Conclusions - Servei de Salut

- El 23% de pacients vivien sols abans de l’episodi. El 95% tenien suport familiar i l’11%
algun tipus de suport social. Només hi havia un 2% de persones institucionalitzades.
- Factors de risc cardiovascular: els més freqüentes eren la hipertensió (73,7%) i la
hiperlipidèmia (73,7%). Hi havia un 19,3% de casos amb ictus previ; destaca una pacient
que tenia com únic factor de risc la utilització d’anticonceptius orals. Seguiment, previ
a l’ictus, dels programes de control de factors de risc cardiovascular implantats a
AP: 92% a diabetis, 83,3% a HTA, 52,6% a obesitat, 40,5% a hiperlipidèmia i 23,1% a
tabaquisme.
- Estat cognitiu al retorn dels pacients al domicili: 1,84 de mitjana, amb una correlació clara
amb l’edat. Pacients amb algun deteriorament: 28% (12% lleu, 9% moderat i 7% greu).
- Estat funcional: 70% de pacients amb total autonomia abans de l’ictus i 62% de
dependència després de l’episodi. Pèrdua funcional: mitjana de 21,8 punts (DT 30,4); i
la pèrdua màxima es va presentar als grups de menor i major edat.
Dels resultats obtinguts es pot concloure:
- Incidència més baixa que l’esperada. La letalitat fou alta.
- Tot i que l’edat en general era avançada, una tercera part dels homes tenien menys de
65 anys i la taxa les homes superava la de les dones a tots els grups d’edat.
- Destaca l’elevada proporció de trastorns emocionals post-ictus.
- Poc més d’una quarta part dels malalts presentava deteriorament cognitiu, que era
considerablement major en el grup de més edat.
- Eren malalts amb freqüència vàlids abans de l’episodi, i molt d’ells vivien sols. Després
de l’episodi, l’autonomia dels pacients seguia sent acceptable, excepte en els pacients
de més edat. Probablement, hi havia un biaix causat per la baixa representació dels
malalts institucionalitzats, que podrien ser menys autònoms.
- La pèrdua funcional, tot que era semblant en els pacients més joves i en els més grans,
en aquests darrers comportava un grau de dependència molt més important per la
situació prèvia més desfavorable.
- Els principals factors de risc eren els ja coneguts, i els més difícilment controlats foren
els que depenien directament d’hàbits de vida.
- La informació dels casos recollits, més que per a l’estimació de la incidència de la comunitat
autònoma, podia ser útil com a reflex del casos atesos pels metges d’atenció primària.
3.4. Discapacitat
Les malalties cerebrovasculars constituïren una de les causes més freqüents d’invalidesa
i de demència. L’accident cerebrovascular fou la primera causa de discapacitat greu i la
segona causa de demència després de la malaltia d’Alzheimer. S’estima que dels pacients
que sofrien un accident cerebrovascular, aproximadament un 26,1% morien en els sis
mesos següents i al voltant d’un terç eren dependents. De forma global, entre els supervivents,
el 44% romanien amb una dependència funcional. Per una altra banda, l’ictus
recurrent era el principal responsable de discapacitat i mort després d’un ictus. La mor-
221