alfa - lexicmariner.info

dipositant-lo en contenidors en tubs de perforació amb tècniques similars a les usades en l'exploració
petrolífera.
El sediment del fons marí està saturat d'aigua, però, ja que no hi ha cap làmina d'aigua i l'aigua no flueix a
través del sediment, la migració del residu dissolt queda limitada a la taxa a la qual pugui difondre's a
través d'un fang dens.
Això és prou lent com perquè, potencialment, el residu requereixi milions d'anys perquè es difongui a
través de desenes de metres de sediment, de manera que per al moment que arribés a mar oberta, el
residu es trobaria molt dissolt i el seva radioactivitat degradada.
Hi ha grans regions del fons marí que es creu que són geològicament inactives per complet i no s'espera
que registrin activitats humanes extensives en el futur.
L'aigua absorbeix tota la radiació en un ràdio de pocs metres sempre que els residus continuïn dipositats
en contenidors.
Un dels problemes lligats amb aquesta opció inclou la dificultat de la recuperació dels residus, si fos
necessari, una vegada aquests s'han situat en la profunditat de l'oceà.
A més, l'establir una estructura internacional efectiva per a desenvolupar, regular i controlar el reposador
del fons marí seria extremadament difícil.
Seguint consideracions tècniques i polítiques, la Convenció de Londres prohibeix l'abocament de materials
radioactius a la mar, sense fer distinció entre residus llançats directament a la mar i residus enterrats sota
el fons marí.
La prohibició romandrà vigent fins a l'any 2018, en que la seva data aquesta opció serà revisada a intervals
de 25 anys.
abocament continu
Abocament amb cabal permanent, encara que sigui variable.
Provenen de processos en els quals existeix una entrada i una sortida contínua d'aigua, com són el
transport, rentat, refrigeració.
abocament costaner
Abocament fet a les aigües costaneres.
Les deixalles marines, escombraries marines o detrits plàstics són desaprofitaments d'activitats humanes
que deliberadament o accidentalment suren en llacs, mars, oceans i rius.
Les deixalles oceàniques tendeixen a acumular-se en els girs oceànics i en la línia costanera, és rentat en
encallar, i és l’anomena’t escombraries de platges.
Algunes deixalles marines, com la fusta a la deriva, ocorre naturalment.
Les persones han llançat a la mar aquests materials durant centenars d'anys.
Amb el increment de l'ús del plàstic, la influència humana s'ha transformat en un problema, ja que molts
tipus de plàstics no són biodegradables.
El plàstic arrossegat per l'aigua és perillós, doncs suposa una seriosa amenaça per a peixos, aus marines,
rèptils marins, i mamífers marins, també per a vaixells i habitatges costaners.
Contribueixen a aquest problema els abocaments a la mar, vessaments accidentals, envasos, i les
escombraries d'abocadors arrossegada pel vent.
abocaments d'hidrocarburs
L’abocament d’hidrocarburs a la mar constitueixen un greu perill per al medi ambient.
Els recursos amenaçats comprenen les àrees ecològicament importants, les pesqueries, àrees de
destacada bellesa natural, instal·lacions industrials i les àrees utilitzades per l'esbarjo i el turisme.
Perills immediats:
• Un abocament d'hidrocarburs pot representar un perill immediat en ser causa de danys i mortalitat per a
ocells i mamífers marins i en exercir una influència de toxicitat sobre la vida subaquàtica.
• Els hidrocarburs que aconsegueixen dissoldre a l'aigua es dispersen ràpidament fins a arribar
concentracions per sota del nivell de toxicitat aguda, però poden ser absorbits pels organismes i afectar la
seva fisiologia, comportament, potencial reproductiu i supervivència.
• Els hidrocarburs poden també arribar fins al sediment, on poden persistir durant molts anys i afectar els
organismes que viuen en el llit marí i les seves proximitats.
Activitat en aigües costaneres:
Quan un hidrocarbur arriba a aigües costaneres i comença a dipositar a la riba, el seu potencial de causar
danys és molt més gran.
Si l'abocament succeeix en un estuari o entra en ell pel corrent, vent, etc.,