'Nacionalistes d'Esquerra 1979-1984', editat per

gegar «un projecte polític nacional i d’esquerres
que permeti unir les classes
populars catalanes. Un projecte que parteixi
del principi del dret a l’autodeterminació,
que es proposi la conquesta
dels nivells més alts possibles d’autogovern,
per poder donar solucions als problemes
de la nostra societat, especialment
els de les classes i sectors més
oprimits (...) Les properes eleccions
poden ser un primer pas vers la consolidació
d’aquest objectiu».
Els tres caps visibles del pacte eren
Jordi Carbonell per Nacionalistes d’Esquerra,
Jaume Nualart pels Renovadors
d’Esquerra i Felip Solé Sabarís pels Independents
per l’Esquerra Nacional —
entre els que es trobaven socialistes i
nacionalistes independents com Ignasi
Fina o Josep Dalmau—, que el desembre
de 1985 fundarien l’Entesa dels Nacionalistes
d’Esquerra.
El 26 de febrer, Nacionalistes d’Esquerra
ratificà l’acord en una Assemblea
General Extraordinària de Representants
de Base i acordà incloure a les llistes als
següents candidats: per Barcelona Jordi
Carbonell, Joan Armet, Sebastià Ribes,
Xavier Garcia, Antoni Montserrat, Ignasi
Perramon, Josep Huguet, Jaume Olive-
ras, entre altres. A les altres circumscripcions
s’acordà donar llibertat a les
respectives assemblees, però la de Tarragona
ja comunicà el primer lloc de Josep
Lluís Carod-Rovira i el segon d’Antoni
Oliach, regidor de Reus. A partir d’aquí
es posaren en marxa nombrosos actes
de precampanya per tot el territori per
presentar la nova candidatura.
Les condicions bàsiques de Nacionalistes
d’Esquerra per poder establir un
pacte eren, la independència de lligams
orgànics amb organitzacions polítiques
espanyoles, el seguiment d’una política
nacional i d’esquerres independent de
CiU i del PSC, la superació del reformisme
a través d’un procés constituent català
i la voluntat de confluir en una organització
comuna. Pel març, es constatà
que amb aquestes premisses no es
podia anar més enllà de l’actual EEC i es
donà com a bona aquesta entesa, sempre
amb la voluntat d’anar-hi incorporant
altres grups i persones.
Però un sector de Nacionalistes d’Esquerra,
encapçalat per Joan Oms, va manifestar
el seu desacord amb la nova coalició
per anar a les urnes. Aquest sector
criticava l’excessiu electoralisme del moviment
que, obsessionat precisament
NACIONALISTES D’ESQUERRA (1979-1984)⏐41