oscar - lexicmariner.info

gegants coberts de gel que van xocar contra la Terra entre 80 i 130 milions d'anys després de la formació
del planeta.
Es creu que l'aigua, per ser substància universal, està des que el planeta s'estava formant i després va
arribar en més quantitat des del Cinturó d'asteroides, i no del Núvol d'Oort com abans es creia, ja que en
aquesta última zona hi ha aigua pesada i la seva presència a la terra és poc significativa.
Els oceans es classifiquen en tres grans oceans: Atlántico, Índic i Pacífic; i dos menors Àrtic i Antàrtic,
delimitats parcialment per la forma dels continents i arxipèlags.
Els oceans Pacífic i Atlántico sovint es distingeixen a Nord i Sud, segons estiguin en l'hemisferi Nord o en el
Sud: Atlántico Nord i Atlántico Sud, i Pacífic Nord i Pacífic Sud.
Els oceans cobreixen el 71 % de la superfície de la Terra, sent el Pacífic el major dels oceans.
La profunditat dels oceans és variable depenent de les zones del relleu oceànic però resulta escassa en
comparació de la seva superfície.
S'estima que la profunditat mitjana és d'aproximadament 3900 metres.
La part més profunda es troba en la fossa de les Mariannes aconseguint els 11033 m de profunditat.
En els oceans hi ha una capa superficial d'aigua temperada (12°C a 30°C), que arriba fins a una profunditat
variable segons les zones, de entre unes desenes de metres fins als 100 o 50 m.
Per sota d'aquesta capa l'aigua té temperatures de entre 5°C i -1°C.
Es diu termoclina al límit entre les dues capes. L'aigua està més càlida a les zones temperades, equatorials
i més freda prop dels pols. I, també, més càlida a l'estiu i més freda al hivern.
Depenent del lloc que ens trobem al món.
oceà Antàrtic
També anomenat Oceà Austral (Southern Ocean), no te límits continentals més que pel Sud, amb el
continent Antàrtic, mentre que pel Nord limita amb els altres tres oceans (Pacífic, Atlàntic i Índic).
Aquest límit és purament oceanogràfic doncs no hi ha cap barrera como no sigui el mal temps existent en
aquestes latituds de manera permanent degut, sobre tot, a la inexistència de límits en la direcció est–oest
pel vent i per als corrents.
Una part d’aquest oceà es congela en hivern, mentre que l’estiu, fora de les aigües més costaneres, el gel
es troba només en forma d’icebergs d’origen continental a la deriva.
oceà Àrtic
L’oceà Àrtic està limitat pels tres continents: Amèrica del Nord, Àsia i Europa així com pels estrets entre
Canadà, Grenlàndia, Islàndia, les illes Svalbard i les costes de Noruega. Alguns autors han considerat part
d’aquest oceà la Mar del Nord i la Mar Bàltica, tot i que aquesta classificació es qüestionable.
L’oceà Àrtic està cobert pels gels marins gran part de l’any tot i que una part de la seva extensió queda
lliure de gel cap a finals de l’estiu quan resten únicament alguns bancs de gel marí i icebergs a la deriva.
oceà Atlàntic
Oceà Atlàntic, és el segon en extensió dels oceans de la Terra, després de l'oceà Pacífic, i el de major
activitat marítima.
L'Atlàntic està dividit per l'equador en dues seccions bastant artificials: l'Atlàntic nord i l'Atlàntic sud.
El seu nom deriva de Atlas (mar allèn dels muntis Atlas), un dels titans de la mitologia grega.
L'oceà Atlàntic és, en essència, una conca o cubeta de gran grandària que s'estén de nord a sud des de
l'oceà Glacial Àrtic, al nord, fins a l'Antàrtida, al sud, en l'espai comprès entre la costa oriental d'Amèrica del
Nord i Amèrica del Sud i les costes occidentals d'Europa i Àfrica. Ocupa més de 106 milions de km2 de
superfície total.
El límit entre l'Atlàntic nord i l'oceà Glacial Àrtic s'ha establert de forma arbitrària, a través de serralades
submarines que s'estenen entre les masses de terra de la illa de Baffin, Grenlàndia i Escòcia.
No obstant això, és més clar marcar el límit amb el mar Mediterrani a l'altura de l'estret de Gibraltar, i amb el
mar Carib al llarg de l'arc que formen les illes del Carib.
L'Atlàntic sud està separat de forma arbitrària de l'oceà Índic pel meridià de 20° longitud I, i del Pacífic, a
l'O, per la línia de major profunditat que s'estén entre el cap de Forns i la península Antàrtica.
L'oceà Atlàntic va començar la seva formació durant el juràssic, fa uns 150 milions d'anys, quan es va
estripar el gran continent de Gondwana com resultat de la separació d'Amèrica del Sud i Àfrica, que encara
avui es manté en una progressió de diversos centímetres a l'any al llarg de la dorsal submarina