oscar - lexicmariner.info

processos d'erosió, implico i depòsit dels materials geològics en diverses condicions climatològiques; i la
comparança de sediments i mitjans marins antics i moderns.
Al principi, els oceans van cobrir gairebé la totalitat de l'escorça terrestre, on es van dipositar els primers
sediments, que eren principalment d'origen inorgànic.
Durant l'evolució geològica de la Terra, el nivell de l'aigua va ser baixant fins que va cobrir únicament, les
tres quartes parts del planeta, per la qual cosa van quedar al descobert extenses zones de terra, és a dir,
els continents i illes, on es van dipositar nous sediments.
És raonable pressuposar que el 75 per cent dels sediments existents en l'actualitat en l'escorça terrestre
són d'origen marí.
Prova d'això és que en moltes zones terrestres s'observa aquesta classe de sediments marins antics.
Els sediments marins, a més del interès científic, tenen un creixent interès pràctic, en virtut que la humanitat
utilitza cada vegada més les costes i els fons dels mars per a extreure principalment hidrocarburs; per
aquesta raó, als geòlegs marins se'ls identifica per les seves activitats relacionades amb l'explotació
petroliera.
Aquests geòlegs analitzen els sediments marins actuals amb l'objecte de conèixer les seves
característiques, així com els processos que es formen i modifiquen; d'altra banda, aquests coneixements
s'utilitzen -per analogia- per a estudiar els sediments antics que concentren material explotable, com el
petroli i el sofre.
Mitjançant l'estudi dels diferents sediments oceànics és possible conèixer les característiques de l'ambient
en el qual es va produir la sedimentació, com la topografia o forma del fons, la profunditat i la dinàmica de
l'aigua, tant en la zona d'estudi com en les àrees que la circumden.
D'aquesta manera es pot determinar la procedència de les partícules sedimentàries, l'origen de les quals es
troba en les precipitacions químiques, en els dipòsits d'esquelets o en la matèria orgànica derivada d'éssers
vius marins.
Els continus canvis que ha sofert l'escorça terrestre i els seus sediments a través de la història del planeta
es poden interpretar estudiant la configuració dels fons oceànics, és a dir, la topografia, que ens
proporciona gran quantitat de dades sobre passat de la Terra i de les particularitats que presenta en
l'actualitat.
A partir de tals estudis s'elaboren mapes -anomenats paleogeogràfics- de la geografia d'èpoques antigues
en els quals es mostra la manera que la terra i el mar es trobaven delimitats en un determinat moment de la
història geològica.
Per a traçar els mapes paleogeogràfics s'utilitzen els resultats de l'estudi dels sediments marins.
Un dels primers factors a prendre's en compte per a això és la batimetria; això és, la profunditat que van
tenir els fons marins en altra època.
Així, un període determinat de temps es pot reconstruir mitjançant l'estudi de les restes animals o vegetals
que han pogut conservar-se durant un lapse suficientment llarg.
Aquestes restes reben el nom de fòssils.
Com resultat dels estudis que es fan emprant mètodes radioactius per a determinar les edats de les roques
i dels fòssils que es troben en elles, s'han pogut establir les possibles eres per les quals ha passat el nostre
planeta, així com la durada de les mateixes, que es mesura en milions d'anys.
Els geòlegs divideixen l'escala del temps geològic en cinc eres:
L’Azoica, on se situa a les roques més antigues i la possible durada de les quals va anar de 3 000 a 3 300
milions d'anys; en ella no es troben indicis de vida.
La Precàmbrica, d'aproximadament 1 500 milions d'anys de durada.
En aquesta era es van trobar els primers materials de probable origen orgànic i que, per tant, són signes de
l'existència de vida.
La Paleozoica, que va abastar de 300 a 500 milions d'anys de durada caracteritzada per haver-ne iniciat la
formació de l'estructura actual dels continents; conté a representants molt peculiars de diferents grups
vegetals i animals.
La Mesozoica, de 130 a 150 milions d'anys de durada, en el transcurs de la qual els mars van avançar i van
retrocedir sobre els continents.
Ha estat anomenada també era dels rèptils, tant pel nombre com per la gran grandària que van arribar
llavors aquests animals.
La Cenozoica, considerada la de més curta existència, doncs va durar de 60 a 75 milions d'anys.
Durant aquesta etapa, el relleu terrestre va adquirir el seu aspecte actual.