delta - lexicmariner.info

Embarcar el peix directament a bord des de la malla sense cobejar-lo.
del costat de
En direcció de.
del costat de babord
El costat esquerre d'un recipient que mira cap a la proa.
del costat de l'estribord
El costat dret d'un recipient que mira cap a la proa.
del moll a la premissa
El càrrec embarcat per un portador en la seva premissa i descarregat pel consignatari en la seva premissa.
del vaixell (-indicant port d'embarcament convingut)
Lliure al costat del vaixell significa que el venedor compleix la seva obligació de lliurament quan la
mercaderia ha estat col·locada al costat del vaixell sobre el moll o en barcasses en el port d'embarcament
convingut.
Això significa que el comprador deu, a partir d'aquest moment, assumir els costos i riscos de pèrdua o
dany de la mercaderia.
L'acabat FAS estableix que el comprador ha de desduanar la mercaderia per a l'exportació.
No ha d'utilitzar-ne quan el comprador no pot efectuar directa o indirectament els tràmits d'exportació.
Aquest terme només pot usar-ne per al transport marítim o fluvial.
delays
En la terminologia anglesa Retards, Demora.
delegat d’equip
Representant d’un equip en una regata, que s’encarrega de presentar les reclamacions i les apel·lacions
de les tripulacions.
delga
Cada una de les peces de fusta col·locades dins la botzina de l’arbre porta hèlix, per a minorar els efectes
del fregadís (Palma).
delga
Cada una de les posts corbades que es claven a les costelles de les barques per a formar el buc (Costa
catalana).
delimitació
Procés d’establiment de les línies de límits en el context de la Convenció de la Nacions Unides sobre Dret
del Mar.
delimitació de la mar territorial
Quan les costes de dos Estats siguin adjacents o es trobin situades cara a cara, cap d'aquests Estats
tindrà dret, excepte acord en contra, a estendre el seu mar territorial més enllà d'una línia mitjana, els
punts de la qual siguin equidistants dels punts més propers de les línies de base a partir de les quals es
mesura l'amplària del mar territorial de cadascun d'aquests Estats.
No obstant això, el principi d'equidistància, no serà aplicable si existeixen drets històrics o circumstàncies
especials.
En el cas de rius fronterers que serveixen de límit a dos o més Estats primer cal determinar si són o no
navegables. Sí no ho són, la línia mitjana superficial del riu marcarà la frontera. Pel que fa als navegables,
el criteri adoptat és la línia mitjana del canal de navegació principal.
La Convenció preveu, a falta d'acord, l'aplicació d'un principi objectiu com és el de l'equidistància, però a
continuació fa referència a les circumstàncies especials com a restricció a la seva aplicació.
L'equidistància és un criteri segur i objectiu però no és neutral, beneficia a uns Estats i perjudica a uns
altres segons la configuració de la seva costa.
Tot Estat que es vegi perjudicat pel principi d'un altre dels problemes que va afegir la Convenció, és la
possibilitat d'emprar les línies de base rectes que permeten arrossegar cap a la mar la línia de base a partir
de la qual es mesuren els espais marítims de jurisdicció nacional.