'Nacionalistes d'Esquerra 1979-1984', editat per

40⏐NACIONALISTES D’ESQUERRA (1979-1984)
catalana mentre que des d’ERC semblava
que es plantegés més aviat com una
absorció.
El gener de 1984, Jordi Carbonell declarà:
«Nosaltres som partidaris de promoure
un bloc d’esquerra nacional, que
hauria de tenir un mínim pel que fa a la
defensa dels drets nacionals: la defensa
del dret d’autodeterminació».
En aquells moments, existia un sector
de «renovadors» dins ERC, encapçalats
per Jaume Nualart, decidit a pactar amb
Nacionalistes d’Esquerra, en contra de la
voluntat de la direcció d’Heribert Barrera,
«per desmarcar-se del centrisme convergent
i del centralisme socialista», afirmaven.
El sector de Nualart estava enfrontat
a Barrera pel suport que ERC donava
a Jordi Pujol.
El Consell Polític de Nacionalistes
d’Esquerra celebrat el 15 de gener per
preparar les properes eleccions al Parlament
de Catalunya creà una comissió
d’enllaç amb els sectors i grups que es
considerà que podien confluir en la formació
d’un Agrupament de l’Esquerra Catalana
i que, de moment, es formà amb
els independents i amb el sector renovador
d’ERC.
Al febrer es seguia parlant de la possibilitat
d’anar a les eleccions amb ERC.
Fins i tot s’havien pactat unes llistes, sota
les seves sigles, amb Jordi Carbonell
al número tres, Felip Solé Sabarís al cinc
i Joan Armet al nou. Carod-Rovira aniria
com a cap de llista per Tarragona i era un
dels impulsors d’aquesta entesa, convençut
de la utilitat del pacte unitari. Però
ERC no volia a les llistes cap dels seus
«renovadors», com Nualart, i Barrera va
anar contemporitzant amb les negociacions
obertes. Solé Sabarís comentà que
si no s’hagués perdut tant de temps amb
les negociacions i s’hagués fet una candidatura
forta, aquesta s’hagués pogut
convertir en la tercera força de Catalunya.
Per a aquesta possible llista tenien
ja el suport d’Olga Xirinacs, Montserrat
Roig, Fèlix Cucurull, Manuel de Pedrolo i
altres personalitats.
El 8 de febrer s’establí una «comissió
d’enllaç» que posteriorment acordà participar
a les eleccions amb el nom d’Entesa
de l’Esquerra Catalana (EEC). Entretant
s’anaren constituint comissions
d’enllaç a nivells local i comarcal. El
mateix 8 de febrer la comissió feu públic
un text, el «Manifest de la Comissió d’Enllaç
de l’Entesa de l’Esquerra Catalana»,
on els tres grups signants afirmaven en-