Agustí Eura i les muses catalanes a l - Nise

PEP VALSALOBRE
poc més tard, torna a apareixer el nostre autor en els papers acadkmics, ara
en un Discurso sobre la restauracidn de la Academia de Buenas Letras de
Barcelona, pronunciado el 16 [al damunt 151 enero de 1805, d'Antoni Alegret,
prevere, el qual esperona la continuitat de I'activitat acadkmica que sembla
haver decaigut notablement. Al f. [6] enceta una breu historia de I'Acadkmia
dels primers temps, des de 1729, on alludeix de passada a la dels Desconfiats,
i fa un reph dels primers acadkmia, exemple i estímul per a aquesta nova
etapa desdibuixada. Després d'esmentar els membres que van tenir chrecs
destacats, presidents, etc., al f. [6v] diu:
Y que estimula para no dejar de mano el cumplimiento de los cargos
acadkmicos la estimación que de ellos hizieron en aquel tiempo con lo
mucho que trabajaron en desempeñados los clarissimos Eura y Armañá,
lustre de la Academia, ornamento de las Iglesias que governaron quando
obispos, y honor de la catalana literatura de su tiempo.
Elogis d'acadkmia, al capdavall. Pero, ja aleshores mateix, la poesia catalana
d'Eura agafava un relleu for~a més remarcable, enlla de la circumsthcia
acadkmica: és reconegut en diverses ocasions com un clhsic de la tradició
vigent, situat al costat del Rector de Vallfogona i de Francesc Fontanella.39
Hi ha diversos testimonis que així ho expresen, la maior , . part aliens als cercles
academia. Pero com que en aquest paper només prenc en consideració
la recepci6 en el clos de la RABLB em cenyiré a un dintern', ben significa- -
tiu +sdwingut en una avinentesa que sovint ha estat interpretada incorreccament.
A I'Arxiu de la RABLB, lligall 1-11-1, hi ha el plec fndire depoesías
de la Academia (títol a la ra pig.: índice de los papeles en verso de la Real
Academia de Buenas Letras de que se han hecho cargo los socios rPdactores del
39. Valsalobre (1998,zor-202). Tot sernbla indicar que laposici6 deGualbesenel rop threeva
ser efimera i a la segona meirar de sede ha desaparegut dels hitpnrnh. De fe(, les caracrerisriques
rnateixes de I'obra poericadels dos autors expliquen ladifusi6 Apidarnent minvanr de I'uri (Gdbes)
i la crekent consideració i permanencia (fins a la Renaixen~a)
de I'alrre (Eura): es, en certa manera,
la sewirud de la poesia sarírica (especialitar de Gualbes), que conek una gran difusi6 coerhia i,
perdurs els referents. se'n ressenreix el sentir i en decau I'inreres. Rubid (1958 11986, 357]), en parlar
de Renarr i Arús, esmenta ula vida lireriria d'un grup de joves eacriprors anreriar al rriornf del
Ramanticismc a Caralunya [...l. Es movien del tot dins I'hbir de les lletres carrrellanes, perb en
cerrs aspectes rnanrenien llur filiaci6 a I'escola de Vallfogona, a rraves dels imadorr del sede wiii
com el P. Agusti Eura i el P. Puiga.