'Nacionalistes d'Esquerra 1979-1984', editat per

16 DESEMBRE 1979
L’ACTE FUNDACIONAL DE NE SE CELEBRÀ
A L’ALIANÇA DEL POBLENOU.
ROBERT /AVUI
10⏐NACIONALISTES D’ESQUERRA (1979-1984)
amb tots els pobles que lluiten pel seu
alliberament. 6) La defensa de tots els
qui són represaliats pel fet de lluitar per
les reivindicacions nacionals i populars».
Dins el Manifest, aquests principis de
Nacionalistes d’Esquerra venien precedits
d’una anàlisi de l’actualitat política,
social i econòmica del país, on s’avaluava
la doble crisi, nacional i econòmica
que Catalunya patia en aquells moments,
amb l’afegit d’un «nou factor alarmant: el
desànim i la manca d’iniciatives per
afrontar les dificultats». Seguia dient:
«Però els partits catalans majoritaris
han defraudat. Han acceptat la política
marcada pel reformisme de Suárez i els
interessos centralistes que aquest
representa (...)», i per això «Ha arribat
l’hora de posar terme al desencís i a la
política de consens dels partits sucursalistes.
És l’hora de potenciar un moviment
de les classes populars que afronti
la greu realitat del nostre país, amb la
convicció que aquesta es pot resoldre si
recuperem plenament la nostra sobirania
nacional».
Finalment, el Manifest enumerava els
objectius principals i alhora de mínims
del nou moviment, entre altres, el trencament
dels actuals marcs constitucional
espanyol i estatutari català, el reconeixement
del dret a l’autodeterminació de les
nacions incloses a l’Estat espanyol, el
reconeixement del dret d’una organització
federativa de les comunitats autònomes
que formen part dels Països Catalans,
la desaparició de les províncies,
l’oficialitat exclusiva del català, el ple
poder legislatiu del Parlament de Catalunya,
el ple poder judicial, les competències
exclusives de la Generalitat en ordre
públic, ordenació laboral, cultura i ensenyament,
política industrial i agrària, sanitat
i seguretat social, fiscalitat, etc.