oscar - lexicmariner.info

També tenia un instrument amb el qual podia mesurar l'altura i l’azimut simultàniament.
Després de Brahe, Kepler va fer ús de l'observatori i dels registres del seu predecessor per a formular les
lleis que duen el seu nom.
El telescopi, l'eina més important de l'astrònom modern, va ser inventat cap a 1608 per Hans Lippershey.
Galileu va escoltar sobre invent de Lippershey, i de seguida ho va perfeccionar.
En 1610 va descobrir les quatre grans llunes de Júpiter, el que va dur al mètode de "longitud per eclipsi"
que es va usar amb èxit en terra durant molts anys i també es va experimentar en el mar.
Amb el telescopi de trenta-dos augments que va construir en el seu moment, Galileu va ser capaç
d'observar amb claredat els moviments de les taques del Sol, amb els quals va provar que el Sol trencada
sobre el seu eix.
En 1671 va ser fundat a París “l'Observatori Nacional de França”.
A principi, Anglaterra no va tenir observatoris patrocinats en forma privada, com els del continent.
La necessitat d'avanços en la navegació va ser ignorada per Enrique VIII i per Isabel I, però en 1675, a
instàncies de John Flamsteed, Jonas Moore, Li Sieur de Saint-Pierre i de Christopher Wren, Carlos II va
establir “l'Observatori Real de *Greenwich”.
Carlos II va limitar els costos de la construcció a cinc-centes lliures esterlines, i va nomenar a Flamsteed
com el primer Astrònom Real, amb un salari anual de cent lliures esterlines.
En els primers anys de l'observatori, l'equip disponible consistia en dos rellotges, un "sextant" de set peus
de ràdio, un quadrant de tres peus de ràdio, dos telescopis, i el catàleg d'estrelles publicat gairebé un segle
abans per Tycho Brahe.
Van passar tretze anys abans que Flamsteed tingués un instrument per a poder calcular la seva latitud amb
precisió.
En 1690 Romer va inventar un trànsit equipat amb un telescopi i un nònius, i després va afegir al instrument
un cercle vertical.
Això va permetre a l'astrònom calcular simultàniament la declinació i l'ascensió recta.
En 1721 es va agregar un d'aquests instruments a l'equip de Greenwich, per a reemplaçar a l'enorme
quadrant utilitzat prèviament.
El desenvolupament i perfeccionament del cronometro en els següents cent anys, va augmentar l'exactitud
de les observacions.
En els anys següents es van construir altres observatoris nacionals: a Berlín en 1705, en Sant Petesburg
en 1725, a Palerm en 1790, en el Cap de Bona Esperança en 1820, en Parramatta de Nova Gal·les del Sud
en 1822, i en Sidney en 1855.
El primer observatori d'Estats Units va ser construït entre 1831 i 1832 en Chapel Hill, Carolina del Nord.
El Dipòsit de Cartes i Instruments, fundat en 1830, va anar l'agència de la qual va evolucionar “l'Oficina
Hidrogràfica de la Marina d'Estats Units i l'Observatori Naval”, trenta-sis anys després.
Cap a 1835, amb el tinent Xerris Wilkes com segon Oficial Encarregat, el Dipòsit va instal·lar un petit trànsit
per a comparar cronòmetres.
L'Acta Mallory de 1842, va disposar l'establiment d'un observatori permanent i el director va ser autoritzat a
adquirir tots els subministraments necessaris per a continuar amb els estudis astronòmics.
L'observatori va ser acabat en 1844 i els resultats de les seves primeres observacions es van publicar dos
anys desprès.
En 1866 el Congrés va establir l'Observatori Naval com una agència separada.
En 1873 va ser instal·lat un telescopi refractari amb una obertura de vint-i-sis polzades, el més gran del
món en la seva època.
L'observatori, localitzat a Washington D. de C., ocupa la seva seu actual des de 1893 .
L'Observatori del Munti Wilson, de la Institució Carnegie de Washington, va ser construït de 1904 a 1905.
El seu telescopi reflectant de cent polzades va ampliar encara més la visió dels cels, i va permetre als
astrònoms estudiar els moviments dels cossos celestes amb major precisió que mai abans.
Però era necessària una eina encara més fina, i en 1934 va ser fos el reflector de dues-centes polzades per
a l'Observatori de la Forest El Palomar.
L'observatori, que va costar sis milions de dòlars, va ser edificat per la Junta d'Educació General
Rockefeller para el Institut Tecnològic de Califòrnia, que també administra l'Observatori del Munti Wilson.
El telescopi de dues-centes polzades permet veure individualment estrelles a una distància de vint milions
d'anys llum, i galàxies a una distància de mil sis-cents milions d'anys llum.
Així com els instruments més antics, el telescopi ha arribat a ja el límit de la seva grandària pràctica.