oscar - lexicmariner.info

Es tracta de problemàtiques estretament lligades als temes fonamentals de la biologia marina, i per això
han de considerar-se part integrant d'aquesta ciència.
Des del punt de vista operatiu, per tant, el coneixement de la biologia marina és una condició indispensable
per a abordar els temes de la conservació del mar i del manteniment i millora dels seus recursos.
oceanografia biològica
La vida en el planeta es va iniciar en el mar fa milers de milions d'anys: es van combinar certs elements
químics de l'aigua, actuant uns sobre uns altres, en forma tal que encara en l'actualitat, a pesar dels
avenços científics i tecnològics, no ha pogut l'home repetir-los en el laboratori, i solament alguns savis, com
el soviètic Alexander Ivanovich Oparin, han assolit imitar passos aïllats d'aquestes reaccions químiques, per
a crear la seva teoria sobre l'origen de la vida.
D'aquesta recombinació d'elements, entre els quals principalment van intervenir carboni, hidrogen, oxigen i
nitrogen, es van formar els primers organismes, que van ser elementals però capaços de reproduir-se i
transmetre les seves característiques a les seves descendents.
S'alimentaven, creixien i es reproduïen, i alguns d'ells es van anar complicant a poc a poc.
Al principi només van existir organismes d'una cèl·lula, però van evolucionar de manera gradual a uns altres
mes complexos, que ja van estar estructurats per diverses cèl·lules, com les algues, entre els vegetals, i les
esponges i els corals, entre els animals.
Posteriorment van aparèixer criatures encara més evolucionades.
En un moment d'aquesta evolució que es va presentar fa milions d'anys, els organismes marins van
començar a aventurar-se en la terra, iniciant-se altre capítol de la història de la vida.
En l'era actual es pot observar que en el mar els vegetals tenen pocs representants, principalment els grups
menys complexos, com algues microscòpiques i macroscòpiques, i molt poques de les plantes que
presenten flors, o sigui les fanerògames, com les zosteres marines que creixen en les zones poc profundes
i en estuaris sorrencs fangosos formant els pasturatges marins.
En canvi, tots els grups d'animals tenen espècimens marins, encara que la majoria dels éssers vius més
evolucionats són animals terrestres, com és el cas de les aus, els rèptils i els mamífers, criatures que
respiren aire; no obstant això, hi ha alguns que s'han adaptat a viure en l'aigua, per exemple diverses aus
com els pingüins, rèptils com les tortugues i mamífers com la balena i els dofins que passen la major part
del temps en l'aigua i surten a respirar, de quant en quant, a la superfície.
Els animals que habiten l'oceà pertanyen principalment als grups menys evolucionats d'éssers vivents.
Amb excepció dels peixos, rèptils, aus i els grans mamífers abans esmentats, els animals del mar no
presenten columna vertebral i per això se'ls col·loca en el grup dels invertebrats.
Entre ells es troben les esponges, corals, meduses, cloïsses i ostres, calamars i polps, crancs i llagostes,
estrelles i eriçons de mar; és a dir, una gran quantitat de criatures que neden, s'arrosseguen o romanen
fixes.
La distribució dels éssers vius en el mitjà oceànic és molt característica, ja que es troba poblat en les seves
tres dimensions, mentre que en la terra, la flora i la fauna només ocupen, en realitat, la superfície, i sobre
ella els insectes i les aus únicament s'eleven en períodes relativament curts.
Encara se sap molt poc sobre la vida en el mar.
Fins i tot queda molt per fer tocant a la identificació i classificació dels vegetals i animals marins, i encara
més pel que fa a la seva ecologia.
S'han explorat les costes, només s'ha pescat en la superfície de l'oceà i en l'actualitat es comencen a
explorar les seves profunditats.
No obstant això, se sap que la vida marina representa un sistema gairebé completament entrellaçat i que té
un delicat equilibri en aquest mitjà, de manera que cada tipus d'organisme pot trobar el seu propi nínxol i el
seu propi subministrament segur d'aliment.
De vegades els homes de ciència l’anomena "la cadena de la vida", cadena que s'estén des de les criatures
microscòpiques fins als gegants de l'oceà.
Val la pena recordar, en línies generals, el cicle de la matèria orgànica en els mitjans oceànics, que, per
altra banda, és rigorosament idèntic al que governa la vida en els continents.
En la base de tota la vida es troba l'aptitud que posseeixen els vegetals verds de realitzar la síntesi de
molècules orgàniques complexes: glúcids, lípids i pròtids, a partir dels compostos minerals simples: gas
carbònic, fosfats, nitrats i sals amoniacals.