La cristologia catòlica* - Temes d'avui

More documents

Recommendations

Info

TEMA DE PORTADA LA CRISTOLOGIA CATÒLICA El desafiament que la presència de fidels d’altres religions constitueix per als catòlics té un doble efecte: els obliga a redescobrir la seva pròpia identitat de batejats i els obliga a valorar el significat salvífic de les altres religions. Dissortadament, però, a la pràctica i en l’aprofundiment teòric del diàleg entre la fe cristiana i les altres tradicions religioses, «el perenne anunci missioner de l’Església és avui posat en perill per teories de tipus relativista, que pretenen justificar el pluralisme religiós, no sols de facto, sinó també de iure (o de principi)» 31 . I a aquestes teories decididament pluralistes i relativistes s’adreça la Declaració Dominus Iesus de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, a fi de contestar-ne els pressupòsits i rebutjar-ne les conclusions. En realitat, una resposta oportuna i autoritzada a les hipòtesis pluralistes de la teologia de les religions -ja substancialment presents els anys 80 en la reflexió teològica sobretot en llengua anglesa- havia estat donada ja el 1990 per l’Encíclica –fonamentalment cristològica i doctrinal, a més de missionera– Redemptoris missio de Joan Pau II. S’hi afirmava: Jesucrist és l’únic salvador de la humanitat (RMi n. 4-11); existeix una indissoluble unitat personal entre la Paraula eterna i el Jesús històric (RMi n. 6); i el regne de Déu s’identifica amb la persona mateixa de Jesucrist, i l’Església està al servei del Regne (RMi n. 12-20; n. 9). A propòsit de Jesucrist, Únic Salvador de la humanitat entera, font de gràcia i salvació també fora del Cristianisme, Joan Pau II s’expressava així: 31 CONGREGACIÓ PER A LA DOCTRINA DE LA FE, Decl. Dominus Iesus, n. 4. D’ara endavant, les citacions apareixeran en el text amb la sigla DI. Per al text de la Declaració, vegeu: CONGREGATIO PRO DOCTRINA FIDEI, Documenta inde a Concilio Vaticano Secundo Expleto Edita (1966-2005), Libreria Editrice Vaticana, Ciutat del Vaticà 2006, p. 496-517. Temes d’Avui Núm. 28 • abril-juny 2008 55 Una resposta oportuna i autoritzada a les hipòtesis pluralistes de la teologia de les religions, havia estat donada ja el 1990 per l’Encíclica Redemptoris missio de Joan Pau II.
LA CRISTOLOGIA CATÒLICA TEMA DE PORTADA Des del primer instant del temps fins a l’últim, Jesús és l’únic Mitjancer universal. També per a tots els qui no professen explícitament la fe en ell com a Salvador. 56 «Els homes, doncs, no poden entrar en comunió amb Déu si no és per mitjà de Crist i sota l’acció de l’Esperit. Aquesta mediació seva única i universal, lluny de ser un obstacle en el camí cap a Déu, és la via establerta per Déu mateix, i d’això Crist en té plena consciència. Encara que no s’excloguin mediacions parcials, de qualsevol mena i ordre, aquestes adquireixen tanmateix significat i valor únicament per la mediació de Crist i no es poden considerar paral·leles i complementàries» (RMi n. 5). Aquest important pronunciament magisterial ha estat desatès en les seves afirmacions doctrinals probablement per dos motius: pel context temporal, ja que en la teologia occidental no es va entendre immediatament l’extensió de les tesis pluralistes i la seva perniciosa importància; i pel seu caràcter missioner, perquè l’encíclica va ser rebuda, llegida i interpretada en els aspectes pròpiament missioners, pastorals i espirituals més que en els aspectes doctrinals. El document de la Comissió Teològica Internacional El Cristianisme i les religions” (1997) 32 , que, reprenent el magisteri de l’Església, oferia un ampli i orgànic quadre de referència per aclarir la relació salvífica del misteri de Crist i de l’Església amb les altres religions, no ha tingut pas més sort. La conseqüència ha estat una ulterior difusió, en tots els àmbits doctrinals i pastorals, de teories i d’actituds decididament relativistes i pluralistes. Afegim tot seguit que, tenint en compte la particular situació teològica d’Àsia, el novembre del 1999, en l’exhortació apostòlica postsinodal Ecclesia in Asia, el Sant Pare Joan Pau II reafirmava oportunament la doctrina de la unicitat i universalitat salvífica del misteri de Crist: «Des del primer instant del temps fins a l’últim, Jesús és l’únic Mitjancer universal. També per a tots els qui no professen explícitament la fe en ell com a Salvador, la salvació arriba a través d’ell com a gràcia, mitjançant la comunicació de l’Esperit Sant. Nosaltres creiem que Jesucrist, veritable Déu i veritable home, és l’únic Salvador, ja que només ell, el Fill, ha realitzat el pla universal de la salvació» 33 . 32 Cf. COMMISSIONE TEOLOGICA INTERNAZIONALE, Il Cristianesimo e le religioni, en COMMISSIONE TEOLOGICA INTERNAZIONALE, Documenti 1969-2004, Edizioni Studio Domenicano, Bolonya 2006, p. 543-597. 33 JOAN PAU II, Exhort. postsin. Ecclesia in Asia, n. 14. Temes d’Avui Núm. 28 • abril-juny 2008
Page 1 and 2: LA CRISTOLOGIA CATÒLICA TEMA DE PO
Page 17: LA CRISTOLOGIA CATÒLICA TEMA DE PO

La cristologia catòlica* - Temes d'avui

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?