'Nacionalistes d'Esquerra 1979-1984', editat per

BARCELONA, 1947
EDITOR
46⏐NACIONALISTES D’ESQUERRA (1979-1984)
JORDI ALTARRIBA
«La imatge de NE volia recollir la tradició
de l’esquerra independentista però innovant-la»
ÀNGEL RAMOS
La teva vinculació a NE, com es produeix?
Entro a militar al FNC el 1968. Era el
moment en què s'estava gestant el maig
francès i tota la moguda del 68 i dintre
del FNC, el PSAN. Sóc de l'executiva del
PSAN a partir del 1973 i el gener del
1977 pleguem del PSAN perquè perdem
la batalla davant Josep Guia i els seus i
treballem com a col·lectiu primer independentment
i després al BEAN i el 1980
ens vinculem a NE. Al començament no
hi participo, havia plegat del BEAN i tot
allò em semblava una lluita fratricida, però
després sí que m'hi involucro.
La imatge corporativa de NE, en bona
part va ser una decisió teva, no?
Més aviat de l'estudi on estàvem. Nosaltres
teníem un estudi que es deia Encaix,
on hi havia entre d'altres el Martí
Metge, que ara milita a ERC. I amb el
Víctor Vilaseca, que era i és més dissenyador
gràfic i també el Miquel Alzueta que
aleshores estava de secretari de NE vam
decidir la imatge corporativa de NE. Nosaltres
estàvem mig vinculats a NE encara
que no tinguéssim carnet. Hi simpatitzàvem.
En destacaria, en certa manera,
que la imatge volia recollir la tradició
de l'esquerra independentista però innovant-la
i fent-la diferent i recollint el triple
alliberament que precontizava NE: alliberament
nacional, de classe i personal.
L'experiència entre la gent de partits
i la gent que no tenia una militància prèvia,
va ser fàcil?
Diria que sí, potser hi havia més recel
entre els que veníem del PSAN del 1977
amb els de l'Huguet, que havien plegat
del PSAN el 1979. Amb la gent que no
tenia militància prèvia o els que van venir
d'altres partits, que en certa manera tenien
la fe del convers, no hi havia grans
discrepàncies. La gent que venia del
PSAN teníem un punt de cremats: aquella
sensació que aquell projecte que tenies,
no ha funcionat, te l'han fotut en
l'aire i no l'has sabut gestionar.
Amb NE, el dia millor és el dia abans
de les eleccions del 1980 al Parlament
de Catalunya. A partir d'aquell dia és una
espècie de mort anunciada. El fet de no
haver tret cap diputat va ser letal.
Per què va fracassar allò?
Comparteixo el que diu sovint en Joan
Armet. Ell sempre explica que el dia de
les eleccions va anar a un col·legi electoral
i algú li va dir: «Molt bé, els he votat a
vostès els d'Esquerra». O sigui, el nom