GUIA DE MANEIG DE L'ASMA INFANTIL - Grup SAGESSA

• Tècnica de respiració forçada:
• Si es fa de forma lenta, mou secrecions distals.
• Si es fa de forma ràpida, mou secrecions proximals.
Contraindicacions:
• Broncoespasme.
• Tos.
• Mantenir la mecànica ventilatòria:
• Reeducació del diàmetre vertical del tòrax: respiració
abdòminodiafragmàtica.
• Reeducació del diàmetre transvers del tòrax: respiració costobasal.
• Expansions toràciques.
• Control del patró ventilatori:
• Respiració a baixa freqüència i a alt volum:
• Inspiracions lentes.
• Espiració amb fre de llavis.
• Alleujar la dispnea i l’ansietat:
• Postures que faciliten la respiració en l’asma.
• Relaxació.
• Entrenament a l’esforç.
Exercicis de tonificació de la musculatura abdominal
Aquests exercicis potencien els rectes abdominals i els oblics, sent necessaris per
aconseguir una tos eficaç.
Amb el pacient en decúbit-supí i amb les cames en flexió, ha d’aixecar el tòrax de la
llitera i tornar a baixar. Tant pujar com baixar s’ha de fer en temps espiratori, ja que
les dues accions impliquen la contracció de la musculatura abdominal (concèntrica i
excèntrica respectivament).
S’ha d’evitar en tot moment l’exercici en apnea.
S’ha de procurar arribar a baix de la llitera sense fer una inspiració per cansament,
s’ha de fer de forma relaxada.
Exercicis d’ampliació i reducció dels diàmetres toràcics
En bipedestació i amb els braços al costat del cos:
• Portar els braços a la posició horitzontal, evitant aixecar les espatlles i en
temps inspiratori.
• Abraçar el tòrax expulsant l’aire, comprimint i reduint els diàmetres toràcics.
De vegades amb aquest exercici es provoca la tos.
• Inspiració i retorn dels braços a la posició horitzontal.
• Tornar a la posició inicial espirant. Per no fatigar al pacient no se li exigirà
sincronització de la baixada dels braços amb la inspiració.
33