'Nacionalistes d'Esquerra 1979-1984', editat per

1982
CARTELL EDITAT PER A LES ELECCIONS
AL CONGRÉS DELS DIPUTATS.
34⏐NACIONALISTES D’ESQUERRA (1979-1984)
aquesta política d’alliberament nacional,
de classe i personal».
El finançament de la campanya electoral
fou principalment a càrrec de bons
d’ajut, dels ingressos de les parades de
venda de la formació i de les nombroses
aportacions voluntàries de candidats,
militants i simpatitzants. Les mancances
econòmiques foren sempre un llast
massa feixuc pel moviment.
Les eleccions es celebraren el dia 28
d’octubre. Nacionalistes d’Esquerra va
treure 30.643 vots (0,89%) i cap escó, el
que va representar una altra gran decepció,
doncs aquest cop no hi concorria el
BEAN, que s’havia dissolt a principis
d’any, i possibles rivals com el PSUC i
ERC també van tenir uns resultats dolents.
Per circumscripcions els resultats
foren: Barcelona, 24.382 vots (0,91%);
Girona, 2.589 vots (0,97%); Lleida,
1.630 vots (0,81%) i Tarragona, 2.042
vots (0,71%).
Cal destacar, però, els 69.602 vots
que obtingué Avel·lí Artís-Gener «Tísner»
com a candidat al Senat per la circumscripció
de Barcelona. A la de Girona,
Francesc Xavier Coromines obtingué
4.860 vots. A la de Lleida, Joan Culleré
assolí 3.904 vots. I a la de Tarragona,
Jaume Rendé arribà als 3.832 vots.
Alguns sectors van considerar un error
haver-se presentat a aquestes eleccions.
Els encapçalava Armand de Fluvià, membre
del Consell Polític i de l’assemblea
de gais, i ho argumentava amb un doble
motiu: «És un contrasentit, com a força
nacionalista, presentar-se a les eleccions
de l’Estat i, d’altra banda, fer-ho
qüestiona el nostre caràcter de moviment,
no centrat en la lluita pel poder i
l’electoralisme». Per la seva banda, Joan
Oms, es decantà per no donar en endavant
tanta atenció al nacionalisme i apropar-se
més a la classe obrera, per intentar
bastir per a les properes eleccions
municipals alguna mena de coalició amb
el PSUC i el PCC, també debilitats.
L’ecologista Xavier Garcia també es
mostrà partidari de pactar amb altres forces
d’esquerra, àdhuc extraparlamentària.
El Consell Nacional posterior, recollí
també el malestar d’alguns sectors de
les bases per una campanya «excessivament
patriòtica» i analitzà si això no hauria
provocat una fuga de vots cap al PSC.
Les assembles comarcals es decantaven
en canvi per un acostament a forces més