Agustí Eura i les muses catalanes a l - Nise

PEP VALSALOBRE
destinació gloriosa, certament. Entre els testimonis antics que conec sobre la
situació -no gaire gaidosa, m'afanyo a dir- d'aquell rad de la Galícia interior
n'hi ha un que fa molt al cas. Duu el títol de Discurso histórico de la Ciudad
de Orense, con motivo de haber hecho S.M. la gracia de su obispo al Rev. Dn.
Fr. Aprhh Eura. Es tracta d'un escrit de Serra i Postius per ser llegit en una
de les sessions de I'Acadkmia barcelonina. Amb el Discurso, erra pretenia
sortir al pas de les afirmacions de «ciertos varones doctos y predicadores, pero
poco o nada versados en historia de España», que minusvaloraven la destinaci6
gallega del soci agustí. És una descripció que no ofereix gaire informació
valuosa, pero que ens deixa entreveure, d'una banda, quina era la percepció
que tenien alguns acadkmics de la dibcesi on havien destinat el seu col,lega, i
de I'altra, quinto exhibien alguns dels treballs que s'hi Ilegien.24
D'Orense estant, el bisbe Eura mantenia encara lligams amb 1'Acadkmia
de Bones Lletres. Josep de Móra, marques de Llo, ens dóna una notícia que
ofereix un interk múltiple. En un moment que al seu (Apéndice del lenguaje
romano vulgara tracta sobre si la llengua de la primitiva poesia a la península
era gallega o pcovenpi, afirma que a la llengua gallega encara es conservaven
«locuciones y enteras cliusulas de nuestro provenzal>). 1 aleshores rernet a una
nota al peu:
Habiendo escrito a nuestro patricio y compañero el ilustrissimo de Orense
si en el lenguage vulgar de Galicia se reconocía aún parentesco con el cathaih,
me ha respondido que entre la gente vulgar (que es la única que habla
24. El udiscurso hist6ricou sobre Orense i la reva dikesi, de Pere Serra i Postius, es rroba a
i'hiu de la RABLB, 72 Iligall, núm. 5. Eii rranscric el text a Valsalobre (1998, 101-102) [1 ara a
Valsalobre & Grarac6s 2001,112-1141. El Uigall i-11-1 del mareix arxiu conre, enrre alrres papers, un
conjunr de fotocbpier que, segons el que explica una primera finaque hi &S adjunra, procedeixcn de
l'anúu de Josep Carrera i Bulbena, diposirat a 1'Arxiu Nacional de Caralunya. És un Ilisrat de 76
títols corresponents a rextos redacrars pels senyorr academics. Al número 54 li correspon aquesr
nDiscurso histdrico de la Ciudad de Orensc, con motivo de haber hecho S.M. la gracia de su Obispo
al Rev. Dn. Fr. Agusrín Eura de Serran. Pel que es desprhn del ,,Motivo de escrivir este papela, la
odacu6 del discurs es, bbviamenr, posrerior al coneixement per parr dels aad2mics del nomenament
d'Eura per a la mirra orensana, &S a dir pastrrior al 6 de gener de 1737, perb no pot ser-ne gaire
disranr. Madurell (1957, 365) r~ull aquest discurs entre les