Conclusions - Servei de Salut

292 Conclusions
Entre els problemes de salut, les malalties mentals són una patologia emergent. L’OMS
pronostica que el 2020 representi el 15% de morbiditat arreu del món. L’enquesta de salut
de les Illes Balears del 2007 diu que el 24.1% de la nostra població corr el risc de patir un
trastorn mental, xifres en consonància amb altres indicadors, tals com un elevat consum
de psicofàrmacs a la nostra comunitat autònoma.
Aquest problema latent el veiem també en considerar els trastorns mentals greus (TMG).
Si consideram els criteris d’avaluació epidemiològica de consens, s’estima que a les Balears
hi ha 5.000 persones amb TMG i sols 2.854 són atesos a la xarxa pública. Aquest
tipus de malalt consumeix el 50% dels recursos assistencials en salut mental. Convendria
doncs, donada la magnitud del problema que haurem d’afrontar, que es començassin a
aplicar les recomanacions de l’OMS. Aquest organisme suggereix destinar entre el 5- 15
% del pressupost sanitari a la salut mental. A les Illes Balears, la inversió està sobre el
4.55%, això vol dir que hi ha un marge de millora, fins arribar al 7% recomanat, que ja es
fa a altres comunitats espanyoles.
No hem d’acabar el resum de les patologies més prevalents de la nostra comunitat sense
dedicar unes línies d’aquest capítol a les lesions. En primer lloc, les produïdes per accident
de trànsit. Cal destacar que en els darrers anys se segueix una tendència descendent
en el nombre d’accidents amb víctimes, morts i ferits lleus. Malgrat aquesta bona notícia,
no hem d’oblidar que el 50% de les morts a conseqüència d’això són gent jove, persones
entre 10 i 44 anys, i que en el grup de les persones entre 10 i 34 anys és la primera causa
de mort i la primera causa d’invalidesa crònica. I no podem oblidar tampoc que la majoria
són evitables. El problema de les lesions ocorregudes en la gent major canvia considerablement.
Si la majoria de gent jove lesionada són homes, entre la gent gran lesionada, la
majoria són dones, lesions causades fonamentalment per caigudes accidentals.
Per últim, en relació a les malalties transmissibles que estan sotmeses a vigilància epidemiològica
permanent, la tendència a la baixa incidència s’ha mantingut: en grip, meningitis
meningocòccia, varicel·la, parotiditis (exceptuant un brot epidèmic a les Pitiüses els
anys 2004-2005), i en taxes encara més baixes foren les de rubèola, xarampió i tos ferina.
La incidència anual d’hepatitis A ha estat molt baixa, i encara més baixes han estat les
altres malalties de transmissió alimentària i fecal-oral.
Destacar l’augment de la incidència de la sífilis i el descens de la incidència de la infecció
per VIH, malgrat que a les Illes es manté la taxa més alta a tota Espanya. Destacant el
predomini dels casos de transmissió heterosexual, caldrà tenir esment també amb les
malalties importades en augment. Per acabar podem dir que s’ha de seguir en la màxima
alerta amb els controls sanitaris per aconseguir mantenir la tendència minvant d’aquestes
malalties, i intentar millorar la cobertura d’informació.
No podem acabar aquest apartat sense fer-nos ressò dels malalts pluripatològics com a
grup que, per les seves circumstàncies, s’hauran de tenir en compte en el nou pla de salut.
Els serveis prestats
Pel que fa a l’àmbit de serveis sanitaris, les Illes Balears presenten característiques diferenciades
respecte a la resta de comunitats autònomes, pel fet que disposen d’una de
les més àmplies xarxes hospitalàries d’aguts de l’Estat, tant pública com privada, amb
un nombrós grup de professionals i altament dotada tecnològicament, i per la menor
dotació de l’atenció primària i dels hospitals de mitjana i llarga estada i de salut mental.
Quant als serveis de salut pública, pateix la mateixa malaltia que a la resta de l’Estat, uns