oscar - lexicmariner.info

També es pot descompondre la seva llum i prendre espectres.
A boca de nit i dirigir la nostra mirada cap al firmament, en un lloc d'escassa contaminació lumínica,
apareixen abans els nostres ulls milers d'estrelles formant la volta celeste.
El buscar zones amb poca llum residual és molt important, ja que si no és així es deixen de veure els
cossos celestes.
Durant el dia no es pot veure el firmament per la llum que emet el proper Sol.
La Via Làctia o franja blanquinosa amb forma de lent convexa és la nostra galàxia i està constituïda per
unes 100.000 milions d'estrelles.
Transcorre entre l'horitzó sud-est i l'horitzó nord-oest, passant per sobre dels nostres caps.
Els punts blanquinosos són estrelles i parpellegen perquè la seva llum travessa l'atmosfera, que li provoca
desviacions a causa de la refracció en les seves diferents capes (similar a veure el sol des de sota aigua).
No obstant això també existeixen punts que no parpellegen, que corresponen als planetes.
Aquests, al trobar-se moltíssim més prop, posseeixen un diàmetre aparent o perceptible, amb el que no
percebem les petites variacions produïdes per l'atmosfera en la seva llum reflectida del Sol.
Venus és el planeta més brillant que podem veure des de la Terra i s'observa al capvespre o alba i proper
al Sol.
Mart destaca pel seu color vermellós, Júpiter, el planeta més gran, destaca pel seu color crema.
Saturn posseeix un color bastant groguenc i Urà és difícil de distingir entre les estrelles pel seu color
blavós.
Per a ajudar a trobar les estrelles més representatives, en l'antiguitat es van introduir les constel·lacions,
agrupacions de les projeccions sobre el cel de les estrelles més brillants, que representaven personatges
mítics, animals, objectes, etc.
Mai podrem veure durant tot l'any les mateixes constel·lacions, llevat de aquelles que se situïn en les
proximitats del nord celeste.
Per això s'ha de distingir l'hemisferi celeste en el qual ens trobem, sent l'equador celeste la seva frontera.
L'hemisferi nord coincideix amb Polaris i el sud amb la Creu del Sud.
hemisferi celeste nord
La constel·lació de l'Óssa Major, per als habitants de l'hemisferi nord, és indubtablement el millor lloc per a
començar l'observació, a causa de la seva fàcil localització i perquè es troba situada damunt del nostre
horitzó del lloc d'observació.
Les dues estrelles finals del cassó de l'Óssa Major, Merak i Dubhe, serveixen de guia per a trobar l'Estrella
Polar.
La seva prolongació, en direcció septentrional o nord, unes cinc vegades la distancia Merak-Dubhe, ens
dóna la seva posició, indicant-nos també, aproximadament, la situació del pol nord celeste.
Per això, si fixem la nostra càmera sobre ella i prenem una fotografia de diverses hores d'exposició, veurem
com el firmament gira al seu al voltant.
Aquesta estrella també constituïx l'extrem del mànec de l'Óssa Menor.
Des de l'estrella Alioth de l'Óssa Major (extrem del mànec), s'avança de nou cap a Polaris i seguint en línia
recta en una distància igual, però en sentit oposat, trobem una figura en forma de W quan està baixa en
l'horitzó i M quan està alta, que és Casiopea, formada per cinc estrelles.
Deneb, Altair i Vega formen un triangle isòsceles, denominat triangle d'estiu.
Vega és l'estrella més propera.
hemisferi celeste sud
L'hemisferi sud es caracteritza per no contar amb estrelles brillant però sí per contenir nombroses i
acolorides nebuloses, galàxies, etc.
La Creu del Sud (Crux) és una constel·lació molt petita, formada per 7 estrelles, encara que 4 són les més
característiques, blanc blavoses i vermella.
Si s'estén l'eix principal de la creu cinc vegades, s'arriba prop del pol sud en el cel, el punt al voltant del com
gira el firmament.
Canopus és el nom de l'estrella més brillant de la constel·lació de Carina i la segona estrella més brillant del
cel, sent per això fàcilment recognoscible cap a l'est.
A causa de la seva lluentor, Canopus s'utilitza sovint com punt de referència per a l'orientació de les naus
espacials.
Els núvols de Magallanes són dues galàxies nanes visibles en absència de la Lluna i en la direcció sud.