'Nacionalistes d'Esquerra 1979-1984', editat per

SABADELL, 1919
JUBILAT
66⏐NACIONALISTES D’ESQUERRA (1979-1984)
JOSEP GUILLEM
«Vam optar per entrar a NE
sense perdre la personalitat del FNC»
ÀNGEL RAMOS
El FNC té un paper important durant
el primer franquisme, en quines circumstàncies
arriba a la Transició?
El FNC no va ser un partit amb vocació
de poder, més aviat va ser un partit de
lluita. Un dels intents polítics del FNC és
l'entrada a NE perquè era una projecció
prometedora de cara al futur que també
va ser frustrada per diferents motius, un
d'ells va ser la pròpia ERC que va fer
mans i mànigues perquè no prosperés
NE. ERC pretenia, amb Heribert Barrera,
ser el pal de paller, allò que després va
ser CDC, A partir de la refundació d’en
Carod i del Colom, la cosa va canviar.
El FNC, doncs, no va saber trobar la
manera per tal de fer forat electoralment...?
La primera opció va ser entrar al Pacte
Democràtic per Catalunya i no se'n va
treure profit. I aleshores el líder indiscutible,
Joan Cornudella, va abandonar el
FNC i va optar per anar-se’n al PSC.
El debat sobre la incorporació del
FNC a NE va comportar discussions.
Com ho recordes?
Les dissencions del FNC vénen perquè
hi ha els partidaris del Jordi Casas–Sa-
lat, que és una opció, i els qui vam optar
per entrar a NE sense perdre la personalitat
del FNC. Casas–Salat, el secretari
general, s'hi va oposar perquè ERC se
suposa que li havia promès un escó. Es
convoca un Congrés i els detractors de
NE van anar a Madrid per fer-se amb les
sigles i ho van aconseguir. Malgrat tot
l'últim acte del FNC és entrar a ERC que
ja no és l’ERC d’en Barrera i en Fornas,
sinó d’una altra generació.
A les primeres eleccions, el 1977, es
va intentar un Front d'Esquerres amb en
Josep Pallach i qui va trencar el Front
d'Esquerres sembla ser que va ser ERC
perquè volia el 50% de la candidatura,
condició que no és acceptada pels altres
perquè ERC ja no és la dels anys trenta.
Si hagués viscut el Pallach el nostre país
fora un altra cosa. El socialisme democràtic
amb arrels autènticament catalanes
era el projecte d’en Pallach, un Pallach
que tenia una autèntica vocació
política.
Recordi’m alguna de les persones del
FNC d'aquella època
Hi havia l’Antoni Malaret, que hi aportava
diners perquè estava més ben situat
que nosaltres i tenia una finca al Montseny
que servia per fer reunions i que va
ser alcalde de Sant Just Desvern per