'Nacionalistes d'Esquerra 1979-1984', editat per

More documents

Recommendations

Info

$Presentació «El fracking a Catalunya - Esquerra Republicana de ...$

PSAN que no s’hi havien incorporat i que arribaren a publicar a la premsa en plena campanya electoral anuncis contraris al vot a Nacionalistes d’Esquerra. Les eleccions es van celebrar el 20 de març amb una gran abstenció (38,55%). Els resultats electorals foren negatius per Nacionalistes d’Esquerra, que tan sols aconseguí 44.798 vots (1,66%) i cap acta de diputat. El BEAN es quedà amb 14.077 vots (0,52%), mentre que ERC, en aquells moments lluny de posicions independentistes, aconseguia 240.871 vots (8,90%) i 14 diputats. Per circumscripcions Nacionalistes d’Esquerra assolí els següents resultats: Barcelona, 32.324 vots (1,54%); Girona, 5.427 vots (2,39%); Lleida, 2.880 vots (1,80%) i Tarragona, 4.167 vots (1,87%). 18 MARÇ 1980 EL PALAU D’ESPORTS DE BARCELONA, PLE A VESSAR, EN EL MÍTING-FESTA FINAL DE LA CAMPANYA AL PARLAMENT DE CATALUNYA. MONTSERRAT MANENT NACIONALISTES D’ESQUERRA (1979-1984)⏐17
1980 CARTELL DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 18⏐NACIONALISTES D’ESQUERRA (1979-1984) 4. Anàlisi dels resultats electorals de 1980: decepcions i perseverances. El resultat va suposar una gran decepció, ja que les expectatives fins al darrer moment eren de treure al menys un diputat. Però aviat del desencís es passà a l’anàlisi dels esdeveniments i de la nova situació. El Consell Polític del 23 de març feu publica una valoració de les eleccions on es sospesaven el nombre de vots obtinguts en comparació a la curta existència del moviment i a la inferioritat de recursos amb que s’havia treballat. El segon punt reafirmava la voluntat de continuïtat i creixement del moviment, optimisme que es confirmava a l’haver rebut els dies posteriors a les eleccions 128 noves adhesions. Es constatava la necessitat de posar en marxa un procés d’arrelament popular en les zones on Nacionalistes d’Esquerra va treure menys vots. El text concloïa: «Nacionalistes d’Esquerra es mantindrà fidel als seus objectius fundacionals: ser la plataforma unitària d’una política que defensa una nació sense submissió i una esquerra sense claudicacions». Com a causa del baix nombre de vots s’adduí la rapidesa amb què s’havia hagut de concórrer a les eleccions i, per tant, la manca de temps per explicar un nou projecte amb unes noves sigles. L’atracció del nom d’ERC va ser també un gran handicap, incrementat per la migradesa de recursos econòmics amb què es va haver de fer front a la campanya electoral. Nacionalistes d’Esquerra tenia en aquells moments pocs polítics preparats i, això sí, força gent amb molta il·lusió i molt bona voluntat. La connexió entre artistes i intel·lectuals i el nombre de vots que podien arrossegar també va ser molt inferior a l’esperada. Finalment, la manca d’unitat amb el BEAN i els atacs dels sectors hostils del FNC i del PSAN igualment van tenir el seu pes en el fracàs de l’objectiu de l’obtenció de representació parlamentària. Malgrat tot, passats els primer moments d’un cert desconcert, les valoracions positives començaren a contraposar-se. S’havia aconseguit donar a conèixer àmpliament el nou projecte i s’havia imposat la voluntat de continuïtat del mateix.
Page 3 and 4: EDITA DIRECCIÓ JOSEP VALL COORDINA
Page 5: A les primeres eleccions democràti
Page 8 and 9: Nacionalistes d’Esquerra (1979-19
Page 10 and 11: 2. El procés de formació de Nacio
Page 12 and 13: «Enfront de la política de claudi
Page 14 and 15: 3. La campanya electoral de 1980: P
Page 18 and 19: 4. La travessia del desert i la con
Page 20 and 21: converses al Secretariat del BEAN p
Page 22 and 23: sota el títol de «Creiem en Nacio
Page 24 and 25: tats del país i que va culminar am
Page 26 and 27: sell Polític de Nacionalistes d’
Page 28 and 29: 7. Les eleccions generals de 1982:
Page 30 and 31: Revolucionaria fins a ERC, amb la b
Page 32 and 33: de la Serra i Celdoni Fonoll. El 26
Page 34 and 35: nacionalistes, com ERC, per a les p
Page 36 and 37: (Ramon Nicolau), Pau (Josep Blanch)
Page 38 and 39: 9. De Nacionalistes d’Esquerra a
Page 40 and 41: gegar «un projecte polític nacion
Page 42: nich, Marc Palmés, Ignasi Perramon
Page 45 and 46: BARCELONA, 1947 EDITOR 46⏐NACIONA
Page 47 and 48: BARCELONA, 1942 ECONOMISTA 48⏐NAC
Page 49 and 50: TORREDEMBARRA, 1958 CONSELLER EN CA
Page 51 and 52: REUS, 1959 PRESIDENT DEL PARLAMENT
Page 53 and 54: BARCELONA, 1924 MEMBRE EMÈRIT DE L
Page 55 and 56: GRANOLLERS, 1954 PROFESSOR DE LA UN
Page 57 and 58: BARCELONA, 1931 ASSESSOR D’HERÀL
Page 59 and 60: BARCELONA, 1927 ESCRIPTOR 60⏐NACI
Page 61 and 62: BARCELONA, 1941 CAP DELS SERVEIS LI
Page 63 and 64: VILANOVA I LA GELTRÚ, 1950 PERIODI
Page 65 and 66: SABADELL, 1919 JUBILAT 66⏐NACIONA
Page 67 and 68:
MANRESA, 1951 CONSELLER DE COMERÇ,
Page 69 and 70:
VERGES, 1948 CANTANT 70⏐NACIONALI
Page 71 and 72:
EL MASNOU, 1962 VICEPRESIDENT TERCE
Page 73 and 74:
BARCELONA, 1947 PROFESSOR DE FORMAC
Page 75 and 76:
BARCELONA, 1946 ADVOCADA 76⏐NACIO
Page 77 and 78:
BARCELONA, 1943 ADVOCAT 78⏐NACION
Page 79 and 80:
MANRESA, 1951 REGIDOR D’HABITATGE
Page 81 and 82:
CORNELLÀ DE LLOBREGAT, 1952 EMPRES
Page 84 and 85:
1980 CAMPANYA ELECTORAL AL PARLAMEN
Page 86 and 87:
Circumscripció de Girona 1 Santiag
Page 88 and 89:
ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA
show all

'Nacionalistes d'Esquerra 1979-1984', editat per

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?