oscar - lexicmariner.info

Segons els geòlegs contemporanis, aquest desplaçament es deu al fet que la litosfera, que es fractura
fàcilment, es troba assentada sobre la primera capa del mantell, la qual té una consistència fluida a causa
de les seves altes temperatures.
Això va permetre que la litosfera es dividís en 6 plaques tectòniques, que s'han mogut independentment, ja
sigui de manera paral·lela o per xoc entre si, la qual cosa fa que es desplaci una per sota d'una altra; a
aquest fenomen se li coneix com tectònica de plaques.
Aquests estudis que tracten d'explicar la història de la Terra pertanyen a la geofísica, branca de la geologia
que ha arribat a un desenvolupament considerable en el camp marí, sobretot per l'avanç -assolit en els
últims 50 anys- de tècniques com la sismologia, la gravimetria (mesurament de la gravetat) i el
geomagnetisme (estudi del magnetisme terrestre).
La utilitat de la geologia marina s'amplia cada vegada més, doncs a part de la informació científica,
proporciona altres dades que donen la pauta per a aprofitar recursos marins com els hidrocarburs i els olis
minerals combustibles.
Una dada interessant és que aquests recursos provenen d'organismes morts que es van dipositar amb els
sediments en els fons succints dels mars fa milions d'anys.
L'oceanografia geològica o geologia marina no és una ciència purament teòrica o especulativa; pel contrari,
té una aplicació directa en un gran nombre d'activitats humanes.
Gràcies a aquesta ciència l'home pot conèixer la potencialitat dels recursos geològics del mar i aprofitar-los
de manera racional per al seu benefici.
oceanografia meteorològica
Branca que es dedica a l'estudi de la interacció de l'atmosfera i l'oceà.
oceanografia química
Investiga la composició química de l'aigua marina i els seus constituents, i els efectes dels processos
físics, geològics i biològics sobre la química de l'aigua de mar i la contaminació marina.
oceanografia química
En formes diverses i quantitats variables el mar conté gairebé tots els elements químics coneguts, encara
que alguns d'ells es troben en petites quantitats o traces rebent el nom de oligoelements.
Totes les matèries dissoltes en el mar procedeixen originalment dels continents.
L'existència de diferents sals dissoltes en l'aigua del mar es deu al fet que durant milers de milions d'anys
els rius constantment han transportat fins a l'oceà substàncies procedents de l'erosió, causada per les
pluges
La concentració de sals es manté més o menys constant a pesar que les aigües de escorriment aporten
anualment al mar 400 milions de tones de substàncies sòlides a més de que, a l'evaporar-se l'aigua de
l'oceà, aquesta passa a l'atmosfera en forma d'aigua destil·lada deixant les sals.
Els canvis de concentració que es podien presentar per aquests fenòmens són molt petits al grau que és
difícil que l'home els abast a percebre.
Aquests materials cedits per la terra al mar provenen de l'erosió del sòl, la corrosió de materials, la
combustió i l'erosió costanera; i s'ha calculat que gairebé 50 bilions de tones de sals es troben dissoltes en
l'aigua dels oceans.
El mar retorna a la terra alguns compostos, principalment en les polvoritzacions que acompanyen a la pluja
costanera, establint-se un dipòsit de materials metàl·lics.
També aporten substàncies sòlides a l'aigua del mar les emanacions produïdes pels volcans submarins,
com clorur d'hidrogen, clorur de sodi, clorur de potassi, etcètera.
L'aigua del mar està formada en un 96.5 per cent d'aigua i 3.5 per cent de sals dissoltes; en terme mitjà
conté 35 grams de sals per litre, pel que es diu que té 35 parts per mil (35,000), encara que aquesta
proporció varia segons les zones del planeta sent el terme mig de 27 a 33 parts per mil; per exemple, el
Mar Bàltic, que conta amb gran quantitat d'aports d'aigua dolça, la seva salinitat és de zero a dues parts per
mil, mentre que el Mar Rojo i el Mar Mort arriben a més de 40 parts; en el Mar Menor, que és un mar tancat,
té 52 parts, mentre que el Mediterrani presenta la mitjana de 37 a 39 i alguns mars àrtics un poc menys, o
sigui, de 30 a 33 parts per mil.
Els principals elements químics que es troben en el mar són: clor, sodi, carboni, sofre, calci, potassi i
magnesi.