GUIA DE MANEIG DE L'ASMA INFANTIL - Grup SAGESSA

More documents

Recommendations

Info

Tractament farmacològic de la crisi aguda d’asma des d’urgències hospitalàries • Agonistes-beta-2 de curta durada: salbutamol. En el nen dispnèic, s’ha d’administrar amb nebulització, ja que s’aconsegueix una major exposició del fàrmac a la via aèria. Si el pacient està greu, la nebulització s’ha de fer amb fluxos d’oxigen alts (8-10 litres/minut), ja que si no es pot empitjorar la hipoxèmia. Dosi: Solució nebulitzador 5mg/ml: 0’1-0’15 mg/kg/dosi (no sobrepassar els 5 mg per dosi) en 3 ml de sèrum fisiològic cada 15-20 minuts, a dosis de 0’02-0’03 mg/kg, un màxim de 3 vegades. • Bromur d’ipratropi. Es pot associar al salbutamol. Es pot administrar de dues maneres: • Aerosol amb cambra d’expansió: MDI: 0’02 mg/puf, 10 pufs seguits de 6 pufs als 20 minuts, dues vegades. • Nebulitzat: solució nebulitzador: 0’25 mg/ml (250 mcgr): 1 ml en 3 ml de sèrum fisiològic, seguit de 0’5 ml, als 20 minuts, dues vegades. (Evidència A: Qureshi, F.; Pestian, J.; Davis, P. et al, 1998) • Oxigenoteràpia. S’ha d’instaurar des del primer moment de la seva arribada a l’hospital, intentant mantenir saturacions d’oxigen superiors al 95%. • Corticoides. S’han de pautar precoçment en crisis moderades i greus, bé com a dosi única o amb cicle curt. • Oral: prednisolona 1 mg/kg/dia, dividida en 3-4 dosis, durant 3-5 dies. • Intramuscular o endovenós (en bolus): 6-metil-prednisolona 1-2 mg/kg. Posteriorment es reparteix en 3-4 dosis, durant 3-5 dies. El tractament es pot interrompre en qualsevol moment. Si la resposta del nen a la medicació és bona, s’inicia un descens progressiu dels broncodilatadors, sempre en funció de la resposta del pacient. Si no hi ha resposta: FEM inferior al 40%, freqüència cardíaca i respiratòria en augment, ús important de musculatura accessòria, dispnea severa, disminució dels sorolls respiratoris o saturació inferior al 85%, es realitza trasllat a cures intensives: • Nebulitzacions contínues amb salbutamol i bromur d’ipratropi. (Evidència A: Qureshi, F.; Pestian, J.; Davis, P. et al, 1998; Benito Fernández, J.; Mintegui Raso, S.; Sánchez Echaniz, J. y col., 2000). • Perfusió endovenosa d’aminofil.lina: 5 mg/kg en 20 minuts. Després del bolus inicial, es continuarà la perfusió amb 0’6-1 mg/kg/hora (segons l’edat), monitoritzant la teofil.linèmia per mantenir-la en rang terapèutic (10-20 microgram/ml). En cas que el nen hagués rebut teofil.lina prèviament, s’haurien de mesurar nivells sèrics del fàrmac. • 6-metil-prednisolona 1-2 mg/kg, ev, repartit en 3-4 dosis. • Valorar l’ús d’adrenalina: 1 mg/ml (1:1.000), a dosis de 0’01 ml/kg/dosi subcutani (màxim 0’4 mg/dosi) cada 15 minuts fins a 4 dosis o cada 4 hores. 22
S’ha de valorar la possibilitat d’utilitzar salbutamol endovenós, valorant també la possibilitat d’intubació i ventilació mecànica. Criteris d’ingrés hospitalari Sempre que el malalt no respongui de forma satisfactòria al tractament iniciat al servei d’urgències i a la vegada presenti: • Asma greu. FEM inferior al 50%. • Patologia concomitant tributària de tractament hospitalari. • Incompliment del tractament. • Problemes psicològics, psiquiàtrics o socials. • Manca de percepció de gravetat de la malaltia. • Existència de factors de risc: asma de risc vital: • Malalts corticodepenents. • Malalts que han necessitat hospitalització per crisi asmàtica greu i/o han requerit ventilació mecànica per asma. Cal recordar la importància del factor edat de l’adolescent asmàtic. Actuació d’infermeria davant del nen ingressat per asma Població diana: nens de 3 a 14 anys ingressats en el servei de pediatria. Activitats d’infermeria en relació a determinats problemes: • Broncoespasme Objectius: • Vigilar signes i símptomes de broncoespasme. Activitats: • Valorar: espiració forçada, esforç per respirar, tos seca irritativa, sibilàncies audibles, sudoració i agitació. • Mesurar el flux respiratori: Peak Flow segons protocol. • Identificar factors que puguin provocar el broncoespasme. • Ensenyar el nen i els seus familiars l’ús correcte dels broncodilatadors. • Davant la presència de signes i/o símptomes de broncoespasme, avisar al metge. • Risc de neteja ineficaç de vies aèries relacionat amb l’augment de les secrecions: Objectius: • Mantenir la via aèria permeable. Activitats: • Rentats nasals amb sèrum fisiològic. • Realitzar fisioteràpia respiratòria. • Aspirar secrecions si precisa. 23
Page 1 and 2: GUIA DE MANEIG DE L’ASMA INFANTIL
Page 3 and 4: INTRODUCCIÓ L’asma és una malal
Page 5 and 6: • Dispnea. • Sibilàncies recur
Page 7 and 8: • Radiologia de càvum. Indicada
Page 9 and 10: • FEV1/FEM basal inferior o igual
Page 11 and 12: INDICADORS PER RECONÈIXER UNA CRIS
Page 13 and 14: Nota: S’entén per milloria, la d
Page 15 and 16: CRITERIS DE DERIVACIÓ A L’ESPECI
Page 17 and 18: Taula I. FEV1 predit i PEFR en nens
Page 19 and 20: Gràfic I. Godfrey. 19
Page 21: • Si la simptomatologia ha reapar
Page 25 and 26: • Risc d’alteració en el mante
Page 27 and 28: ANNEXOS Annex I: educació sanitàr
Page 29 and 30: • S’han de conèixer els efecte
Page 31 and 32: • La calefacció més idònia per
Page 33 and 34: • Tècnica de respiració forçad
Page 35 and 36: Drenatge postural LÒBUL SUPERIOR S
Page 37 and 38: LÒBUL MIG (DRET) I LÍNGULA (ESQUE
Page 39 and 40: Annex III: tècniques per a l’adm
Page 41 and 42: • Nebuhaler ® (Astra): volum de
Page 43 and 44: Recomanacions per al manteniment:
Page 45 and 46: Annex IV: fàrmacs més emprats per
Page 47 and 48: • Extractes depot: contenen adjuv
Page 49 and 50: Mitjana valors més alts - Mitjana
Page 51 and 52: Full per al control del nen asmàti
Page 53 and 54: ABS Història clínica detallada. E
Page 55 and 56: BIBLIOGRAFIA Alba, F.; Flecha, E.;
Page 57: Remes, ST.; Korppi, M.; Remes, K. O

GUIA DE MANEIG DE L'ASMA INFANTIL - Grup SAGESSA

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?