La cristologia catòlica* - Temes d'avui

TEMA DE PORTADA LA CRISTOLOGIA CATÒLICA
nia. Primer de tot, una inquietant descristologització, que redueix
Jesús a un simple personatge humanitari i tolerant, que
no exigeix res i ho aprova tot 12 . En segon lloc, el rebuig del que
és sobrenatural com una cosa present en la història. Un prejudici
que porta a una interpretació de la figura de Jesús que es
diu “científica”, però que, en realitat, és “ideològica” 13 . En tercer
lloc, una mal entesa actualització, que es converteix en criteri
arbitrari d’individuació de l’autenticitat de les paraules i
les accions de Jesús, ometent elements centrals del misteri de
Crist, per tal de posar en evidència tan sols el que es “pressuposa”
que és “actual”:
«Les pressuposicions sobre el que Jesús no podia ser (Fill de
Déu) i el que devia ser, es converteixen en criteris d’interpretació,
i fan aparèixer com a fruit d’una rigorosa anàlisi històrica el
que en realitat és tan sols el resultat de premisses filosòfiques» 14 .
En Jesús de Natzaret, el Sant Pare rellegeix la “història” en el
seu doble significat; és a dir, com a esdeveniment situat en l’espai
i en el temps (Historie) i com a esdeveniment salvífic (Geschichte).
Aquests dos significats donen la clau per entendre d’una manera
harmònica l’«esdeveniment Crist», tal com el transmet la primera
predicació apostòlica postpasqual (cf. Ac 2, 22).
La història de Jesús no és una creació mitològica de la comunitat
cristiana o una conseqüència de les condicions sociopolítiques
i econòmiques del temps. És un suport imprescindible
de la realitat de Jesús. Aquesta història és necessària per no reduir
la figura de Jesús a la d’un heroi imaginari o a un simple
mestre atemporal d’humanitat, ni caure en un fideisme acrític,
com passa amb les lectures fonamentalistes de la Bíblia.
L’originalitat del Cristianisme resideix precisament en l’afirmació
que la història humana ha acollit l’«esdeveniment
Crist», regal d’amor del Pare a tota la humanitat; la Paraula feta
carn que cal adorar; el Redemptor que cal estimar; el Jutge
escatològic que cal témer. Amb això s’afirma que la totalitat del
seu esdeveniment i cadascun dels seus «misteris» és història de
salvació del Déu Trinitari per a l’home. En Crist, la història humana
s’ha convertit en esdeveniment salvífic.
12 J. RATZINGER, In cammino verso Gesù Cristo, San Paolo, Cinisello
B. 2004, p. 6.
13 Ib. p. 52.
14 Ib. p. 53.
Temes d’Avui Núm. 28 • abril-juny 2008
47
En Jesús de
Natzaret, el Sant
Pare rellegeix la
“història” en el seu
doble significat; és
a dir, com a
esdeveniment situat
en l’espai i en el
temps i com a
esdeveniment
salvífic.