Agustí Eura i les muses catalanes a l - Nise

PEP VALSALOBRE
El fet es que al lligall 1-111-3 de I'Arxiu de la RABLB hi ha una camisa de
paper que s'anuncia com a «Borrones sobre lo ocurrido con motivo de solicitar
la Academia la Real Protección, antes del año 175zr; conté diverses canes: un
esborrany de carta adre$ada al rei per sol.licitar de ser constituits com a Academia
Reial i dua versions d'una mateixa «Instrucción» pera Eura. Transcric
tots aquests textos en apkndix, al final d'aquests MIS. Quant a la primera
qüestió, és cert que Miret (1921,19) havia donat aquesta referencia, datada
al 4 d'abril de 1736:
Se suplicó ai acadimico Conde de Gaives ese encargase el trabajo de patro-
cinar la Academia con el Rey Nuestro Señor como mejor le pareciere dandole
para este fin todos los poderes*. El conde aceptó.
No sé que ningú n'hagi tornat a parlar. Desconec fins a quin punt van
avanpt les gestions per assolir la protecció de Felip V. En tot cas, conservem
I'esborrany de la carta esmentada de la corporació al rei. Per ral com l'academic
comte de Galve encara era a Barcelona i no podia fer cap de les gestions
prop de la con a que s'havia compromks, la corporació, menuestant, va voler
fer indagacions col.laterals d'amagat. Així, en una sessió nocthbula, el 5 de
maig del mateix any, acordaven trameue una insrrucció secreta al wllega Eura
per «sondar el ánimo. de I'aleshores president de l'Acadkmia, Bernat Antoni
de Boixadors, comte de Peralada, també resident llavors a Madrid. En resum:
sembla que del~ diversos sistema possibles d'obtenir I'aprovació reial,
els academics barcelonins cercaven quaisevol camí que no inclogués la necessitat
d'un informe de I'Audihncia de Catalunya. Sens dubte perque un report
de la maxima institució de la monarquia borbbnica al Principat no els
podia ser de cap manera propici: «si esta Audiencia ha de informar, no dexará
el P.M. [Eura] de ver que tiene la Academia de recelarb o .porque para
conseguir esta aprobación peligra el que se pida informe a esta Audiencia, de
la qual no le esperamos muy favorable.. No cal ser gaire espavilat per flairar
la discordanqa política entre les dues institucions que s'amaga sota aquests
mots. En tot cas, convenia fer gestions directa sense inte~enció de les autoritats
botifleres del Principat, sense que hi hagués accés a informació política
que resultés contraproduent; hi haurem de tornar m& avd. Les gestions s'havien
de fer arnb tota mena de precaucions i «secreto inviolable~ per tal que