oscar - lexicmariner.info

More documents

Recommendations

Info

Són els elements de l'eixàrcia ferma (bastits en doble, un per cada banda), que sostenen els pals en sentit transversal, anant del coll del pal mascle als cadenots que hi ha a les bordes o a les taules de guarniment. L'obenc proer es col·loca pel través de l'enfogonament del pal, i els altres, successivament, cap a popa. Generalment, el nombre d'obencs per banda oscil·la entre 4 i 8. obencs Normalment els obencs van encapellats per parells o sigui dos d'igual mena. Per confeccionar un parell d'obencs,es pren una peça d'eixàrcia proporcionada, que tingui una llargada doble de la distància de la creuera als cadenots o a les arraigades baixes, i augmentada pel diàmetre del calcés o el replec sobre el mateix en un punt pròxim a la mitjania. S'obté la gassa de l'encapelladura, reunint els dos dobles per mitjà d'una trinca. Els obencs majors van tesats sobre els cadenots o sobre la taula de guarnició. Els obencs de gàbia van tesats sobre les arraigades, etc. obencs d’un pal mascle Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès un pal mascle. obencs del masteler de gàbia Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el masteler de gàbia. obencs del masteler de goneta de proa Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el masteler de goneta de proa. obencs del masteler de goneta major Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el masteler de goneta major. obencs del masteler de perroquet Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el masteler de perico. obencs del masteler de sobremitjana Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el masteler de sobremitjana. obencs del masteler de velatxo Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el masteler de velatxo. obencs del pal de mitjana Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el pal de mitjana. obencs del pal major Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el pal major. obencs del pal trinquet Cadascun deIs caps o cables d’acer que van a la part del pal mascle i a la murada i serveixen per a mantenir dret el pal podent suportar els esforços laterals a que és sotmès el pal trinquet.
obenquell Cadascun dels caps o dels cables d'acer que fixen un masteler, de la mateixa manera que un obenc fixa un pal mascle. obenquells Són els obencs dels mastelers i dels mastelerets, que es fan ferms a la cofa i a la creueta, respectivament, i van a parar a les encapelladures d'ambdós trams dels pals compostos. Als pals piols, les cofes, les creuetes i les encapelladures dels obencs i obenquells estan situats a una altura molt semblant a la que tindrien en un pal compost. D'obenquells del masteler n'hi ha menys que d'obencs, i d'obenquells del masteleret, menys que d'obenquells del masteler. obert Es diu del bot o embarcació sense coberta. obert Dit d’un port, una badia, etc. que ofereix poc o gens de recer del vent o de les ones. obert de boques És diu del vaixell que les seves quadernes van augmentant progressivament de màniga com més dalt, és a dir, presenten una decidida inclinació cap a fora. oberta Obertura al mig de la coberta d’una barca, limitada lateralment pels corredors i a popa pel senó, que és travessada pel banc d’arborar i pel banc on s’asseuen els pescadors. oberta Es diu de la platja o riba desabrigada o sense defensa alguna contra la mar i el vent. obertura Acció i efecte d’obrir. obertura Tot clar, buit, distància o obertura lineal o angular entre dos objectes fixos; com la qual forma la terra o la costa entre les muntanyes, i la qual presenta la boca d’un riu, d’un canal, d’un port. obertura En òptica, obertura és un forat o perforació a través de la qual passa la llum. Més específicament, l'obertura d'un sistema òptic és aquella que determina l'angle del con d'un feix de rajos que s'enfoca en el plànol d'imatge. obertura Superfície d'un buit. obertura amb barra Obertura que té la barra a la seva entrada, o aquella que solament es pot entrar amb marea. obertura d’antena Diàmetre d’una antena reflectora, generalment expressada en unitats de longitud d’ona. obertura d’un canal Distancia que presenta la boca d’un canal. obertura d’un port
Page 1 and 2: www.lexicmariner.info O Bandera qua
Page 3: Els obencs constituïxen amb els es
Page 7 and 8: Per a lents fotogràfiques o telesc
Page 9 and 10: • Posar en coneixement de l'asseg
Page 11 and 12: És necessari establir el principi
Page 13 and 14: Obrar a grua, tallar una peça d'ac
Page 15 and 16: Minvar la superfície de les veles,
Page 17 and 18: observació Una mesura individual,
Page 19 and 20: El Gran Núvol de Magallanes, satè
Page 21 and 22: adiotransmissor miniaturitzat, que
Page 23 and 24: Atès que les tres quartes parts de
Page 25 and 26: Les hores a les quals es realitzen
Page 27 and 28: El passat mes de Juny de l'any 2007
Page 29 and 30: Aquesta situació queda solucionada
Page 31 and 32: En 1873 va ser instal·lat un teles
Page 33 and 34: Per a augmentar l'abast dels instru
Page 35 and 36: ocàs d’un astre Creuar un astre
Page 37 and 38: centroatlàntica, cadena muntanyenc
Page 39 and 40: Va Ser descobert en 1513 per l'espa
Page 41 and 42: Es diu del conjunts dels fons i de
Page 43 and 44: Aquesta síntesi exigeix una energi
Page 45 and 46: oceanografia física L'oceanografia
Page 47 and 48: Els científics han coincidit que a
Page 49 and 50: Així mateix, en ella va aparèixer
Page 51 and 52: Aquests elements estan associats en
Page 53 and 54: Immenses extensions d'aigua salada
Page 55 and 56:
L'ascensió recta i mes de major vi
Page 57 and 58:
ocupar estació En les operacions d
Page 59 and 60:
ofegament Asfixia per submersió. o
Page 61 and 62:
països d'Àfrica Occidental (almen
Page 63 and 64:
El destinat a manar un vaixell capt
Page 65 and 66:
oficina de serveis a l'exportador L
Page 67 and 68:
Pot veure's en ambdós hemisferis e
Page 69 and 70:
Aquestes propietats es deuen a la s
Page 71 and 72:
ombra Part interior de l’ombra pr
Page 73 and 74:
Si l'Usuari opta per ingressar la c
Page 75 and 76:
Finalment, l'energia acaba per diss
Page 77 and 78:
Quan la superfície perd la seva ll
Page 79 and 80:
ona ciclònica Vegi’s ona frontal
Page 81 and 82:
ona de fons No estan sota la influ
Page 83 and 84:
El període d'una ona de marea és
Page 85 and 86:
El mateix origen que les "ones mari
Page 87 and 88:
ona enorme Gran ona. ona esfèrica
Page 89 and 90:
Qualsevol ona que arriba per una tr
Page 91 and 92:
ona oceànica Variació periòdica
Page 93 and 94:
Ona consistent en una única cresta
Page 95 and 96:
onada atmosfèrica En general, tota
Page 97 and 98:
No hi ha un nombre mínim de tornad
Page 99 and 100:
onatge irrotacional Onatge formal p
Page 101 and 102:
Acció d’ondular; l’efecte. ond
Page 103 and 104:
La qual es concedeix a aquest, per
Page 105 and 106:
Són aquelles operacions de comprav
Page 107 and 108:
sol·licitud d’un òrgan internac
Page 109 and 110:
òptica atmosfèrica Estudi de les
Page 111 and 112:
Vent molt suau i lleuger que bufa e
Page 113 and 114:
Així mateix, l'Organització Inter
Page 115 and 116:
Ordinadors amb un funcionament teò
Page 117 and 118:
No és tan segur com el crèdit doc
Page 119 and 120:
orella Sinònim de mapa de l'ancora
Page 121 and 122:
La present Directiva establix un ma
Page 123 and 124:
Té com responsabilitat el funciona
Page 125 and 126:
Senyals: Es mantindrà una vigilàn
Page 127 and 128:
Autoritats Portuàries Els òrgans
Page 129 and 130:
Habilitació dels pràctics L'Admin
Page 131 and 132:
• Via de circulació: Zona en qu
Page 133 and 134:
Vaixells naveguin en o prop de TSS
Page 135 and 136:
• Una Comissió Jurídica i Tècn
Page 137 and 138:
Aquesta Directiva s'inscriu en el p
Page 139 and 140:
El Comitè de Seguretat Marítima,
Page 141 and 142:
especialitzats en cas d'accident nu
Page 143 and 144:
Programa de Cooperació Tècnica Am
Page 145 and 146:
Es diu que una fotografia està ori
Page 147 and 148:
Que orienta. oriental Relatiu o per
Page 149 and 150:
Per criteri de la transformació su
Page 151 and 152:
Possiblement el més important d'aq
Page 153 and 154:
L'aportació als coneixements del m
Page 155 and 156:
Orió Orió o El Caçador (Orion)
Page 157 and 158:
ormejar l’aparell Guarnir l’apa
Page 159 and 160:
orsa central de deriva Aquesta orsa
Page 161 and 162:
orsar Modificar el rumb del veler p
Page 163 and 164:
De qualsevol manera per a camins mo
Page 165 and 166:
Una gran diferència en la pressió
Page 167 and 168:
Óssa Major L'Óssa Major (Ursa Maj
Page 169 and 170:
Tros de cap o de cadena subjecte a
Page 171 and 172:
D'aquesta manera, en 1994 es passa
Page 173 and 174:
Un àtom d'oxigen combinat amb dos
show all

oscar - lexicmariner.info

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?