alfa - lexicmariner.info

El 23 de gener de 1960, el batiscaf suís “Trieste”, adquirit per l'Armada dels Estats Units, va descendir al
fons oceànic, tripulat per l'oceanògraf Jacques Piccard (que juntament amb el seu pare Auguste Piccard va
dissenyar el submergible usat en el descens) i el tinent Don Walsh.
En 1984, un navili oceanogràfic japonès va estudiar el fons amb un sonar i va estimar la profunditat de
l'abisme en 10.923 metres.
En 2009 es va produir un nou descens a l'abisme, amb el “Nereus”.
abisme oceànic
Profunditat insondable, immensa, molt gran.
És refereix a les profunditats majors de 300 braces.
En el fons de l'oceà no existeix vegetació que realitzi la fotosíntesi, és a dir no existeixen algues verdes.
Aquesta zona depèn en gran part del particular de detritus que cau des de la superfície, excepte a les
zones on es presenten les xemeneies hidrotermals,que depèn de l'energia volcànica, on la producció
primària, depèn de la quimiosíntesis que és desenvolupada per espècies bacterianes, presents sobre el
substrat o els organismes presents.
abismós
Semblant a un abisme.
abissal
Relatiu a les majors profunditats de l'oceà, generalment superiors a 3.700 metres (2.000 braces).
La paraula abissal procedeix d’abisme, lloc profund i fosc, aquesta regió es caracteritza per un ambient
fred, pressió hidrostàtica extremadament elevada, escassesa de nutrients i absència total de llum, una
fossa abissal es forma quan l’escorça oceànica s’enfonsa sota l’escorça continental amb un lleu angle
d’inclinació el que produeix la ruptura de la litosfera i la formació d’una fossa, en el fons de l’oceà no
existeix vegetació que realitzi la fotosíntesis, és a dir no existeixen algues verdes.
La zona abissal (entre els 3.000 i 6.000 m aproximadament) sembla ésser caracteritzada essencialment
per la renovació de la fauna, l'empobriment del poblament i la desaparició gairebé total d'espècies
procedents de la plataforma continental.
abissar
Antigament abismar, enfonsar-se.
abissobentonic
Pertanyent al sostrat sedimentari o del fons d’una zona de la mar profund entenent-se dels 800 als 1.000
metres, inclou aproximadament la meitat de la província batial, abissal i la hadal.
abissopelàgic
Terme usat en geologia i biologia per a referir-se a la part profunda dels oceans, en general més enllà de
2.000 metres, on no arriba la llum del sol, impedint l’existència d’organismes fotosintètics i en la qual viu
una fauna escassa i característica.
De vegades s’usa per als llacs molt profunds i sol referir-se a profunditats majors de 600 m.
ablació
Pèrdua de neu i gel soferta en una glacera, principalment per fusió, però també pot ésser per sublimació.
La velocitat de la pèrdua està controlada principalment per la temperatura de l’aire, la velocitat del vent, la
humitat, la precipitació i la radiació solar.
L’ablació de la neu està influenciada també pel seu aspecte, profunditat i la naturalesa del substrat
subjacent.
ablació continental
Se’n diu ablació continental al fenomen consistent en la desaparició d'un terreny de vegades d'un espessor
considerable per efecte de determinats factors.
L'ablació s'observa en algunes comarques on ha desaparegut un terreny si s'ha de jutjar per les restes que
del mateix subsisteixen encara en comarques més o menys distants dins de la mateixa regió la qual cosa
prova que en un altre temps formaven part d'un dipòsit únic.
L'ablació no és més que un fenomen de denudació a vasta escala produït sobretot, en efectuar-se
l'emersió del dipòsit.