bravo - lexicmariner.info

allesta
La ballesta, també anomenada fletxa, radiòmetre, vara d'or i bàcul de Jacob, va ser el instrument nàutic
més comunament emprat a bord dels vaixell, entre els segles XIV i XVIII, per a mesurar l'altura dels astres.
Una descripció de la ballesta que va fer un jueu català anomenat Levi ben Gerson en 1342 sembla ser la
notícia més antiga sobre aquest instrument.
Consisteix, fonamentalment, en dues peces de fusta disposades en forma de creu.
La major, anomenada fletxa, de secció quadrada i al voltant d'un metre de longitud, va graduada
convenientment, i per ella es pot fer lliscar altra peça, la qual forma els braços, denominada entremaliada o
martell.
Amb aquest instrument, l'observació de l'altura de les estrelles es feia apuntant amb la fletxa al vertical de
l'astre i amb una inclinació igual a la meitat de l'altura del mateix.
Una vegada posada així la ballesta, des del seu extrem es dirigirien dues visuals als punts més alt i més
baix del martell, al mateix temps que es feia lliscar a aquest el necessari per a aconseguir que aquestes
visuals coincidissin amb l'horitzó i amb el centre de l'astre.
Una vegada assolida la coincidència, es llegia l'altura o, millor dit, la distància zenital en la graduació de la
fletxa, precisament en el punt on es trobava el martell.
Per a les observacions del Sol, i a causa de la impossibilitat de mirar directament a l'astre, el mesurament
es feia per la seva ombra, és a dir, tornat l'observador d'esquena a ell, dirigia la fletxa cap a l'horitzó i
després feia lliscar el martell fins aconseguir que l'ombra del seu extrem superior coincidís amb el zero de
la graduació.
L'angle obtingut era, en aquest cas, la meitat de la distància zenital.
ballesta
Corda gruixuda que porten a proa les embarcacions de mitjana, destinada a sostenir el balanç de l’antena.
ballestera
Tronera o obertura en els costats de les naus, de on es disparaven les ballestes.
ballestera
Plataforma que hi ha a les galeres, a cada banda, tot al llarg de les postisses.
ballesteres
En les galeres lloc de la coberta, a un costat i l’altre al llarg de la cambra de voga, on se situava la gent de
guerra durant els combats.
ballestrinca
Sinònim de nus de ballestrinca, nus de pardal.
baIma
Cavitat formada per una roca submergida, que serveix d’amagatall als peixos.
baló
Vela de grans dimensions i reduït pes que es deixa anar a proa.
És coneix també amb el nom de spinnaker, o més abreviadament per “spi”, deformació del nom del iot
"Sphinx", que en 1866 usava una vela molt gran, sense envergar i amurada a un llarg tango.
De totes maneres, amb anterioritat a aquest iot va haver molts pesquers amb aparells de tall que,
navegant en popa, deixaven anar una vela de característiques similars.
Al principi el baló s'usava solament per a vents llargs, però els tipus actuals permeten dur-lo fins i tot amb
vents una mica més curts del través.
D'acord amb la disposició dels seus draps, els hi ha de diferents dimensions i de formes esfèriques,
cilíndriques i radials, entre unes altres.
Cada tipus de baló és idoni per a navegar a un determinat rumb pel que fa al vent.
Així, per exemple, el “spanker”, de forma gairebé plana, s'usa per a navegar de bolina o a un d’esquarterar;
el “floater” està dissenyat per als vents llargs i de poca intensitat (fins a 8 o 10 nusos).
L’eixàrcia de labor d'un baló consta de drissa, dos o quatre escotes i un o dos tangons amb els seus
corresponents amantines i carregadores.
En embarcacions de la classe 5 i superiors de la LOR les drisses i escotes solen laborar passant per
bossells, però, en qualsevol dels casos, és preferible que les tires de tota l’eixàrcia de maniobra siguin
accessibles des de la banyera.