La cristologia catòlica* - Temes d'avui

TEMA DE PORTADA LA CRISTOLOGIA CATÒLICA
3. Finalment, contra la
tesi que nega l’única i universal
mediació salvífica
del misteri de Crist, la
Declaració reafirma que
«ha de ser fermament creguda,
com a dada perenne
de la fe de l’Església, la
proclamació de Jesucrist,
Fill de Déu, Senyor i únic
salvador, que en l’esdeveniment
d’encarnació,
mort i resurrecció ha
acomplert la història de la
salvació, que té en ell la
plenitud i el centre» (n.
13). Recollint les nombroses dades bíbliques i magisterials, es
declara que «la voluntat salvífica universal de Déu Un i Tri és
oferta i acomplerta una vegada per sempre en el misteri de
l’encarnació, mort i resurrecció del Fill de Déu» (n. 14).
La mateixa Congregació per a la Doctrina de la Fe va publicar
el 2001 una Notificació a propòsit del llibre de Jacques
Dupuis, Cap a una teologia cristiana del pluralisme religiós. La
Notificació refuta algunes afirmacions errònies o perilloses, reproposant,
en la línia traçada per la Dominus Iesus, la veritat
evangèlica de la mediació salvífica única i universal de
Jesucrist, de la unicitat i plenitud de la revelació cristiana, de
l’acció salvífica universal de l’Esperit Sant, de l’ordenació de tota
la humanitat a l’Església.
Cristologia i diàleg amb la cultura contemporània
El diàleg amb la cultura contemporània implica també la
trobada amb l’anomenada cultura postmoderna, fonamentalment
relativista i pluralista. Aquest diàleg, per tant, no pot
descuidar la correcta metodologia teològica.
Un exemple de tergiversació metodològica el constitueix la
interpretació postmoderna de la cristologia feta per Roger
Haight, el qual, pretenent valorar la dada cultural contemporània
-o allò que ell considera com a tal-, corre el risc, però,
de falsejar la dada de fe.
Segons Haight, en efecte, «no es pot continuar afirmant […]
que el Cristianisme és la religió superior o que Crist és el
Temes d’Avui Núm. 28 • abril-juny 2008
59
El diàleg amb
la cultura
contemporània
implica també la
trobada amb
l’anomenada
cultura
postmoderna,
fonamentalment
relativista i
pluralista. Aquest
diàleg, per tant, no
pot descuidar la
correcta
metodologia
teològica.