bravo - lexicmariner.info

Una variant de balança hidrostàtica és la Balança de Mohr-Westphal que la substitueixo ràpidament
després de la seva invenció en ser més precisa i senzilla d'usar.
Avui dia aquestes dues balances gairebé no s'utilitzen en laboratoris.
En el seu lloc s'empra el Picnòmetre o mesuradors digitals, que són molt més precisos.
La balança hidrostàtica consta comunament de dos braços,dels quals pengen dos platerets.
D'un d'ells es penja l'objecte del com volem determinar el seu volum i en l'altre les peses calibrades per
determinar la seva massa.
Una vegada determinada se submergeix a l'objecte en aigua destil·lada i es calcula de nou la massa de
l'objecte.
Una vegada coneguda aquesta diferència de masses apliquem el principi d’Arquímedes (Tot cos submergit
en un fluid experimenta una impuls vertical i cap amunt equivalent al pes del volum de fluid desallotjat).
Com la densitat del fluid és 1 g/cc (aigua destil·lada) simplement apliquem la fórmula de la densitat :
balança magnètica
Instrument utilitzat en els observatoris magnètics per al mesurament precís de la component vertical del
camp magnètic terrestre.
La balança de Gouy, inventada pel físic francès Louis Georges Gouy, és un dispositiu que serveix per
mesurar la susceptibilitat magnètica d'una mostra, en particular la seva atracció o repulsió per un gradient
de camp magnètic, derivada del canvi d'energia produït per aquest camp (efecte Zeeman).
Aquest mètode és d'importància històrica, d'interès didàctic, i permet determinacions susceptomètriques a
un cost molt baix.
No obstant això, en les investigacions actuals és comuna l'ús de mètodes molt més sensibles i versàtils,
com són els magnetòmetres dotats de SQUID.
Per a usar-la, la mostra s'introdueix en un recipient cilíndric allargat, suspès d'una balança i penetrant
parcialment entre els pols d'un imant.
La balança mesura el canvi de massa aparent al ser repel·lida o atreta per la regió d'alt camp magnètic
entre els pols
balançar
Fer balancejar.
balançola
Espècie de palangre de grans dimensions i malla poc densa, penjada per mitjà d’uns caps situats a
l’extrem d’un pal per que pugui bascular, és emprat el alguns rius del sud d’Espanya.
balanços
Quan es produeix el sincronisme s'ha de sortir d'aquesta situació alterant el rumb, la velocitat o ambdós;
orsant cap a la direcció del mar el període de trobada disminueix i arribant augmenta.
Els vaixells majors, que es caracteritzen per tenir un període de balanç molt gran, rares vegades troben
ones que els imprimeixin rolades excessives doncs els seus períodes són generalment superiors al de les
ones.
A pesar de això, les caigudes arribant respecte del mar han de fer-se amb cura, perquè l'augment del
període de trobada els provoca les rolades més violents.
Els vaixells lleugers i de petit període de balanç es comporten bastant bé en temporals i tendeixen per això
a mantenir la seva coberta paral·lela als pendents de les ones; en aquesta operació com més allunyen la
proa de la direcció de la mar, més alleujats es troben, perquè a l'augmentar el període de trobada més es
diferencia aquest del seu període de balanç propi.
Aquests vaixells de períodes de balanç curts té el desavantatge de rolar molt àdhuc amb relatiu bon temps,
perquè el moviment normal del mar té un període que pot ser molt semblant al d'ells.
Els vaixells de períodes mitjos requereixen especial atenció perquè amb freqüència es presenta en ells el
sincronisme.
Com no sempre és aconsellable orsar amb ells contra el mar, poden disminuir-ne les rolades arribant i
augmentant una mica la velocitat si fos necessari.
balanceig
Acció i efecte de balancejar o balancejar-se.
balanceig
Inclinació alternativa del buc cap a un o un altre costat, conseqüència de l'acció de l'onatge.