'Nacionalistes d'Esquerra 1979-1984', editat per

converses al Secretariat del BEAN per tal
d’intentar, altre cop, aconseguir alguna
mena d’unificació entre les dos formacions.
Després d’uns contactes inicials,
el BEAN declarà que les diferencies constatades
no permetien engegar cap procés
d’unitat, tot i que Nacionalistes d’Esquerra,
que no ho veia així, deixà les portes
obertes a posteriors intents. La voluntat
unitària de Nacionalistes d’Esquerra
fou una constant, no només en les seves
manifestacions públiques sinó també
en les seves actuacions.
El 9 d’octubre, diada del País Valencià,
Nacionalistes d’Esquerra fou present
a tots els actes que es celebraren, principalment
a la manifestació contra l’Estatut
i per l’oficialitat del català, i el dia
12 també participà al XXI Aplec del País
Valencià, celebrat a la plaça de bous de
València. Nacionalistes d’Esquerra era
un moviment limitat territorialment al
Principat, però el seu inequívoc esperit
de Països Catalans el feu relacionar-se,
tant intensament com es pogué, amb
altres forces de l’esquerra nacionalista
de tots els Països Catalans, i la seva presència
en actes en aquest territoris fou,
dins de les seves possibilitats, força
constant al llarg de tota la seva existència.
En el cas del País Valencià els princi-
pals referents foren primer Esquerra
Unida del País Valencià però després, sobretot,
l’Agrupament d’Esquerra del País
valencià i l’Esquerra Independent de Castelló.
Davant les eleccions sindicals, Nacionalistes
d’Esquerra manifestà «la necessitat
d’endegar un moviment obrer, de
classe i nacionalista, que ofereixi una
alternativa sindical revolucionaria oberta
a tots els treballadors i treballadores
al voltant d’una opció pluralista nacional
i de base”. Es proposà valorar, en cada
cas i en cada lloc de treball, l’oportunitat
de participar a les eleccions sindicals. El
dissabte 27 de setembre es celebrà la
primera Assemblea Obrera de Nacionalistes
d’Esquerra, on es constituí la pròpia
assemblea i es presentaren els documents
de debat sindical dins del moviment.
L’objecte d’aquesta assemblea
era precisament generar aquest debat
però en cap cas esdevenir un sindicat. Es
proposà organitzar assemblees obreres
a les comarques i crear una coordinadora
general de les mateixes.
A final de 1980 Nacionalistes d’Esquerra
disposava de locals a Barcelona,
Badalona, Girona, Lleida, Manresa, Olot,
Reus, Sabadell, Tarragona i Valls i des-
NACIONALISTES D’ESQUERRA (1979-1984)⏐21