bravo - lexicmariner.info

Embarcació pirata de les illes Moluques que en ocasions anava tripulada amb quasi tres cents homes i
armada amb quatre canons de sis o vuit.
A aquestes les seguien altres embarcacions menors anomenades piahiaps, que per les nits saquejaven la
costa.
balorda
Suro o gall que es fixa amb una sirga a la part inferior de la boca del maià o cop de l’art, que senyala on es
troba aquest i que en cas d’enrocar serveix per suspendre-se’l i evitar es perdi el bol.
balou
Es diu així, en general, a tota coberta d'armadura senzilla, bé de fusta, bé d'acer que serveix per protegir
de la intempèrie i més particularment de la pluja.
Es denomina balou a l'obertura practicada en la coberta per a l'accés de persones als espais confinats de
l'interior d'un vaixell (bodegues, tancs de càrrega, pallols).
La seva construcció requereix un tancament estanc, junta de goma en el perímetre de la tapa i tancament
amb papallones.
Les inspeccions periòdiques per a renovar els certificats de construcció de les embarcacions requereix
sotmetre a aquests tancaments a proves de filtració.
Atès que tota obertura afebleix l'estructura, es construeix una braçola perimetral les dimensions de la qual
estan en proporció a la superfície de passada practicada en la coberta.
balsa
Classificació científica: la balsa pertany a la família de les Bombacàcies (Bombacaceae); és l'espècie
Ochroma agopus.
Balsa, nom comú d'un arbre tropical americà
Arriba a entre 18 i 21 m d'altura.
La fusta de balsa té una densitat aproximada de 97 a 130 kg/m 3 , i és més lleugera i més forta que el suro.
Pel color, molt clar, recorda a la de pi.
Aquesta fusta s'ha usat durant molt temps, sobretot en Sud-americà, per a construir armadies i vaixells; de
on procedeix el nom de balsa, que descriu una armadura flotant format per una plataforma lligada a dos
troncs paral·lels.
La fusta de balsa s'usa també per a construir armilles salvavides, taules de surf.
Per les seves propietats aïllants de la calor, s'empra per a revestir l'interior de refrigeradors i bucs
d'embarcacions.
balsa
Es denomina balsa a una embarcació petita, de forma predominantment plana, feta comunament amb
canyes, fustes o taules fortament unides unes amb unes altres.
Existeixen diversos tipus de balses, podent classificar-se per la seva aplicació o pel seu material de
construcció primordial: De fusta, de vinil, de descens de rius, recreativa.
balsa
Ormeig de pesca, anomenat també trapezi, consistent en un travesser de fusta, d’acer, etc., fixat pel centre
a una llinya, de cadascun dels caps del qual penja un braçol amb un ham.
balsa de cuir de llop marí
La balsa de cuir de llop, petita embarcació formada per dos flotadors fets a partir de la pell del llop de mar
comú (Otària flavescens), sobre els quals es col·locava una plataforma de fusta.
Generalment usada solament per a navegació costanera, era moguda a rem.
Eren aptes per a navegar amb quatre mariners.
La primera descripció de la mateixa correspon a Jerónimo de Vivari, cronista de l'expedició de Pedro de
Valdivia en la conquesta del Regne de Xile.
Hi ha referències d'Antonio Vásquez d'Espinosa del seu ús fins a 4 llegües de llunyania de la costa, la qual
cosa implicaria l'ús d'algun tipus de vela.
Comunament representada en pictoglifs del nord de Xile i sud del Perú, alguna de les imatges poden donar
una idea de vela “portàtil”, figurant normalment les petites embarcacions amb les seus remers, en accions
de pesca i caça de cetacis.
L'embarcació va ser desenvolupada en el desert costaner de Atacama, zona sense arbres, però amb
abundància de lloperes, durant el període conegut com Desenvolupament Regional II -a partir de l'any
1000-, en concret en la zona del riu Lloa.