bravo - lexicmariner.info

En navegació és usual utilitzar el terme boia o boia d’abalisament.
Una balisa pot ser activa, si emet un senyal (sigui del tipus que sigui) o passiva, si no emet.
Tipus de balises actives:
• Balises d'emissores de camps magnètics.
• Balises d'emissores de camps gravitatoris.
• Balises d'emissores de senyals de ràdio (Satèl·lits GPS).
• Balises d'emissores de senyals ultrasò (Sonar).
• Balises d'emissores de senyals lluminosos (Far).
balisa
En els esports nàutics, cadascuna de les boies que, dins un camp de regata, assenyalen el recorregut
d’una prova.
balisa acústica
Balisa constituïda per una boia petita, aparells de detecció i un emissor de ràdio, que s’utilitza a les
aeronaus per a la lluita antisubmarina.
Les balises acústiques, aquest tipus de senyals, al contrari que totes les altres, no tenen una funció
específica de situació, és a dir, no permeten determinar, sobre una carta nàutica, el punt on es troba el
vaixell o embarcació.
Aquests senyals, que funcionen en ocasió de la presentació de la boira, no tenen més objecte que advertir
als vaixell la propera presència de illots, caps o elements geogràfics que poguessin constituir un seriós
perill per a la navegació per no ser vistos a causa de la boira.
Els senyals acústics poden ser canons, xiulets, campanes i sirenes, sent aquestes sirenes pròpiament
aquestes o vibradors electromagnètics.
balisa articulada
Estructura vertical que oscil·la al voltant d'un acoblament universal connectat amb un mort (a través d'un
tub rígid).
L'estructura es manté vertical per la força d'un cos flotant submergit.
Originàriament dissenyada per marcar canals estrets amb major precisió que les boies convencionals.
Sinònim balisa flotant.
balisa cega
Es una balisa cega que s'identifica pels colors, forma i nombre de la seva característica diürna.
La forma més simple d'una balisa cega consisteix en un pal amb una balisa subjecta en el seu topall o prop
d'ell.
Les balises cegues s'estableixen per ser utilitzades només durant el dia, abalisant determinades costes o
marges amb la finalitat de subministrar al navegant les informacions que precisa.
Tenen una distància de reconeixement relativament curta, a simple vista, limitant-se a uns centenars de
metres o amb ajuda òptica a algun miler de metres.
La seva funció queda pràcticament reduïda a servir d'informació per a la navegació de costa, o per a les
petites embarcacions de pesca litoral, o d'esbarjo.
Estan formades per un cos, de forma i color segons el Reglament d'Abalisament, i un senyal de topall.
El missatge de la marca queda determinat per una o més de les següents característiques: color, forma,
marca de topall, o ritme de llum.
A més, quan són nombroses aquests senyals al llarg d'un canal, se'ls dota de numeració, col·locant els
nombres imparells en el costat d'estribord i els parells a babord.
Aquesta classe de senyals pràcticament no ha experimentat cap evolució des que va ser establerta.
A més del descrit, totes les torretes, torres, o suports dels senyals marítims lluminosos constitueixen també
realment senyals diürns.
Per aquesta raó, actualment es cuida l'aspecte d'aquestes construccions i se'ls dota de franges de colors i
altres dibuixos característics per facilitar el reconeixement del senyal.
balisa contestadora de radar
Balisa que retorna un senyal codificat que subministra la identificació de la balisa, així com demora i
distància a ella.
Aquestes demora i distància s'indiquen sobre la pantalla del receptor radar per la posició del punt
corresponent al començament del senyal codificat rebut.
El nom de "racon" prové de les paraules "radar" i "beacon".