bravo - lexicmariner.info

La altura de l’aigua en la baixamar ve determinada per la fórmula: Sc + U (1,18 + C) en la que Sc és la
sonda inscrita en la carta nàutica; U, la unitat d’altura, i C, el coeficient de la marea; les dos últimes dades
venen reflectides en l’Almanac Nàutic.
baixamar
Moment que es produeix la marea baixa.
baixamar alta
La més alta de les dues baixamars de qualsevol dia de marea.
baixamar astronòmica més baixa
La marea més baixa que pot ocórrer en condicions meteorològiques normals i en qualsevol condició
astronòmica.
baixamar baixa
La més baixa de les dues baixamars de qualsevol dia de marea.
baixamar baixa mitjana
Altura mitjana de les baixamars baixes durant un període d’un determinat nombre d’anys.
baixamar de marees vives ordinàries
Mitjana de les baixamars de les marees vives habituals.
baixamar de quadratures tròpiques
Baixamar més alta de les marees tròpiques.
baixamar de sizígies
Altura mitja que arriben a les baixamars en els dies de lluna plena i lluna nova.
baixamar de sizígies de la Índia
Nivell de referència arbitrari que correspon més o menys al nivell mig de la baixamar més baixa de les
marees de sizígies, originalment va ser utilitzat en aigües que envolten l’Índia.
També es denomina "Indian tide plane".
baixamar de sizígies tròpiques
Baixamar mes baixa de les marees tròpiques.
baixamar doble
Baixamar composta per dos valors mínims de l’altura de l’aigua, separats per un desnivell relativament poc
important.
baixamar equinoccial
Nivell de la baixamar durant un equinocci.
baixamar equinoccial
Pla zero o de referència utilitzat normalment en els mapes hidrogràfics de França, Espanya i Grècia.
baixamar escorada
Màxima baixamar registrada en un llarg període de temps, a les cartes nàutiques espanyoles la sonda
carta ve donada per aquesta baixamar.
La sonda indicada en les cartes (datum o nivell de reducció sondes) espanyoles estan referides a la
baixamar escorada, o nivell més baix registrat que ha aconseguit l'aigua en qualsevol època, que
correspondrà amb alguna marea de sizígia equinoccial en la qual, a més, coincideixi una situació
especialment favorable per produir marees extraordinàries com que el Sol i la Lluna estiguin a menor
distància de la Terra per trobar-se la Terra i la Lluna en els seus respectius perigeus.
baixamar inferior
Baixamar que arriba a un major descens que les dues que poden presentar durant el dia quan existeixin
marees mixtes.