Conclusions - Servei de Salut

130
Com vivim: com a societat - Condicions de vida i treball
L’estructura del sistema sanitari balear es reflecteix també en l’activitat hospitalària, on el sector
privat té un presència més o menys intensa, depenent del tipus d’activitat que es du a terme.
Així, en primer lloc, mentre que els ingressos hospitalaris estan pràcticament equilibrats
entre ambdós sectors, el nombre d’estades resulta ser força superior a la sanitat pública.
Això s’explica per la major rotació existent en els hospitals privats amb ànim de lucre, on
l’estada mitjana dels pacients és menys de la meitat que en els públics d’aguts (3,2 dies
enfront dels 7,1 dels públics d’aguts). Ara bé, s’ha de tenir en compte el tipus d’ingrés i la
seva pressumpta menor complexitat.
Mentrestant, més de la meitat de les intervencions quirúrgiques programades es realitzen
al sector privat, tot i que part d’aquesta activitat està concertada. Això, no tan sols es deu
a l’alta dotació tecnològica dels hospitals privats, sinó també a la més alta freqüència en la
utilització d’aquesta tecnologia per part dels privats respecte dels públics. Per contra, les
intervencions quirúrgiques urgents les realitza molt majoritàriament el sector públic.
Per la seva banda, és en els hospitals públics on es produeixen el major nombre de naixements
(dels 12.454 nascuts a centres hospitalaris, 9.101 varen nèixer a la pública i 3.353 a la privada).
Així mateix, en els hospitals públics s’hi realitza un percentatge significativament menor de
cesàries (només el 21% enfront del 33% de la privada). Aquest percentatge també és inferior en
comparació amb el conjunt d’hospitals públics de l’Estat espanyol, que és del 22,1%.
Quant a l’activitat ambulatòria, tant les primeres consultes com les urgències presenten percentatges
d’activitat lleugerament superiors a la sanitat pública que a la privada. Tot i això, no es
disposen de dades de la complexitat dels pacients atesos en els dos dispositius assistencials.
Comparant amb el conjunt de l’Estat, la majoria d’indicadors d’activitat en termes per
càpita són més alts a les Illes Balears, la qual cosa pot ser provocada per la major accessibilitat
al sistema en el cas dels habitants d’aquesta regió i per l’alt volum de població no
permanent que suporta el territori insular.
Quant a hospitalització, entre els diagnòstics més atesos durant l’any 2007, cal destacar els relacionats
amb l’aparell circulatori i respiratori. Entre els 15 diagnòstics més freqüents, que suposen
més del 20% de les altes, hi trobam la insuficiència cardíaca, les bronquitis cròniques descompensades,
les pneumònies, les colelitiasis i les bronquitis/bronquiolitis agudes (taula 20).
Taula 20. Diagnòstics més atesos
Diagnòstic principal Altes %
Insuficiència cardíaca 1.637 2,18
Bronquitis crònica 1.523 2,03
Pneumònia microorganisme inespecificat 1.451 1,93
Colelitiasi 1.380 1,84
Bronquitis i bronquiolitis agudes 1.160 1,55
Infart agut de miocardi 1.054 1,40
Oclusió d’artèries cerebrals 1.041 1,39
Fractura de coll de fèmur 927 1,23
Osteoartrosi i trastorns similars 908 1,21
Apendicitis aguda 867 1,15
Altres trastorns d’uretra i vies urinàries 864 1,15
Altres formes de malaltia cardíaca isquèmica crònica 811 1,08
Disrítmia cardíaca 724 0,96
Altres gastroenteritis o colitis no infeccioses i no especificades 700 0,93
Diabetis mellitus 692 0,92
Font: CMBD 2007.
Hospitals públics, codis
diagnòstics majors,
sense processos
indefinits o fisiològics.