delta - lexicmariner.info

dendroclimatologia
Estudi de les variacions del clima utilitzant els anells de creixement anual de certs arbres.
dendrograma
Diagrama de forma ramificada que mostra relacions de proximitat entre els individus representats.
Deneb
Deneb és el nom propi de l'estrella α Cygni, la més brillant de la constel·lació de Cygnus («El Cigne») i una
de les més brillants del cel nocturn, amb una magnitud aparent en banda B igual a 1,34 i en banda V igual
a 1,25.
Juntament amb Vega i Altair formen l'asterisme del «triangle d'estiu» per als observadors de l'Hemisferi
Nord.
El nom de Deneb deriva de l'àrab, «cua», entesa com «la cua de l'au», en clara al·lusió a la seva posició
dins de l'alineació d'estels que conformen la figura del Cigne.
La distància de Deneb a la Terra és encara motiu de controvèrsia: a causa de la gran llunyania a la qual es
troba, els mètodes de determinació de la distància que utilitzen la paral·laxi proporcionen un rang de
distàncies de fins a 3200 anys llum.
Els mesuraments més precisos, dutes a terme pel satèl·lit Hipparcos, situen a Deneb només a 1425 anys
llum de distància, la qual cosa resulta en una lluminositat 54.400 vegades superior a la del Sol.
La seva magnitud absoluta s'estima en -7,2, de manera que, a manera de comparació, la seva potència
lumínica és tal que en un sol dia genera tanta energia com el Sol en 140 anys.
Amb aquesta magnitud, la seva lluentor seria comparativament superior fins i tot al d'alguns làsers
industrials.
Deneb és un tipus poc comú de supergegant blanca de classe espectral A2, i una temperatura superficial
de 8525 K.
La mesura directa del seu diàmetre angular, 0,0025 segons d'arc, permet calcular la seva grandària, 114
vegades el del Sol.
Si estigués situada al centre del Sistema Solar, s'estendria fins a la meitat de l'òrbita terrestre, i en el cel de
la Terra apareixeria com un disc de 55º 52' de diàmetre angular aproximadament (considerant el radi
màxim de l'estel).
La seva velocitat de rotació projectada, 30 km/s, dóna com resultat un període de rotació aproximat de mig
any.
Fa poc més de 10 milions d'anys, Deneb va començar la seva vida com un estel de tipus B o O amb una
massa de 15 - 16 masses solars.
Des de la seva superfície bufa un vent estel·lar que fa que l'estel perdi massa al ritme d'una milionèsima de
la massa solar per any, 40 milions de vegades major que la que experimenta el Sol.
En l'actualitat Deneb ha finalitzat la fusió del hidrogen en el seu nucli, però no se sap amb certesa en quina
fase de la seva evolució es troba; pot estar en el procés de convertir-se en una supergegant vermella amb
un nucli d'heli inert o, més avançada en la seva evolució, ja pot haver començat a fusionar l'heli en el seu
nucli.
En qualsevol cas, conclourà la seva vida esclatant com a supernova dins d'uns pocs milions d'anys.
Deneb és el prototip d'una classe de variables cridades variables α Cygni.
Les seves superfícies experimenten pulsacions no radials que fan que la seva lluentor i el seu tipus
espectral variïn lleugerament.
Sent una dels estels més brillants del firmament, Deneb va ser un acceptable Estel Polar intermèdia
(situada a 7° del pol nord celeste) fa 18.000 anys, i tornarà de nou a aquesta posició al voltant de l'any
9800.
El seu angle sideri i la declinació ve reflectida a l’Almanac Nàutic.
Denébola
Denébola β Leonis, és el segon estel més brillant en la constel·lació de Leo, darrere de Régulo.
La seva magnitud aparent és 2,12,
Es troba a 36,2 anys llum de distància del Sistema Solar.
nom de Denébola prové de l'àrab i significa «la cua del lleó».
En l'astronomia babilònia, aquest estel marcava la dissetena constel·lació eclíptica, Zibbat A., «la cua del
lleó», si bé existeixen certs dubtes sobre aquest tema.
Denébola és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A3V amb una temperatura efectiva
de 8500 K.