La cristologia catòlica* - Temes d'avui

TEMA DE PORTADA LA CRISTOLOGIA CATÒLICA
discuteix gairebé res, respecte a Jesús hi ha un veritable acarnissament
investigador, que sovint arriba, si no a negar-ne la
mateixa existència històrica, sí a dissoldre’n el significat i valor,
projectant l’ombra del dubte damunt tot allò que va dir i fer,
que l’Església ha transmès i viscut amb fidelitat amb els seus
dos mil anys d’existència. Es tracta d’una autèntica galeria de
falsificacions, on Jesús es perd enmig d’un garbuix de mites i
llegendes, basats en preteses descobertes de noves fonts o desconcertants
interpretacions, per fi “veritables”, del fundador
del Cristianisme 3 .
Estem d’acord amb el que Klaus Berger, docent de Teologia
del Nou Testament a la facultat de teologia evangèlica de la
universitat de Heidelberg i un dels més coneguts exegetes de
llengua alemanya, afirma en el recent llibre dedicat a Jesús:
«Alguns estudiosos han tret la seva imatge de Jesús exclusivament
d’una part dels tres primers Evangelis, els de Mateu,
Lluc, Marc, sense tenir en compte l’evangeli de Joan. Després
han posat en qüestió l’autenticitat de moltes altres paraules de
Jesús. Sense gaires escrúpols han declarat llegenda textos que
podrien esdevenir incòmodes per als il·luminats contemporanis,
atribuint a la comunitat formada després de Pasqua la responsabilitat
del fet que Jesús s’hagi convertit en una mena de
Déu. Això ha redimensionat Jesús: l’ha convertit en una persona
qualsevol, que ha dit i fet menys coses de les que explica el
Nou Testament. Les narracions sobre Jesús van quedar priva-
3 Un exemple típic el tenim en la novel·la The Da Vinci Code (2003)
de Dan Brown. No sabem si lamentar més la ignorància respecte a
Jesús de Natzaret i l’Església o l’arrogància amb què proposa una llarga
sèrie de falsificacions històriques i interpretatives. Per a una crítica
rigorosa dels errors continguts en aquesta fiction, cf. CARL E. OLSON
i SANDRA MIESEL, The Da Vinci Hoax. Exposing the Errors in The Da
Vinci Code, Ignatius Press, San Francisco 2004. El fet, però, que entre
els cristians s’hagi produït un desconcert tan gran respecte al llibre
i a la pel·lícula, demostra l’escassa importància donada a la història
dels orígens dels Cristianisme i a les seves fonts, tant en les escoles
teològiques com en la catequesi. Paradoxalment, la mateixa desorientació
s’ha donat davant la pel·lícula The Passion of Christ (EUA-Itàlia
2004), classificada restricted als Estats Units; és a dir, prohibida a menors
de 17 anys no acompanyats. I, tanmateix, la pel·lícula contenia
no una narració novel·lesca, sinó la descripció evangèlica puntual de
la passió de Jesús, amb les escenes realistes de la traïció de Judes, de
la flagel·lació, de la coronació d’espines, del cruel camí cap al Calvari
de Jesús carregat amb la creu, de la crucifixió i de la mort. El suplici
cruelíssim de la crucifixió amb el cop final de la llança és exactament
el que va passar fa vint segles, i que és representat en la pietat mariana
pels misteris dolorosos del Rosari.
Temes d’Avui Núm. 28 • abril-juny 2008
41
Sense gaires
escrúpols (alguns
autors) han declarat
llegenda textos que
podrien esdevenir
incòmodes per als
il·luminats
contemporanis,
atribuint a la
comunitat formada
després de Pasqua
la responsabilitat
del fet que Jesús
s’hagi convertit en
una mena de Déu.