoritat triats per l'Assemblea.
El Consell funcionarà a la seu de l'Autoritat i es reunirà amb la freqüència que els assumptes de l'Autoritat
requereixin, però almenys tres vegades per any.
La majoria dels membres del Consell constituirà quòrum.
El Consell és l'òrgan executiu de l'Autoritat i estarà facultat per establir, de conformitat amb aquesta
Convenció i amb la política general establerta per l'Assemblea, la política concreta que seguirà l'Autoritat en
relació amb tota qüestió o assumpte de la seva competència.
Aquest al seu torn esta conformat per dos òrgans:
• Una Comissió de Planificació Econòmica.

• Una Comissió Jurídica i Tècnica.
• La secretaria.
La Secretaria de l'Autoritat es compondrà d'un Secretari General i del personal que requereixi l'Autoritat
Secretari General serà el més alt funcionari administratiu de l'Autoritat, actuarà com a tal en totes les
sessions de l'Assemblea, del Consell i de qualsevol òrgan subsidiari, i exercirà les altres funcions
administratives que aquests òrgans li encomanin.
El Secretari General presentarà a l'Assemblea un informe anual sobre les activitats de l'Autoritat. Secretari
General serà el més alt funcionari administratiu de l'Autoritat, actuarà com a tal en totes les sessions de
l'Assemblea, del Consell i de qualsevol òrgan subsidiari, i exercirà les altres funcions administratives que
aquests òrgans li encomanin.
El Secretari General presentarà a l'Assemblea un informe anual sobre les activitats de l'Autoritat.
Empresa serà l'òrgan de l'Autoritat que realitzarà activitats a la Zona, així com activitats de transport,
tractament i comercialització de minerals extrets de la Zona.
En el marc de la personalitat jurídica internacional de l'Autoritat, l'Empresa tindrà la capacitat jurídica.
L'Empresa actuarà de conformitat amb aquesta Convenció i les normes, reglaments i procediments de
l'Autoritat, així com amb la política general establerta per l'Assemblea, i estarà subjecta a les directrius i al
control del Consell.
L'Empresa tindrà la seva oficina principal a la seu de l'Autoritat.
Tribunal Internacional del Dret del Mar:
Amb seu a la ciutat d'Hamburg, Alemanya, el Tribunal té competència per resoldre les controvèrsies i
demandes que li siguin sotmeses, de conformitat amb la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del
Mar.
El Tribunal decidirà sobre aquestes controvèrsies i demandes, de conformitat amb la convenció i altres
normes del dret internacional que no siguin incompatibles amb ella.
La competència del Tribunal s'estendrà a totes les controvèrsies i demandes que li siguin sotmeses de
conformitat amb aquesta Convenció i a totes les qüestions expressament previstes en qualsevol altre acord
que confereixi competència al Tribunal.
Si totes les parts en un tractat ja en vigor que versi sobre les matèries objecto d'aquesta Convenció així ho
acorden, les controvèrsies relatives a la interpretació o aplicació d'aquest tractat podran ser sotmeses al
Tribunal de conformitat amb aquest acord.
La fallada serà motivat i publico; els mateixos tenen un caràcter definitiu i obligatori per a les parts.
Comissió de Límits de la Plataforma Continental:
Té per finalitat examinar la informació presentada pels Estats costaners per a la determinació del límit
exterior de la plataforma continental quan aquesta s'estén més enllà de 200 milles marines, i fer
recomanacions sobre aquest tema.
Només quan un Estat incorpora les recomanacions de la comissió, es considerarà que el límit exterior de la
seva plataforma continental més enllà de les 200 milles ha estat establert de manera definitiva i obligatori.
Solució de controvèrsies.
La Convenció va establir un mecanisme obligatori per a la solució de controvèrsies relatives al dret del mar.
Quan els Estats no poden resoldre per si solament les controvèrsies derivades de l'aplicació de la
Convenció, estan obligats a seguir certs procediments definits en la Convenció, com és el recurs al Tribunal
Internacional del Dret del Mar.
El Tribunal, la seu del qual es troba a Hamburg (Alemanya), és operacional des de 1996, dos anys després
de l'entrada en vigor de la Convenció.
Es pot anar tant a conciliació, a arbitratge i a l'arbitratge especial, est ultimo és especial per que solament
coneixes casos de pesquera, investigació científica, navegació, contaminació causada per vaixells i per
vessament, protecció i preservació del mitjà marí.
La demanda ha de ser feta per escrit i dipositat en la Secretària de les Nacions Unides.
Organització Hidrogràfica Internacional
L'Organització Hidrogràfica Internacional, és una organització intergovernamental consultiva i tècnica
d'hidrografia, establerta per un acord signat a Mònaco el 3 de maig de 1967, que va entrar en vigor en
1970.
L'OHI concreta una cooperació començada al principi del segle XX entre els Estats que disposaven d'una
capacitat de realitzar aixecaments hidrogràfics i de publicar les seves pròpies cartes marines.

En 2006, l'Organització Hidrogràfica Internacional, amb seu central a Mònaco, es componia de 77
membres.
L'OHI és també l'encarregada de publicar diversos estàndards, incloent el S-57 de transferència per a
dades hidrogràfiques digitals, un estàndard de codificació emprat per a cartes de navegació electròniques.
És l'organisme coordinador dels Serveis Hidrogràfics oficialment acreditats pels seus respectius
governs i els seus objectius són:
• Coordinar les activitats de les Oficines Hidrogràfiques nacionals.
• Aconseguir l'estandardització de les publicacions cartogràfiques i nàutiques en general.
• Adoptar mètodes fiables i eficients en el desenvolupament d'aixecaments hidrogràfics.
•Promoure el desenvolupament de les ciències en el camp de la hidrografia i de les tècniques usades en
l'oceanografia física.
organització i facultats per a efectuar la inspecció i el peritatge de vaixells
Amb la finalitat de que s'apliquin amb eficàcia els convenis internacionals sobre seguretat marítima, el
Consell Europeu ha definit les mesures que han d'adoptar els Estats membres i les organitzacions que
participen en la inspecció, el peritatge i la certificació de vaixells.
Aquestes mesures es refereixen, en particular, als requisits de seguretat del vaixell, la maquinària i les
instal·lacions elèctriques i de control.
La seguretat marítima, així com la prevenció de la contaminació marina, poden millorar-se mitjançant
l'aplicació efectiva dels convenis, resolucions i codis internacionals.
Per tant, els Estats membres vetllen per que les seves administracions competents puguin garantir una
aplicació estricta de les disposicions internacionals.
Els Estats membres comproven que les organitzacions a les quals encarreguen les inspeccions, els
peritatges i les certificacions dels vaixells estiguin reconegudes.
Pel que fa als certificats de seguretat radiotelefònica per a vaixells de càrrega, aquesta tasca pot
encomanar-se a organitzacions privades reconegudes.
Els criteris que han de complir aquestes organitzacions es detallen en un annex de la Directiva.
Els Estats membres poden requerir la reciprocitat quan s'encarrega una de les tasques esmentades
anteriorment a una de les organitzacions reconegudes en un tercer país.
Si es delega aquesta funció de control en organitzacions reconegudes, s'estableix una relació de treball
entre les administracions nacionals competents i les organitzacions reconegudes.
Aquesta relació de treball es regeix per un acord oficial que defineix les tasques i funcions concretes
assumides per les organitzacions.
La Comissió està assistida pel comitè de Seguretat Marítima i Prevenció de la Contaminació pels Vaixells
(COSS).
Aquest Comitè adopta el seu reglament intern.
Els Estats membres tenen la possibilitat de retirar o suspendre el reconeixement d'una organització.
Les diferents etapes del procediment de suspensió del reconeixement es descriuen en l'article 10 de la
Directiva.
Els Estats membres tenen l'obligació de supervisar les activitats de les organitzacions reconegudes o, en el
cas de les establertes en altres Estats membres, de supervisar el control efectuat sobre aquestes
organitzacions per l'administració dels Estats membres en qüestió.
Així mateix, han d'assegurar-se que els vaixells amb pavelló d'un tercer país no gaudeixen d'un tractament
més favorable que els vaixells facultats per a enarborar el pavelló d'un Estat membre.
En la Directiva s'estableixen els procediments de reconeixement de les organitzacions, de modificació dels
criteris de reconeixement i de suspensió i retirada del reconeixement.
Cada Estat membre ha d'assegurar-se que els vaixells que enarborin el seu pavelló estan construïts i es
mantenen de conformitat amb els requisits sobre el buc, les màquines i les instal·lacions elèctriques i de
control establerts per una organització reconeguda.
Les organitzacions reconegudes, per la seva banda, han de consultar-ne periòdicament a fi de mantenir
l'equivalència de les seves normes tècniques i de la seva aplicació.
D'altra banda, han de presentar a la Comissió informes periòdics sobre els avanços en el plànol de les
normes.

Aquesta Directiva s'inscriu en el paquet Erika I i pretén reforçar i harmonitzar el règim comunitari aplicable a
les organitzacions reconegudes, simplificant al mateix temps les obligacions que s'imposen als Estats
membres en matèria de vigilància i notificació.
A la Comunitat li competeix el reconeixement, la vigilància i, si escau, la suspensió d'aquestes
organitzacions, mentre que els Estats membres mantenen la responsabilitat de designar les organitzacions
reconegudes encarregades del peritatge dels seus vaixells.
La Directiva establix que les societats de classificació no poden estar sotmeses al control dels propietaris o
constructors de vaixells ni d'altres persones que exerceixin activitats comercials en les àrees de la
fabricació, l'equipament, la reparació o l'explotació de vaixells.
organització intergovernamental consultiva de la navegació marítima
Amb seu 22 Berners Street. London (Anglaterra). Es funda amb motiu de la celebració de la Conferència
Marítima de la Nacions Unides el 17.03.59.
Les seves fins:
• Intercanviar informació tècnica, lluitar contra les pràctiques respectives sobre navegació;
• Fomentar les normes de seguretat màxima en la navegació i resoldre problemes marítims d'índole tècnic.
Organització Internacional de Normalització
International Organization for Standarization (ISO). Organització internacional especialitzada en
normalització, que agrupa a un conjunt molt important de centres nacionals de normalització de diferents
països.
L'objecte de la ISO, segons la seva Constitució, és l'afavorir el desenvolupament de la normalització en el
món amb la intenció de facilitar els intercanvis de mercaderies i les prestacions de serveis entre les
nacions, i de desenvolupar la cooperació en els dominis intel·lectual, científics, tècnics i econòmics.
Aquesta organització va ser instituïda en 1946, la seva seu aquesta en Ginebra (Suïssa).
Organització Internacional del Treball
L'Organització Internacional del Treball (OIT) és l'agència tripartida de la ONU i convoca a governs,
empleadors i treballadors dels seus estats membres amb la finalitat d'emprendre accions conjuntes
destinades a promoure el treball decent en el món.
Organització Hidrogràfica Internacional
Organització hidrogràfica internacional (IHO) va ser establert originalment endins 1921 com l'oficina
hidrogràfica internacional (IHB).
L'actual nom va ser adoptat endins 1970 com a resultat d'acords internacionals revisats entre nacions de
membre.
No obstant això, l'oficina hidrogràfica internacional coneguda anterior va ser conservada per al cos
administratiu del IHO de tres directors i d'un personal petit en les prefectures de l'organització endins
Mònaco.
Durant el segle XIX, moltes nacions marítims van establir oficines hidrogràfiques per proporcionar els
mitjans per millorar la navegació de recipients navals i mercantil proporcionant les publicacions nàutiques,
les cartes nàutiques, i altres serveis de navegabilitat.
Hi havia diferències substancials en cartes hidrogràfiques dels procediments, i publicacions.
En 1889, una conferència marina internacional va ser duta a terme a Washington, C. c., i va ser proposat
per establir a una “comissió internacional permanent.”
Les ofertes similars van ser fetes en les sessions del congrés internacional de la navegació dut a terme en
el St. Petersburg en 1908 i una altra vegada en 1912.
En 1919 els “hydrographers” de Gran Bretanya i de França van cooperar a prendre les mesures
necessàries per convocar una conferència internacional de “hydrographers”.
Londres va ser seleccionat com el lloc més convenient per a aquesta conferència, i el 24 de juliol de 1919,
la primera conferència internacional oberta, atès pels hydrographers de 24 nacions.
L'objecte de la conferència era “considerar la conveniència de totes les nacions marítims que adoptaven
mètodes similars en la preparació, la construcció, i la producció de les seves cartes i de totes les
publicacions hidrogràfiques; de rendir els resultats en la forma més convenient per permetre'ls ser utilitzat
fàcilment; d'instituir un sistema ràpid del intercanvi mutu de la informació hidrogràfica entre tots els països; i

de proporcionar una oportunitat a les consultes i a les discussions de ser realitzat en temes hidrogràfics
generalment pels experts hidrogràfics del món.
Aquest segueix sent el propòsit principal de IHO.
Com a resultat de la conferència, una organització permanent va ser formada i els estatuts per a les seves
operacions van ser preparats.
El IHB, ara el IHO, va començar les seves activitats en 1921 amb 18 nacions com a membres.
El principat de Mònaco va ser seleccionat a causa de la seva comunicació fàcil amb la resta del món i
també a causa de l'oferta abundant d'Albert I, príncep de Mònaco per proporcionar les comoditats
convenients per a l'oficina al principat.
El treball principal emprès pel IHO és:
• Per portar al voltant d'una associació propera i permanent entre les oficines hidrogràfiques nacionals.
• Per estudiar matèries en el que concerneix Hidrografia i ciències i tècniques aliades.
• A més futur el intercanvi de cartes i de documents nàutics entre els oficials hidrogràfics dels governs del
membre.
• Oferir la direcció i el consell a petició, particularment als països va enganxar a la creació o a ampliar el seu
servei hidrogràfic.
• Per animar la coordinació d'exàmens hidrogràfics amb activitats oceanogràfiques rellevants.
• Per ampliar i facilitar l'ús del coneixement oceanogràfic en benefici de navegadors.
• Per cooperar amb les organitzacions internacionals i les institucions científiques que han relacionat
objectius.
El IHO va disposar els estàndards hidrogràfics que es convindran en per les nacions de membre.
S'animen a tots els Estats membre s'impulsen i que segueixin aquests estàndards en els seus exàmens,
cartes nàutiques, i publicacions.
Mentre que aquests estàndards s'adopten uniformement, els productes de les oficines hidrogràfiques i
oceanogràfiques del món es converteixen en més uniforme.
Molt s'ha fet en el camp de la estandardització des que l'oficina va ser fundada.
Moltes publicacions de IHO estan disponibles per al públic en general, tal com la revisió hidrogràfica
internacional, el butlletí hidrogràfic internacional, especificacions de la carta del IHO, diccionari hidrogràfic,
el IHO també han publicat Límits dels oceans i dels mars, que especifica els límits entre oceans.
En 2000 van definir oficialment els límits de l'Oceà meridional.
El IHO també publica diversos estàndards, incloent S-57 Estàndard de la transferència de IHO per a les
dades hidrogràfiques de Digital, l'estàndard de la codificació usat per a cartes navegació electròniques.
Organització Marítima Internacional
L'Organització Consultiva Marítima Intergovernamental (O.C.M.I.), modificada en els moments actuals com
a Organització Marítima Internacional (O.M.I.), és l'organisme especialitzat de les Nacions Unides que
s'ocupa exclusivament dels assumptes marítims.
El seu interès se centra principalment en els bucs utilitzats en serveis internacionals.
Són membres de la O.M.I. més de noranta estats, entre els quals figuren nacions que compten amb bucs,
països que utilitzen serveis de transport marítim i països en desenvolupament.
Els objectius de la O.M.I. consisteixen a facilitar la cooperació entre governs en qüestions tècniques
relacionades amb el transport marítim i especialment pel que fa a la seguretat de la vida humana en la mar,
vetllar per l'aplicació de les normes de màxim rigor possible quant a la seguretat en la mar i eficiència de la
navegació, la qual cosa suposa la facilitació d'un ampli intercanvi d'informació entre les diferents nacions
sobre qüestions tècniques marítimes, i la formalització d'acords internacionals.
La Convenció constitutiva de la O.C.M.I. va ser preparada per la Conferència Marítima de les Nacions
Unides en Ginebra en 1948 i reflectia el desig de les nacions marítimes que es consolidessin les diverses
formes de cooperació internacional que havien anat desenvolupant-se amb el temps al món del transport
marítim.
Quant a la seva estructura, l'assemblea està integrada per representants de tots els estats membres i
estableix el programa de treball, aprova reglamentacions financeres, tria als membres que han d'integrar el
Consell del O.M.I. i el Comitè de Seguretat Marítima, així com aprova el nomenament del secretari general.
El Consell està compost per representants de divuit estats membres triats per l'Assemblea amb un mandat
de dos anys.

El Comitè de Seguretat Marítima, integrat per representants de setze estats membres també triats per
l'Assemblea, però amb un mandat de quatre anys i que atén als treballs tècnics de l'organització.
La Secretaria, radicada a la seu de l'Organització a Londres, i integrada pel secretari general, el secretari
general adjunt, el secretari del Comitè de Seguretat Marítima i un cos de funcionaris internacionals
contractats amb un criteri de diversitat geogràfica el més àmplia possible.
Organització Meteorològica Mundial
L'Organització Meteorològica Mundial (OMM), és una organització internacional creada en 1946 en el sí de
la 'ONU l'objectiu de la qual és assegurar i facilitar la cooperació entre els serveis meteorològics nacionals,
promoure i unificar els instruments de mesura i els mètodes d'observació.
L'aplicació més important de la Meteorologia és el pronòstic del temps.
Tal aplicació és un factor operacional per a les navegacions marítima i aèria, i, per tant, a tenir en compte
en el plantejament d'una travessia marítima.
La predicció del temps pot classificar-se en predicció a curt termini (24 a 72 hores), mig termini (una
setmana) o llarg termini (d'un mes a una estació).
La predicció a curt termini, d'utilitat directa en la navegació, es denomina previsió o predicció sinòptica, i les
seves eines de treball són els mapes sinòptics del temps, de superfície i d'altura.
Tals mapes es recolzen en les observacions simultànies de les diferents variables meteorològiques (T, P,
humitat), efectuades, almenys 4 vegades al dia, en les denominades hores sinòptiques del temps (0000Z,
0600Z, 1200Z i 1800Z) per la major quantitat possible d'estacions meteorològiques.
La previsió meteorològica no seria possible sense l'estreta col·laboració dels serveis nacionals, regionals i
fins i tot internacionals, ja que es fonamenta en el coneixement de milers de dades simultànies, sobre
diversos punts del planeta.
L'organisme supervisor de tot això és l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), amb la qual cooperen
tots els estats membres, que són pràcticament tots.
A causa de l'escassetat de dades meteorològiques en determinades zones geogràfiques (sobretot en el HS
i a la zona intertropical), l'OMM té una comissió de Vigilància Meteorològica Mundial (VMM), que duu a
terme extensos programes per obtenir dades meteorològiques, especialment a les zones oceàniques i ha
programat el Sistema Mundial Integrat d'Estacions Oceàniques (SMIEO) que consisteix en una sèrie de
Vaixells meteorològics dotats de completes estacions meteorològiques (Ocean Weather Ships) que per
acord internacional es troben en punts fixos de l'oceà.
En l’Atlàntic Nord hi ha uns 20 situats en el centre de quadrants de 210 x 210 milles i que atenen a missions
d'observació meteorològica, recerca i salvament, ajuda a la navegació i comunicacions.
Des de la predicció meteorològica fins a la investigació sobre la contaminació de l'aire, passant pel canvi
climàtic, els estudis de l'esgotament de la capa d'ozó i la predicció de les tempestes tropicals, l'Organització
Meteorològica Mundial (OMM) coordina l'activitat científica mundial perquè la informació meteorològica, i
altres serveis arribin amb rapidesa i precisió cada vegada majors al públic, a l'usuari privat i comercial, a la
navegació aèria i marítima internacional.
Les activitats de la OMM contribueixen a la seguretat de vides i béns, al desenvolupament socioeconòmic
de les nacions i a la protecció del medi ambient.
Amb seu en Ginebra, aquesta Organització compta amb 185 Membres, forma part de les Nacions Unides i
és la veu científica i autoritzada quan concerneix a l'estat i al comportament de l'atmosfera i el clima de la
Terra.
El Conveni Meteorològic Mundial, pel qual es va crear l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), va ser
adoptat en la Dotzena Conferència de Directors de l'Organització Meteorològica Internacional (OMI) reunida
a Washington en 1947.
Encara que el Conveni mateix va entrar en vigor en 1950, la OMM va iniciar efectivament les seves
activitats com a successora de la OMI en 1951, i, a finalitats d'aquest any va quedar establerta com a
organisme especialitzat de les Nacions Unides per acord concertat entre les Nacions Unides i la OMM.
Les finalitats de la OMM són facilitar la cooperació internacional en serveis i observacions meteorològics,
promoure el intercanvi ràpid d'informació meteorològica, la normalització de les observacions
meteorològiques i la publicació uniforme d'observacions i estadístiques.
També fomenta l'aplicació de la meteorologia a la navegació aèria i marítima, als problemes de l'aigua, a
l'agricultura i a altres activitats humanes, promou la hidrologia operativa i estimula la investigació i
capacitació en meteorologia.

Composició:
Al juny de 1996, el nombre de Membres era de 185, 179 Estats Membres i sis Territoris Membres, tots els
quals posseeixen els seus propis Serveis Meteorològics i Hidrològics.
El Congrés Meteorològic Mundial, òrgan suprem de la OMM, es reuneix cada quatre anys, aprova la política
de l'Organització, el seu programa i pressupost i adopta disposicions.
El Consell Executiu es compon de 36 membres, compresos el President i tres Vicepresidents.
Es reuneix almenys una vegada a l'any per preparar estudis i recomanacions per al Congrés, supervisa
l'aplicació de les resolucions i disposicions del Congrés i assessora als Membres en qüestions tècniques.
Els Membres s'agrupen en sis Associacions Regionals: Àfrica, Àsia, Europa, Amèrica del Nord i Amèrica
Central, Amèrica del Sud i Sud-oest del Pacífic.
Cadascuna d'elles es reuneix cada quatre anys, coordina les activitats de meteorologia i hidrologia
operativa a les seves regions, i examina les qüestions que li ha remès el Consell.
La OMM té vuit Comissions Tècniques sobri: meteorologia aeronàutica; meteorologia agrícola; ciències
atmosfèriques; sistemes bàsics; climatologia; hidrologia; instruments i mètodes d'observació i meteorologia
marina.
Cadascuna d'elles es reuneix cada quatre anys.
Principals programes de la OMM
Vigilància Meteorològica Mundial
Entre els principals programes científics i tècnics de l'OMM figura la Vigilància Meteorològica Mundial
(VMM), pedra angular de les activitats d'aquesta Organització.
La VMM subministra a nivell mundial informació meteorològica d'última hora a través dels sistemes
d'observació i enllaços de telecomunicació a càrrec dels Membres que consten dels elements següents:
quatre satèl·lits d'òrbita polar, cinc satèl·lits geostacionaris, unes 10.000 estacions d'observació terrestres,
7.000 estacions de vaixells i 300 boies fondejades i a la deriva equipades amb estacions meteorològiques
automàtiques.
Cada dia, els enllaços de gran velocitat transmeten més de 15 milions de caràcters de dades i 2.000 mapes
meteorològics a través de tres Centres Meteorològics Mundials, 35 Centres Meteorològics Regionals i 183
Centres Meteorològics Nacionals que col·laboren en la preparació d'anàlisi i prediccions meteorològics amb
mitjans tècnics summament complexos.
D'aquesta manera, els vaixells i aeronaus transoceànics, els científics que investiguen la contaminació de
l'aire o el canvi climàtic mundial, els mitjans de comunicació i el públic en general reben constantment una
informació recent.
Aquests complexos acords sobre normes, claus, mesures i comunicacions s'estableixen a nivell
internacional per conducte de la OMM.
Per emetre prediccions meteorològiques fan mancada dades de tot el món.
Si no hi hagués OMM, les nacions del món haurien de concertar acords entre si per assegurar el intercanvi i
disponibilitat de dades a fi d'atendre a les seves necessitats nacionals, per exemple, les prediccions per al
públic i per a serveis especials destinats a diferents sectors econòmics com l'agricultura, els serveis públics
tals com el gas i la producció d'energia hidroelèctrica, i així successivament.
Una aeronau no desenganxa, ni un vaixell abandona el port sense una predicció meteorològica.
La prestació d'aquests serveis és part de les responsabilitats internacionals dels diferents països, que
tindrien serioses dificultats per donar una informació precisa i puntual si la infraestructura mundial establerta
sota els auspicis de la OMM no existís.
En combinar els mitjans i serveis que aporten els països Membres, la finalitat primordial del Programa és
donar una informació meteorològica, geofísica i ambiental connexa que els permeti mantenir l'eficiència
dels seus serveis meteorològics.
Les instal·lacions i mitjans que es troben en regions exteriors a un territori nacional (espai exterior, zones
oceàniques i l’Antàrtica) són mantingudes pels Membres amb caràcter voluntari.
La Vigilància Meteorològica Mundial consta d'un Sistema Mundial d'Observació, un Sistema Mundial de
Processament de dades, un Sistema Mundial de Telecomunicació, Gestió de Dades i Activitat de Suport als
Sistemes.
Sota el "paraigua protector" de la VMM s'agrupen també les activitats satel·litza-les i de resposta
d'emergència de la OMM; aquestes últimes estan relacionades amb la coordinació i aplicació de
procediments i mecanismes de resposta per a la provisió i intercanvi de dades d'observació i de productes

especialitzats en cas d'accident nuclear, així com amb el Programa d'Instruments i Mètodes d'Observació i
el Programa sobre Ciclons Tropicals (PCT).
Aquest, que presta substancials contribucions al Decenni Internacional de les Nacions Unides per a la
Reducció dels Desastres Naturals, té la finalitat d'ajudar a més de 50 països situats en zones vulnerables
als ciclons tropicals a reduir a un mínim els danys materials i la pèrdua de vides humanes mitjançant la
millora dels sistemes de predicció i avís i les mesures de prevenció i preparació per a casos de desastre.
Programa Mundial sobre el Clima
Les qüestions relatives al clima i al canvi climàtic són una gran preocupació mundial en el decenni de 1990.
La concentració i conservació de les dades climàtiques ajuda als governs a preparar plans nacionals de
desenvolupament i a determinar les seves polítiques per fer front al canvi de la situació.
Establert en 1979, el Programa Mundial sobre el Clima (PMC) té els components següents: Programa
Mundial de Dades i Vigilància del Clima (PMDVC), Programa Mundial d'Aplicacions i Serveis Climàtics
(PMASC), Programa Mundial d'Avaluació del Impacte del Clima i Estratègies de Resposta (PMEICER), i
Programa Mundial d'Investigacions Climàtiques (PMIC).
El PMC rep el suport del Sistema Mundial d'Observació del Clima (SMOC), que donarà informació
exhaustiva sobretot el sistema climàtic, abastant tots els components del sistema climàtic: atmosfera,
biosfera, criosfera i oceans.
Els objectius del PMC són els següents: utilitzar la informació climàtica existent per millorar la planificació
econòmica i social; millorar la comprensió dels processos climàtics mitjançant la investigació, a fi de
determinar la predicibilitat del clima i el grau d'influència de l'home en el mateix i detectar, advertint d'això
als governs, les variacions o canvis climàtics imminents, naturals o d'origen humà, causats per l'home que
poden afectar considerablement a activitats humanes essencials.
Per avaluar la informació disponible sobre la ciència, els efectes i la diversitat de problemes econòmics i
d'un altre tipus relacionats amb el canvi climàtic, en particular un possible escalfament mundial induït per
les activitats humanes, la OMM i el PNUMA han establert el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el
Canvi Climàtic OMM/PNUMA (IPCC) en 1988.
Aquest Grup va acabar a l'agost de 1990 el seu primer informe d'avaluació, que assenyalava amb certesa
un augment de la concentració de gasos d'efecte hivernacle causat per l'activitat humana.
Aquest informe ajuda als governs a prendre importants decisions polítiques, com en les negociacions i
posterior aplicació de la Convenció Marco sobre el Canvi Climàtic, signada per 166 països en la
Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi ambient i el Desenvolupament celebrada a Rio de Janeiro
en 1992.
Aquesta Convenció va ser ratificada l'1 de desembre de 1993 i va entrar en vigor el 21 de març de 1994.
Programa d'Investigació de l'Atmosfera i el Medi ambient
El Programa d'Investigació de l'Atmosfera i el Medi ambient (PIAMA) coordina i fomenta la investigació
sobre l'estructura i composició de l'atmosfera, sobre la física i química dels núvols i la investigació de la
modificació artificial del temps, i la investigació de la meteorologia tropical i de la predicció meteorològica.
Els objectius d'aquest Programa principal són ajudar als Membres a executar projectes d'investigació;
difondre informació científica pertinent; assenyalar a l'atenció dels Membres problemes d'investigació
pendents de solució que revesteixen cabdal importància, tals com la composició de l'atmosfera i els canvis
climàtics; i encoratjar i ajudar als Membres al fet que introdueixin els resultats de la investigació en la
predicció operativa o altres tècniques apropiades en activitats pràctiques, especialment quan impliquen
canvis de procediments, pel que és necessari la cooperació i l'acord internacional.
El Programa consta de la Vigilància de l'Atmosfera Global, el Programa d'Investigació de la Predicció
Meteorològica, el Programa d'Investigació sobre Meteorologia Tropical i el Programa d'Investigació sobre
Física i Química dels Núvols i Modificació Artificial del Temps.
El Sistema Mundial d'Observació de l'Ozó va ser establert en el decenni de 1950.
En els nostres dies són més de 140 les estacions terrenes d'observació de l'ozó, que complementades per
satèl·lits, constitueixen una xarxa internacional de control de l'ozó.
La Convenció Internacional per a la protecció de la Capa d'Ozó, la concertació del qual marca una fita, és
en summe grau deutora dels científics de tot el món i de la OMM, que treballa sobre el problema de
l'esgotament de la capa d'ozó des de fa decennis.
Una altra activitat de summa importància va ser la creació de la Xarxa de Control de la Contaminació
General Atmosfèrica (BAPMoN) les observacions de la qual van aportar entre altres coses, la prova de la
concentració cada vegada major de gasos d'efecte hivernacle tals, com el CO2 i el metà, en l'atmosfera.

En 1989, la xarxa de control de l'ozó i la BAPMoN van passar a formar part de la Vigilància de l'Atmosfera
Global de la OMM (VAG).
Les decisions de política nacional i internacional que afectaran al medi ambient al segle XXI estaran
basades en les dades científiques reunides per la VAG, la qual cosa contribuirà al nou Sistema Mundial
d'Observació del Clima (SMOC), que utilitzarà els sistemes existents, tals com la VMM i programes com la
VAG, perfeccionant-los i intensificant-los en el necessari.
També s'establirà un Sistema Mundial d'Observació dels Oceans per realitzar mesuraments físics,
químiques i ecològiques, com a part del SMOC.
Programa d'Aplicacions de la Meteorologia
L'aplicació de la informació meteorològica a nombroses activitats humanes és suport de projectes nacionals
de desenvolupament.
Per exemple, les pèrdues agrícoles imputables a les condicions meteorològiques poden apropar-se al 20%
de la producció anual en alguns països.
Una ràpida informació meteorològica pot disminuir considerablement les pèrdues causades per plagues i
malalties.
A les zones propenses a la sequera, com el Sahel africà, per exemple, la utilització de butlletins
agrometeorológiques ajustats a aquesta zona permet augmentar els rendiments dels cultius.
Des de la celebració de la Conferència de les Nacions Unides sobre la Desertificació en 1977, la OMM ha
treballat amb les Nacions Unides en suport de les accions internacionals de lluita contra la desertificació.
Més recentment, l'Organització ha intervingut en les negociacions conduents a la concertació d'una
Convenció Internacional de lluita contra la Desertificació als països afectats per sequera greu o
desertificació, particularment a Àfrica.
La Convenció va ser oberta a la signatura a l'octubre de 1994.
El Programa d'Aplicacions de la Meteorologia està destinat a ajudar als Membres en l'aplicació de la
meteorologia i la climatologia al desenvolupament social i econòmic, la protecció de la vida i dels béns
materials i el benestar de la humanitat.
Els quatre components d'aquest Programa són: Programa de Meteorologia Agrícola, Programa de
Meteorologia Aeronàutica, Programa de Meteorologia Marina i Activitats Oceanogràfiques Connexes i
Programa de Serveis Meteorològics per al públic.
Programa d'Hidrologia i Recursos Hídrics
Es reconeix actualment que l'avaluació dels recursos hídrics mundials i la planificació adequada per a la
seva conservació constitueix un problema de dimensions mundials.
La gestió dels recursos hídrics depassa les fronteres polítiques.
La OMM facilita la cooperació en les conques hidrogràfiques compartides entre països.
La gestió de la qualitat i la quantitat dels recursos hídrics atén a una àmplia varietat de necessitats
humanes.
Un nou problema apareix: la gestió del proveïment d'aigua a les grans megaciutats del món, cada vegada
majors, i a les regions agrícoles.
Les crescudes constitueixen una greu amenaça a la vida i a les propietats.
Les prediccions especialitzades ajuden a les comunitats i als governs a les zones propenses a les
crescudes.
El Programa d'Hidrologia i Recursos Hídrics concentra la seva acció en el foment de la cooperació a escala
mundial en l'avaluació dels recursos hídrics i la creació de xarxes i serveis hidrològics, la concentració i
processament de dades, la predicció i avisos hidrològics i el subministrament de dades meteorològiques i
hidrològics amb finalitats de disseny.
Els tres components del Programa són: Programa d'Hidrologia Operativa, Sistemes Bàsics, Programa
d'Hidrologia Operativa d'Aplicacions i Medi ambient, i Programa sobre Qüestions Relacionades amb l'Aigua.
Programa d'Ensenyament i Formació Professional
Les activitats d'ensenyament i formació professional de la OMM estimulen el intercanvi de coneixements
científics mitjançant cursos especials, seminaris i materials de capacitació.
Mitjançant els programes de formació professional es col·loquen cada any en cursos avançats a diversos
centenars d'especialistes.
Entre altres activitats figuren les enquestes sobre les necessitats de capacitació del personal, la creació
dels programes de capacitació apropiats, l'establiment i millora de centres regionals de capacitació, així
com l'organització de cursos de capacitació, seminaris i conferències.

Programa de Cooperació Tècnica
Amb el Programa de Cooperació Tècnica (PCOT) es tracta d'escurçar les distàncies entre els països
desenvolupats i en desenvolupament per mitjà d'una transferència sistemàtica de coneixements i informació
en meteorologia i hidrologia.
El PCOT ajuda als Membres, especialment als països en desenvolupament, a aconseguir el saber tècnic i
els equips necessaris per al desenvolupament dels seus Serveis Meteorològics i Hidrològics Nacionals. En
els seus esforços per satisfer les diferències tecnològiques entre els Serveis nacionals dels Membres en
desenvolupament i desenvolupats, la OMM col·labora amb importants associats internacionals, tals com el
PNUD, el PNUMA, el Fons per al Medi ambient Mundial (FMAM) i els bancs regionals de desenvolupament.
organització mundial del comerç
La primera organització internacional que intenta establir regles globals de comerç entre les nacions.
El WTO maneja el flux de comerç dòcilment, lliurement, i justament.
Organització Mundial de Duanes
L'Organització Mundial de Duanes (OMA), és un organisme internacional dedicat a ajudar als països
membre (normalment representat per les respectives duanes) a cooperar i estar comunicats entre ells en
matèria duanera.
Va ser fundada en 1952 com el Consell de Cooperació Duanera nom que va utilitzar fins a 1994, any que
es va canviar pel vigent.
La seva seu està a Brussel·les, Bèlgica, i la seva labor contribueix a desenvolupar regles consensuades en
procediments duaners, així com a prestar assistència i aconsellar als serveis de duanes.
La OMA ha establert una classificació estàndard a nivell internacional de productes anomenat Sistema
Harmonitzat per a la Descripció i Codificació de Mercaderies o Sistema Harmonitzat a seques.
La OMA no intervé en disputes comercials o relatives a les tarifes, d'això s'encarrega l'Organització Mundial
del Comerç.
Al juny de 2005, es va adoptar el programa SAFE, un conveni internacional que conté 17 estàndards per a
augmentar la seguretat, facilitats comercials, la lluita contra la corrupció i la recol·lecció d'impostos.
El Sistema Harmonitzat, és un model per a la nomenclatura de productes desenvolupat per l'Organització
Mundial de Duanes.
La seva finalitat és la creació d'un estàndard multi-propòsit per a la classificació dels béns que es
comercien a nivell mundial.
Actualment aquesta en ús per més de 200 països com base definitòria per al cobrament d'impostos
d'importació.
També és utilitzat per a la recol·lecció d'estadístiques de comerç internacional, establiment de polítiques
aranzelàries, maneig de regles d'origen, monitorització de productes controlats entre uns altres.
El sistema harmonitzat utilitza una codificació de sis dígits i una estructura de classificació de 4 nivells:
Secció amb 21 categories,
Capítol amb 97,
Partida amb més de 1.200 i
Sub-partida amb més de 5.000.
La classificació es realitza segons Origen ja sigui animal, vegetal, mineral.
Les seccions, que utilitzen numerals romans, només s'utilitzen per a agrupar els capítols en 21 categories
de referència.
El manteniment d'aquest sistema és un dels mandats fonamentals de la OMA; per a això existeix dintre de
l'organització un Comitè del sistema harmonitzat, el qual fa actualitzacions cada 4-6 anys (l'última entro en
vigor el 1 de gener de 2007).
Aquestes modificacions prenen en compte els canvis de tecnologia i les últimes tendències en comerç
internacional.
És utilitzat pels països per a poder definir els seus aranzels corresponents al moment d'ingressar a altra
nació.
És utilitzat perquè els països contin amb estadístiques de les mercaderies que es poden considerar
d'interès, ja sigui per a un país o per a un grup de països.
Organització Mundial del Comerç

L'Organització Mundial del Comerç coneguda com OMC, va ser establerta en 1995.
La OMC administra els acords comercials negociats pels seus membres (denominats Acords Abastats).
A més d'aquesta funció principal, la OMC és un fòrum de negociacions comercials multilaterals; administra
els procediments de solució de diferències comercials (disputes entre països); supervisa les polítiques
comercials i coopera amb el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional amb l'objectiu d'assolir una
major coherència entre la política econòmica i comercial a escala mundial.
Teòricament el lliure comerç no figura entre els seus objectius, encara que en la pràctica, la OMC és un
fòrum on els Estats Membres busquen acords per a la reducció de certs aranzels (liberalització), i on es
resol qualsevol disputa comercial que pogués sorgir entre els seus membres pel que fa als acords arribats.
Organització per al Desenvolupament i la Cooperació Econòmica
Els estats membres promouen el creixement econòmic, l'ocupació i el desenvolupament de millors mitjans
de vida per a un desenvolupament harmònic de l'economia mundial.
organitzador de la competició
Àrbitre encarregat de supervisar les curses, controlar que se segueixi el programa de la competició i
verificar el compliment del reglament pel que fa a les mesures de les piragües, etc.
organizació marked
En terminologia anglesa Un grup de compradors i venedors que actuen d'acord amb una sèrie de regles
acceptades per tots, amb el propòsit de comprar i vendre un sol producte bàsic o diversos productes
similars.
Observacions: Poden citar-ne com a exemples la “Chicago Board of Trade” (Junta de Comerç de
Chicago), la “New York Cotton Exchange” (Borsa del cotó de Nova York) i la “New York Produeix
Exchange” (Borsa de Productes de Nova York).
organolèptic
Se’n diu de qualsevol mètode per assajar o assenyalar sistemàticament els efectes d'una substància sobre
els sentits humans, particularment el gust i l'olfacte.
oria
Entre els romans, vaixell pescador.
orient
Punt cardinal Est. Llevant.
orient
Orient, és la denominació de la direcció per on s'aixeca el Sol (i els altres astres) encunyada en l'antiguitat,
és a dir l'Est.
Per extensió, es refereix a aquelles regions que estan a l'Est del punt de referència.
En la cultura "occidental" se li va atorgar aquest nom a Àsia.
Convencionalment es distingeixen tres parts: Orient Pròxim, Orient Mig i l'Orient Llunyà.
orientable
Que es pot orientar en diverses direccions.
orientació
Acció d’orientar.
orientació
Acció d'establir la correcta relació de l'adreça pel que fa a les referències del compàs.
L'estat d'estar en correcta relació, en direcció, pel que fa a les referències del compàs.
Es diu que una carta està orientada ("in orientation") quan els símbols, tal com apareixen sobre aquesta
CARTA, són paral·lels als objectes corresponents del terreny.

Es diu que una fotografia està orientada ("in orientation") quan la imatge que presenta del terreny correspon
perfectament a la perspectiva que es té del terreny o quan els punts sobre la fotografia es presenten en les
mateixes adreces des del punt d'observació que les dels símbols corresponents de la carta.
orientació
La orientació i localització sobre la superfície de la Terra, així com la seva representació geogràfica, ha
estat una constant en l'evolució de la humanitat, els seus viatges i descobriments.
Va ser l'alexandrí Eratòstenes qui va encunyar la paraula Geografia, que significa descripció de la Terra, i
des de llavors ha estat una ciència en alça, avui dia amb nombroses branques, una d'elles la cartografia,
potser la més antiga de les disciplines geogràfiques.
La geografia moderna, i concretament la idea de representar sobre un mapa pla la forma esfèrica del
globus, es deu a Claudio Tolomeo (100-170 d. de C.), que va asseure els principis de la cartografia.
orientació
Disposició d’una vela o de tot l’aparell per rebre el vent amb l’angle més avantatjós per la bona marxa de
l’embarcació.
orientació
Variable visual definida per la direcció relativa que adopta un signe.
orientació absoluta
En fotogrametria, la posada en escala, nivell i orientació en relació amb la xarxa de control geodèsic (en un
instrument fotogramètric) d'un model o grup de models estereoscòpics relativament orientats.
orientació cartogràfica
Operació que té per objecte indicar, sobre un plànol o una mapa, la direccions dels punts cardinals.
orientació convencional
En l'antiguitat els marins expressaven les direccions basant-se en les dels vuit vents principals, d'aquí neix
la trucada rosa dels vents, coneguda des del segle XIII, molt popular a partir del segle XIV, i més tard una
simple eina auxiliar de l'agulla magnètica.
Les direccions dels vents es recolzaven en quatre punts cardinals, les referències bàsiques dels quals són
el plànol de l'horitzó i el moviment aparent del Sol (el moviment real és el de la pròpia rotació de la Terra).
Així, per orientar-se en aquest plànol es prenia com a partida el punt de sortida del Sol, és a dir l'Est o
Orient, d'aquí el terme "orientar-se"; el punt contrari a l'Orient és l'Oest o Occident, per on es posa el Sol,
també anomenat ocàs.
Si mirem cap a l'Est i posem els braços en creu, l'esquerre assenyalaria al Nord i el dret al Sud; així
s'obtenen els quatre punts cardinals.
Els marins consideraven vuit punts com els més importants; partint dels quatre punts cardinals Nord, Sud,
Est i Oest, subdividint la brúixola a 8, s'obtenien els semicardinals Nord-est, Sud-est, Sud-oest i Nord-oest,
però també se subdividien fins a 16, 32, i fins i tot fins a 64 punts.
Els antics navegants aprenien de memòria a quartejar l'agulla; així, la posició entre Nord i Nord-est és el
Nord-nord-est; entre Nord-est i Est és l'Est nord-est, i així successivament.
Actualment aquesta forma d'orientació quartejant els punts cardinals no és pràctica, i es recorre a la
marcació sobre la carta nàutica recolzada en sistemes molt precisos d'orientació per agulles giroscòpiques,
així com moderns satèl·lits GPS (sistema de posicionament global) per definir el rumb i la situació d'una
nau.
orientació d’un instrument de mesurament
Operació que consisteix a col·locar l’instrument en una posició tal que la lectura del circulo horitzontal sigui
de 0° quan la línia de col·limació és paral·lela a la direcció d’una posició anterior de l’instrument o a una
línia adoptada com referència.
Si la línia de referència és un meridià, el circulo presentarà azimuts referits a aquest meridià.
orientació de la base

En fotogrametria, operació que consisteix a determinar les posicions de cadascuna de les extremitats de la
base en el sistema de coordenades del terreny.
orientació de la planxeta
Operació que consisteix a col·locar la planxeta de manera tal que tota línia representada en el plànol de
l'aixecament des del punt que representa la posició de la planxeeta sobre el terreny fins a tot un altre punt
del plànol de l'aixecament, sigui paral·lela a la línia corresponent del terreny.
orientació de les veles
Disposició i repartiment de les veles del vaixell perquè rebin el vent de la manera més favorable i efectiva
per a la navegació.
orientació de seguretat
Vegi’s marcació de seguretat.
orientació del mapa
Angle que forma la perpendicular al marge superior d’un mapa amb el seu meridià central.
orientació del mapa
Col·locació d’un mapa de manera que un punt que s’hi representa estigui en una direcció que es
correspongui amb la del terreny.
orientació externa
En fotogrametria, determinació, sigui analíticament o en el instrument de fotogrametria, de la posició en
l'espai de l'estació de la càmera i de la inclinació tridimensional de la mateixa en l'instant de l’exposició.
En la pràctica dels instruments estereoscòpics, l'orientació exterior es divideix en dues parts: orientació
relativa i absoluta.
orientació fotogramètrica
Operació que consisteix a reconstruir un model tridimensional del terreny en escala reduïda, projectant
òpticament dues fotografies que presenten entre elles certa superposició.
El model estereoscòpic es forma quan els rajos lluminosos de cadascun dels feixos corresponents a un
mateix punt del terreny s’intersecten en l'espai.
orientació geogràfica
Orientació general que presenten les serralades, les valls, els rius, els vents, etc.
orientació interna
En fotogrametria, determinació (obtinguda ja sigui en forma analítica o en forma empírica en un aparell de
restitució) de la perspectiva interna de la fotografia tal com es trobava en el moment de l’exposició.
Els elements d'orientació interna són: distància focal calibrada, posició del punt principal calibrat i distorsió
de les lents calibrada.
orientació relativa
En fotogrametria, determinació (en forma analítica o en un instrument fotogramètric) de la posició i
inclinació tridimensional d'una d'un parell de fotografies en relació amb l'altra.
orientació segons la carta
Vegi’s azimut de la carta.
orientació subaquàtica
Disciplina esportiva inclosa en les activitats subaquàtiques consistent a recórrer un itinerari establert en el
mínim temps possible.
orientador

Que orienta.
oriental
Relatiu o pertany a l’orient.
orientals
És diu dels planetes que, aixequen abans que el Sol, són visibles al matí pel costat d'orient.
orientar
Disposar l’aparell o les veles, o qualsevol d’aquestes, de la forma més convenient per la propulsió.
orientar
Donar a conèixer a algú la situació en què es troba respecte dels punts cardinals o d’un lloc pres com a
punt de referència.
orientar l’aparell
Disposar l’aparell o les veles, o una qualsevol d’aquestes, de la manera convenient perquè el vent fereixi en
elles per la cara de popa i en l’angle mes avantatjós, segons les circumstàncies o la posició que es navega.
orientar la carta
Col·locar en una posició determinada respecte als punts cardinals.
orientar les vergues
Bracejar o disposar les vergas i veles de la forma més convenient pel que fa al vent dominant i d’acord amb
les necessitats de la navegació.
orientar un pla
Fer coincidir els punts cardinals que té marcats amb els de l’horitzó.
orientar una vela
Disposar la vela o el velam d’un vaixell de manera que rebi el vent més favorablement possible per la
navegació.
orientar-se
Reconèixer la situació dels llocs o la seva posició.
orientar-se
Determinar algú la seva posició en relació als punts cardinals.
orientar-se en la mar, procediments
Els problemes que es plantegen a qualsevol navegant són bàsicament tres el primer és conèixer en
qualsevol moment que ho desitgi la posició del vaixell, el segon determinar el rumb d'aquest vaixell per a
desplaçar-se entre dos punts qualssevol i tercer seguir el rumb predeterminat.
En el primer cas es coneix la posició mitjançant dos sistemes diferents:
• Per estima,
• Per observacions terrestres, astronòmiques o radioelèctriques.
També la navegació per inèrcia ha de ser considerada, així com la navegació per GPS, però dintre
d'ambdós mètodes, funciona un o dos sistemes dels abans descrits, així que són mitjos dintre d'altres
mitjans.
El segon problema no té majorment dificultats, ja que sabent interpretar les cartes nàutiques i disposant
d'una que tingui els punts de sortida i destinació, se soluciona amb relativa facilitat, per a això se suposa
que el navegant té elevats coneixements de cartografia, els suficients per a triar la millor ruta i més curta.
La tercera és més qüestió d'instruments i llibres, dur els necessaris i saber usar-los correctament tant
instruments (sextants, brúixoles, compassos transportadores d'angles, regles... etc.) com llibres (anuaris,

quaderns...etc.) d'aquests últims es treuen conformement a les mesures portades a terme amb els
instruments les dades que busquem com distància recorreguda, distància que falta, posició, rumb...etc.
Anem a veure a continuació que consisteixen les coordenades geogràfiques i la navegació per estima.
Les cartes nàutiques, igual que els mapes que veiem en molts Atlas tenen en les seves vores tant
horitzontals com verticals les coordenades amb la graduació de les longituds i les latituds.
Per a puntualitzar que és Longitud i que és Latitud, dir que les latituds és mesuren a partir de 0º en
l'equador a 90º en latitud nord i 90º en latitud sud quant a les longituds es mesuren en latituds a l'Est i en
latituds a l'Oest per a això es pren com referència el meridià 0º de Greenwich i hi ha 180º en direcció Est i
180º en direcció Oest, tot això vol dir que la terra aquesta dividida a l'efecte d'orientació en 4 zones,
aquestes son dos semiesferes una la meitat compresa entre l'Equador i el pol Nord i l'altra entre l'Equador i
el pol Sud, després tenim aquestes dues semiesferes es divideixen al seu torn en dues meitats una des del
meridià de Greenwich cap a l'Est i l'altra des del mateix meridià de Greenwich cap a l'Oest.
En una paraula els meridians (línies que uneixen pol Nord amb pol Sud en els mapes) marquen les
longituds a l'Est o a l'Oest del meridià de Greenwich i els paral·lels (línies paral·leles a l'equador) les latituds
al Nord o al Sud de l'Equador.
orientat
Que està ben situat.
orientat
Que té una orientació o direcció determinada.
orientation price
En terminologia anglesa Preu Compra
És un preu de suport davant un infortuni s'usa per a porcs, fruites i vegetals.
Es deriva del preu base i representa el nivell de preus al que poden intervenir els governs de la Comunitat
Econòmica Europea, per comprar productes de mercat.
orificis i aixetes de fons
Són vàlvules col·locades per sota de la línia de flotació amb l'objecte de controlar el pas d'aigua utilitzat per
a refrigeració, lavabos, cuina i altres serveis.
origen
Regim de normes específiques per a determinar el país en el qual les mercaderies van ser produïdes o
elaborades complint determinats requisits, condició indispensable per a beneficiar-se de les preferències
atorgades en l'Acord que es tracti.
El règim comprèn, tant les disposicions referides als criteris de qualificació perquè els productes siguin
considerats originaris, com els procediments per a la declaració, certificació i comprovació de l'origen.
origen
País d'obtenció natural d'una mercaderia, o de la seva producció, elaboració, transformació o manufactura.
En ocasions es requereix un certificat d'origen.
A certs efectes comercials, sobretot duaners, convé evitar confondre el terme amb sinònim, procedència.
Sol considerar-ne com a país d'origen d'una mercaderia aquell en què es produeixi, fabriqui, extregui del sòl
o recol·lecti.
Les extretes del mar solen considerar-ne originàries del país en què estan abanderats els bucs extractors o
en què s'hagin manipulat aquestes mercaderies.
regles d'origen definicions:
Per a l'aplicació de les Regles d'Origen s'entén:
• Per país d'origen de les mercaderies: el país en el qual les mercaderies han estat produïdes o fabricades,
segons els criteris enunciats per a l'aplicació de l'Aranzel de Duanes, de les restriccions quantitatives, així
com de qualsevol altra mesura relativa als intercanvis.
Per regles d'origen: les disposicions específiques aplicades per un país per determinar l'origen de les
mercaderies i recorrent a els principis establerts per la legislació nacional o per acords internacionals
(criteris d'origen).

Per criteri de la transformació substancial, el criteri segons el qual l'origen de les mercaderies es determina
considerant com a país d'origen aquell on ha estat efectuada la ultima transformació o elaboració
substancial considerada suficient per conferir a la mercaderia el seu caràcter essencial.
Per control de la duana: el conjunt de mesures preses per assegurar el compliment de les lleis i reglaments
que la duana aquesta encarregada d'aplicar.
Proves documentals de l'origen:
Certificat d'origen. Idiomes a utilitzar Autoritats o organismes habilitats per concedir els certificats d'origen.
Altres proves documentals diferents del certificat d'origen.
Informació relativa a les proves documentals de l'origen.
Control de les proves documentals de l'origen:
Reciprocitat peticions de control.
Llevant de les mercaderies.
Disposicions diverses.
Indicacions d'origen falses o enganyoses.
origen
En operacions d’aixecament, punt de referència a partir del com es registren angles o distàncies.
origen de coordenades
Punt d’intersecció de dos eixos coordinats a partir dels quals es calculen les coordenades que serveixen
per a definir la posició d’un punt en el plànol.
Les coordenades del punt origen són, per tant nul·les. no obstant això, per a comoditat dels càlculs, de
vegades s'atribueixen arbitràriament a les coordenades del punt origen valoris numèrics positius elevats a fi
d'evitar haver d'operar amb nombres negatius.
També anomenat punt d'origen.
origen de la vela llatina
En el món occidental la vela llatina va començar a generalitzar-se no pel simple motiu que a algú se li va
“ocórrer inventar-la”, sinó quan comença a ser necessari un bon rendiment de la navegació a vela.
En relació amb això, cal assenyalar com la navegació antiga en el Mediterrani responia als paràmetres
econòmics de l'època: com en qualsevol altre aspecte tècnic, la principal força motriu en la mar era la força
humana, és a dir els rems, i no havia necessitat que anés d'altra manera; però durant l'Antiguitat es van
donar canvis socials i econòmics importants i la navegació no podia quedar al marge d'aquests.
Així, l'economia esclavista, la manera de producció esclavista, dequeia a poc a poc durant els primers
segles de la nostra Era, mentre al mateix temps s'anava integrant econòmica i comercialment el Mediterrani
sota la Pax Romana.
En tal dinàmica, cada vegada era menys rendible mantenir grans tripulacions d'esclaus i s'imposava
millorar l'altre mitjà de propulsió, la vela, conegut des d'almenys el III mil·lenni a. de C., però infrautilisat en
l'aprofitament de rumbs favorables.
Per això, en els aparells de vela, sobretot de les naus mercants, s'evidencia una complicació i millora en els
primers segles de l'Era: apareixen els artimons, ja molt inclinats a manera de bauprès, i fins i tot amb
autèntiques civaderes, s'evidencia una complicació creixent del cordam, i fins i tot es pot apuntar un inici
dels aparells cenyidores, els de vela “llatina”.
Encara que hi ha algunes evidències anteriors, és durant el s. I després de Crist quan les fonts escrites
comencen a ser més precises sobre veles trapezoïdals o fins i tot triangulars, entre elles les “supparum” i
les libúrniques, caracteritzades per tenir un sol cap de govern, l'escota.
Després, les fonts escrites i gràfiques disminueixen molt i tan sols podem tornar a apreciar aquest tipus
d'aparells per al s. VII o VIII en el Mediterrani occidental i en el s. IX en l'oriental.
A partir del s. X són bastant habituals les representacions d'aquests aparells “llatins” en l'àmbit Mediterrani i
algunes fonts documenten la seva presència en els oceans Atlàntic i Indico, almenys en el s. XIII.
La vela llatina s'imposa en els inicis de la navegació d'altura oceànica occidental i, de fet, aquest tipus
d'aparells és protagonista de l'expansió ultramarina europea en els s. XIV, XV i XVI; cal recordar que les
illes són, per dir-lo d'alguna manera, el primer capítol de tal procés, d'aquí l'origen de la tradició a Canàries.

Així es van generalitzar diferents combinacions de veles, llatines i quadres, en un intent d'aconseguir
aparells complexos, de diversos pals, alhora portants i bons cenyidores, buscant la maniobra més segura i
versàtil en una època de descobriment i navegacions incertes.
Es van donar aquestes combinacions en una amplíssima tipologia de coques, uxers naos, urques,
carraques, navilis, caravel·les, galions, etc.
Tots van incorporar llatines als seus aparells buscant la rendibilitat en les seves navegacions; en feines
d'exploració es in posaven els aparells llatins per a cenyir el més possible, i en els grans mercants eren
necessàries veles de ganivet per a assolir una correcta orientació del vent sobre les pesades gàbies
quadres, i no havia unes altres excepte les llatines.
Després, a mitjan s. XVII van començar a veure's substituïdes les veles llatines dels aparells complexos
dels grans vaixells per flocs i altres veles de ganivet que es envergaven sobre cables tibants, d’eixàrcia
ferma, eliminant l'excessiu pes de les altes antenes llatines i la molèstia d'haver de passar les vergues a
sotavent dels mastelers cada vegada que calia virar.
Tècnicament aquesta evolució va culminar a la fi d'aquest segle, quan es generalitzen les veles cangrees
en els pals de messana dels vaixells d'altura de manera que, encara que en determinats llocs del
Mediterrani, del Mar Rojo i de l'Oceà Indico es van mantenir com cosa habitual les veles llatines en vaixells
fins i tot de bastant port, fins al s. XX, la tendència va anar a la disminució paulatinament del seu ús enfront
d'aparells moderns com la goleta, el bergantí, la fragata, la corbeta... que es van generalitzar en el s. XVIII
en tots els mars del planeta.
En tal situació, els aparells de vela “llatina” es van anar veient relegats cada vegada més a les petites
embarcacions litorals, de serveis, pesca o petit cabotatge, per una característica especialment favorable a
aquestes activitats, que exigien normalment una encallada quotidiana i un ús habitual del rem: tal
característica és que no necessiten eixàrcia ferma per al seu funcionament, pel que resulta molt fàcil
arborar i desarborar l'embarcació quan la feina així ho requereix.
origen dels corrents marines
Les corrents marines poden estar produïdes per:
• Per canvis de densitat a causa de variacions de temperatura i salinitat de les masses d'aigua.
Si s'evapora l'aigua de la superfície es torna més salada, mes densa.
Si rep aigua de precipitacions o de rius, l'aigua de la superfície es torna menys densa.
• Corrents d'arrossegament per acció del vent sobre l'aigua superficial del mar.
• Corrents de gradient per la diferència de pressions degudes a una inclinació que es produeix en el nivell
de l'aigua al trobar-se dues masses d'aigua de diferent densitat
• Corrents de marea, degudes al fenomen de les marees, causades per les atraccions de les masses
d'aigua pel sol i la lluna.
Totes els corrents estan afectades per la força de Coriolis, pel que sofreixen una desviació cap a la dreta en
l'hemisferi. Nord.
També influeixen en la seva trajectòria el perfil de les costes i la configuració dels fons.
Gairebé totes els corrents generen contracorrents.
Per a mesurar els corrents en la seva direcció i intensitat s'usa els correntòmetres.
origen i evolució de la cartografia
Sobre l'origen real de la cartografia, pretenem posar el inici real d'aquesta especialitat en la ciutat
d'Alexandria, i més en concret en la seva famosa biblioteca.
Des dels inicis de la fundació d'aquesta institució, ja amb la seva primer coordinador Demetrio de Falero, el
monarca Tolomeo va assignar quantitats importants de diners per a l'adquisició de llibres, en una orientació
política que pretenia aconseguir, si era possible, tots els llibres del món.
Els mètodes previstos no eren només la compra d'exemplars, sinó també la còpia dels quals no es podien
comprar, i fins i tot la requisa de llibres, com va succeir amb el anomenats fons de vaixells.
Amb aquesta dedicació intensa es van arribar a aconseguir uns 42.800 volums en la biblioteca exterior i
uns 400.000 en la interior, sota la denominació de barrejats, i 90.000 sense barrejar.
En l'actualitat, d'aquests fons no es conserva tot just gens, doncs la biblioteca va ser destruïda en tres
ocasions, l'última en el segle IV de la nostra era.
Tanmateix, coneixem l'existència d'alguns llibres importants, cas del llibre d’Aristarco, qui va escriure ja que
la terra girava entorn al sol, encara que no li van creure; el llibre d'història en tres volums de Bronsus, etc.

Possiblement el més important d'aquest centre anés que en ell va existir un seminari d'investigació
científica sobre el cosmos, així com uns altres de medicina, matemàtiques, geometria, astronomia fins i tot
un zoo.
Aquest és el precís moment que vam pensar que va néixer la cartografia científica.
No serà fins a Eratóstenes de Cyrene, nascut en 275 a. C. i mort el 195, home curiós coneixedor de la
matemàtica, astronomia, geògraf i director de l'escola d'Alexandria, quan es posin bases sòlides per al
coneixement real del món, mitjançant un mètode que fes possible quantificar-lo.
Va néixer el concepte de esfericitat de la Terra, el de grau, per mesurar aquesta Terra, va aplicar la
matemàtica per a plasmar les seves teories i va posar les bases del rigor científic.
Després sembla que l'origen de la cartografia està en aquestes idees i que estan directament relacionades
amb la matemàtica.
La idea de la esfericitat de la Terra sembla que no és original d'Aristòtil (382-322) que hagué de recollir-la o
coincidir en el pensament amb «homes més hàbils en geografia», però el que si va fer va ser consagrar-la
en els seus escrits influenciant a autors posteriors, com Eratóstenes, qui s'interessa per ella i ho demostrarà
matemàticament.
Conegut és el passatge que Eratóstenes coneixedor del fet que el sol penetrava en un pou situat en el
tròpic el 21 de juny sense fer ombra, i que a Alexandria sí la feia el mateix dia a la mateixa hora, resol el
problema afirmant la esfericitat de la Terra, alhora que l'angle format per la prolongació d'aquests dos punts
al centre de la Terra troba ser de 7º i la cinquanta va part de l'esfera terrestre que venia a tenir 350º.
Després de tot aquest tipus d'estudis Eratóstenes conclou amb les dades de la Terra, i així determina que
el seu cercle màxim, en l'Equador, mesurava 252.000 estadis egipcis (cada estadi és equivalent a 157,8 m
després uns 39.765.600 m); que en el Paral·lel de Rodas, a uns 36º Latitud Nord, la circumferència era de
200.000 estadis (uns 31.560.000 m).
Ambdues conclusions resulten ser les quals més s'han acostat a la realitat, es pot dir que eren perfectes.
A més, segons ens conta Estrabón, Eratóstenes sembla que va dibuixar un mapa de l'orbe, potser el primer
amb sentit científic, però desgraciadament no es va conservar.
Aquesta carta segurament representaria un concepte general del món, gens aplicable a la navegació o
cartografia nàutica.
Després, aquesta escola helena emparentarà amb la romana, i les seves idees juntament amb les de
Tolomeo, es faran cada vegada més confuses i circumscrites al Mediterrani, perdurant durant tota l'Edat
Mitjana.
La següent etapa, cronològicament parlant, va anar l'aparició de Marí de Tir (nascut l'any 60 i mort en el
130 en Tir (Liban).
D'aquest personatge coneixem molt poques coses, probablement per que el seu successor,*Tolomeo,
esborrés part de la seva obra apropiant-se-la.
Tanmateix, sabem que va viure la major part de la seva vida en la illa de Rodas on va desenvolupar la seva
carrera científica.
Entre els seus assoliments hem de recordar que va inventar el sistema de localització en la Terra
mitjançant l'ocupació de meridians (va situar el meridià zero a Canàries, i el paral·lel, l'origen del qual va
localitzar en Rodas donant lloc al conegut com Paral·lel de Rodas situat a 36º N.
No van ser aquestes cites les úniques aportacions a la cartografia, doncs hagué d'elaborar un sistema de
construcció de mapes gairebé complet que va ser copiat per Tolomeo, que alhora que ho utilitzava criticava
al seu autor, com mitjà d'esborrar les petjades de la seva font informativa.
Tanmateix, sabem que Marí va estimar la mesura del paral·lel de Rodas en 180.000 estadis (uns 32.400
km), valor molt proper al real d'aproximadament 32.000 km (4/5 de la circumferència de l'Equador terrestre,
de 40.008 km), dades tots aquests que veurem emprar a Cristóbal Colom en 1493 quan va construir la
primera carta situant L'Espanyola en l'Atlàntic, sobre una base de mallat ortogonal, qui cita a Marí de Tir en
la descripció de la carta de 14943.
Marí va localitzar i va situar el món conegut i habitat donant-li els quatre límits, al Nord Thule, Agisymba, al
Sud del tròpic de Capricorn, a l'Oest Canàries i a l'Est Shera a Xina.
Per a la cultura occidental, havia nascut el món invariable fins als descobriments espanyols de finals del XV
i principis del XVI.
Però la part més destacada que devem A Marí és la utilització o invenció de la carta Plana, que consisteix a
convertir la superfície esfèrica de la terra, difícil de mesurar per ser impossible mantenir la igualtat del grau,

en una superfície plana on les distàncies estan dividides en espais ortogonals iguals de fàcil càlcul
matemàtic.
En la franja on es desembolicava la seva civilització, en el Mediterrani, va aplicar la mitjana 5/4 sent 5
quadrats del paral·lel 36 o de Rodas equivalents a 4 de l'Equador, amb el que va assolir facilitar molt el
treball a l'hora de representar en una carta els perfils de la conca mediterrània.
Com ja avançàvem, de Tir s'han conservat poques notícies i totes a través de Claudio Tolomeo4 savi egipci
de cultura grega, que influirà decisivament en el desenvolupament de la cartografia Occidental fins a
Colom.
Descobrir qui va anar el savi cartògraf vulgarment conegut per Tolomeo resulta, àdhuc en els nostres dies,
dificultós a causa de la falta de dades biogràfiques de tal personatge.
En la Història Antiga se'ns presenta com famós entre els famosos, referència obligada per al saber del món
clàssic, però amb la popularitat derivada de la falsa ciència, que permet afirmar als autors aspectes de
Tolomeo sense precisar dades reals de la seva biografia, si bé amb un vernís que deixa intuir el seu
coneixement.
Ens veiem obligats a precisar al màxim, fins i tot afirmant aspectes confusos que després d'una investigació
llarga, que estem realitzant, apareixeran més clars i ens permetran concloure dient que el bibliotecari
Claudio Tolomeo va dibuixar mapes, possiblement 27 i no només es va conformar amb escriure relacions
de ciutats amb dades particulars.
Ara tractem breument d'emplenar la seva vida començant pel seu lloc de naixença. Claudio Tolomeo hagué
de néixer en una ciutat del delta del Nil (Pelusium) en els inicis de segle segon de la nostra era, entre l'any
100 i 110 morint uns 75 anys després, probablement a Alexandria, en el lloc de director de la gran
Biblioteca d'aquesta ciutat.
A tot estirar podem fer conjectures sobre la seva dedicació a les arts cultes, dominant la lectura i escriptura,
així com al domini de diverses llengües, entre elles el grec, llatí, àrab el que li va a permetre accedir al
coneixement del món clàssic i als corrents xinesos i hindús, amb el seu enorme contingut de matemàtiques
i bibliografia astral.
El seu lloc de residència, ja adult, va ser Alexandria i els seus entorns, ciutat on es concentrava la riquesa
en aquests moments i amb ella la cultura, el que li va permetre ampliar els seus coneixements amb relativa
facilitat.
És en aquesta ciutat on va ser nomenat director de la famosa biblioteca d'Alexandria, càrrec que li permetrà
estudiar les obres clàssiques que allí es conservaven i recopilar i copiar moltes altres.
Serà aquesta professió la qual li va a marcar definitivament, doncs no es va conformar amb estudiar sinó
que al contrastar les obres d'uns savis amb les d'uns altres, i possiblement davant la pèrdua, en el incendi
de César, d'algunes obres fonamentals tractarà de reposar els coneixements alhora que elaborar la seva
pròpia teoria sobre els principis que inquietaven l'ànima dels investigadors del moment.
Sembla lògic que un investigador inquiet com Tolomeo que indagava en una biblioteca desordenada i
deteriorada sobre principis filosòfics recopilats en diferents llocs i països, molt distants entre ells, tractés
d'inventar una espècie de sistema o mètode per a realitzar aquest treball d'ordenació.
Va adoptar un mètode d'ordenar per matèries, destacant en el camp de la geografia que va arribar a
elaborar el primer atlas.
Es tractava d'un sistema amb el qual poder entendre millor on i per què sorgirien els estudis i així poder
relacionar-los més fàcilment.
Alhora, Tolomeo satisfeia la seva curiositat pels diferents costums, races, animals llegendes, déus, etc.
informació que la bibliografia posava a la seva disposició i que reclamaven un ordre físic.
Així va néixer en ell la necessitat de localitzar cada ciutat i port tractant de fer-lo el més científicament
possible.
És més, no solament es va conformar amb donar longituds i latituds als pobles i ciutats que estudiava sinó
que sé va atrevir a donar un punt de partida, Alexandria i des de allí dibuixar costes, rius muntanyes i entre
ells col·locar les ciutats elaborant un primer mapamundi, un ecumene.
Havia nascut el que actualment vam anomenat Atlas, imprescindible per a estudiar la història dels pobles.
El seu creador va ser Tolomeo al sentir la necessitat d'ordenar la geografia i reunir dades de tots els autors
anteriors, i ho va fer de forma tan encertada que el seu mètode encara perdura.
Poques notícies més tenim de Tolomeo, sinó és que la seva gran obra va ser el Manual d'astronomia
esfèrica i teòrica Almagestum, o gran llibre de 13 capítols, on es troba la Geografia en el capítol VIII i que
hagué d'estar acabat cap a 141 d. C . morint als 75 anys allà per l'any 175 després de Crist.

L'aportació als coneixements del món medieval de Tolomeo va ser el seu llibre Almagestum.
A la ciència posterior i als investigadors els va interessar especialment el llibre vuitè titulat Geografia.
En el llibre primer Tolomeo estudiava la diferència entre geografia i chorografía.
Entén que la geografia s'ha d'ocupar a descriure el món conegut i habitable, o almenys les seves parts més
importants.
La Chorografía es dedicaria a circumstàncies particulars dels llocs, tals com ciutats, viles, rius i ports.
La geografia es refereix en gran i important i la chorografia a detalls de precisió.
En l'últim capítol del primer lliuro Tolomeo descriu un mètode més correcte, que el anomenat de Marí, per a
projectar la imatge de la terra en una superfície plana.
Estava reinventant la carta plana que va prendre de Marí de Tir i que veurem en Colom.
En el capítol següent Claudio Tolomeo s'ocupa de la part material de la representació gràfica, des de la
construcció dels mapes, fins al mètode o forma de dibuixar un mapa en una esfera.
Les projeccions còniques les estudia en l'últim capítol.
Seguint amb el seu llibre, en els capítols 11 a 14 detalla l'explicació de la longitud, i crítica l'obra de Marí de
Tir en els capítols 15 a 18.
Sense cap dubte, el més nou en aquesta obra enciclopèdica era la col·lecció de 27 mapes o cartes on es
representava el món conegut, i que corresponia a la part que va a ser el corpus científic que influirà en la
ciència de l'Edat Mitjana.
Sobre el tema de la latitud, Tolomeo dóna al món conegut una xifra o quantitat de 87º graus equivalent a
43.500 estadis, que correspon a la distància compresa entre Tule i el cap Praxum, al Sud de l'Equador, a
16º 1/3.
Tolomeo creu que Àfrica està tota ella habitada.
Quant al problema de la longitud Tolomeo contempla 225º (graus) per a tota la Terra, seguint a Marí de Tir,
dividida en dues parts la primera des de les Illes Canàries al pas de l'Eufrates i la segona d'aquest pas fins
a Sera, Sinae i Catigara, allargant a l'excés aquesta part.
Aspecte aquest que influirà en la mesura de la circumferència de la Terra.
En el que a la construcció o plasmació dels 27 mapes es refereix, l'autor havia d'evitar la dificultat de
dibuixar sobre una superfície esfèrica que resultava gairebé impossible, pel que Marí de Tir va adoptar el
sistema de fer-lo sobre un rectangle dibuixant els meridians i paral·lels amb línies rectes formant angles
rectes i mantenint igual relació entre els graus en tot el mapa segons el patró del de Rodas o 36º, latitud
Nord, i la resta sense proporcions, donant lloc a grans errors.
Per a evitar això sembla que Tolomeo va proposar la projecció cònica sobre els paral·lels de Tule i Rodas.
Aquestes circumstàncies ens poden donar pistes sobre qui és l'autor dels mapes que es conserven
d'aquesta època.
Les cartes de Marí són de quadrícula rectangular i els de Tolomeo els de projecció cònica, o cilíndrica, o
simplement va adequar els de Marí.
Però no és tan fàcil la seva identificació, doncs els copistes, al llarg del temps, han anat transformant la
figura dels mapes.
Sembla que els primers van ser tots de projecció cilíndrica equidistant.
En qualsevol de les dues formes estaran en vigència fins a l'aparició de l'obra de Abrhan Ortelius Theatrum
orbis terrarum i el atlas de Gerardo Mercator.
Aquesta magna obra, el Almagestum, enciclopèdica, sobre el saber i especialment la geografia i la forma
d'entendre la situació en l'esfera, es va escriure en grec.
En aquest idioma es van fer les còpies successives en els segles següents, però a mesura que passaven
les centúries la llengua grega es va anar suplantant, primer pel llatí i després per les llengües romanços.
Serà en el renaixement europeu quan aquest fenomen de la traducció es produeixi, i amb ell l'arribada dels
seus raonaments al món occidental.
Però el camí no va ser únic, hagueren d'existir dos: un amb la versió al llatí en els segles XIV i XV, i potser
anteriors; i la segona via, o camí musulmà, que arribaria
A Espanya en l'apogeu del califat.
original margin
En terminologia anglesa Marge Original.
• És el dipòsit efectuat com a garantia d'un compromís determinat.
• És el marge necessari per cobrir una postura nova.

original per a impressió
Material de reproducció, generalment en forma d'una còpia positiva o negativa sobre una pel·lícula o vidre
per a cada color de placa, des de la qual pot reproduir-se una carta o mapa sense tornar-la a dibuixar.
orinc
Cap de gruix adequat que per un extrem és amarrat a la creu de l'àncora i per l'altre és afermat a la boia
que l'ha d’abalisar, (figura
orinc
Cap que per una punta es fa ferm a la creu de l'àncora i per l'altre s'amarra al boiarí.
orinc
És dóna aquest nom a tot mort unit a una boia o flotador per a indicar on s'ha fondejat una mica.
orinc de costa
Orinc que regularment té cinquanta, braces de llarg per a fondejar sobre les costes o en el llocs de molta
profunditat.
orinc i boieta
S'utilitzen per conèixer la posició de l'ancora quan s'està fondejant i si falta la cadena poder recuperar
l'ancora.
Consisteix en un boieta unit a l'ancora per un cap de petita mena anomenat orinc.
Porta a més el boieta en la seva part superior un cap que enllaça amb el vaixell a fi de poder recuperar-ho
quan es lleva.
La longitud de l'orinc no és fixa, depèn de la sonda del lloc on es va a fondejar.
orincar
Operació que té per objecte amarrar a la creu d'un àncora o ancorot a la punta d'un cap anomenat orinc,
afermant-se en l'altre el boiarí que serveix per indicar el lloc on es troba l'àncora o ancorot.
A les àncores s'amarra el cap per mitjà d'un ballestrinca agafant-se amb ell els dos braços, fixant-se
després la punta a la canya; també es pot efectuar per mitjà d'una volta mossegada.
Els ancorots s'orínquen passant el cap per l'arganeu fent una malla en la punta en forma que abasti la
canya, després es porta el cap al llarg de la canya i es donen després a aquesta i al ferm nu nombre
convenient de lligades fins a la creu.
orincar
Posar un orinc a un ancora o ancorot.
orincar
Provar o temptejar en certs casos si un ancora està agarrada en el fons, llençant per a això del orinc.
orincar
Provar o tantejar en certs casos si una àncora està ben agafada al fons, tirant per això de l’orinc.
orincar
Antigament, sostenir l’àncora durant un temps determinat i deixar-la caure de cop al fons.
orincar l'àncora
Posar un orinc a un àncora, és a dir, d'amarrar la punta d'un cap anomenat així a la creu de l'àncora, per a
en la seva altre extremo subjectar un flotador o boiarí que indica la posició que es troba fondejada.
orincar l'àncora
Lligar un orinc a l’arganell de l'àncora i a una boia, a fi de marcar la vertical de l'ancora i facilitar la seva
posterior recuperació.

Orió
Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste, i, per tant, és visible
donis de qualsevol lloc del món.
És una dels constel·lacions més grans i brillants, i una dels que és reconeixen més fàcilment.
El nom és refereix a Orió, un caçador de la mitologia grega.
Orió és troba al costat del riu Eridanus amb els dos gossos caçadors: el Ca Major i el Ca Menor, barallantse
Taurus, el Toro.
La constel·lació és extremadament rica en estels brillants i objectes de l'espai profund.
Aquests són alguns dels seus estels:
• Heka és el cap d'Orió.
• Betelgeuse (α), és l'espatlla dreta, és un estel roig, més gran que l'òrbita del planeta Venus.
El títol d'estel-α es li va donar equivocadament; s'hauria d'haver donat a Rigel, que és una mica més
brillant.
• Bellatrix (γ), "dona guerrera" està a l'espatlla esquerra d'Orió.
• Alnitak, Alnilam i Mintaka (ζ, ε i δ) formen l'asterisme conegut com cinturó d'Orió: tres estels brillants en
línia pels quals és pot reconèixer Orió, conegut popularment com Els Tres Maries.
• Saiph és el genoll dret d'Orió .
• Rigel (β), al genoll esquerre de la constel·lació, és un gran estel blanc, dels més brillants del cel.
Te tres companys, difícils de veure.
Els estels principals d'Orió són tots molt semblants en edat i característiques físiques, indicant que podrien
tenir un origen comú. Betelgeuse és una excepció, de tota manera.
Orió és molt útil per a trobar altres estels.
Estenent la línia del Cinturó cap al sud-oest, és pot trobar Sirius (α Canis Majoris); cap al nord-est,
Aldebaran, α Tauri.
La línia dirigida cap a l'est per els dues espatlles indica la direcció de Procyon, α Canis Minoris.
Una línia de Rigel a Betelgeuse indica a Castor i Pollux, α and β de Geminorum.
Orionis
Estel corresponent a la constel·lació Orió, el seu angle sideri i la declinació ve reflectida a l'Almanac Nàutic.
orla
Reforç de fusta o alumini que es col·loca al voltant de la coberta, sobre la regala.
orla
Bordó que va de proa a popa en l'angle del costat i la coberta.
Sinònim de frisa.
orla
Adorn dibuixat en un mapa, sovint en forma de rotllo, en el qual s’inclou el títol, la llegenda i d’altres
informacions complementàries.
orla
Murada o part del costat del vaixell que es perllonga més amunt de la coberta i forma una mena de barana.
orla
Qualsevol recurs emprat en cartografia per a destacar un requadre, un marge o un límit.
orla
Espècie de balustrada que envolta la coberta alta d'un vaixell, la del castell de popa o la toldilla (barb.), la
del castell, etc., i que serveix per la protecció del personal.
orla
Part del costat d'una embarcació que sobresurt del pla de la coberta, tot fent de barana.

orla
Obra morta d'un vaixell per sobre de l'ultima coberta.
orla
La petita barana de la galeria de popa en els navilis i la de tota cofa, així com la dels braçals de proa.
orla
Taula, tauló o peça que es calava a les quadernes pel seu revés o extrems alts, amb la finalitat d'impedir
l'entrada d'aigua i pogués baixar entre elles.
orla
Tauló al ras de la coberta que quan no hi ha trancanell cobreix tot l'espessor del costat com una regala.
orla
Peça de l'orla (a la regala) que en les embarcacions menors arriba a l'escut.
orla
El fris, quan duia alguna talla.
orla continental
Vegi’s vora de plataforma continental.
orló
L'acrílic, la substància amb la qual s'elabora fibra acrílica i on es deriven el seu nom genèric, es va obtenir
per primera vegada a Alemanya en 1983.
Va ser un dels productes químics utilitzats per Carothers i el seu equip en la investigació fonamental sobre
alts polímers que es va portar a terme en la companyia Du Pont.
Du Pont desenvolupà una fibra acrílica en 1944 i va iniciar la producció comercial de les mateixes en 1950.
Se li va donar el nom comercial de Orló.
Una de les característiques més importants de les fibres acríliques és la forma de la seva secció transversal
que és resultat del procés de filatura.
La filatura en sec produeix una en forma d'os (os de gos).
Les diferències en secció transversal influeixen sobre les propietats físiques i estètiques i són per tant un
factor determinant en l'ús final.
La producció de fibres orló en forma de fibres curtes i de cable de filaments continus.
Son usades entre altres per la confecció de veles per iots y cordams.
ormeig
Aparells que s’usen en un vaixell.
ormeig
Aparell, conjunt de cordes, veles i altres peces destinades al govern i moviment d’una embarcació.
ormeig d’ancorar
Conjunt d’àncores, cadenes, caps, etc., que duu un vaixell per a ancorar.
ormeigs de pesca
Qualsevol dels elements que constitueixen un estri de pescar, com arts, canyes, palangres, etc.
ormejar
Proveir una nau deIs aparells i arreus necessaris deixant-lo en condicions per a navegar.
ormejar
Preparar, disposar, aparellar ormeigs

ormejar l’aparell
Guarnir l’aparell d’un veler, de manera que el vaixell estigui en condicions de navegar.
ornaments de popa
Peces de fusta obrada i retallada com ornamentació.
orografia
Rama de la geografia física que estudia la formació i les característiques de les muntanyes.
orografia
Descripció de les muntanyes.
orogràfic
Relacionat o causat per la topografia (com les muntanyes o un pendent).
orogràfic
En meteorologia, efecte de l'orografia sobre les diferents condicions del temps.
oroneta
En les costes de Llevant donen aquest nom d’una tela de xarxa de seixanta o mes braces de llarg, amb que
pesquen les orenetes o mes comunament, el peix volador.
orsa
Orsa de quilla, peça suplementària que s'aplica a algunes embarcacions de vela, principalment als iots de
regates, per millorar la seva estabilitat i govern. l'orsa és necessària sobre tot en les embarcacions de poc
calat, a les que l'augment del plànol de deriva beneficia molt les seves qualitats marineres.
Als iots petits de regates l'orsa sol estar constituïda d'una planxa metàl·lica (n'hi han que la duen de fusta)
per a calar-la o pujar-la, quan convingui.
D'aquestes orses n'hi han de dues classes, una en condicions de girar sobre un eix en el seu angle superior
de proa, pujant o baixant pel centre de la quilla per imprimir-li un moviment de gir en un o altre sentit; per
evitar l'entrada d'aigua a bord, va introduïda a l'interior d'una caixa denominada caixa d'orsa, de parets
estanques que pugen bastant per sobre la línia de flotació.
L'altre tipus d'orsa mòbil s'anomena de sabre, i es redueix a una planxa dins d'una caixa d'iguals
característiques a l'interior, on pot lliscar-hi verticalment a voluntat, així com fixar-la en una posició desitjada
per mitjà d'un passador.
En els iots majors s'augmenta el plànol de deriva per mitjà d'una orsa o quilla fixa, també existeixen dos
tipus principals coneguts: quilla d'aleta i quilla de bulb.
orsa
Quilla de deriva, tauló ovalat amb l'extremitat superior menys grossa que la inferior, en condicions de girar,
verticalment damunt d'un eix o pern gran clavat en el centre del costat. Serveix per evitar la deriva i
l'abatiment deixant-lo caure a l'aigua pel costat de sotavent.
Aquestes orses són molt característiques de les embarcacions del mar Nord, especialment les holandeses.
orsa
Peça de ferro molt grossa que, en les embarcacions de pesca grans, va al fons de la quilla i fa com de llast
o contrapès.
orsa
Quilla profunda enmig d'una embarcació.
En les embarcacions de pesca de gran dimensions, peça de ferro grossa que es col·loca al fons de la
carena per millorar l’estabilitat.
orsa

Aplec de taules o de planxes de ferro, en forma de plantilla, que es col·loca una a cada costat exterior dels
vaixells petits de fons pla, per disminuir l’abatiment;
orsa
L’acció de orsar el vaixell i la posició mateixa de navegar orsant o cenyit.
orsa
Cap amb que es porta vers popa el car de l’antena.
orsa
Aparells per a maniobrar el car de l’antena.
orsa
Aquesta maniobra de les orses, és pròpia de la verga d'artimó.
Juguen el rol de la braça.
Cadascun dels caps de les orses s'afermava dessota de l'últim obenc del pal major, un a estribord i l'altre a
babord; després passava dins d'un bossell senzill al costat i per sota del dorment on s'amarrava a una
cornamusa immediata.
orsa !
Crit d’orde al timoner perquè posi la canya a sotavent.
orsa a popa
Cap amb que es duu a popa el cable de l’antena quan es navega amb vent llarg o ha de canviar-se la vela.
orsa abatible
Vegi’s orsa mòbil
orsa amb bulb
A l'origen emprant forma de torpede, han evolucionat a formes totalment planes en la seva part inferior
corbades en la superior, augmentant així la sustentació.
Amb menys calat, permet concentrant major pes en la part inferior del mateix.
Per la contra, un augment de superfície mullada suposa major fregament i un coeficient de penetració
major.
Un calat inferior permet l'entrada a molts ports així com més comoditat en navegació d'esbarjo.
La relació percentual del pes del bulb respecte al pes total el vaixell, no és d'estranyar si en alguns casos
supera el 50%.
orsa avant
Aparell emprat en els falutxos i altres embarcacions similars a subjectar el car a la roda quan naveguen de
bolina.
orsa avant
Cap que en les mitjanes de les embarcacions d'aparell llatí serveix per a amollar i carregar el car.
orsa de avant
Orsa a popa del trinquet.
orsa àvols d’orses
Vaixell que cenyien poc.
orsa central
Orsa col·locada en un pou o caixa estanca establerta en la línia central d’una embarcació per tal de
disminuir l’abatiment quan navega cenyint el vent.

orsa central de deriva
Aquesta orsa va centrada en un pou, o caixa estanca instal·lada en la línia central d'un vaixell petit, per
disminuir el seu abatiment quan navega de bolina.
orsa davant
Orsa a popa del trinquet.
orsa de deriva
Orsa o quilla de deriva, tauló ovalat amb l'extremitat superior menys grossa que la inferior, en condicions de
girar, verticalment damunt d'un eix o pern gran clavat en el centre del costat.
Serveix per evitar la deriva i l'abatiment deixant-lo caure a l'aigua pel costat de sotavent.
Aquestes orses són molt característiques de les embarcacions del mar Nord, especialment les holandeses.
orsa de deriva
Reunió de taulons o planxes de ferro, de forma de plantilla, que es col·loquen (una per banda) pels
exteriors de les embarcacions petites i de fons pla, per disminuir el tot més possible l'abatiment.
orsa de quilla
Peça suplementària que s'aplica a algunes embarcacions de vela, principalment als iots de regates, per
millorar la seva estabilitat i govern. l'orsa és necessària sobre tot en les embarcacions de poc calat, a les
que l'augment del plànol de deriva beneficia molt les seves qualitats marineres.
Als iots petits de regates l'orsa sol estar constituïda d'una planxa metàl·lica (n'hi han que la duen de fusta)
per a calar-la o pujar-la, quan convingui.
D'aquestes orses n'hi han de dues classes, una en condicions de girar sobre un eix en el seu angle superior
de proa, pujant o baixant pel centre de la quilla per imprimir-li un moviment de gir en un o altre sentit; per
evitar l'entrada d'aigua a bord, va introduïda a l'interior d'una caixa denominada caixa d'orsa, de parets
estanques que pugen bastant per sobre la línia de flotació.
L'altre tipus d'orsa mòbil s'anomena de sabre, i es redueix a una planxa dins d'una caixa d'iguals
característiques a l'interior, on pot lliscar-hi verticalment a voluntat, així com fixar-la en una posició desitjada
per mitjà d'un passador.
En els iots majors s'augmenta el plànol de deriva per mitjà d'una orsa o quilla fixa, també existeixen dos
tipus principals coneguts pels noms anglesos fin-keel i bulb-keel, o sigui quilla d'aleta i quilla de bulb.
orsa de sabre
Amb la mateixa funcionalitat que l'abatible, la seva única diferència és que no aquesta subjecta directament
al buc, sinó que puja i baixa per un orifici o caixa d'orsa.
orsa del trinquet
Als xabecs, orsa a popa del trinquet.
orsa fixa
embarcació de vela per a guanyar estabilitat, i que se’ n pot treure, pujant-la, quan hi ha poc fons.
orsa inclinable o pivotant
Fruit de la necessitat d'assolir un augment en el moment lliscant dels vaixells planejadors, neix aquest
concepte d'orsa que a manera de frontissa manté la seva verticalitat encara que el vaixell escori.
Cap esmentar que aporta alhora com valor afegit mantenir el calat constant.
A la contra, és un tipus d'orsa que no aporta sustentació alguna, motiu pel qual el seu perfil és totalment pla
i no corbat com la d'ala d'avió.
Parell a aquest sistema d'orsa varem trobar sempre un bulb en el seu extrem.
orsa llevadissa
Sinònim de orsa mòbil
orsa mòbil

Peça plana i gran que es pot col·locar més o menys vertical en la quilla, com una prolongació parcial
d’aquesta, des de dins d’una
orsa recta
Orsa similar a una ala d'avió, tendeix a ésser mes estreta en la seva part superior que inferior, concentrant
sí major pes en el seu extrem.
Assolint un bon equilibri entre pes adreçant i superfície de sustentació.
És ajudada en aquesta última funció per les pales del timó estretes i profundes que acompanyen
normalment a aquest tipus d'orsa
La problemàtica d'aquests dissenys és el calat del vaixell, limitant l'entrada en molts ports petits de poc
calat.
orsa retràctil o abatible
Fruit de la necessitat practica de transportar freqüentment un vaixell per carretera o que pugui ser avarat en
terra, neix aquest tipus de quilla. Fixades per un eix o pern al buc, pivoten en ell per a variar el seu calat.
Les avantatges de navegació són notables, on la necessitat d'una quilla en cenyida, és pràcticament
innecessària en vents portants de popa, o fins i tot és un entrebanc.
Ha estat un solució emprada també per a vaixells d'esbarjo de llarga eslora, on les seves profundes quilles
els impedien l'accés nombrosos ports.
orsa tot !
Ordre transmesa al qui porta el timó de forçar al màxim la dita maniobra.
orsada
Operació d’orsar, d’inclinar la proa cap a la part d’on ve el vent.
orsada
És una maniobra en la qual un veler, normalment contra la voluntat del timoner, realitza un brusc gir cap a
sobrevent, travessant-ne al seu rumb original.
També es denomina guinyada o anar-se de orsada.
orsapop
Cap proveït d'una anella (feta del mateix cap) que va enfilada a l'extrem del car de l'antena d'una barca de
mitjana.
Serveix per a la seva maniobra.
orsar
Variar el rumb per a tancar-se més cap a la direcció del vent.
orsar
Inclinar la proa cap a la part de on ve el vent.
orsar
Maniobrar de tal manera que la proa s'acosti a la direcció del vent.
orsar
Caure la proa a la banda de sobrevent.
Per extensió, en la navegació en popa és caure a la banda de l’amura.
orsar
Donar al timó la posició necessària perquè el vaixell arribi a orsar.
orsar
Girar el vaixell, duent la seva proa des de sotavent per a sobrevent, o disminuint l’angle que per aquesta
part forma la direcció de la quilla amb la del vent.

orsar
Modificar el rumb del veler portant la proa cap a sobrevent, bé girant el timó, bé alterant la posició del
velam.
orsar a fil de vent
Virar per avant o esmenar el rumb de manera que el vaixell rebi el vent per la mateixa proa.
orsar a popa
Cap amb que es duu cap a popa el car de l’antena, quan es navega amb vent llarg o quan ha de canviar-se
la vela.
orsar a un temps
Fer el moviment d’orsada tots els vaixells d’una línia o columna en un mateix instant donat.
orsar en banda
Tirar la canya del timó tant com sigui possible cap a sotavent.
orsar tantes quartes
Fer que el vaixell giri, duent la proa cap a sobrevent en l’angle que amida el nombre de quartes determinat.
orsejar
Vegi’s orsar.
orsera
Corda que va lligada, per un cap, a la peça de mà de sardinals, i, per l’altre, a la barca, és emprada per a
llevar els sardinals.
orsera
Baga que duu el cap de la xarxa o del palangre a cada cornaló, i que serveix per a unir una xarxa o
palangre amb l’altre (Mall.).
orsera de la mà
Orsera que va de la barca a la primera peça.
orsera del remolc
Prolongació de la corda que va des de la peça tercera fins al suro que porta la bandereta anomenada gall.
orses de bulbs amb ales
La limitació de calat en alguns dissenys de vaixells de regata, el bulb ha estat la solució perfecta per a
mantenir grans superfícies vèliques.
És en aquest ultimo concepte on neixen les ales dels bulbs, que aconseguien fins i tot augmentar la
sustentació quan aquest escorava; solucionant precisament el problema de perduda de calat quan un
vaixell escora.
orseta
Corda que s’empra en calar els sardinals, i que per un cap va lligada al gall o a la pana i per l’altre cap al
remolc.
orsol
Vaixell per a transportar o emmagatzemar líquids.
ortiu
Referent a la sortida d’un astre.

ortocromàtic
Relatiu o pertanyent a la captació de tots els colors de l’espectre a excepció del vermell i el taronja. Per
exemple: una pel·lícula ortocromàtica.
ortocromàtic
es diu de les superfícies fotogràfiques sensibles als rajos ultraviolats, blaus, grocs, verds i ataronjats, però
insensibles als rajos vermells.
ortodròmia
Ruta d’una embarcació que coincideix amb ortodròmia dels seus punts de partença i d’arribada.
ortodròmia
Línia de menor distància entre dos punts sobre un globus. nota: només sobre un mapa de projecció
gnomònica l’ortodròmia és representada per un segment de línia recta.
ortodròmic
En una superfície esfèrica, línia més curta entre dos punts, que és l’arc de cercle màxim que passa pels
dos punts.
ortodròmic
Relatiu a ortodròmia o camí més curt entre dos punts.
ortodròmica
Qualsevol línia sobre una carta que representa una derrota al llarg d'un cercle màxim entre dos punts.
ortodròmica
L'ortodròmica, és el camí més curt entre dos punts de la superfície terrestre; és l'arc del cercle màxim que
els uneix, menor de 180 graus.
Entre dos punts de la superfície terrestre poden traçar-se tres línies diferents: ortodròmica, loxodròmica i
isoazimutal.
Si els punts estiguessin separats 180 graus, serien punts oposats, també coneguts com a antípodes, i entre
ells es podrien traçar infinits arcs de 180 graus d'igual longitud.
Una característica de l'ortodròmica és que presenta un angle diferent amb cada meridià, (excepte quan
aquesta ortodròmica coincideix amb un meridià o amb l'equador).
Aquesta característica va representar un greu inconvenient per a la navegació, solucionat cap als últims
anys del Segle XX amb el sistema GPS, perquè abans del mateix, era difícil traçar una ruta de navegació
que seguís l'ortodròmica ja que obligaria a continus canvis de rumb.
Quan les distàncies eren grans i seguir el camí més curt suposava un estalvi significatiu, es realitzava una
aproximació marcant una sèrie de punts intermedis, en els quals es canviava de rumb, i d’aquesta manera
s’aconseguia una aproximació a les corresponents loxodròmiques.
L’ortodròmia posseeix tres punts rellevants que són:
• Punt de sortida (A),
• Punt d'arribada (B),
Vèrtex: el punt de major latitud, que pot estar dins o fora de l'arc considerat.
En els últims anys del Segle XX les dificultats de realitzar trajectes que segueixin la corba ortodròmica es
va veure enormement facilitada, com a conseqüència de la possibilitat de navegar sense utilitzar brúixoles.
Va ser la implementació dels sistemes de posicionament global tipus "GPS" el que va atorgar noves
possibilitats de referència extremadament precises.
Si a més es pensa en els avanços dels sistemes de control de navegació per ordinador, totalment
interactius amb els GPS, un s'adonarà que a partir d'això, que el seguir una trajectòria ortodròmica va
deixar de ser un inconvenient.
Existeix (o pot existir) una diferència entre els "camins ideals" com podria ser una corba ortodròmica i els
"camins possibles".
Els camins possibles han de bregar amb factors de la realitat com poden ser: marees, corrents, vents i
bloquejos directes com són les illes, els continents, les muntanyes, i fins als edificis en una zona urbana.

De qualsevol manera per a camins molt llargs sol ser convenient (en temps i economia), l'aproximar-se el
màxim possible a la corba ortodròmica.
ortodròmica
Es diu de la navegació que es fa per un meridià o per un paral·lel.
ortofotografia
Reproducció fotogràfica, derivada d'una fotografia perspectiva, en la qual s'han eliminat les deformacions
de la imatge degudes a la inclinació de la càmera i al relleu.
ortofotografia
La ortofotografía (del grec Orthós: correcte, exacte) és una presentació fotogràfica d'una zona de la
superfície terrestre, en la qual tots els elements presenten la mateixa escala, lliure d'errors i deformacions,
amb la mateixa validesa d'un plànol cartogràfic.
Una ortofotografia s'aconsegueix mitjançant un conjunt d'imatges aèries (preses des d'un avió o satèl·lit)
que han estat corregides digitalment per representar una projecció ortogonal sense efectes de perspectiva,
i en la qual per tant és possible realitzar mesuraments exactes, al contrari que sobre una fotografia aèria
simple, que sempre presentarà deformacions causades per la perspectiva des de la càmera, l'altura o la
velocitat a la qual es mou la càmera.
A aquest procés de correcció digital se li anomena ortorectificació.
Per tant, una ortofotografia (o ortofoto) combina les característiques de detall d'una fotografia aèria amb les
propietats geomètriques d'un plànol.
S'empra aquesta tècnica en cartografia, urbanisme, arquitectura i arqueologia entre altres ciències.
ortofotomapa
Fotomapa, obtingut per la unió de ortofotografies, al qual s’han afegit corbes de nivell, toponímia i altres
informacions topogràfiques.
Pot incorporar un tractament cartogràfic especial, realç fotogràfic, separació de colors, o una combinació
d'ells.
ortofotomosaic
Assemblatge d'ortofotografies que formen un mosaic d'escala uniforme.
ortofotoscopi
Dispositiu fotomecànic utilitzat conjuntament amb un instrument anàglif de doble projecció per produir
ortofotografies.
ortogonal
En angle recte; que forma un angle recte; que creua o es talla en angle recte.
ortogonal
S'aplica a la projecció que resulta de traçar en un plànol totes les línies perpendiculars a aquest.
ortogonalitat
En matemàtiques, el terme ortogonalitat (del grec orthos recte i gonía angle), és una generalització de la
noció geomètrica de perpendicularitat.
En l'espai euclidià convencional el terme ortogonal i el terme perpendicular són sinònims.
No obstant això, en espais de dimensió finita i en geometries no euclidianes el concepte de ortogonalitat
generalitza al de perpendicularitat.
ortomòrfic
Que preserva de la forma correcta; es diu d'una projecció que no presenta cap distorsió local.
OSC

Acrònim de On-scene Co-ordinator o Coordinador en el lloc del sinistre. Persona designada per a coordinar
les operacions de recerca i salvament en un àrea determinada.
sinònim CLS.
osca de la roda del timó
Osca o clau de metall, en ambdós casos perceptible al tacte, existent en una de les clavilles del timó,
precisament en aquella que estant dalt i vertical indica que el timó es troba a la via.
oscil·lació
Es denomina oscil·lació a una variació, pertorbació o fluctuació en el temps d'un mitjà o sistema.
Si el fenomen es repeteix, es parla d'oscil·lació periòdica.
Oscil·lació, en física,química i enginyeria, moviment repetit d'un costat a un altre entorn d'una posició
central, o posició d'equilibri.
El recorregut que consisteix a anar des d'una posició extrema a l'altra i tornar a la primera, passant dues
vegades per la posició central, es denomina cicle.
El nombre de cicles per segon, o hertz (Hz), es coneix com freqüència de l'oscil·lació. Una oscil·lació en un
mitjà material és el que crea el so.
Una oscil·lació en un corrent elèctric crea una ona electromagnètica.
oscil·lació
Els astrònoms utilitzen la paraula oscil·lació per a referir-se a moviments de va i veuen com el del pèndol,
però també a pulsacions o palpitacions estel·lars.
Durant les oscil·lacions estel·lars aquestes s'expandeixen i contreuen de manera rítmica.
oscil·lació
Moviment angular o escora d'un vaixell o embarcació, que es verifica periòdicament en sentit transversal,
babord estribord, per acció de les ones.
oscil·lació austral
Vegi’s el nen.
oscil·lació climàtica
"Fluctuacions en la qual la variable tendeix a canviar progressiva i suaument entre màxims i mínims
successius".
oscil·lació de l’Atlàntic Nord
L'oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO) és un fenomen climàtic en el nord de l'oceà Atlàntic, de fluctuacions en
la diferència de pressió atmosfèrica entre la baixa islandesa i l'alta d'Açores o anticicló de les Açores.
Movent-se d'est a oest entre la baixa d'Islàndia i l'alta d'Açores, va controlant la força i adreça dels vents de
l'oest i les formacions turmentoses a través de l’Atlàntic Nord.
Té una alta correlació amb l'oscil·lació àrtica, i realment forma part de la síndrome general.
La NAO es descobreix en els 1920s per Sir Gilbert Walker.
Sent similar al fenomen del Nen en l'oceà Pacífic, la NAO és una de les més importants conductores de les
fluctuacions climàtiques en el Nord-atlàntid i climes humits veïns.
Els vents de l'oest travessen l'Atlàntic, portant aire humit a Europa.
En anys quan els vents de l'oest són forts, els estius són frescos, els hiverns suaus, i les pluges freqüents.
Si col·lapsen els vents de l'oest, les temperatures són més extremes tant a l'estiu com al hivern, produint
canícules (ona de calor), gelades i pluges reduïdes.
Un sistema de baixa pressió permanent sobre Islàndia (la baixa d'Islàndia) i un sistema d'alta pressió
permanent sobre Açores (l'anticicló d'Açores) van a controlar la direcció i la força dels vents de l'oest dins
d'Europa.
I les seves relatives forces i posicions d'aquests dos sistemes varien d'any a any, coneixent-se tal variació
com NAO.

Una gran diferència en la pressió en les dues estacions (un índex anual alt, es denota NAO+) farà
incrementar els vents de l'oest i, conseqüentment, estius frescos i hiverns mitjans i humits a Europa Central
i en la seva façana atlàntica.
En contrast, si l'índex és baix (NAO-), desapareixen els vents de l'oest, i aquestes àrees sofreixen hiverns
freds, i fronts turmentosos del sud cap al mar Mediterrani.
De tal manera que s'incrementa l'activitat turmentosa i les pluges en l'Europa del sud i l'Àfrica del Nord.
Especialment de novembre a abril, la NAO és responsable de molta de la variabilitat del temps a la regió de
l’Atlàntic Nord, afectant els canvis en velocitat i direcció dels vents, canvis en distribució de temperatura i
humitat, i en intensitat, nombre i traça de tempestes.
Encara que té menor influència directa per l'Europa de l'oest, la NAO té impacte en el seu temps, sobre
molt de l'est nord-americà.
Durant el hivern, quan l'índex és alt (NAO+), la baixa d'Islàndia proveeix una circulació més forta des del
sud-oest i sobre la meitat aquest de l'Amèrica del Nord, la qual cosa fa evitar el ingrés d'aire àrtic.
En combinació amb l'Oscil·lació del Sud: El Nen, aquest efecte pot produir hiverns significativament més
càlids sobre gran part d'EE. UU. i el sud de Canadà.
oscil·lació de la zona de rompent
Oscil·lació irregular del nivell de l’aigua de la zona litoral amb períodes de prop d’alguns minuts.
oscil·lació de Milankovitch
Variacions pronunciades del clima degudes a canvis de la radiació solar causats per:
• la variació de l’el·lipticitat de l'òrbita de la Terra;
• la variació de la inclinació de l'eix de rotació de la Terra a causa de l'obliqüitat de l’eclíptica;
• la precessió dels solsticis i equinoccis.
oscil·lació del sud
Escalfament anòmal de l'aigua de l'oceà a gran distància de les costes d'Amèrica del Sud a causa de
l'oscil·lació d'un corrent del Pacífic del Sud, usualment acompanyat per fortes pluges en la regió costanera
de Perú i Xile, i la reducció de pluja a Àfrica equatorial i Austràlia.
oscil·lació doble de un vaixell
L’oscil·lació doble és el moviment transversal o de balanç banda a l’altre.
oscil·lació esmorteïda
Agulla no periòdica, és a dir, agulla l'element mòbil de la qual, desviat de la seva posició, torna directament
a la mateixa sense oscil·lar.
oscil·lació forçada
Ona generada i mantinguda per una força contínua en contrast amb una oscil·lació lliure que segueix
existint després que la força generadora ha deixat d'actuar.
oscil·lació inercial
Oscil·lació la freqüència de la qual està donada pel valor local del paràmetre de Coriolis.
oscil·lació lliure
Ona que segueix existint després que la força generadora ha deixat d'actuar en contrast amb una oscil·lació
forçada que és generada i mantinguda per una força contínua.
Una oscil·lació lliure que es propaga a la superfície d'una extensió d'aigua és la originada per un impuls
sobtat i que, més endavant, es veu influïda només per la fricció, les dimensions de la conca i el caràcter
dispers del mitjà aquós en el qual es desplaça.
La major part de les ones marines de superfície, amb excepció de les ones de marea, són oscil·lacions
lliures.
oscil·lació pendular

Variacions alternatives al voltant d'un punt mitjà degudes a una certa inestabilitat com, per exemple, les
oscil·lacions de l'agulla d'un instrument al voltant del zero o l'avanç i reculada alternatius d'un motor
sincrònic en relació al corrent altern.
oscil·lació simple de un vaixell
L’oscil·lació doble és el moviment transversal o de balanç cap un banda.
oscil·lació tèrmica
Oscil·lació tèrmica o amplitud tèrmica és la diferència entre la temperatura més alta i la més baixa
registrada en un lloc o zona, durant un període de temps específic.
En estudis de clima es mesura l'oscil·lació tèrmica diària,quanta major sigui l'amplitud tèrmica, major serà la
diferència de temperatures entre el dia i la nit.
En les sèries climàtiques l'amplitud tèrmica és la diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid i
la del més fred.
Aquesta dada, normalment s'utilitza en la investigació de l'atmosfera i de l'oceà d'una zona geogràfica
determinada.
En general, els climes que corresponen a zones costaneres o properes al mar presenten oscil·lacions
tèrmiques baixes, pels efectes moderadors o suavitzadores de la massa hídrica.
Per contra els climes de zones interiors o continentals solen presentar una forta oscil·lació tèrmica tant
diària com a anual, amb l'excepció de les zones equatorials o tropicals, on les altes temperatures són
constants.
Pot considerar-se com a amplitud tèrmica baixa aquella inferior a 10° C, mitjana entre 10 a 18° C, alta
superior als 18 °C, i insignificant la menor de 5° C.
Se sol distingir-se entre l'oscil·lació tèrmica anual i la diària.
oscil·lació tèrmica anual
Diferència entre la temperatura més càlida i la més freda registrades al llarg d'un any.
oscil·lació tèrmica diària
Diferència entre la temperatura més càlida i la més freda registrades al llarg d'un dia.
oscil·lador
Dispositiu destinat a produir oscil·lacions, especialment un del tipus no rotatori, com en el cas d'un
generador d'ones sonores en un sondador acústic o un generador de radiofreqüències.
Un oscil·lador submarí està constituït per una membrana vibrant, de grans dimensions, que funciona
elèctricament i que produeix un so que es transmet a través de l'aigua.
oscil·lador local de freqüència
Oscil·lador que genera una freqüència intermèdia per barrejar amb la freqüència de la portadora en un
receptor superheterodina.
oscil·lògraf
Dispositiu per registrar o indicar les oscil·lacions o variacions en un corrent elèctric.
oscil·loscopi
Un tipus d’oscil·lògraf que permet produir una representació visual de les oscil·lacions o variacions d'un
corrent elèctric sobre una pantalla fluorescent com, per exemple, un tub de rajos catòdics.
osmosis
Filtració d'aigua per capil·laritat, en els bucs de fibra de vidre i polièster que provoca l'aparició de butllofes.
osques dels mascles del timó
Concavitat practicada sota el mascle del timó per a facilitar la introducció d’aquest en la femella
corresponent.

Óssa Major
L'Óssa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.
L'asterisme més destacat de l'Óssa Major és el conjunt de set estrelles anomenat popularment com «el
carro gran», amb forma de carro o de cullerot, quatre estrelles en formen la caixa i tres, la cua. La cua del
carro fa una corba que assenyala Artur (α Bootis) que és l'estrella més brillant de la constel·lació del Bover.
Si allarguem cinc vegades la distància entre les dues últimes estrelles de la caixa del carro cap el nord,
trobarem la Polar.
Des de les latituds dels Països Catalans, l'Óssa Major està molt a prop de l'estrella Polar, raó per la qual és
una constel·lació circumpolar, una de les constel·lacions que es veu durant tot l'any.
Pel fet que la Polar és el punt central del gir de l’esfera celeste, l'Óssa Major no podria estar mai tan baixa
com per no poder-la veure.
Els seus estels principals són:
• Mizar, de magnitud 2,23
• Alioth, de magnitud 1,76
• Alkaid, de magnitud 1,85
• Megrez, de magnitud 3,32
• Phecda, de magnitud 2,41
• Dubhe, de magnitud 1,81
• Merak, de magnitud 2,34
Aquestes són les que popularment és coneixen com el Carro Gran, el qual més aviat sembla una paella.
Els dos últims estels serveixen per localitzar l’estel polar.
Entre d'altres, a la constel·lació de l'Óssa Major hi podem observar un sistema doble format per Mizar i
Alcor, aquesta última de magnitud 3'99, però fàcil de veure si localitzem la seva companya brillant.
Aquest estel doble ha rebut molts noms en els diferents pobles; per exemple, els pobles de les grans
planures americanes, just després de l'arribada dels europeus, van passar a anomenar-lo el Genet i el
Cavall, per exemple.
Óssa Menor
L'Óssa Menor (Ursa Minor) és una de les constel·lacions més conegudes de l'hemisferi nord.
Consta de set estrelles amb la forma de carro; quatre d'elles formarien el que és la part profunda del carro i
les altres tres serien el que és el mànec del carro.
L'element més conegut de l'Óssa Menor és l’estrella Polar, la qual es troba situada en la prolongació de l'eix
de la terra, assenyalant el pol nord geogràfic, pel que ha estat emprat per navegants com punt de
referència en les seves travessies.
A part de l’estrella Polar, l'Óssa Menor manca d'elements d'interès per a l'afeccionat a l'astronomia.
Donada la seva ubicació, l'Óssa Menor només es pot veure en l'hemisferi nord, però a canvi, en aquest
hemisferi es veu tot l'any.
Juntament amb la seva companya l'Óssa Major, és un dels elements més característics del firmament de
l'hemisferi nord.
osta
Qualsevol dels dos cables amb bossell i corona encasellats a la pena d’una antena.
Servia als falutxos per carregar de l’antena major quan s’arriava; en els místics i xabecs tenia la mateixa
aplicació per un cas idèntic, pel que fa a les antenes major i trinquet.
Quan es navegava de popa, subjectava l’antena i feia l’ofici de braça.
Els falutxos duien osta dobla al navegar amb quetxmarí; els místics la duien sempre doble.
Antigament s’anomenaven amantines.
osta
Cadascun dels cap que hom encapella al pic d'una aurica per subjectar-lo en les brandades.
En les embarcacions amb aparell llatí, hom els col·loca a un terç de l'antena per tal de subjectar-la i perquè
serveixin també com a carregadors.
osta
Espècie de braça, per mantenir un pic de cangrea en situació fixa.

osta
Parell de caps que serveixen per amarrar la vela a popa [costes de Llevant i de Ponent].
osta
Fa el mateix servei que els puntals o plomes de càrrega per mantenir-les en bona posició mentre treballen.
osta
Als falutxos hi havia la frase «navegar amb quatre ostes», quan navegaven tancats de popa.
osta
Conjunt que s’usa per a moure lateralment un puntal, o una ploma i per assegurar-lo en posició, el qual està
composta d’un cap amb un aparell (o tira de l’osta) unit a un tros de cable (o canya de l’osta) engrilletat a
l’extrem superior del puntal o la ploma.
osta
Caps o aparells que mantenen ferms els pics crancs en els balanços o quan van orientades les seves
veles, i que serveixen també per a guiar-los quan s'hissen o arrien.
osta
Cap que fa ferm el botaló a l’arbre, sostenint-lo.
osta
Verga superior de les veles cangrees, en les embarcacions d’aparell llatí es posen a un terç de l’antena per
a subjectar-Ia, també serveix per a carregar una vela a fi i efecte que no prengui vent.
osta
Conjunt que s’usa per a moure lateralment un puntal de càrrega o una ploma de càrrega per a assegurar-lo
en posició, el qual normalment està compost d’un cap amb un aparell unit a un tros de cable engrilletat a
l’extrem superior del puntal o la ploma.
osta
Cadascun dels caps que hom encapella al pic d’una aurica per subjectar-lo en les brandades.
osta d'una vela aurica
En sentit general, per qualsevol osta de vela aurica.
ostada
Vegi’s drisses.
ostaga
Cap gruixut proporcionat que fa l’ofici d’amantina d’aparell de les drisses d’algunes veles, com les de gàbia.
ostada
Sinònim de drisses.
ostaga
Cadena o cap que s'utilitza per transmetre l'esforç d'un aparell a una verga o un altre objecte que pot
hissar-se o arriar-se.
Les ostagues de les vergues passen generalment per un bossell fix a dalt d'un masteler o per la caixera
apropiada.
Així una part de l'ostaga va davant i l'altre pel darrera del masteler, la primera s'amarra a la mitjania de la
verga i la segona va unida a l'aparell.
ostaga

Tros de cap o de cadena subjecte a la creu d’una verga de gàbia que, corrent per un bossell o politja fixada
al pal, fa d’amant en les drisses d’algunes veles.
ostaga
En els vaixells amb veles quadres, cable o cadena que serveix d’amant per a hissar les gàbies i velatxos.
ostaga
Cap que passa pel bossell situat en la creu de les vergues i pel de el cap del masteler, i serveix per a hissar
aquestes vergues.
ostada
Sinònim de drisses.
ostagadura
Lloc on es fan ferms les ostagues en la verga.
ostagar
Guarnir les ostagues o passar-les per on han de treballar.
ostes
Les ostes són els conjunts d'amant i aparell que van del penol del pic, on s'afermen a les anelles d'un
abraçador, fina a les aletes del buc, una per banda.
La seva funció és controlar el moviment de gir de la perxa, tant per reduir l'efecte de les brandades del
vaixell com perquè el pic no quedi massa cap a sotavent per efecte de la pressió del vent sobre la vela.
ostes
Caps o cables mitjançant els quals se subjecten els puntales de càrrega per a evitar que oscil·lin durant les
operacions de manipulació de la càrrega.
ostiol
La boca i entrada d’un port o canal.
ostiol
La conquilla que es cria la perla i el lloc que es troba.
ostraire
Pescador, cultivador d’ostres.
ostreïcultor
Persona que es dedica a l’ostreïcultura.
ostreïcultura
Tècnica de criar ostres.
ostrer
Persona que es dedica a la pesca d’ostres.
ostrer
Relatiu o pertanyent a les ostres.
ostrera
Lloc on creixen i es desenvolupen les ostres.
ostrera
Lloc on es crien ostres.

òstria
Sud.
ostrícola
Referent a la cria de les ostres.
ostrífer
Es diu del lloc on es crien o abunden les ostres.
otherwise than by sigui
En terminologia anglesa Fluvial, lacustre.
oti
Piragua de la costa Malabar,
Té la proa rematada amb un va esperar aixecada amb una pla on é situava el patró.
otm
Abreviatura de Operador de Transport Multimodal.
outboard
Vocable anglès que traduït textualment significa fora de broda o "fora del vaixell" i que normalment designa
als motors instal·lats a popa i per la part fora del buc de l'embarcació.
En espanyol es coneix com forabord.
outrigger
Veu anglesa que designa la muntura metàl·lica que, ferma al costat d'una embarcació, serveix per a
sostenir separat d'aquesta a cadascuna de les forquetes sobre les quals actua el rem.
outrigger
Embarcacions de regates o rem, cridades també d'armament lliure, perquè en la seva construcció no estan
subjectes a cap reglament.
Els hi ha de vuit i quatre remers, de dos amb timoner, de dos amb timoner i el Skiff o embarcació d'un sol
rem.
outright forward
En terminologia anglesa Futurs a termini.
Totes les transaccions de compra/venda de divises, amb valoració superior a 2 dies hàbils.
outsider
En terminologia anglesa Vaixell no pertanyent a conferència alguna que, no obstant això, opera prop
d'aquestes en tràfics determinats i amb caràcter més o menys regular, en general aplicant nolis en alguna
proporció reduïts.
outsiders
En terminologia anglesa Vaixells que no pertanyen a una Conferència Marítima.
OVAF
La Directiva 01/93 de 15 d'octubre de l’AJEMA va establir una sèrie d'accions amb la finalitat de crear un
organisme de Valoració i Suport a la Qualificació Operativa per a col·laborar en la consecució de
l'apropiada qualificació per al combat dels bvaixells, mitjançant l'exhaustiva comprovació del rendiment dels
sistemes i de la dotació que els utilitza, conformement a la doctrina en vigor.
L'Ordre Ministerial va disposar la creació del Centre de Valoració i Suport a la Qualificació Operativa per al
Combat (CEVACO) sota la dependència directa del ALFLOT.

D'aquesta manera, en 1994 es passa la primera Qualificació Operativa a un vaixell, prenent el relleu de la
OVAF (Oficina de Valoració i Ensinistrament a flotació), l'organisme que fins a llavors havia ocupat una
funció similar en l'Armada.
ouvrables jours
En terminologia francesa Hàbils, dies.
oval
Zona al voltant de cada pol geomagnètic on les aurores es produeixen amb major probabilitat.
És una banda ovalada al voltant de cada pol geomagnètic que constitueix el focus d'aurores estructurades.
ovalo auroral
Configuració (cintura oval) que representa aproximadament la distribució de les aurores en latitud i temps
local geomagnètic.
ovalo auroral
Configuració instantània (zona auroral) d'una aurora.
OVE
Sigles de “Osterreichischer Verband fur Elektrotechnik”. Associació Electrotónica d'Àustria.
overbought
En terminologia anglesa Sobre compra.
Condició de mercat, en la qual es fa imminent una forta liquidació de posicions curtes febles, és a dir, quan
el interès especulatiu llarg ha augmentat ràpidament, i el interès especulatiu curt es redueix.
overdraft
En terminologia anglesa Descobert en compte. Excés.
overhead
En terminologia anglesa Les despeses de fabrica.
overside delivery clause
Veure Clàusula de lliurament sobre el costat en clàusules importants en els contractes de noliejament.
oversold
En terminologia anglesa Sobre venda
OVNI
Sigles de Objecte Volador No Identificat.
Qualsevol cos lluminós que viatgi pel cel és un OVNI mentre no es determini el seu origen.
ovoide
Amb forma d'ou.
owner's risk
Vegi’s risc de l’embarcador.
owner's broker
En terminologia anglesa Corredor de l'armador.
Condició de mercat, en la qual es fa imminent una forta liquidació de posicions llargues febles, és a dir,
quan el interès especulatiu ha estat dràsticament disminuït, i el interès especulatiu curt augmenta.
oxicrato

Barreja d’aigua i vinagre en certa proporció, la qual serveix per a refrescar els canons en un combat, i
també per a, refresc a la gent.
òxid
Un òxid és un compost químic que conté un o diversos àtoms d’oxigen, presentant l'oxigen un estat
d'oxidació, i altres elements.
Hi ha òxids que es troben en estat gasós, líquids o sòlids a temperatura ambient.
Hi ha una gran varietat.
Gairebé tots els elements formen combinacions estables amb oxigen i molts en diversos estats d'oxidació.
A causa de aquesta gran varietat les propietats són molt diverses i les característiques de l'enllaç varien
des del típic sòlid iònic fins als enllaços covalents.
Per exemple són òxids l'òxid nítric, NO, o el diòxid de nitrogen, NO 2 .
Els òxids són molt comuns i variats en l'escorça terrestre.
També són anomenats anhídrids perquè són compostos que han perdut una molècula d'aigua dintre de les
seves molècules.
oxido de nitrogen
L'escalfament global de cada molècula d'aquest gas és unes 250 vegades major que el d'una molècula de
CO2, és responsable del 6% de l'efecte hivernacle.
S'allibera en la degradació dels fertilitzants de nitrogen en el sòl, deixalles del bestiar, aigua subterrània
contaminada amb nitrats i per la combustió de biomassa.
La seva raó d'increment és de 0.2% a l'any.
La seva permanència mitjana en la troposfera és de 150 anys.
També disminueix a l'ozó en l'estratosfera.
oxidació
Acció i efecte d’oxidar o d’oxidar-ne.
oxidació
Originalment, el terme oxidació es va assignar a la combinació de l'oxigen amb altres elements.
Existien molts exemples coneguts d'això.
El ferro es rovella i el carbó crema.
En el emmoreniment, l'oxigen es combina lentament amb el ferro formant òxid ferros; en la combustió, es
combina ràpidament amb el carbó per a formar CO2.
L'observació d'aquestes reaccions va originar els termes oxidació “lenta” i "ràpida”.
No obstant això, els químics van observar que altres elements no metàl·lics es combinaven amb les
substàncies de la mateixa manera que ho cap a l'oxigen amb aquestes substàncies.
L'oxigen, l’antimoni i el sodi cremen en atmosfera de clor i el ferro en presència de fluor.
Com aquestes reaccions eren semblants, els químics van donar una definició d'oxidació més general.
Per tant, l'oxidació es va definir com el procés mitjançant el qual hi ha pèrdua aparent d'electrons d'un àtom
o ió.
oxidar
Portar a terme una oxidació.
oxigen
L'oxigen és un element químic de nombre atòmic 8 i símbol O.
En la seva forma molecular més freqüent, O2, és un gas a temperatura ambient.
Representa aproximadament el 20,9% en volum de la composició de l'atmosfera terrestre.
És un dels elements més importants de la química orgànica i participa de forma molt important en el cicle
energètic dels éssers vius, essencial en la respiració cel·lular dels organismes aeròbics.
És un gas incolor, inodor (sense olor) i insípid.
Existeix una forma molecular formada per tres àtoms d'oxigen, O3, denominada ozó la presència del qual
en l'atmosfera protegeix la Terra de la incidència de radiació ultraviolada procedent del Sol.

Un àtom d'oxigen combinat amb dos d'hidrogen formen una molècula d'aigua. En condicions normals de
pressió i temperatura, l'oxigen es troba en estat gasós formant molècules diatòmiques (O2) que a pesar de
ser inestables es generen durant la fotosíntesi de les plantes i són posteriorment utilitzades pels animals,
en la respiració.
També es pot trobar de forma líquida en laboratoris.
Si arriba a una temperatura menor que -219 °C, es converteix en un sòlid cristal·lí blau.
La seva valència és 2.
oxigenoterapia
La oxigenoterapia és una mesura terapèutica que consisteix en l'administració d'oxigen a concentracions
majors que les quals es troben en aire de l'ambient, amb la intenció de tractar o prevenir els símptomes i les
manifestacions de la hipòxia.
L'oxigen utilitzat en aquesta teràpia, és considerat un fàrmac en forma gasosa.
L'oxigen és, probablement, el fàrmac més utilitzat en medicina.
Es defineix com oxigenoterapia l'ús terapèutic de l'oxigen sent part fonamental de la teràpia respiratòria.
Ha de prescriure’l fonamentat en una raó vàlida i administrar-se en forma correcta i segura com qualsevol
altra droga.
La *oxigenoterapia normobàrica consisteix a administrar oxigen a diferents concentracions 21-100%.
Per a això es poden utilitzar mascaretes, cànules nasals, botelles d'oxigen, etc.
oxigenoterapia hiperbàrica
La oxigenoterapia hiperbàrica consisteix a administrar oxigen al 100% mitjançant mascareta o casc, mentre
el pacient es troba en l'interior d'una càmera hiperbàrica.
En les persones sanes la hemoglobina presenta una saturació d'Oxigen del 90-95% amb el que l'aporti
d'oxigen als teixits és molt superior del que ells necessiten per a viure, sent l'extracció d'oxigen pels teixits
d'un 25% del que transporta la sang.
Per aquest motiu la oxigenoterapia en persones sanes és completament inútil ja que la sang aporta als
teixits una quantitat d'oxigen molt per sobre del que s'utilitza normalment (consum d'oxigen).
En efecte, els teixits, en repòs, utilitzen només uns 5 mil·lilitres dels 20 ml d'oxigen que hi ha en cada 100
ml de sang.
D'aquí la inutilitat dels "bars d'oxigen" en el qual s'administra a persones sanes aire enriquit amb oxigen.
ozó
L’Ozó, és 4 vegades mes efectiu en l'efecte hivernacle que el diòxid de carboni i contribueix amb un 6% a
l'escalfament global.
En la troposfera el seu decaïment és ràpid.
La seva raó d'increment és similar a la del diòxid de carboni.
L'ozó es produeix naturalment en l'estratosfera a causa d'efectes fotoquímics de la llum solar sobre les
molècules d’oxigen.
Desgraciadament ha estat sent constantment destruït per l'acció de les molècules de clor dels CFC.
Per contra la seva presència ha augmentat en la troposfera a causa de la contaminació i a l'ús de
combustibles fòssils.
La seva permanència mitjana en la troposfera és de mes de100 anys.
ozó en superfície
Petita part de l'ozó total que es troba en la capa límit atmosfèrica.
ozó total
Quantitat d'ozó present en la totalitat d'una columna atmosfèrica; oscil·la entre els 2 i 6 mm d'espessor
equivalent en condicions normals de pressió i temperatura.
ozonòmetre
Instrument per a mesurar l'ozó, la seva quantitat total en l'atmosfera i la seva concentració en un punt per
mitjans òptics o químics.

ozonosfera
Subcapa de l'estratosfera, estesa entre 15 i 40 km d'altitud, que tanca el 90% de l'ozó atmosfèric, amb
concentració màxima cap a 30-40 quilòmetres.
Gràcies a la capacitat de l'ozó per a absorbir la radiació ultraviolada, la ozonosfera constitueix un filtre
protector de la vida sobre la Terra, que d'una altra manera no seria possible per l'enorme potència actínica
d'aquests raigs.
ozonosfera
Capa de l'atmosfera de la Terra compresa entre 10 i 50 km, amb un alt contingut d'ozó.
ozonosfera
Capa protectora de la Terra doncs absorbeix les radiacions ultraviolades que arriben del sol.
Sinònim capa d'ozó.
ozonosonda
Instrument dut als alts nivells de l'atmosfera per un globus per a determinar la variació vertical de la
concentració d'ozó.