Conclusions - Servei de Salut

90
Com vivim: com a societat - Condicions de vida i treball
Seguretat alimentària
1. CoNtRoL DeLS RISCS.
1.1 RISCS BIOLÒGICS.
1.1.1 Investigació analítica en menjars preparats.
1.1.2 Investigació analítica d’agents zoonòtics.
1.2 RISCS QUÍMICS.
1.2.1 Programes anuals d’investigació de riscs químics.
1.2.2 Programa Nacional d’Investigació de Residus.
1.3 RISCS NUTRICIONALS
1.3.1 Al·lèrgens i gluten.
1.3.2 Declaracions nutricionals i propietats saludables.
1.4 RISCS EN ELS ESCORXADORS
2. ALeRteS ALImeNtàRIeS.
3. PRoGRAmA D’ImPLANtACIó De SIStemeS D’AutoCoNtRoL.
Les crisis alimentàries succeïdes en els anys 90 (dioxines, encefalopaties espongiformes
bovines, etc.) evidenciaren la necessitat de modificar l’orientació de les actuacions de
l’Administració sanitària. Fins fa uns 25 anys, l’Administració sanitària s’orientava a reduir
la incidència de brots alimentaris i problemes aguts, però a dia d’avui aquesta orientació
ha adquirit una actuació més predictiva i fins i tot proactiva. El coneixement, la vigilància
i el control de riscs físics, químics, microbiològics, així com de percepció i els efectes que
aquests tenen en la salut pública, de manera crònica o aguda, són evidències que els aliments
sans i segurs tenen una contribució essencial en la salut de la població.
Per altra banda, la lliure circulació d’aliments segurs i saludables és un aspecte bàsic a
l’Europa del segle XXI i contribueix significativament a la salut i al benestar dels ciutadans,
així com als seus interessos socials i econòmics. Aquesta lliure circulació d’aliments dins
la Unió Europea només es pot aconseguir si els requisits de seguretat alimentària no difereixen
d’una manera significativa d’un Estat membre a un altre. La protecció de la salut és
un compromís ineludible de les polítiques de seguretat alimentària a Europa.
En aquest sentit, el Llibre blanc de seguretat alimentària va establir els principis que havia
de seguir aquest nou marc normatiu. Aquests principis es traslladaren a l’ordenament
jurídic en una sèrie de reglaments, que són normes de directa aplicació a tots els Estats
membres. Aquests reglaments contenen principis comuns respecte a les responsabilitats
dels fabricants i de les autoritats competents, als requisits estructurals, operatius i higiènics
per als establiments, als procediments per a l’autorització dels establiments, als
requisits d’emmagatzematge i transport, i al marcat sanitari.
Especial rellevància té el Reglament núm. (CE) 178/2002 del Parlament europeu i del
Consell de 28 de gener de 2002, pel qual s’estableixen els principis i els requisits generals
de la legislació alimentària, que crea l’autoritat europea de seguretat alimentària i fixa
procediments relatius a aquesta.