La cristologia catòlica* - Temes d'avui

TEMA DE PORTADA LA CRISTOLOGIA CATÒLICA
protestant, amb la seva típica
cristologia de la Creu, la
cristologia catòlica presenta
una originalitat metodològica
amb una triple referència:
escolta fundant de la
Sagrada Escriptura, adhesió
indispensable a la tradició
de l’Església (gran teòlegs,
litúrgia, espiritualitat)
i diàleg amb la cultura.
La cristologia catòlica,
per consegüent, té una constant
continuista, en reproposar
i motivar sempre de
nou el nucli essencial de la cristologia (encarnació i redempció),
i una variable metodològica, donada pel diàleg amb els diferents
contextos culturals: secularització, pluralisme religiós,
postmodernitat, relativisme, indiferentisme.
Si, teòricament parlant, el plantejament catòlic sembla el
més adient i complet, perquè és capaç de compondre d’una manera
harmònica les instàncies de fidelitat a la tradició de
l’Església (cristologia ortodoxa) i d’adhesió al text bíblic (cristologia
protestant) amb les instàncies i els desafiaments provinents
de la cultura contemporània, en realitat els resultats no
semblen del tot satisfactoris. Sovint la cristologia apareix reductiva,
minimalista, insuficient, perquè no acull el Misteri revelat
en la seva integritat. I això es deriva -com remarca la
Conferència Episcopal Espanyola, si bé el judici val per a tota
l’Església- d’una concepció racionalista de la fe i de la revelació,
d’un humanisme immanentista aplicat a Jesucrist, de l’absolutització
arbitrària del mètode historicocrític. En definitiva,
s’ha abandonat el que era específicament cristià, com el valor
definitiu i universal de la revelació de Crist, la seva condició de
Fill del Déu viu, la seva presència real en l’Església, la universalitat
del seu sacrifici redemptor 1 .
Es tracta d’una situació crítica, d’una veritable emergència, no
fisiològica, evidentment, sinó més aviat patològica, que afecta tota
l’Església i cal aplicar-hi una ràpida teràpia de guariment.
1 Cf. CONFERENCIA EPISCOPAL ESPAÑOLA, Teología y Secularización
en España, Edice, Madrid 2006, n. 5, però sobretot n. 23-32.
Temes d’Avui Núm. 28 • abril-juny 2008
39
Sovint la cristologia
apareix reductiva,
minimalista,
insuficient, perquè
no acull el Misteri
revelat en la seva
integritat. I això es
deriva d’una
concepció
racionalista de la fe
i de la revelació,
d’un humanisme
immanentista
aplicat a Jesucrist,
de l’absolutització
arbitrària del
mètode
historicocrític.