Conclusions - Servei de Salut

El RD 1478/2001 1 , de 27 de desembre, recull el traspàs a la CAIB de les funcions i serveis
de l’INSALUD.
Així mateix, la Llei 21/2001 2 , de 27 de desembre, que regula el sistema de finançament
de les comunitats autònomes de règim comú, recull tant el finançament dels serveis
comuns com el finançament de la gestió dels serveis de sanitat i dels serveis socials de
la Seguretat Social.
El finançament que rep la CAIB és insuficient. Aquesta situació és conseqüència d’un model
de finançament que no estava preparat per assumir l’enorme increment poblacional que
s’ha produït a la CAIB ni adaptat a l’avanç tecnològic que està marcant els darrers anys.
Entre totes les raons que condicionen aquesta insuficiència financera de la CAIB podem
destacar:
• Es tracta d’un model de finançament estàtic que no recull l’increment de població
experimentat en els darrers anys, ja que el punt de partida del model va ser la població
de l’any 1999, població que ha crescut en més de 250.000 persones en deu anys.
• El model no considera la població flotant. Les Illes Balears és una de les principals
comunitats autònomes receptores de turisme, tant a nivell nacional com estranger, a
més, també es produeix un desplaçament de població d’altres comunitats autònomes
que vénen a treballar en el sector serveis relacionat amb el turisme, població que
lògicament utilitzarà els serveis sanitaris. En aquests sentit, s’ha estimat que la població
flotant podria situar-se al voltant de les 330.000 persones /any 3 .
• El tercer aspecte és l’important sobrecost que la insularitat suposa a efectes de
despesa sanitària. A més de considerar la doble insularitat de Menorca i Eivissa i la
triple insularitat de Formentera.
• En cap moment es va reconèixer la necessitat d’infraestructures reals que necessitava
la CA i que l’INSALUD tenia pendent de realitzar sense que les dugués a terme (reforma
de l’Hospital Son Dureta, finalització de l’Hospital Son Llàtzer, Hospital d’Inca, centres
de salut d’atenció primària, etc.).
Amb aquest escenari es va construir un model de finançament que deixava la CAIB a la
cua de l’assignació pressupostària per càpita de tot l’Estat espanyol, situació que no ha
millorat en els darrers anys, tot i que s’hagin impulsat mecanismes addicionals de finançament,
com han estat les mesures adoptades en la 2a Conferència de Presidents, que,
tot i això, han resultant insuficients per assolir un finançament adequat. De fet, amb els
pressuposts de 2009, la CAIB ocupà el 16è lloc en el rànquing de pressupost per càpita de
totes les comunitats autònomes, amb una quantia de 1.181,8 €, enfront dels 1.320,00€
de mitjana de totes les comunitats autònomes, que suposa 138,2 € menys per persona
protegida i any respecte a aquesta mitjana.
1 Reial decret 1478/2001, de 27 de desembre, sobre traspàs a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de
les funcions i serveis de l’Institut Nacional de Salut.
2 Llei 21/2001, de 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema
de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia.
3 Estimació feta l’any 2005 d’un estudi sobre la “Despesa sanitària de la població no balear” (no publicat) que
estima la població efectiva de la CAIB calculada en base a la generació de residus sòlids.
283