Gestió administrativa de l'empresa - Macmillan Profesional

174
Un document de l’Edat Mitjana
Els mercaders florentins van ser els primers
a fer servir la lletra de canvi al segle
XIII. El seu ús es va anar estenent
pels països mediterranis al llarg dels segles
XIV i XV. A Espanya, apareix com a
mitjà de pagament al segle XV, i les primeres
de les que es té constància documental
es van girar a Medina del Campo
al novembre de 1493.
Consideracions sobre la lletra de canvi
El contingut i el tràfic de les lletres de canvi estan regulats a la Llei 19/1985,
Canviària i del Xec, en què a més de l’esmentat hi apareixen els següents
aspectes, de gran importància:
Aspectes legals de la lletra de canvi
Acceptació
Aval
Endós
Protest
Negociació
El lliurat es converteix en acceptant, és a dir, en l’obligat
principal i directe. Sense l’acceptació, el lliurat no estarà
obligat al pagament de la lletra de canvi, independentment
de les accions que s’hagin d’exercir en contra seu per la negativa
a signar la lletra. Si el lliurat no accepta la lletra, el
beneficiari de la lletra de canvi o tenidor es podrà adreçar
contra el lliurador per reclamar-ne el pagament.
L’acceptació l’ha de realitzar el lliurat mitjançant la signatura
de la lletra de canvi. Pot ser total o parcial respecte de la
quantitat consignada a la lletra de canvi i no pot estar subjecta
a cap condició.
És la declaració inclosa a la lletra de canvi, que té com a finalitat
garantir-ne el pagament.
L’avalista assumeix, juntament amb el lliurat, la responsabilitat
del pagament de la lletra de canvi, i només respon del
pagament de la lletra si ha estat acceptada pel lliurat i sempre
dins dels límits en què aquesta acceptació s’hagi produït.
És la declaració inclosa a la lletra per la qual el prenedor
transmet a una altra persona o endossatari els drets de cobrament
derivats de la lletra de canvi. Per tant, l’endossatari
és el beneficiari de la lletra de canvi i adquireix la titularitat
del crèdit que es conté a la lletra de canvi amb els mateixos
drets que tenia el lliurador.
És un acte notarial que serveix per acreditar que s’ha produït
la falta d’acceptació o de pagament de la lletra de canvi. El
protest notarial pot ser substituït per una declaració signada
pel lliurat, en què consti la seva negativa a acceptar o a pagar
la lletra.
El lliurat disposarà de dos dies hàbils per pagar la lletra davant
del notari, cas en el qual li serà lliurada, o per formular
les al·legacions que estimi convenients.
Transcorregut el termini sense que s’hagi pagat la lletra, el
notari retornarà al tenidor la lletra i l’acta de protest, amb
les manifestacions del lliurat, en el cas en què n’hagi realitzat,
per tal que exerceixi les accions legals oportunes contra
el lliurat.
El protest s’ha de realitzar en els cinc dies següents a la data
de venciment de la lletra.
És la presentació de la lletra de canvi en un banc o entitat financera
per fer-ne efectiu l’import abans de la data que hi
figura com a data de venciment.
El banc abonarà l’import de la lletra de canvi menys els interessos
i els descomptes que es meritin des del moment del
pagament fins a la data del venciment, així com una comissió
per altres despeses que es poguessin originar, com correu,
transport, etc.