'Nacionalistes d'Esquerra 1979-1984', editat per

tits. Uns objectius massa ambiciosos?
Possiblement sí. Com que vaig entrar
sense ser un polititzat tàctic, no em plantejava
tot això. No em feia grans plantejaments
teòrics. A mi em semblava que
hi havia el perill que el país no progressés
nacionalment tant com podia fer
aprofitant aquell moment si no hi havia
una riquesa d’opcions i una vivesa política
i tot quedava paralitzat per un conservadorisme.
En el fons, si em distingia
una mica d’alguns, era perquè no creia
que la meva fos l’opció bona sinó perquè
era una opció necessària.
NE va fracassar electoralment però
l’esperit aquell d’aplegar el nacionalisme
progressista, vint-i-cinc anys després,
ha fet fortuna?
Home, d’una altra manera. Al cap de
vint-i-cinc anys és evidfent que no res és
igual. El que és curiós és que van tenir
els vots que van tenir però vam fer un
acte al Palau d’Esports i allò es va omplir.
Hi havia una certa flama, un cert entusiasme
però molt reduït a uns grups
concrets. Un dels motius pels quals jo
em vaig involucrar va ser per amistat i
admiració amb en Jordi Carbonell, d’una
simpatia i d’una generositat magnífica.
L’entusiasme que es respirava a NE em
recordava molt el de la Nova Cançó.
20 MARÇ 1980
JOSEP MARIA ESPINÀS I JORDI CARBONELL
SEGUINT L’ESCRUTINI DELS RESULTATS
DURANT LA NIT DELS COMICIS
AL PARLAMENT DE CATALUNYA.
MONTSERRAT MANENT
NACIONALISTES D’ESQUERRA (1979-1984)⏐61