oscar - lexicmariner.info

objectiu d’una ullera
Es el vidre davanter d’una ullera de llarga vista.
objectivo
Vegi’s blanc.
obladera
Soltes emprades a Balears per a la pesca de les oblades, que es calen de nit en semicercle en fons
sorrencs, i molt prop de la costa.
obligació
Vinculo jurídic en virtut del com un subjecte està en la necessitat de donar, fer o no fer una cosa.
obligacions i deures de l'assegurador
Com succeeix amb l'assegurat, és necessari distingir entre obligacions i deures de l'assegurador.
Les obligacions es posposen fins a la producció del sinistre, i els deures són anteriors a la realitat del dany.
La realització del sinistre engendra l'obligació fonamental d'indemnitzar el dany que sobrevingui als
interessi assegurats en el lloc, termini i forma convinguts (art. 738.15 i 16).
Aquesta és l'obligació única i essencial de l'assegurador.
El pagament, excepte pacte en contrari, ha de fer-se en el termini de quinze dies, explicats des que
l'assegurador hagi rebut els documents exigits.
L'assegurador que rebutgi el sinistre ha de contradir-ho judicialment i el jutge decidirà, en tràmit previ de
compareixença, si l'assegurador està obligat a dipositar la quantitat que resulti dels justificants o haurà de
lliurar-la a l'assegurat mitjançant fiança suficient (art 770).
Aquest aspecte constitueix una especialitat de l’assegurança marítima.
Pel que es refereix als deures o càrregues, la inobservança de les quals dóna lloc a indemnització però no
anul·la el contracte, cal esmentar la de signar i lliurar la pòlissa a l'assegurat (art 737 i SSTS de 23 de gener
de 1996 i 16 de febrer de 1994).
Respecte del deure proporcionar un formulari a l'assegurat que permeti valorar el risc i el interès assegurat,
exigit per l'article 10 LCS, és discutible la seva aplicació en l’assegurança marítima.
obligacions i deures de l'assegurat
L'obligació principal és pagar la prima en el temps, lloc i manera convinguts (art 738.13).
La prima de l’assegurança es regeix pels principis d’indivisibilitat i invariabilitat.
L'article 756 disposa que “els asseguradors faran seu el premi, sempre que hagués començat a córrer el
risc”, significant que la prima es deu íntegrament des que comença el risc, i al marge de la producció del
sinistre.
Aquesta indivisibilitat no és recíproca doncs l'assegurador no ve obligat a retornar la prima quan l'assegurat
renuncia al contracte abans del començament de la cobertura, excepte pacte en contrari (verbigràcia, la
clàusula 22 de l'Institut d'Asseguradors de Londres per a Vaixells reconeix els extorns de prima).
El principi d’invariabilitat significa que la prima convinguda no pot modificar-se durant el curs del contracte
encara que circumstàncies objectives posteriors modifiquin el risc; i així succeirà tant si suposa un
agreujament com una disminució, repercutint a favor de l'assegurador o de l'assegurat respectivament.
Existeixen algunes excepcions no obstant això (arts 13 LCS i 757 C de C).
Al costat de l'obligació fonamental del pagament de la prima, en l’assegurança marítima existeixen una
sèrie de deures de l'assegurat, positius uns i negatius altres.
Tècnicament són càrregues o deures, en contraposició a les obligacions, perquè no poden ser exigits
coactivament però la seva inobservança té conseqüències negatives per a l'assegurat. cal assenyalar les
següents:
• Valorar amb exactitud i de forma completa els interessos objecto de l’assegurança.
• Manifestar amb exactitud i de forma completa les circumstàncies influents en la valoració del risc; les
reticències i les declaracions inexactes estan prohibides, podent l'assegurador rescindir el contracte.
• Comunicar els altres assegurances concertades sobre el mateix interès assegurat (art.800 i SSTS de 31
de gener de 1991 i 3 de maig de 1968).