oscar - lexicmariner.info

Les temperatures de la superfície oscil·len entre els 0 °C (valors trobats en els marges àrtics i antàrtics) i els
27 °C (al llarg del cinturó de l'equador).
A profunditats per sota dels 2.000 m les temperatures romanen invariables entorn dels 2 °C, mentre que en
les aigües del fons marí, a més de 4.000 m, és normal trobar -1 °C de temperatura.
L'oceà Atlàntic compte amb alguns dels bancs pesquers més productius del món, situats en les plataformes
continentals i en les serralades marines a l'altura de les illes Britàniques, Islàndia, Canadà (en particular els
caladors de Terranova) i nord-est d'Estats Units.
Les àrees amb aflorament, en les quals les aigües profundes de l'oceà riques en nutrients flueixen cap a la
superfície, gaudeixen d'abundant fauna marítima, com és el cas de la badia de Walvis en el sud-est africà.
Arenc, anxova, sardina, bacallà i perca són les espècies comercials de major importància; la tonyina es
pesca en grans quantitats al nord-oest d'Àfrica i al nord-est d'Amèrica del Sud.
La pesca per unitat de superfície és molt més abundant en l'Atlàntic que en els altres oceans.
El mar dels Sargassos constitueix un exemple destacat de flora marina; està situat en una secció oval de
l'Atlàntic nord que s'estén des de les Antilles a les Açores al sud, i queda limitat a l'oest i nord pel corrent
del Golf (aproximadament fins a les costes de Terranova pel nord).
En la seva superfície és relativament fàcil trobar embulls d'algues de color marró anomenades sargassos.
L'Atlàntic és també ric en recursos minerals.
La zona costanera oriental de Florida explota mines de titani, zircó i monàcida (fosfats derivats de metalls
de ceri), mentre que en la costa equatorial d'Àfrica abunda el titani i el mineral de ferro.
Les plataformes i talussos continentals de l'Atlàntic són potencialment rics en combustibles fòssils.
En la regió del mar del Nord i en el golf de Mèxic s'han extret grans quantitats de petroli; no obstant això, en
les costes africanes i en el golf de Guinea aquestes extraccions es realitzen en menor mesura.
oceà Índic
Oceà Índic, el més petit dels tres grans oceans de la Terra, limitat a l'oest per Àfrica, al nord per Àsia, a l'est
per Austràlia i les illes australianes i al sud per l'Antàrtida.
No hi ha límits naturals entre l'oceà Índic i l'oceà Atlàntic.
Una línia de 4.020 km al llarg del meridià 20 ° I, que connecta el cap de les Agulles en l'extrem sud d'Àfrica
amb l'Antàrtida, se sol considerar el límit.
L'àrea total de l'oceà Índic és al voltant de 73,4 milions de km 2 .
L'oceà s'estreny cap al nord i està dividit pel subcontinent indi en la golf de Bengala en l'est i el mar d'Aràbia
a l'oest.
La mar d'Aràbia envia dos braços cap al nord, el golf Pèrsic i el mar Rojo.
La profunditat mitja de l'oceà Índic és de 4.210 m, lleugerament superior que la de l'Atlàntic i el punt més
profund conegut té 7.725 m, enfront de la costa sud de la illa indonèsia de Java.
En general, les majors profunditats estan en el sector nord-est de l'oceà, on 130.000 km 2 del fons oceànic
estan a més de 5.486 m.
L'oceà Índic conté nombroses illes, les majors de les quals són Madagascar i Sri Lanka.
Entre les illes més petites estan les Maldives i les Maurici.
Des d'Àfrica, l'oceà rep les aigües dels rius Limpopo i Zambeze i des d'Àsia les aigües del Irawadi, el
Brahmaputra, el Ganges, l'Indus i el Shatt al-Arab.
Com regla general, els vents que bufen en l'oceà Índic són suaus, amb freqüents períodes extensos de
calma.
De tant en tant es produeixen huracans, no obstant això i en particular, prop de les Maurici, l'oceà és
conegut pels seus vents de temporada cridats monsons.
oceà mundial
Terme referit en forma col·lectiva a tots els oceans, especialment quan es parla de fenòmens comuns a tots
ells, com la circulació, les espècies marines migratòries o les interrelacions amb l’atmosfera.
oceà Pacífic
Oceà Pacífic, el major dels oceans del món quant a extensió i profunditat.
Abasta més d'un terç de la superfície de la Terra i conté més de la meitat del seu volum d'aigua.
Se sol fer, de forma artificial, una divisió a partir de la línia de l'equador: el Pacífic nord i el Pacífic sud.