oscar - lexicmariner.info

Entre els escrits de Jorge Juan que van quedar inèdits, hi ha dos que pel seu contingut tenen una particular
relació amb la hidrografia: Exposició sobre els rellotges marins i formació d'una carta geogràfica d'Espanya.
En aquesta època s'arriba a determinar la naturalesa de Califòrnia com península i es reviu la inquietud per
un coneixement més profund de les nostes NO. d'Amèrica, arribant a fins a més enllà dels 60 graus de
latitud.
S'aixequen cartes, portolans i exactes rumbs.
Al mateix temps però en diferents mars: Lángara efectua viatges a Manila, doblegant el Cap de Bona
Esperanza, amb destinació a fer usuals entre els nostres marins els nous mètodes d'obtenir la longitud del
mar, i rectifica la situació d'algunes illes: Varela és comissionat per a acompanyar a Broda en les
operacions astronòmiques i hidrogràfiques sobre les costes d’África i illes Canàries, del resultat d'aquesta
campanya es publiquen dues cartes en 1787; més tard repetiria les seves observacions en el Golf de
Guinea.
Totes de gran importància hidrogràfica.
Tenint en compte que tant obstinació a explorar els continents i illes més llunyanes havia deixat
desconeguda la nostra pròpia costa, el 27 de juny de 1783 i segons RO, s'encarrega al Director de
l'Acadèmia de Guárdamarines, Brigadier D. Vicente Tofiño, el famós Atlas Hidrogràfic de les nostres costes
i rumb dels seus mars; posant sota el seu comandament una fragata i un bergantí.
Els treballs van concloure en 1788.
El mateix any es comissiona al T.N. D. Ventura Barcaiztegui perquè efectués un aixecament de tota la part
oriental de la illa de Cuba.
Les confuses i contraposades notícies que es tenien de l'Estret de Magallanes, descobert en 1519, va
provocar l'enviament de dues expedicions consecutives que, a les ordres de Còrdova, van obtenir els
següents extraordinaris resultats:
• Carta esfèrica de la part sud de l'Amèrica Meridional, en la qual figurava l'Estret de Magallanes i
comprenia la Badia del Bon Succés.
• Carta de les parts septentrionals i meridionals de l'estret.
• Un rumb de l'Estret, notícies d'aquelles zones i un epítom històric de les expedicions fetes des del seu
descobriment.
L'afany de reconeixement de les possessions espanyoles d'ultramar, així com l'ànsia d'esmenar errors en la
cartografia anterior, segueix promovent noves expedicions, entre les quals cap destacar la dirigida per
Alejandro Malaspina, a bord de les corbetes Atrevida i Descoberta.
Aquesta expedició surt de Cadis el1 de juliol de 1789 i doblegant el Cap de Forns caldria arribar a els 60
graus de latitud N. i de allí les Mariannes, Filipines, Austràlia, Tonga, per a regressar a Cadis el mes de
setembre de 1794.
Dintre d'aquesta expedició existeixen dues subexpedicions realitzades: una per les goletes Subtil i
Mexicana, que al comandament d'Alcalá Galiano i Valdés van reconèixer els canals de Juan de Fuca i van
verificar si efectivament el pas del NO. i l'altra la realitzada per Bauzá i Espinosa.
Contemporània a aquesta expedició és, encomanada a Fidalgo i Churruca, elaborar en 6 anys el Atlas
d'Amèrica septentrional.
Churruca s'encarregaria de tot el cordó d'illes des de la Trinitat fins a Cuba, amb les costes de Louisiana i
Florida.
Fidalgo de les costes de Terra Ferma i illes veïnes fins al riu Mississippí.
La guerra dels anglesos va interrompre totalment aquesta tasca amb la mort de Churruca en Trafalgar.
Igual sort va córrer l'encarregada a Alcalá Galiano en el Mediterrani, qui poc abans de morir va lliurar les
tres cartes que componien la navegació d'aquest mar, així com altres particulars del Arxipèlag de Grècia,
Mar de Màrmara i canal del Mar Negre.
Altra important empresa va ser les sondes del riu de la Plata, iniciada en 1789 per Oyarvide.
El fruit de totes aquestes empreses i moltes altres que no s'esmenten per a no fer interminable aquests
antecedents, així com el cúmul de notícies per elles aportades, quedarien desconegudes i sense benefici
per a la hidrografia, si no fos possible, a igual que ja havia ocorregut anteriorment amb la creació del Padró
Real, la seva concentració en un establiment.
Encara que ja les Ordenances de l'Armada, en 1748, s'havien avançat i disposà que els pilots, tant de
vaixells de guerra com del comerç, a regressar dels seus viatges havien de presentar el seu diari de
navegació; al no existir una entitat física amb capacitat per a emmagatzemar i coordinar els treballs, poc es
feia per a esmenar els errors en cartes ja existents o augmentar els coneixements cartogràfics.