La cristologia catòlica* - Temes d'avui

TEMA DE PORTADA LA CRISTOLOGIA CATÒLICA
rari dels Evangelis és el bios. Com les biografies de l’època
(bioi), en efecte, també els Evangelis tenen una llargada relativament
breu i un sol protagonista (Jesucrist, i només ell; els altres
personatges, incloent-hi la mare o el mateix Pere, disposen
d’un espai mínim); a diferència de les biografies modernes, es
concentren en el període més significatiu del personatge biografiat:
en el nostre cas, en el ministeri públic de Jesús i en el
misteri pasqual, amb una curta referència al seu naixement 9 .
Així, doncs, podem resumir els resultats més fiables de la
investigació sobre la vida de Jesús en els tres punts següents:
1. Les dades científicament més acreditades coincideixen a
donar testimoniatge del valor històric dels Evangelis.
2. Els estudiosos revaloren també la fiabilitat històrica de
l’Evangeli de Joan, recalcant la forta connexió amb l’ambient
sociocultural de l’època, amb els nombrosos topoi, avui arqueològicament
confirmats.
3. Finalment, un estudi desapassionat, lliure de prejudicis racionalistes,
arriba a la conclusió que els Evangelis formen part
del gènere literari bios: això significa que les narracions evangèliques
estan més interessades a relatar “les gestes” de Jesús que
a donar testimoniatge de la “fe” dels primers cristians.
Els Evangelis es concentren en la persona, el missatge, les
actituds i les obres de Jesús; en resum, en la seva “vida”, en el
moment més decisiu. L’experiència cristiana, en canvi, ens ha
estat transmesa sobretot per la resta del Nou Testament: els
Fets dels Apòstols, les Epístoles i l’Apocalipsi.
L’Església antiga no hauria elaborat els Evangelis com a
bioi si no hagués estat interessada en la persona de Jesús. El
fet que els Evangelistes hagin triat expressar-se per mitjà del
gènere literari Evangeli indica que hi ha una existència històrica
concreta a l’arrel del seu testimoniatge: si la carn -conclou
Burridge- no hagués tingut rellevància per a l’evangelista o si
el revelador no hagués assumit en absolut una existència humana
plena, per què l’evangelista hauria escrit un Evangeli? 10
9 R. BURRIDGE, What Are the Gospels? A Comparison with Graeco-
Roman Biography, Cambridge, University Press 1992.
10 Ib. p. 257.
Temes d’Avui Núm. 28 • abril-juny 2008
45
El fet que els
Evangelistes hagin
triat expressar-se
per mitjà del gènere
literari Evangeli
indica que hi ha
una existència
històrica concreta
a l’arrel del seu
testimoniatge.