Gestió administrativa de l'empresa - Macmillan Profesional

172
Diferents efectes comercials
A més del pagaré i la lletra de canvi,
existeix un altre efecte comercial de
gran ús en el tràfic mercantil: l’anomenat
warrant, que és un document de dipòsit
que garanteix la propietat de les
mercaderies dipositades en un magatzem
i que poden ser venudes, sense que
surtin del lloc on estan emmagatzemades,
mitjançant l’endós de l’esmentat
document. El warrant s’utilitza molt al
comerç internacional i, a diferència de
les lletres i els pagarés, no és un document
de pagament sinó un títol de propietat.
1
2
3
4
5
6
El lliurador gira la lletra i la presenta
al lliurat.
El lliurat signa la lletra.
El lliurador lliura la lletra al prenedor.
El prenedor presenta la lletra al lliurat
(al seu venciment).
El lliurat paga al prenedor.
El prenedor paga al lliurador.
ENDOSSATARI
Rep la propietat de la lletra del lliurador
Relació d’intercanvi
LLIURADOR
- Emet la lletra
- Venedor
3
3.3 > La lletra de canvi
La lletra de canvi és un document mercantil pel qual una persona
—el lliurador— ordena a una altra persona —el lliurat— el pagament
d’una determinada quantitat de diners en una data determinada o
amb un venciment concret. El pagament de la lletra de canvi es pot
realitzar al lliurador o a un tercer, anomenat beneficiari, prenedor o
tenidor, a qui el lliurador ha transmès o endossat la lletra de canvi.
En funció del seu venciment, les lletres de canvi es poden classificar de la
forma següent:
– Pagadora a la vista. Cal pagar-la en el moment de la seva presentació.
– A data fixa. El dia del venciment serà el que consti a la lletra de canvi.
– A un termini des de la data. El venciment tindrà lloc transcorregut un determinat
termini comptat des de la data que s’indica a la lletra, i en el seu
còmput no es tindran en compte els dies inhàbils (diumenges i festius). Si
el termini s’estableix per mesos, es computaran de data a data.
– A un termini des de la vista. La lletra serà pagadora quan transcorri el
termini establert des del moment en què s’accepta.
A la lletra de canvi intervenen necessàriament els següents elements personals:
– El lliurador. És la persona creditora del deute i qui emet la lletra de canvi
per tal que el deutor o lliurat l’accepti i es faci càrrec del pagament
del seu import.
– El lliurat. És el deutor, qui ha de pagar la lletra de canvi quan arribi la data
indicada o de venciment. El lliurat pot acceptar o no l’ordre de pagament
donada pel lliurador i, en cas que l’accepti, quedarà obligat a efectuar-lo.
En aquest cas, el lliurat es denominarà acceptant.
– El prenedor, portador, tenidor o beneficiari. És la persona que té al seu
poder la lletra de canvi i a qui se li ha d’abonar.
També hi poden intervenir les persones següents:
– L’endossant. És el que endossa una lletra o la transmet a un tercer.
– L’endossatari. És aquell a favor del qual s’endossa la lletra (el que rep la lletra).
– L’avalista. És la persona que garanteix el pagament de la lletra.
6
1
2
PRENEDOR
- Banc
- Cobra la lletra de canvi
- Paga la lletra al lliurador
AVALISTA
Paga la lletra en cas que no ho faci el lliurat
4
Relació de conflicte
LLIURAT
- Accepta la lletra
- Paga la lletra
- Comprador
5