Agustí Eura i les muses catalanes a l - Nise

PEP VALSALOBRE
mers, perquk va ser aleshores que ha Eura va intervenir de manera intensa en
les activitats acadkmiaues, tant en les literiries com en les ormnitzatives. A
més, la tasca que hi va fer en favor de i'ús de la [lengua catalana per a la poesia
acadkmica, des de I'exemple i des de la proclama, va ser prou decidida. Perb,
vegem-ho pas a pas.
~AACTIVITAT ACAD~MICA DELS PRIMERS ANYS (1732-173~)
A I'abril de 1729, quan te lloc 1"obertura oficial' de 1'Acadkmia de
Barcel~na,~Eura no n'és membre. No hi ingressa fins a tres anys llargs després,
a I'octubre de 1732. Hi ha dades per sostenir que el gruix del currículum
del literat Eura ja era considerable al 1729. Ad doncs, com és que no va
ser entre els socis fundadors del 1729? No tenia prou 'mkrits'? A tenor del
que sabem dels membres de la corporació a I'kpoca, hern d'estimar que la
producció poligr&ca d'Eura era si més no suficient. Que potser no li interessava?
Vist I'entusiasme que hi desplegi després, ben segur que sí. Ningú
no li ho va proposar? Penso que les preguntes no són pertinents i que la qüestió
és més simple: no podia. Eura va ser prior del convent dels agustins de
Barcelona entre l'abril de 1729 i un rnoment indeterminat -per a mi- de 1732,
sens dubte anterior al mes d'octubre. Podem plantejar-nos perfectament la
suposició que Eura hauria estar entre els fundadors de 1'Acadkmia si no hagués
estat pel nomenament prioral, cirrec que li reclamava dedicació exclusiva:
a rnés de la tasca de tot prior en la casa més important de l'orde a la
Corona d'Arag6, hi havia un insidiós, Ilarguíssim i, sovint, violenr problema
amb el trasllat del ve11 convent del barri de la Ribera -d'on eren foragitats
per mor de la construcció de la ciutadella i el perímetre defensiu adjacent-
al carrer de I'Hospital, les negociacions sobre el temple nou i la demolició
de part de I'antic. Tot plegat no li degué deixar gaire ternps per a expan-
r Sobre PAcademiade Barcelona ieb seu primen anys i amivitaw, veg. Mirer figzr), Carreras
(1727-ip8), Riquer (1755, 277-281). Rubió (1958 [1986, 32-38 i 133-iqo]), Comas (1972 [1985, V, 92-
123, 145-176 i 2121) i Rossich (1995a). Quant alr diversos noms que rebe fins a 1752 i la necessirar
d'erradicar la denorninaci6 «Acadkrnia sensc nomo. vegeu el rrebd d'Aiben Rosrich en aquesr mateix
número. Precisions terminolbgiques a banda, el primer que se m'acur, en parlar de I'Acadkmia de
Barcelona, & afegir-me al clam de Francesc Feliu (1996), i d'alrrcs, sobre la nrcessirar urgenr d'un
esrudi a fons de l'acrivicar d'aquesra insrirució al Sercenrs.