212 De què emmalaltim: malalties cardiocerebrovasculars Discapacitat: L’acci<strong>de</strong>nt cerebrovascular és la primera causa <strong>de</strong> discapacitat greu i la segona <strong>de</strong> <strong>de</strong>mència. L’ ictus és responsable important <strong>de</strong> la pèrdua d’anys <strong>de</strong> vida ajustats per discapacitat i consumeix important quantitat <strong>de</strong> la <strong>de</strong>spesa sanitària. Prevenció: és important conèixer els factors <strong>de</strong> riscs no modificables i fer control estricte <strong>de</strong>ls modificables i ser més agressiu si hi ha episodis previs <strong>de</strong> ACV. 1. Problema <strong>de</strong> salut, social i econòmic Les malalties <strong>de</strong> l’aparell circulatori constitueixen un <strong>de</strong>ls problemes més greus <strong>de</strong> salut pública en el nostre entorn per l’enorme impacte sanitari, social i econòmic que aquest grup <strong>de</strong> malalties suposen. És la patologia que produeix més ingressos hospitalaris en homes i una <strong>de</strong> les primeres causes d’invali<strong>de</strong>sa permanent. Com a conseqüència produeix elevats costs directes i indirectes. Segons les da<strong>de</strong>s recolli<strong>de</strong>s a l’Estratègia <strong>de</strong> la cardiopatia isquèmica <strong>de</strong>l SNS, una estimació <strong>de</strong>l cost total d’aquesta patologia a les Illes Balears fou, l’any 2003, <strong>de</strong> 39,5 milions d’euros anuals (13,4 atribuïbles a costs directes i 26,1 a costs indirectes). A més, a les Illes, les malalties vasculars (MV) són la primera causa <strong>de</strong> mortalitat en el conjunt <strong>de</strong> la població i en dones, i és en homes la segona causa per darrera <strong>de</strong>l càncer. L’any 2008 varen causar un total <strong>de</strong> 2.442 morts (1.124 en homes i 1.318 en dones), la qual cosa suposa el 32% <strong>de</strong> totes les <strong>de</strong>funcions (28,7% en homes i 36,8% en dones). Al 2007 la taxa ajustada <strong>de</strong> mortalitat en homes va ser <strong>de</strong> 270,2 per 100.000 habitants i <strong>de</strong> 211,5 per 100.000 en dones. Segons el Conjunt Mínim Bàsic <strong>de</strong> Da<strong>de</strong>s (CMBD) el nombre d’altes amb diagnòstic principal <strong>de</strong> malaltia <strong>de</strong> l’aparell circulatori en els hospitals públics <strong>de</strong> les Illes Balears durant l’any 2008 va ser <strong>de</strong> 10.116 (6.001 en homes i <strong>de</strong> 4.115 en dones), el que representa el 12,7% <strong>de</strong> totes les altes hospitalàries, el primer lloc en homes (15,9%) i el segon en dones <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> les complicacions <strong>de</strong> gestació, part i puerperi (9,8%). Dins aquest grup, el 2,1% va ser per insuficiència cardíaca (2,2% en homes i 2,1% en dones), l’1,4% va ser per infart agut <strong>de</strong> miocardi (2,2% en els homes i 0,7% en les dones) i el 2,5% per malalties cerebrovasculars (3% en els homes i 1,9% en les dones) (taula 1). Taula 1. Evolució temporal <strong>de</strong> les altes hospitalàries per malalties <strong>de</strong> l’aparell circulatori segons sexe. 2003-2008 2003 2004 2005 2006 2007 2008 malalties <strong>de</strong> l’aparell circulatori Insuficiència cardíaca Isquèmia cardíaca (410-414) Infart agut <strong>de</strong> miocardi m. cerebrovascular (430-438) Ictus Nre. altes % Nre. altes % Nre. altes % Nre. altes % Nre. altes % Nre. altes Home 5.223 14,6 5.354 15,9 5.533 15,8 5.553 16,0 5.791 16,1 6.001 15,9 Dona 3.628 9,6 3.651 10,2 3.808 10,3 3.629 9,8 3.899 10,0 4.115 9,8 Home 546 1,5 602 1,8 663 1,9 712 2,1 792 2,2 827 2,2 Dona 657 1,7 637 1,8 756 2,0 732 2,0 845 2,2 885 2,1 Home 1.793 5,0 1.830 5,4 1.848 5,3 1.751 5,1 1.879 5,2 1.896 5,0 Dona 784 2,1 769 2,1 817 2,2 763 2,1 817 2,1 758 1,8 Home 762 2,1 829 2,5 799 2,3 737 2,1 740 2,1 823 2,2 Dona 332 0,9 324 0,9 343 0,9 295 0,8 314 0,8 305 0,7 Home 995 2,8 972 2,9 967 2,8 1.066 3,1 1.053 2,9 1.114 3,0 Dona 721 1,9 695 1,9 706 1,9 682 1,8 768 2,0 813 1,9 Home 651 1,8 655 1,9 701 2,0 758 2,2 719 2,0 738 2,0 Dona 491 1,3 479 1,3 494 1,3 479 1,3 525 1,3 554 1,3 % Font: CMBD 2003-2008, CIE-9 sense processos in<strong>de</strong>finits o fisiològics. Hospitals públics
Md = Mediana Figura 1. mortalitat per cardiopatia isquèmica en homes i dones, 2008. taxa per 100.000 habitants ajustada a la població europea Home Dona L’estada mitjana per les malalties <strong>de</strong> l’aparell circulatori va ser <strong>de</strong> 7,8 dies en homes i 8,2 en dones, més baixa per les malalties isquèmiques <strong>de</strong>l cor i més elevada per la insuficiència cardíaca i les malalties cerebrovasculars (taula 2). Taula 2. Dies d’estada. Altes hospitalàries 2008 Home Dona Nre. mitjana md Nre. mitjana md malalties <strong>de</strong> l’aparell circulatori 6.001 7,8 6,0 4.115 8,2 6,0 Insuficiència cardíaca 827 9,9 8,0 885 10,5 8,0 Isquèmia cardíaca (410-414) 1.896 6,8 5,0 758 7,1 6,0 Infart agut <strong>de</strong> miocardi 823 8,1 6,0 305 8,7 7,0 m. cerebrovascular (430-438) 1.114 10,5 7,0 813 10,3 7,0 Ictus 738 12,6 8,0 554 11,3 8,0 2. Cardiopatia isquèmica 2.1. Mortalitat La cardiopatia isquèmica ocasionà el major nombre <strong>de</strong> <strong>de</strong>funcions dins el conjunt <strong>de</strong> malalties cardiovasculars. El 2008, el 27% <strong>de</strong> les morts per malalties cardiovasculars ocorregu<strong>de</strong>s a les Illes Balears varen ser a causa <strong>de</strong> la cardiopatia isquèmica. Els homes representaren el 34% <strong>de</strong> les <strong>de</strong>funcions i les dones el 21%. Dins la cardiopatia isquèmica, l’infart agut <strong>de</strong> miocardi fou la causa més freqüent, amb el 57% <strong>de</strong> les morts (57% als homes i 56% a les dones). A les Illes, la mortalitat per cardiopatia isquèmica estava per sota <strong>de</strong> la mitjana nacional (figura 1). Andalusia Aragó Astúries Illes Balears Canàries Cantàbria Castella-Lleó Castella-manxa Catalunya C.Valenciana extremadura Galícia madrid múrcia Navarra País Basc La Rioja Ceuta melilla espanya 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 A l’estudi <strong>de</strong> mortalitat per àrees petites observam un excés <strong>de</strong> mortalitat a <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s àrees <strong>de</strong> les Illes en homes (figura 2). 213